recerca

La recerca està canviant, però canvien les biblioteques?

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Research Libraries UK 2019 Conference. Reshaping scholarship: transformation, innovation and cultural change. London, 20-22 March 2019. Disponible a: <http://rlukconference.com>. [Consulta: 24/03/2019].


Els dies 20, 21 i 22 de març es va celebrar a Londres el congrés anual de l’RLUK (Research Libraries UK), l’associació de biblioteques universitàries i de recerca britàniques que agrupa 37 institucions. L’objectiu era abordar de quina manera els canvis en la recerca afecten les expectatives dels investigadors sobre les col·leccions i els serveis bibliotecaris i com aquests poden respondre les noves necessitats dels acadèmics.

En aquesta ressenya resumirem breument el contingut de les successives sessions. El lector interessat podrà consultar properament els vídeos de les presentacions a la pàgina web del congrés, on també estan disponibles els de les quatre darreres edicions.

Si el sistema de la comunicació científica no funciona, per què no canviem el sistema?

Lluís Anglada 
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Future of scholarly publishing and scholarly communication: report of the Expert Group to the European Commission (2019). Luxembourg: Publications Office of the European Union. 57 p. ISBN 978-92-79-97238-6. Disponible a: <https://publications.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/464477b3-2559-11e9-8d04-01aa75ed71a1>. [Consulta: 03/03/2019].


La saviesa popular és bastant universal a l’afirmar que quan les coses van (o més o menys van), millor no tocar-les o no tocar-les gaire. Si la saviesa popular és tant unànime en aquest precepte, per què el món de la recerca s’entesta a canviar de dalt a baix el sistema de la comunicació científica? Doncs la resposta és simple: perquè les coses no van bé.

I què és el que va malament o el que va pitjor en la comunicació científica? De la lectura de l’informe, jo arribo a la conclusió que bàsicament són dues coses: 

  • el sistema de comunicació científica que no és un bé públic, és a dir, el seu accés (l’accés a «llegir» els seus resultats) està restringit als pocs que han pogut pagar el cost a les revistes
     
  • el sistema de comunicació científica no evoluciona perquè està sustentant una funció que apareix a la segona meitat del segle XX i que és l’avaluació

Joves investigadors: precursors del canvi?

Marina Losada
Biblioteca
Universitat Pompeu Fabra (UPF)


Early career researchers: the harbingers of change : final report from CIBER : year one (2016). Publishing Research Consortium. 70 p. Disponible a: http://ciber-research.eu/download/20161120-ECR_Year_1_final_report_07111.... [Consulta: 14/02/2018].


Aquest és un informe elaborat pel CIBER (grup de cerca interdisciplinari i independent, amb base al Regne Unit) i finançat pel Publishing Research Consortium. Comentarem aquí l’informe corresponent al primer dels tres anys de l’estudi, publicat el 2016. També es troben disponibles els resultats preliminars del segon any (2017).

A diferència d’altres estudis, aquest se centra, únicament, en els investigadors joves, definits com aquells menors de 35 anys sense posició fixa en els seus centres, i vol conèixer les seves actituds envers la publicació científica, i fins a quin punt els seus comportaments són nous.

Els resultats del REF2014 del Regne Unit marquen el camí a seguir en l’avaluació científica

Nicolás Robinson-Garcia
School of Public Policy
Georgia Institute of Technology (Estats Units)


Research Excellence Framework 2014: the results (2014). Higher Education Funding Council for England (HEFCE) … [et al.] 62 p. Disponible a: http://www.ref.ac.uk/2014/media/ref/content/pub/REF%2001%202014%20-%20fu.... [Consulta: 10/12/2017]


Comencen a aparèixer noves notícies sobre el REF2021, l’exercici avaluatiu més important per al sistema científic al Regne Unit. Es tractarà de la segona ocasió en què s’avalua les universitats britàniques segons el sistema actual. Aprofitant la proximitat d’aquest exercici, comentarem els resultats de la seva primera implementació, el 2014, i introduirem algunes reflexions sobre les importants novetats que incorpora en el sistema d’avaluació britànic.

Recentment, el meu company Richard Woolley, investigador d’INGENIO (CSIC-UPV), i un servidor vam publicar al LSE impact blog un petit article d’opinió sobre el Research Excellence Framework del Regne Unit conegut com el REF. Aquest exercici, l’última edició del qual segueix sent motiu de continu debat malgrat haver transcorregut el 2014, és el procés d’avaluació de l’activitat investigadora més important del Regne Unit. Tot i el seu alt cost, al voltant de 250 milions d’euros, distribueix més d’un bilió i mig d’euros entre les universitats britàniques, convertint-se el seu disseny, metodologia i implementació en un tema de debat constant dins del sistema universitari britànic. Malgrat l’àmplia tradició avaluativa del Regne Unit (els seus primers exercicis d’avaluació institucional daten del 1986), l’any 2014 va suposar tota una fita al revolucionar radicalment tant els mètodes com els objectius. En aquesta breu nota, revisarem com funciona el REF, quins objectius persegueix i quins són els resultats obtinguts. Resumirem les principals conclusions derivades de les nostres anàlisis en els resultats del REF. Finalment, acabarem amb una petita reflexió sobre les importants diferències entre el sistema d’avaluació de la recerca a Espanya amb el del Regne Unit.

Triple salt mortal de les dades de recerca: sinergies del LEARN toolkit of best practice for research data management

Fernanda Peset, Universitat Politècnica de València
Ana Doñate-Cifuentes, Universidad CEU Cardenal Herrera
Antonia Ferrer-Sapena, Universitat Politècnica de València


LEARN toolkit of best practice for research data management (2017). [S.l.]: UCL [et al.]. Disponible a: http://learn-rdm.eu/wp-content/uploads/RDMToolkit_rev06-17.pdf


“El tot és més que la suma de les seves parts” Aristòtil, Metafísica.

Un cop més el nombre tres protagonitza les nostres ressenyes. Nombre associat a la creativitat, a la sociabilitat, a la comunicació científica… per no parlar de la seva relació amb la natura, la religió o les arts. No volem semblar supersticiosos, però és que novament aquest informe reflecteix aquell tres: s’estructura en tres grans parts i, tal com anotem en el títol i la cita, la seva suma produeix sinergies que van més enllà que la pura suma de les parts.
Passem ara a revisar-lo des de pressupòsits objectius. Aquest informe del projecte LEARN suposa un pas més en els temes sobre la gestió de dades de recerca (RDM) que la LERU va identificar en el seu Full de ruta per a les dades de recerca (2013; Aleixos et al., 2015). Cobreix gran part de les intencions que LEARN va proposar subministrar:

Pàgines

Subscriure a RSS - recerca