recerca

Triple salt mortal de les dades de recerca: sinergies del LEARN toolkit of best practice for research data management

Fernanda Peset, Universitat Politècnica de València
Ana Doñate-Cifuentes, Universidad CEU Cardenal Herrera
Antonia Ferrer-Sapena, Universitat Politècnica de València


LEARN toolkit of best practice for research data management (2017). [S.l.]: UCL [et al.]. Disponible a: http://learn-rdm.eu/wp-content/uploads/RDMToolkit_rev06-17.pdf


“El tot és més que la suma de les seves parts” Aristòtil, Metafísica.

Un cop més el nombre tres protagonitza les nostres ressenyes. Nombre associat a la creativitat, a la sociabilitat, a la comunicació científica… per no parlar de la seva relació amb la natura, la religió o les arts. No volem semblar supersticiosos, però és que novament aquest informe reflecteix aquell tres: s’estructura en tres grans parts i, tal com anotem en el títol i la cita, la seva suma produeix sinergies que van més enllà que la pura suma de les parts.
Passem ara a revisar-lo des de pressupòsits objectius. Aquest informe del projecte LEARN suposa un pas més en els temes sobre la gestió de dades de recerca (RDM) que la LERU va identificar en el seu Full de ruta per a les dades de recerca (2013; Aleixos et al., 2015). Cobreix gran part de les intencions que LEARN va proposar subministrar:

Investigadors en arxius i biblioteques patrimonials: què pensen dels centres i com treballen amb les fonts?

Pedro Rueda Ramírez
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Terra cognita: graduate students in the archives: a retrospective on the CLIR Mellon Fellowships for dissertation research in original sources (2016). Washington: Council on Library and Information Resources. VI, p. Disponible a: https://www.clir.org/pubs/reports/pub170/pub170. [Consulta: 27/11/2016]


Terra cognita és un informe valuós que analitza les opinions i les expectatives d’estudiants de doctorat i investigadors que utilitzen fonts primàries en centres patrimonials i biblioteques de tot el món. El programa del Council on Library and Information Resources ha ofert 210 beques de l’Andrew W. Mellon Foundation a investigacions doctorals. Els informes finals dels becaris entre 2003 i 2015 han estat el nucli de l’avaluació d’aquest informe. La lectura permet detectar alguns èxits del programa en la formació adquirida, la realització de treballs inèdits, el reforç de les comunitats acadèmiques implicades i les estratègies de debat al voltant de les metodologies en l’ús de fonts originals.

"Progressa adequadament, però necessita millorar"

Carina Rey Martín
Comissionada de Sistemes d'Informació i Documentació
Universitat de Barcelona


Arguimbau, Llorenç (coord.). Informe de la recerca en Informació, Documentació i Arxivística a Catalunya (2000-2013). Barcelona: [Institut d’Estudis Catalans], 2015. Disponible a: http://blogs.iec.cat/observatori/wp-content/uploads/sites/2/2015/11/INFR... [Consulta: 06/04/2016].


En aquest informe, promogut pel COBDC i realitzat per quatre professors de l’àrea, s’intenta respondre a la pregunta que en el seu moment es va fer l’Observatori de la Recerca de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans), “Hi ha recerca en Informació i Documentació?” Però aquesta preocupació no és nova, ja a l’any 2002 Ernest Abadal relatava la II Jornada sobre la Recerca en Biblioteconomia i Documentació, celebrada el 19 de juny d’aquell any i indicava: “De cara al futur sembla important poder mantenir reunions científiques d'aquesta orientació per tal de contribuir a la difusió de la recerca en Biblioteconomia i Documentació, una àrea d'especialització que compta amb un potencial de creixement i unes possibilitats de finançament notables, però que no disposa encara d'una estructura consolidada d'equips de recerca. Aquestes jornades poden facilitar el coneixement i la col·laboració entre investigadors i grups de recerca. A ningú se li escapa que, actualment, les convocatòries públiques prioritzen cada cop més la creació de grans equips o el treball coordinat de diversos grups de recerca”.1

La marea mètrica en l’avaluació i gestió de la recerca científica

Llorenç Arguimbau Vivó
Observatori de la Recerca (OR-IEC)
Institut d’Estudis Catalans


Higher Education Funding Council for England (2015). The Metric Tide: Report of the Independent Review of the Role of Metrics in Research Assessment and Management. Disponible a: http://bit.ly/TheMetricTide. [Consulta: 02/11/2015].


Aquest informe ha estat redactat per un grup de treball independent i multidisciplinari, integrat per experts en cienciometria i bibliometria, finançament de la recerca, política científica, publicació i, per últim, gestió i administració universitària. El grup de treball ha realitzat una àmplia revisió bibliogràfica (Suplement I) i ha consultat els agents implicats mitjançant trobades i tallers. Impulsat pel Higher Education Funding Council for England (HEFCE), l’estudi s’emmarca en el Research Excellence Framework (REF), el sistema d’avaluació de la qualitat de la recerca a les universitats britàniques.

Reflexionant per a la pràctica i practicant la reflexió

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC)


OCLC Research: 2014 Highlights (2015). Dublin, Ohio: OCLC Research. Disponible a:
www.oclc.org/content/dam/research/publications/2015/oclcresearch-2014-hi....


La biblioteconomia ha estat i és, essencialment, una pràctica, una techne, però no per això els coneixements tècnics són acientífics. Sí que sorgeixen (i tornen) de la pràctica. És per això que la ‘recerca’ en biblioteconomia, en el passat, l’han exercida bàsicament persones que tenien com a feina principal la de fer de bibliotecaris.

Vaig poder ser una mica al III International Seminar on LIS Education and Research, celebrat recentment a Barcelona (Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB) i me’n vaig endur la impressió que la recerca s’havia independitzat en una part important de la praxi bibliotecària. Ens n’hem d’alegrar ja que això significa que els nostres coneixements professionals són útils més enllà de les biblioteques i ens obre nous camins. Però la recerca acadèmica està sotmesa a les seves pressions, i entre les quals no figura la d’orientar els ‘practicants’ de la biblioteconomia.

Pàgines

Subscriure a RSS - recerca