Carme Fenoll

Repensant la formació dels bibliotecaris: una mirada a l’ALA

Carme Fenoll Clarabuch
Directora de l’Àrea de Cultura i Comunitat 
Universitat Politècnica de Catalunya


Norlander, Rebecca Joy; Barchas-Lichtenstein, Jena (2021). Skills for 21st-Century librarians: learning objectives for library programming. [Chicago: American Library Association]. 16 p. Disponible a: <http://feedproxy.google.com/~r/Document-ButlletDelCobdc/~3/7U3lyJSVGcI/?utm_source=feedburner&utm_medium=email>. [Consulta: 07/01/2022].


Quines habilitats ha de tenir un bibliotecari en l’actualitat? L’American Library Association (ALA) intenta respondre-hi amb la publicació d’un informe vinculat al programa NILPPA (National Impact of Library Public Programs Assessment). Aquest programa recopila dades de biblioteques dels Estats Units per entendre i documentar-ne les característiques, els públics, els resultats i el valor de la gestió pública. En un primer moment, va treballar en nou competències bàsiques, però gràcies a la tasca de 12 persones referents en el camp de les biblioteques i de l’educació bibliotecària, ara disposem d’un informe detallat que descriu les necessitats formatives dels professionals en actiu.
Les conclusions tenen utilitat tant a l’hora de la programació dels graus universitaris com de la formació continuada dels professionals.

El grup de treball va arribar, després d’un interessant exercici de visualització de Reptes i Oportunitats, a tres conclusions que podem extrapolar fàcilment a la nostra realitat més propera:

  1. La manca de programes oficials: existeixen oportunitats de formació especialitzada a curt termini, però pocs programes oficials que incloguin habilitats financeres, creativitat o matèries com les habilitats interpersonals
     
  2. El desajust d’objectius: els membres del grup de treball compartien la sensació que els programes de grau i els de formació continuada tenen objectius molt diferents. Mentre que els cursos de formació continuada tendeixen a cobrir la realitat del dia a dia a les biblioteques, els programes de grau se centren en els principis de la biblioteconomia.
     
  3. La pandèmia de Covid-19: que reforça la necessitat de formació en competències digitals, fent-les extensives a les nou grans àrees de partida de l’informe.

A continuació, l’informe deixa clar que el contingut que es proposa no és una llista exhaustiva i que no tots els treballadors de les biblioteques haurien de desenvolupar aquestes habilitats.

Els continguts que destaquen i sobre els quals s’ofereixen recursos de l’ALA, en cada un dels apartats, són els següents:

  • Coneixement de programes: per tal d’oferir, gestionar o avaluar els programes bibliotecaris, segons la funció.
     
  • Creativitat: per respondre als reptes amb innovació i flexibilitat.
     
  • Avaluació: ús d’estadística i d’eines qualitatives per mesurar l’impacte a la comunitat, incloses les més desafavorides i utilitzant-la per millorar la gestió dels programes.
     
  • Planificació d’esdeveniments: planificació, gestió i organització d’esdeveniments apropiats i accessibles per a diferents audiències.
     
  • Habilitats financeres: vinculades a la gestió pressupostària, el fundraising, la gestió financera de programes i la col·laboració amb agents externs.
     
  • Habilitats interpersonals: comunicació efectiva i adequada entre institucions col·laboradores i audiències, formació en mediació, consultoria i suport en els programes.
     
  • Coneixement de la comunitat i divulgació: comprensió de les comunitats mitjançant els programes amb les seves particularitats i interessos, assegurant l’accés a una àmplia varietat de programes per a tots els membres de la comunitat, especialment els més desafavorits.
     
  • Màrqueting: coneixement de les eines digitals i analògiques de comunicació i informació que assegurin que els programes arriben al seu públic potencial.
     
  • Habilitats organitzatives: per a una gestió més eficient i efectiva del temps en múltiples àmbits: individual, institucional i en col·laboració amb agents externs.

A banda d’oferir recursos digitals per a cada un d’aquests nou apartats, l’informe n’inclou un de molt interessant sobre recursos generals dins del marc de l’ALA. 

Les recomanacions que s’extreuen del document passen per: a) Avançar en la creació d'oportunitats de desenvolupament professional, amb un enfocament més específic a reforçar les habilitats interpersonals, la creativitat i la comprensió de la importància de fer intercanvis en el treball de la biblioteca; b) Explorar vies de formació addicionals a través d’altres institucions bibliotecàries i c) Buscar l'adhesió dels programes de grau bibliotecaris acreditats a través de les següents estratègies: fer una enquesta als graduats recents sobre el seu nivell de preparació per als seus llocs de treball; compartir informació i organitzar trobades a les comunitats de pràctiques i publicar en revistes que llegeix el professorat de la biblioteca; apostar per la programació pública com a aspecte fonamental de la biblioteconomia; i establir relacions amb els acreditats.

Les autores de l’informe també faciliten el contrast dels resultats amb 40 professionals en actiu que van respondre la seva enquesta.

Alguns dels comentaris d’aquests treballadors són:

Els bibliotecaris necessiten formació sobre el seu benestar i com mantenir la seva feina sense toxicitat i pressions. Més intel·ligència emocional, comunicació no violenta i mindfulness. 

Totes aquestes competències són clau per a una programació reexida encara que la majoria s'adquireixen en el lloc de treball en lloc d'una formació formal. La creativitat i la resolució de problemes són difícils d'ensenyar formalment. Aquests es poden abordar millor mitjançant la mentoria/aprenentatge.

La implicació de la comunitat en la creació/planificació del programa pot ser tan important com el coneixement de la comunitat. Sens dubte, hauria de substituir el coneixement del contingut, almenys en biblioteques públiques.

Es tracta d’un informe de caràcter innovador, pràctic, farcit de recursos adequats per a tot tipus de professionals de les biblioteques, adaptat als moments de pandèmia i que s’allunya de discursos complaents per posar en evidència unes mancances formatives urgents.

Ambició i oportunitat: l'estratègia per a les biblioteques públiques d'Escòcia 2015-2020

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Generalitat de Catalunya


Ambition & Opportunity: A Strategy for Public Libraries in Scotland, 2015-2020. [Glasgow]: Scottish Libraries and Information Council (SLIC); Carnegie UK Trust. Juny 2015. 43 p. Disponible a: https://scottishlibraries.org/media/1133/ambition-opportunity-scotlands-.... [Consulta: 03/01/2016]


Ens trobem davant de l'estratègia més recent per a les biblioteques públiques escoceses, publicada el passat mes de juny de 2015. Es tracta d'una xarxa amb 150 anys d'història, amb 600 punts de servei, 28 milions d'usuaris a l'any i un 61% de població que les utilitza.

A la justificació d'aquest encàrrec, no hi podia faltar la situació econòmica. S'explica que, a diferència d'altres regions del Regne Unit, Escòcia no ha notat tant les retallades (s'han tancat 13 biblioteques de les 120 totals del Regne Unit) però la crisi s'ha fet notar també en la retallada d'horaris, compres i contractacions. Cal fer públic el nou rol de les biblioteques al segle XXI.

El més nou en préstec digital a biblioteques públiques


Carme Fenoll Clarabuch
Cap del Servei de Biblioteques
Generalitat de Catalunya
 

Mount, Dan. A Review of Public Library E-Lending Models. Brussel·les/La Haia: Civic Agenda EU, desembre 2014. 104 p. + Supplement E-book lending models in Flanders and the Netherlands in context: perspectives for the future. 12 p. Disponible a: <http://www.lmba.lt/sites/default/files/Rapporten-Public-Library-e-Lending-Models.pdf> [Consulta: 10/02/2015]

Bibliografia dels anteriors articles sobre aquest tema al Bdig

Ens trobem davant de l'estudi de benchmarking sobre préstec digital a les biblioteques públiques més detallat i actualitzat fins ara, tot esperant la propera publicació d'un benchmarking internacional del consultor Javier Celaya a Dosdoce. El treball, fruit d'un encàrrec conjunt dels Ministeris de Cultura de Flandes i dels Països Baixos, pretén aportar llum a les estratègies que en aquesta matèria estan impulsant els respectius governs. Una de les conclusions que se n'extreu és que tant el sistema de préstec digital holandès com el flamenc estan dins dels més eficients d'Europa.

Els països analitzats són: Europa: Txèquia, Estònia, Dinamarca, Bèlgica-Flandes, França, Findlàndia, Alemanya, Països Baixos, Noruega, Eslovènia, Espanya, Suècia, Regne Unit, País de Gal·les. Nord-Amèrica: Califòrnia, Massachussets, Quebec.

Tres en un: Austràlia, Canadà i la IPA ens ofereixen benchmarking en préstec digital a biblioteques públiques

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Generalitat de Catalunya
 

De Castell, Christina. Ebooks in 2014: access and licensing at Canadian Public Libraries. Canadian Urban LOibraries Council/Conseil des Bibliothèques Urbaines du Canada, abril 2014. 18 p. Disponible a: <http://www.culc.ca/news/file.axd?file=2014%2f4%2feBooks+in+Canadian+Public+Libraries+2014.pdf> [Consulta: 17/07/2014]

 

Mount, Dan. Elending landscape report 2014. Canberra: Australian Library and Information Association, abril 2014. 38 p. Disponible a: <https://www.alia.org.au/sites/default/files/publishing/ALIA-Elending-Landscape-Report-2014_0.pdf> [Consulta: 17/07/2014]

 

Innovación en el préstamo de libros electrónicos: un informe especial de la IPA/ Compilado por Doughal Thomson. juny 2014. 9 p. Disponible en anglès a: <http://www.internationalpublishers.org/images/stories/news/Elending.pdf>. [Consulta: 17/07/2014]


Durant la primavera de 2014 ens arriben a les mans tres informes similars, que intenten aportar llum a una realitat molt canviant i diversificada. Intentarem resumir les aportacions que considerem més destacades de cada un:

Ebooks in 2014: access and licensing at Canadian Public Libraries: hi trobem un resum de les polítiques en préstec digital al Canadà en els darrers 3 anys i ens ofereix una titular interessant: el 2011 el préstec d'ebooks a les biblioteques canadenques representava un 1% del total. El 2013, el préstec d'aquests continguts ja era del 10%.

Una ullada a l’estratègia dels llibres digitals a les biblioteques públiques dels Estats Units

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Generalitat de Catalunya


Jennifer Pearson. The Big Shift: E-book Availability in Public Libraries. EEUU: OCLC Research Report, agost 2013. 25 p. Disponible a:
<http://www.webjunction.org/news/webjunction/big-shift-ebook-availability-in-public-libraries.html?utm_source=WhatCountsEmail&utm_medium=OCLC%20Abstracts%20Test%20Group%203&utm_campaign=OCLC%20Abstracts >[Consulta: 14/01/2014]

Per valorar l'estratègia a seguir en matèria de préstec digital a les biblioteques públiques, és imprescindible seguir l'actualitat de les biblioteques estadunidenques. Tenim en aquest informe una bona font d'informació. Les conclusions, extretes a l'agost de 2013, recullen les experiències d'un grup d'experts format per directors de biblioteques, personal de l'ALA i l'Institute of Museum and Library Services (IMLS).

En quin context es situen aquestes conclusions?
-El mercat editorial nord-americà va registrar el 2012 un increment de vendes de llibre digital del 44,2% respecte l'any anterior.

-El 79% del personal de biblioteques públiques manifestava que "les seves biblioteques estaven experimentant un augment dràstic de la demanda d'e-books".

Pàgines

Subscriure a RSS - Carme Fenoll