lectura

El nou ecosistema de la lectura i l’escriptura

Jorge Franganillo
Professor de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona


Lectoescritura digital (2019). Madrid: Ministerio de Educación y Formación Profesional. 151 p. Disponible a: <https://sede.educacion.gob.es/publiventa/lectoescritura-digital/investigacion-educativa/22961>. [Consulta: 04/09/2019]


Lectoescritura digital és un llibre oportú i benvingut, que ofereix una panoràmica dels canvis que causa l’embat digital, alhora que ajuda a comprendre la nova ecologia mediàtica. Ens presenta tot un seguit de reflexions que són necessàries perquè és evident que els avenços tecnològics de les darreres dècades i les necessitats comunicatives nascudes en els nous entorns mediàtics han transformat la pràctica de la lectura i l’escriptura. Després de la música, el cinema i la televisió, el llibre és el darrer producte cultural que la revolució tecnològica ha canviat de forma radical. 

Canvia, en efecte, allò que tradicionalment es coneix com a lectura i escriptura. D’una banda, el desenvolupament d’Internet no tan sols ha facilitat la publicació i el consum de textos, sinó que també afavoreix la participació i la mútua col·laboració. I, d’altra banda, la mediació de la tecnologia ha suposat l’aparició del dispositiu de lectura, que ha introduït un element disruptiu —la pantalla— i que, juntament amb l’aparició del web i de l’hipertext, transforma l’experiència lectora i trenca en conseqüència amb l’extensa tradició basada en l’ús del paper.

Ens trobem immersos en un canvi dels suports, de les formes de producció i de les pràctiques de lectura. Aquest llibre ens recorda que fins i tot les nocions d’autor, editor, crític, lector i llibre tenen avui un significat diferent del que les definia no fa més de vint o trenta anys. Amb l’emergència dels nous mitjans digitals, assistim a un nou escenari cultural —la cultura de la convergència—, al qual hi conflueix tot un mosaic heterogeni de públic actiu, i ho fa amb una multitud de continguts que provenen tant dels grans mitjans comercials com del públic mateix, que ara té al seu abast diversos dispositius de consum i de creació. Sens dubte, la digitalització dels mitjans ha obert noves possibilitats d’acció i participació, i els nous mitjans digitals coexisteixen amb l’auge d’una cultura participativa amb una activitat gairebé frenètica.

El temps i sobretot l’atenció que abans es dedicaven al consum dels clàssics mitjans de comunicació social (premsa, ràdio, televisió), avui es distribueixen, de forma fragmentada (i fragmentària), entre els mitjans socials i tot un ventall de plataformes digitals de transmissió. I els llibres, que abans només existien en paper, ara també estan en suport electrònic, per llegir, o en format sonor, per escoltar. El fet és revolucionari: ara per a tothom, l’audiollibre ha tornat a deixar en evidència que llegir no és necessàriament una activitat visual (abans ho havia fet Louis Braille, al segle XIX).

L’aparició d’aquestes noves espècies en l’ecosistema mediàtic no ha desplaçat els mitjans tradicionals. Més aviat hi conviuen. S’hi han barrejat de formes diverses i han originat noves formes de creació caracteritzades per la hibridació formal i discursiva. Lectoescriptura digital en dona testimoni. Publicat enguany pel Centro Nacional de Innovación e Investigación Educativa, una unitat del Ministerio de Educación y Formación Profesional, és un llibre els autors del qual són un conjunt d’experts procedents de diverses universitats nacionals i internacionals. Breu i de prosa clara, força documentat, amb unes 150 pàgines en té prou per presentar-nos la nova realitat, una nova perspectiva d’allò tan inabastable i infinit com és ara la lectura i l’escriptura.

Al llarg dels tres blocs que componen el cos central d’aquesta obra col·lectiva, diversos especialistes miren de donar resposta a un seguit d’interrogants sobre la transició digital en tres grans àmbits: les noves formes de lectura, el nou ecosistema mediàtic i els reptes en l’ensenyament. El volum inclou, a més, entrevistes a quatre personalitats destacades en cada temàtica.

Amb contribucions de José Antonio Cordón, Almudena Mangas, Javier Merchán, Araceli García i Raquel Gómez, el primer mòdul, titulat «Lo digital ¿cambia nuestras formas de lectura convencionales?», presenta l’evolució de la lectura cap al paradigma digital i l’impacte de la transició digital en l’àmbit educatiu. Aquest primer bloc constata la mesura en què l’aparició de nous mitjans i formats ha transformat les pràctiques lectodiscursives en un allunyament gradual i inexorable del context imprès. Ara, les noves edicions —llibres digitals, audiollibres, videollibres i obres transmèdia— atresoren les potencialitats presents en l’àmbit digital: en particular, l’actualització ràpida i assequible de continguts, i la referència a altres recursos i eines auxiliars amb la capacitat d’ampliar els continguts en una extensió pràcticament inesgotable. Entre les noves edicions digitals s’hi fa un esment especial als llibres infantils en format app, obres interactives adaptades a dispositius mòbils, sobre els quals s’hi presenta un seguit de criteris de valoració.

Segons afirmen Javier Merchán i Almudena Mangas, de la Universitat de Salamanca («Nativos digitales, textos digitalizados e impresos mejorados: hacia una transición digital en los recursos para la enseñanza y el aprendizaje»):

«La última de las grandes revoluciones científico-técnicas y culturales, la revolución digital, está caracterizada, entre otras muchas cuestiones, por el desarrollo exponencial en la producción y diseminación de la información. Este rasgo se manifiesta no solo en el volumen de la producción documental a nivel cuantitativo, sino que se concreta, de igual manera, en relación con la penetra­ción de esta perspectiva tecnológica en todos los campos de la actividad humana; desde la ciencia y la cultura a las nuevas formas de gobierno, relaciones interpersonales o en formas de negocio novedosas que predeterminan nuevas dinámicas económicas. Este nuevo paradigma social y cultural está marcado por un poder sin precedentes en la diseminación de la información que rompe los lí­mites de espacio, ubicuidad, temporalidad, propios del ámbito impreso, y ha propiciado el desarrollo imparable de nuevos dispositivos, sistemas y tecnologías para soportar todo este elenco de nuevas posibilidades.» (p. 19)

Tanca aquest mòdul una entrevista amb el sociòleg Joaquín Rodríguez, que constata la convivència de dos circuits de lectura, l’analògic i el digital, que requereixen, tots dos, de fórmules eficaces, i pròpies, per a la promoció de la lectura.

El segon mòdul, «Crear textos en la nueva ecología mediática», aborda la transformació de les pràctiques productives i de consum mediàtic, les noves narratives que se’n deriven i la necessitat de tenir una nova competència: l’alfabetització transmèdia. Carlos A. Scolari, Mar Guerrero, José Miguel Tomasena i María José Establés descriuen els elements clau de la nova ecologia mediàtica: la convergència entre la indústria tradicional dels mitjans i les cultures col·laboratives, la fanficció (ficció escrita per seguidors d’una sèrie de televisió, d’una pel·lícula o d’un llibre, que se serveix de l’univers de l’obra original per crear la seva pròpia història), els beta readers (lectors que valoren un manuscrit per millorar-lo abans de la seva publicació), els booktubers, la cultura fan i les comunitats de fans.

Segons afirma José Miguel Tomasena, de la Universitat Pompeu Fabra («Libros y pantallas: la popularización de los booktubers»):

«Los booktubers han desarrollado un abanico grande de géneros audiovisuales que no solo sirven para enmarcar las expectativas comunicativas con su audiencia, sino que, al ser usados como etiquetas textuales en el título y la descripción de los vídeos, también ayudan a mejorar su posición en los algoritmos de búsqueda y relación de YouTube. Entre los géneros audiovisuales de los booktubers, hay algunos que son herencia de otros medios de comunicación, como la entrevista o el tutorial o el ranking; otros, también son usados por youtubers dedicados a otros temas, como el unboxing, el reto (o challenge) o el vlog.» (p. 73)

Dues entrevistes complementen aquest mòdul. La primera, amb l’escriptor i crític cultural Néstor García Canclini, examina en clau antropològica la naturalesa multidimensional del consum mediàtic i l’impacte de la cultura digital en el concepte de lectura. La segona, amb Joan Ferrés, mestre i expert en Ciències de la Informació, destaca el valor educatiu del relat, de l’entreteniment i de les sinergies tecnològiques a l’escola.

El darrer mòdul, «Palabras en la pantalla: la escritura digital, su creación y enseñanza» tanca aquesta monografia amb diverses contribucions sobre l’escriptura digital, a càrrec de Daniel Escandell, Álvaro Llosa, Jorge Juan Sánchez Iglesias, Carmen Herrero i Miriam Borham. Aquest bloc explora les formes literàries digitals, els espais per a l’escriptura digital i la seva difusió en xarxa, l’ecosistema transmèdia, el desenvolupament digital dels gèneres acadèmics i les estratègies d’aprenentatge de l’escriptura digital en els entorns virtuals.

Segons afirma Jorge Juan Sánchez Iglesias, de la Universitat de Salamanca («Entre la retórica y lo digital: aproximaciones para la escritura académica»):

«Se ha extendido la percepción de que las carencias de los estudiantes para expresarse son cada vez mayores y, por ello, aumentan las quejas entre el profesorado universitario por las múltiples deficien­cias que aprecian en la escritura del alumnado, incluso en los niveles finales de formación (másteres y doctorados). Al tiempo que se constata esta situación, se generaliza la práctica de «echar balones fuera», en dos versiones. En la primera, cada uno de los niveles responsabiliza al anterior de que los alumnos no sepan escribir. Así, por ejemplo, desde la universidad se atribuye el problema al diseño general de la educación secundaria. En la segunda, dado que los estudiantes tendrían que «venir aprendidos», se parte de que no hay tiempo ni recursos en las clases, puesto que bastante cuesta ya enseñar los contenidos propios de cada materia.» (p. 114)

Conclou aquest bloc una entrevista amb María Pizarro, especialista en literatura hispanoamericana, que brinda una crítica oportuna a les nombroses necrològiques que s’han escrit del llibre imprès i aporta una reflexió sobre el sector del llibre digital.

Les últimes pàgines del llibre presenten un apunt breu sobre cada autor. Tot plegat és un llibre ben interessant, i encara que s’hi troba a faltar una presentació, una mena d’introducció al conjunt, per tal d’homogeneïtzar autors i textos heterogenis, és un document imprescindible. 

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria.

El poder transformador de la lectura: llegir per canviar la societat

Aurora Vall
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Hilhorst, Sacha; Lockey, Alan; Speight, Tom (2018). A society of readers: “It’s no exaggeration to say that reading can transform British society...”. London: Demos. October. 50 p. Disponible a: <https://demosuk.wpengine.com/wp-content/uploads/2018/12/A-Society-of-Readers-Formatted.pdf>. [Consulta: 10/01/2019].


Existeix al Regne Unit una preocupació social relacionada amb els valors democràtics que els nous temps estan posant en perill per raó dels canvis tecnològics, polítics, econòmics i demogràfics, entre d’altres. Per tornar a posar en valor els serveis públics i el sistema del benestar que ha caracteritzat la societat britànica, cal que el Govern actuï. En aquest context es proposa la lectura com a poder transformador de la societat.

Durant l’estiu del 2018 es va realitzar, al Regne Unit, un estudi per tal d’avaluar l’impacte potencial de la lectura en relació amb una sèrie de problemes (la solitud, la salut mental, la demència i la mobilitat social), que afecten actualment la societat britànica, i que en una projecció fins al 2030 es preveu que esdevindran un llast que condicionarà (i impossibilitarà!) el seu desenvolupament com a país si no s’hi actua de manera urgent i amb els recursos necessaris. 

Diu que el 95 % dels espanyols llegeixen

Oriol Izquierdo  
Professor de l'Escola de Llibreria i de la Universitat Ramon Llull


Hábitos de lectura y compra de libros en España 2017: barómetro (2018). [Madrid]: Federación de Gremios de Editores de España. 135 p. Disponible a: <http://federacioneditores.org/img/documentos/HabitosLecturaCompraLibros2.... [Consulta: 25/04/2018].


En una breu introducció titulada «Antecedentes», els responsables del baròmetre fan notar que l'estudi dels hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya es va dur a terme ininterrompudament, per acord entre el Ministeri de Cultura espanyol i la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE), entre l'any 2000 i el 2012. Després, l'evolució social de la lectura només s'ha pogut seguir a partir de l'enquesta sobre hàbits culturals que va dur a terme el Ministeri el curs 2014-2015. Ara, inquieta per la incidència de la transformació tecnològica, és la FGEE que decideix reprendre pel seu compte l'estudi.

No és el mateix llegir que llegir

Oriol Izquierdo
Professor de l'Escola de Llibreria i de la Universitat Ramon Llull


Millán, José Antonio (coord.) (2016). La lectura en España: informe 2017. Madrid: Federación de Gremios de Editores de España. 230 p. Disponible a: http://www.fge.es/lalectura/docs/La_Lectura_en_Espana.pdf. [Consulta: 31/05/2017].


Feia molt i molt de temps que no llegia informes sobre el llibre i la lectura, cosa que en alguna vida anterior havia estat pràctica regular obligada per raons professionals. I m’ha sorprès trobar en aquest d’ara prou elements d’interès, més que no recordo haver-ne ensopegat en cap dels antics. Hi deu influir, segur, que el coordinador en sigui José Antonio Millán, escriptor i lector, bon coneixedor dels llibres i de l’edició, tafaner de tota mena de pàgines, tant de paper com virtuals. L’informe és una iniciativa de la Federación de Gremios de Editores de España i es du a terme per tercera vegada; els anteriors, també sota la direcció de Millán, duen data de 2002 i 2008, i tenien un plantejament molt similar al d’aquest: un pòrtic entre acadèmic i literari (amb signatures com Umberto Eco o Victoria Camps, entre més, al primer volum; només una, de Roger Chartier, al segon), un recull d’articles sobre «La situación actual», on no hi falten radiografies sectorials (sempre de l’oferta editorial, dels punts de venda de llibres o de les biblioteques), i un darrer bloc que es fa ressò de «La voz de los expertos», on destaca alguna aportació sobre la presència del llibre a l’escola i sobre la lectura digital, entre d’altres. No són, doncs, aquells tradicionals anuaris carregats de dades dedicats a l’edició o al comerç del llibre, sinó que pretenen, a partir d’un cert estat fàctic de la qüestió, donar elements per a una anàlisi crítica del present i, sobretot, per apuntar-hi tendències de futur. Per això deu tenir sentit que aquests informes no hagin estat anuals sinó que obeeixin a una cadència temporal més dilatada.

L’Anuari 2016 de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura: sortint de la crisi entre commemoracions

Neus Castellano Tudela
Directora de la Biblioteca Xavier Benguerel
Biblioteques de Barcelona


Agustí, Lluís; Comalat, Maite (eds.) (2016). Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura. [Barcelona]: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura. IX, 240 p. Disponible a: http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori. [Consulta: 28/04/2017].


L’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura ha arribat a la seva quarta edició. Aquesta publicació s’ocupa de la compilació de tot el que s’ha esdevingut a Catalunya durant el bienni 2014-2015 en els àmbits d’interès d’aquest organisme, adscrit a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona: història, llibres i edició, biblioteques i lectura.

Aquests quatre eixos temàtics fonamenten l’estructura d’una publicació que s’ha plantejat com un número «en curs», publicat per parts al llarg de 2016, amb disset articles que han estat encarregats a diferents professionals i investigadors reconeguts en els diferents àmbits que abraça. Tot i tractar-se d’un anuari –una obra de consulta d’impossible lectura seqüencial i ben proveïda de dades i de reculls bibliogràfics a prova de memòries com la de Jakob Mendel, l’entranyable llibreter sense llibreria de Stefan Zweig–, la proximitat temàtica d’algun dels articles i el fet que facin referència a un mateix període de temps i a una àrea geogràfica concreta permeten esbossar un context comú. Vindria definit, a grans trets, pel caràcter marcadament commemoratiu que ha tingut el bienni 2014-2015: centenari de l’obertura al públic de la Biblioteca de Catalunya el 2014, Any de les Biblioteques el 2015 i proclamació de Barcelona com a Ciutat de la Literatura per la UNESCO el desembre del mateix any. Tot plegat ha situat les biblioteques i tot el món del llibre en una situació de major visibilitat social que en períodes anteriors; i en un ambient de celebració que no ha estat obstacle perquè es donin, d’altra banda, publicacions, espais de reflexió i propostes sobre el futur de les biblioteques, de la lectura i del món del llibre i l’edició.

Pàgines

Subscriure a RSS - lectura