espanya

Dues mirades sobre el llibre digital en espanyol: Libranda i Bookwire

Raquel Gómez-Díaz
Grupo E-lectra
Universidad de Salamanca


Informe anual del libro digital: 2019 (2020). Barcelona: Libranda. 111 p. Disponible en: <https://libranda.com/wp-content/uploads/2020/04/Informe-Anual-del-Libro-Digital-2019.pdf>. [Consulta: 05/06/2020].

Guerrero, Margarita; Celaya, Javier (2020). Informe Bookwire: 2020: evolución del mercado digital (ebooks y audiolibros) en España y América Latina. [Barcelona]: Bookwire; [Bilbao]: Dosdoce.com. 29 p. Disponible en: <https://www.dosdoce.com/wp-content/uploads/2020/04/INFORME-BOOKWIRE-2020.pdf>. [Consulta: 05/06/2020].


Com en els darrers anys, ja estan disponibles els informes sobre el llibre digital elaborats per Libranda i Bookwire en col·laboració amb Dosdoce.com.

Cada informe pertany a una sèrie, en ambdós casos són el cinquè, la qual cosa permet conèixer l’evolució del mercat del llibre digital en espanyol. Les diferències entre els dos es deuen a què la composició dels seus catàlegs és diferent, con també les seves polítiques de comercialització, que obeeixen a interessos diferents. Malgrat això, la seva anàlisi aporta una visió de conjunt que assenyala clarament que el mercat dels llibres digitals i audiollibres, en el cas del Bookwire, no para de créixer any rere any a Espanya i a l’Amèrica Llatina. 

Entre la mística i el negoci: reflexions i propostes per a la indústria de l’edició

Lluís Agustí
Director de l’Escola de Llibreria
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Estudio de la percepción de los profesionales del sector del libro sobre el presente y futuro de la industria: visiones del sector del libro en la era exponencial. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2019. 104 p. ISBN 978-84-89384-98-9. Disponible a: <https://fundaciongsr.org/wp-content/uploads/2020/01/Visiones-libro-era-exponencial-2.pdf>. [Consulta: 05/05/2020].


És força coneguda la tasca de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez (FGSR) en l’àmbit de la lectura i el llibre a l’hora de generar coneixement i produir innovació i expertesa en àmbits lligats a la cultura impresa i també digital, i per extensió en les biblioteques. Aquesta labor es produeix a partir de la recerca feta per investigadors i experts sempre en col·laboració amb la comunitat, i el seu resultat més directe són sovint projectes experimentals que donen com a resultat informes i estudis que són divulgats i transferits públicament sovint en forma de «models d’utilitat», això és, de nous procediments per treballar amb més eficàcia en l’àmbit del foment de la lectura, de les biblioteques, de la cultura.

Nota sobre l’«Observatorio de la librería», 2019

Marià Marín i Torné
Secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya
Exdirector de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals


Observatorio de la librería (2019). Dir. y realiz., Rafael Bravo Gil, Victoria Bordonaba Juste, José Miguel Pina Pérez, Iguácel Melero Polo. [Madrid]: Cegal; Zaragoza: Universidad de Zaragoza. 100 p. Disponible a: <https://www.cegal.es/wp-content/uploads/2019/11/Observatorio-de-la-Librer%C3%ADa-2019.pdf>. [Consulta: 23/02/2020]. 


Aquesta nota1 enllaça amb aquelles que, anys enrere, s’han fet sobre el Mapa de librerías que promou la Cegal (Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros).2 De fet, l’estudi inclou d’altres informes que es feien per separat. Ens referim a l’«Análisis de las principales magnitudes contables de las librerías españolas», al «Barómetro de ventas» i al «Sistema de indicadores económicos y de gestión de las librerías» (SIEGLE). Són coses diferents, però val a dir que tenir-les aplegades ajuda a construir una mirada més completa sobre el sector.

Torna l’alarma

N‘hi havia el rum-rum i les dades confirmen que cal estar en situació d’aguait, si no d’alerta. Després d’uns anys d’augments sostinguts tant en la facturació com en l’obertura de nous locals (i el consegüent relatiu d’aturada de tancaments), ha vingut un exercici de frenada, que en alguns llocs de l’Estat es va avançar ja al 2017. Dues primeres constatacions:

Monografies digitals en fase embrionària

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Estudio de la especialización y publicación de monografías digitales y de acceso abierto de las editoriales de la UNE: informe 2019 (2019). [Por el Grupo de investigación E-LECTRA, Universidad de Salamanca.] [Madrid: Unión de Editoriales Universitarias Españolas]. 127 p. Disponible a: <http://www.une.es/media/Ou1/Image2/webnoviembre2019/EstudioUNE-Especializacion_digital.pdf>. [Consulta: 19/11/2019].  


El canal de comunicació del coneixement, durant dècades i segles, posava les monografies al centre del sistema científic; però ja fa anys que les revistes acadèmiques van ocupar aquesta posició central. El desenvolupament de les revistes es troba en una fase evolutiva avançada, amb ritmes i camins diferents, en comparació amb les monografies, i en són molts els motius; un dels que té més rellevància és el procés d’acreditació dels acadèmics i el pes que en aquest tenen els articles, en detriment de les monografies o capítols (la casuística en les disciplines de les Humanitats i alguns àmbits de les Ciències Socials no segueix la norma).

Les biblioteques públiques i crisi econòmica

Antoni Feliu Oller
Cap de la Unitat d'Estadístiques i Qualitat
Gerència de Serveis de Biblioteques
Àrea de Cultura. Diputació de Barcelona


Arroyo Vázquez, Natalia; Hernández Sánchez, Hilario; Gómez Hernández, José Antonio (2019). Las bibliotecas públicas en España: diagnóstico tras la crisis económica. Madrid: Fesabid. 70 p. Disponible a: <http://www.fesabid.org/sites/default/files/images/fesabid/Informe-fesabid-v12-digital.pdf>. [Consulta: 25/11/2019].


A final d’estiu de 2019, Fesabid va publicar l’informe Las bibliotecas públicas en España: diagnóstico tras la crisis económica, un avançament del qual es va presentar a les XVI Jornades Espanyoles d’Informació i Documentació celebrades el mes de maig a Barcelona per part dels mateixos autors. L’informe fa una anàlisi de dades de les biblioteques públiques espanyoles del període comprès entre els anys 2010 i 2016, per establir i deixar constància de quina ha estat la realitat i de com han evolucionat aquests serveis públics durant el període analitzat, que es correspon a anys de polítiques de contenció i de restriccions pressupostàries per part de les diferents administracions públiques derivades de la crisi econòmica. Per acabar, l’informe formula algunes recomanacions a mode de conclusions. Per tot plegat, cal posar en valor l’oportunitat i l’interès de l’informe.

Pàgines

Subscriure a RSS - espanya