espanya

L’acceleració (de la COVID-19) a la ciència oberta

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Borges, Maria Manuel; Sanz Casado, Elias (coords.) (2021). Sob a lente da ciência aberta: olhares de Portugal, Espanha e Brasil. [Coimbra]: Imprensa da Universidade de Coimbra. (Conferências e debates interdisciplinares). ISBN 978-989-26-2022-0 (ed. electrònica). Disponible a: <http://monographs.uc.pt/iuc/catalog/view/184/374/679-1>. [Consulta: 27/07/2021]. 


Extensa i completa monografia de 18 capítols sobre la ciència oberta, amb el pròleg de Delfim Leão (leo@fl.uc.pt) i presentació de Maria Borges i Elias Sanz, ambdós, també, coordinadors de l’obra. Els autors que la configuren són referents i experts en l’àmbit; alguns d’ells coneguts al Blok de BiD, com ara: José Antonio Cordón García, Tránsito Ferreras Fernández, el mateix Elías Sanz Casado, Lluís Anglada o Ernest Abadal. Les llengües portuguesa i castellana s’alternen en els capítols, amb la mirada centrada a Espanya i Portugal, tot i que també amplia el focus a Brasil i a part d’Europa.

Una anàlisi necessària per a un debat imprescindible

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


José Pablo Gallo León (coord.) (2020). Balance y proyección del informe «Prospectiva 2020: las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas». [Madrid]: Ministerio de Cultura y Deporte. Subdirección General de Atención al Ciudadano, Documentación y Publicaciones. 19 p. Disponible a: <https://es.calameo.com/read/000075335a95a56759aa5>. [Consulta: 28/01/2021].


L’octubre de 2020, el Grupo de Trabajo de Prospectiva del CCB (Consejo de Cooperación Bibliotecaria) va presentar els resultats del balanç de l’informe que aquest mateix grup va publicar l’any 2013 amb l’objectiu de dibuixar la realitat de 2020. L’any passat era, doncs, el moment de valorar l’evolució de les tendències que s’havien fixat. Tal com es comenta al document-balanç, aquesta és una tasca poc habitual, que es fa menys del que seria desitjable, i aquest ja és un primer element que fa interessant el document i la seva lectura. 

El balanç té l’objectiu d’avaluar el compliment del futur que es predeia i explorar la vigència de les tendències que s’albiraven amb un condicionant important a tenir en compte i és que «el texto original se conformó según una situación ahora desaparecida definitivamente.» (p. 4) El balanç té, a més, altres diferències respecte el document que avalua, i és que l’equip que l’ha fet és significativament diferent perquè alguns dels membres han canviat de context laboral i altres no han pogut participar-hi. Això és perceptible en la lectura del document en què el paper i evolució d’algunes biblioteques, i en especial en algunes comunitats autònomes, són motiu de reflexió i valoració extensa respecte d’altres que es tracten de manera poc aprofundida tot i que el seu paper i la seva implantació a l’Estat sigui molt més generalitzada. Això, que no li resta interès al balanç, sí que seria un element a treballar més a fons en el futur. 

Un impuls de REBIUN a l’aplicació de la preservació digital als repositoris de recerca

Jesús Robledano Arillo
Universidad Carlos III de Madrid 
Departamento de Biblioteconomía y Documentación


Acción 5 del Grupo de Repositorios de REBIUN (2020). Guía para la evaluación de los procesos de preservación en repositorios institucionales de investigación: REBIUN Línea 3 (3er. P.E.) Grupo de Repositorios. [Madrid]: CRUE; REBIUN. 28 p. (Colección Estudios e informes; 2020) (Manuales y guías; 2020). Disponible a: <https://rebiun.xercode.es/xmlui/handle/20.500.11967/634>. [Consulta: 04/01/2021].


La preservació digital de fons documentals té com a objectiu mantenir en el temps la seva capacitat d’ús. Cosa que no es tan fàcil como a priori pugui semblar, donat que ja ho va dir Heràclit d’Efes: tot en l’Univers està sotmès inexorablement al pas del temps, que és el mateix que dir al canvi, a la transformació. I les tecnologies de la informació no en són alienes, ja que evolucionen sense descans; i aquest canvi continu va deixant obsoleta la informació que utilitzem i acumulem dia a dia. Nous formats, mètodes de compressió i de codificació de la informació van succeint-se en el temps, i s’ajusten a aquests nous paradigmes informàtics que es van encadenant en interès de la major potència de processament, prestacions i facilitat d’ús. I, en pocs anys, els antics van caient, si no en l’oblit, sí en l’obsolescència, i no són reconeguts per les noves versions de les aplicacions programari o els nous productes informàtics que anem tenint a la nostra disposició. 

Però, a més, el pas del temps té el mal costum de provocar l’envelliment. Els suports i unitats d’emmagatzematge on anem dipositant els nostres fitxes i dades també estan subjectes a aquest destí: envelleixen i van deixant de funcionar o patint la pèrdua de la integritat de les seves dades, fins i tot abans que actuï la tan temuda obsolescència. No sé si fou Parmènides qui va afirmar que «l’ésser deixa de ser el que és, per ser un altre ésser», però sí que sé que aquesta frase defineix molt bé el que li succeeix a la informació digital sense l’aplicació d’estratègies efectives de preservació digital que evitin o minorin els estralls del temps: la informació deixa de ser el que és per convertir-se en una altra cosa molt diferent, en alguna cosa que no té cap utilitat, al no poder ser reproduïda o accedida o només amb errors que li resten tota utilitat.

Com són els hàbits lectors de les dones?

Anna Villarroya
Professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Informe mujeres que leen en España. [Ciudad Autónoma de Buenos Aires]: Entre Editores, 2020. [50] p. Disponible a: <https://entreditores.net/wp-content/uploads/2020/07/MQL-Informe-Espan%CC%83a.pdf>. [Consulta: 30/12//2020].


L’Informe mujeres que leen en España forma part d’un projecte global promogut per Entre Editores, una iniciativa nascuda en el si de la indústria editorial argentina amb l’objectiu de contribuir a la modernització, el foment, la professionalització i la integració global dels mercats del llibre en espanyol. A partir de l'Encuesta: mujeres que leen, Entre Editores ha volgut aprofundir en els hàbits, gustos i característiques del consum de llibres que fan les dones. L’enquesta, que es va llançar inicialment l’any 2019 a l’Argentina, ha arribat durant l’any 2020 a Espanya i a Mèxic.

Dues mirades sobre el llibre digital en espanyol: Libranda i Bookwire

Raquel Gómez-Díaz
Grupo E-lectra
Universidad de Salamanca


Informe anual del libro digital: 2019 (2020). Barcelona: Libranda. 111 p. Disponible en: <https://libranda.com/wp-content/uploads/2020/04/Informe-Anual-del-Libro-Digital-2019.pdf>. [Consulta: 05/06/2020].

Guerrero, Margarita; Celaya, Javier (2020). Informe Bookwire: 2020: evolución del mercado digital (ebooks y audiolibros) en España y América Latina. [Barcelona]: Bookwire; [Bilbao]: Dosdoce.com. 29 p. Disponible en: <https://www.dosdoce.com/wp-content/uploads/2020/04/INFORME-BOOKWIRE-2020.pdf>. [Consulta: 05/06/2020].


Com en els darrers anys, ja estan disponibles els informes sobre el llibre digital elaborats per Libranda i Bookwire en col·laboració amb Dosdoce.com.

Cada informe pertany a una sèrie, en ambdós casos són el cinquè, la qual cosa permet conèixer l’evolució del mercat del llibre digital en espanyol. Les diferències entre els dos es deuen a què la composició dels seus catàlegs és diferent, con també les seves polítiques de comercialització, que obeeixen a interessos diferents. Malgrat això, la seva anàlisi aporta una visió de conjunt que assenyala clarament que el mercat dels llibres digitals i audiollibres, en el cas del Bookwire, no para de créixer any rere any a Espanya i a l’Amèrica Llatina. 

Pàgines

Subscriure a RSS - espanya