Ciro Llueca

Ciència oberta a França: un centenar d’accions per accelerar l’obertura de la recerca

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Director Editorial UOC
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


France. Ministère de l’Enseignement Supérieur, de la Recherche et de l’Innovation (2021). Ouvrir la science!: bilan du Plan national pour la science ouverte 2018-2021. [Paris: le Ministère]. Disponible a: <https://cache.media.enseignementsup-recherche.gouv.fr/file/science_ouverte/24/3/Bilan_PNSO_v2_1414243.pdf>. [Consulta 21/08/2021].

France. Ministère de l’Enseignement Supérieur, de la Recherche et de l’Innovation (2021). Deuxième Plan national pour la science ouverte: généraliser la science ouverte en France 2021-2024. [Paris: le Ministère]. Disponible a: <https://cache.media.enseignementsup-recherche.gouv.fr/file/science_ouverte/20/9/MEN_brochure_PNSO_web_1415209.pdf>. [Consulta 21/08/2021].


L’actualització del pla francès de ciència oberta va ser presentat per Frédérique Vidal, ministra francesa d’Ensenyament superior, de la Recerca i de la Innovació, des de 2017, amb la mirada al període 2021-2024 i els objectius de generalitzar la pràctica científica en obert, la compartició i obertura de dades de recerca, la incorporació de la recerca en obert a l’avaluació, i la promoció del programari lliure sorgit de la recerca. 

Els antecedents d’aquest Pla 2021-2024 se situen en la seva versió anterior, el Pla 2017-2021, i prèviament en la Llei 1674/2020, de programació de la recerca 2021-2030, així com en el Plan national pour la Science Ouverte (2018), i l’Amsterdam Call for Action on Open Science (2016). 

Analitzem en primer lloc el balanç del Pla 2017-2021, l’element més visible del qual ha estat la creació del BSO, el Baròmetre de la Ciència Oberta a França, que permet comprovar que la taxa de publicació científica en obert se situa en el 56 %. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Però hi ha altres elements que presenten també un balanç raonablement positiu:
 
Accés obert a les publicacions. Les principals agències franceses ja sol·liciten l’arxiu en obert dels articles científics que financen i, en general, encoratgen a la publicació en obert. Altres mesures són valorades positivament (per exemple, la consolidació de HAL, un agregador francès de continguts publicats en obert en revistes i repositoris), tot i que no han estat completades. El reconeixement de la ciència oberta en l’avaluació de la recerca també presenta accions moderades de progrés. Com s’ha esmentat, la creació del Baròmetre, el BSO, permet comprovar que la taxa de publicació científica en obert ha passat del 41 % l’any 2017 al 56 % el 2019, si bé amb particularitats: Matemàtiques, Biologia i Físiques se situen en la franja alta, entre el 67 % i el 75 % de la publicació en obert; mentre que les Humanitats en el 45 % i les Ciències Socials en el 42 %). 

Dades de recerca. L’any 2016 es va incorporar a la legislació francesa l’obligatorietat de la difusió de les dades de recerca en obert i, en coherència també amb la demanda europea, ja s’obliga a presentar un pla de gestió de dades en els projectes finançats per recursos públics. S’ha creat la figura professional d’administració de dades per garantir la implantació del model obert, i s’han publicat polítiques i recomanacions. Una crida específica dotada amb 2,4 M € per accelerar l’adopció dels principis FAIR es va saldar amb 25 projectes aprovats i en marxa.

Ciència oberta en la pràctica científica. S’han dut a terme accions formatives i divulgatives a les escoles de doctorat i a les universitats franceses. Lògicament, s’ha participat activament en l’EOSC (European Open Science Cloud) i s’han creat xarxes internacionals de foment de la ciència oberta, amb un pressupost publicitat de 562.000 €. Aquest apartat compta amb un espai específic dedicat a les dades governamentals en obert. 

Accions COVID. L’arribada de la pandèmia ha propiciat accions d’emergència, que s’incorporen en el balanç. Així, projectes específics en l’àmbit de la salut han comptat amb focus «obert»: l’exemple més evident, el baròmetre de la ciència oberta en salut. 

D’acord amb el balanç, el pressupost destinat a les diverses accions del Pla ascendeix a 15,8 M € en el període 2018-2021. L’actualització del Pla apunta a triplicar aquests recursos, fins a 45 M € el 2021-2024. Cal saludar amb admiració la incorporació de la previsió pressupostària en la comunicació del Pla. 

El nou Pla (2021-2024) s’estructura en 4 eixos, 12 mesures, i prop d’un centenar d’accions específiques, en les quals consten elements fonamentals i d’altres ornamentals. Contempla aspectes molt consolidats en la ciència oberta, com la voluntat de creixement en publicacions científiques en obert o la transformació qualitativa de l’avaluació de la recerca, però també marca perfil propi com alternativa als models típicament comercials. Així, el Pla incorpora el suport a l’edició de llibres, la defensa del plurilingüisme en la difusió de la recerca, reivindica el programari lliure i posa el focus en l’autoarxiu, alhora que rebutja els acords transformatius. Heus aquí una síntesi d’aquests elements: 

Accés obert a les publicacions 

  • S’aspira al 100 % de la publicació científica en obert el 2030, mitjançant la generalització de l’obligatorietat per a articles i llibres finançats amb fons públics. Es preveu la millora del sistema de dipòsit a l’agregador HAL
     
  • Es promou el model «diamant»: la publicació sense costos per a les persones autores, tothora que es rebutja explícitament el model de revistes híbrides (revistes de pagament per subscripció amb alguns articles en obert mitjançant taxes APC o similars). Es confirma l’adhesió al Pla S. 
     
  • S’afavoreix el multilingüisme o, millor dit, l’ús de la llengua francesa, promovent plataformes de traducció automatitzada, així com l’estímul a l’ús de la recerca francesa a la Viquipèdia. 
     
  • Es vol contribuir a modernitzar l’edició científica de llibres, mitjançant ajuts al sector editorial específic, el desenvolupament d’un òrgan públic de difusió i distribució de llibres impresos i digitals, així com la creació d’un observatori de l’edició científica. 
     
  • En Humanitats i Ciències Socials es fomenta l’ús d’imatges patrimonials per a usos no comercials, així com altres elements de suport específic. 

Dades de recerca

  • Es preveu l’obligatorietat de la difusió en obert de dades de la recerca finançada per fons públics. Per facilitar-ho, es crea una plataforma estatal federada de dades de recerca, Recherche Data Gouv, a l’estil de la que ja existeix per a dades governamentals, data.gouv.fr. Alhora, es pretén la generalització dels plans de gestió de dades. 
     
  • Es valora l’oportunitat de regular en clau «oberta» la mineria de dades i de text, objecte d’incorporació a la legislació dels països UE per transposició de la Directiva Europea sobre els Drets d’Autor en el Mercat Únic Digital (DEMUD).
     
  • Es promou l’adopció de polítiques de dades FAIR, amb accions de formació mitjançant una xarxa territorial de tallers de dades, i la creació de centres de referència temàtics.  
     
  • En Ciències de la Salut es contemplen accions específiques per obertura de les dades de recerca. 

Programari lliure

  • Es fomenta la difusió en llicències obertes del codi font sorgit per la recerca finançada amb diners públics.
     
  • Es reconeix el programari lliure com a contribució a la recerca, tant en l’avaluació del personal investigador com en l’anàlisi de l’impacte social de l’obertura del codi font.  
     
  • S’impulsa l’encreuament entre ciència oberta i intel·ligència artificial. 

Ciència oberta per defecte

  • Es reconeix la ciència oberta en l’avaluació de la recerca amb accions com la reducció de la influència del factor d’impacte, incloent la seva supressió en les convocatòries de projectes i places de personal investigador. També es preveu l’ús de narratives d’impacte en els currículums, per reduir l’avaluació quantitativa.
     
  • Es fomenta la formació en competències en ciència oberta, tant en programes específics com transversals en els programes ja existents. 
     
  • Es promou l’adopció de polítiques de ciència oberta a les universitats. Es menciona explícitament el compromís amb DORA. 
     
  • S’aspira, literalment, a simplificar la vida del personal investigador mitjançant l’adopció de polítiques obertes, per exemple facilitant el seu accés a dades públiques o a dades privades d’interès general. 
     
  • Es preveu l’evolució del Baròmetre, incorporant menció específica als assajos clínics, la despesa en publicació d’articles i llibres, etc. 
     
  • En la recerca associada al canvi climàtic s’aposta específicament per la ciència oberta. 
     
  • Complementàriament, s’apunta a les diverses infraestructures existents o futures, així com a la participació d’iniciatives europees i internacionals. 

Vist el balanç 2018-2021, i especialment el Pla 2021-2024, podem afirmar que encara que el nou Pla francès per la ciència oberta participi de la retòrica política, també té nombroses virtuts: presenta una planificació exhaustiva, ordenada i prioritzada, amb coneixement de causa, amb elements de perfil propi, amb visió integrada i amb ambició internacional. A més de marcar el pas de l’acceleració francesa en la recerca oberta, el Pla també il·luminarà altres països que transiten més lentament la seva evolució cap a una ciència oberta.

Dades FAIR: full de ruta del factor humà, abans de la desil·lusió

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Director Editorial UOC
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Barker, Michelle; Manola, Natalia; Gaillard, Vinciane; Kuchma, Iryna; Lazzeri, Emma; Stoy, Lennart (editors); Piera, Jaume (2021). Digital skills for FAIR and open science: report from the EOSC Executive Board Skills and Training Working Group. Brussels: European Commission. 67 p. Disponible a: <https://doi.org/10.2777/59065>. [Consulta: 30/03/2021].


L’any 2015, la Comissió Europea va iniciar els treballs per la creació de l’European Open Science Cloud (EOSC) que, cinc anys i 320 M€ més tard, va culminar amb un prototipus d’una infraestructura digital que persegueix la compilació de totes les dades, serveis i eines de la Ciència oberta que es generaran a la UE durant els pròxims anys, per posar-los a disposició de la comunitat científica. El projecte és ambiciós: vol transformar la manera en què els recercaires accedeixen a les dades i les comparteixen, posicionant la UE en el lideratge mundial en la gestió de dades de recerca. 

Suport a la recerca: com fer amistats i influenciar en la universitat

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Director Editorial UOC
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Bryant, Rebecca; Dortmund, Annette; Lavoie, Brian (2020). Social interoperability in research support: cross-campus partnerships and the university research enterprise. Dublin, Ohio: OCLC Research. Disponible a: <https://doi.org/10.25333/wyrd-n586>. [Consulta: 05/01/2021].


OCLC (Online Computer Library Center) és una poderosa organització sense ànim de lucre creada el 1967 que agrupa biblioteques de més de 100 països, bàsicament dels EUA. Amb uns actius financers nets de 265 milions de dòlars, presta serveis i productes tan coneguts com el WorldShare (emprat a 680 biblioteques), el WorldCat (482 milions de registres), el CONTENTdm o l’EZprozy. La seva divisió OCLC Research es dedica a la millora de serveis bibliotecaris, mitjançant la recerca i la innovació entre biblioteques. 

La col·laboració en projectes digitals: nou seminari Intensiu Digital

Albert Díaz
Cap del Centre de Documentació
Museu del Disseny de Barcelona

Ernest Abadal
Director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC)

Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Lluís Anglada
Director de l'Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Intensiu Digital 2020: experiències col·laboratives amb fons i col·leccions digitals. Barcelona, 17 de juny de 2020. Disponible a: <https://www.youtube.com/playlist?list=PLxHTIX0tYDtNwNurCu51NPWpigqnmdqjl> (enregistraments) i a <https://recercat.cat/handle/2072/238604/browse?value=Intensiu+de+Col%C2%B7leccions+Digitals+%285%C3%A8+%3A+2020+%3A+Barcelona%29&type=author> (presentacions). [Consulta: 03/07/2020].


La cinquena edició de l’Intensiu Digital, la primera realitzada en línia per respectar les mesures de control davant l’expansió de la COVID-19, va tenir com a eix central les experiències col·laboratives amb fons i col·leccions digitals. Durant la jornada es van poder conèixer diferents plataformes documentals gestionades col·lectivament, amb dades i documents procedents de diverses fonts o recollides pels membres d’una comunitat. A diferència d’altres activitats que s’han organitzat des de l’inici de la pandèmia, amb un marcat accent sectorial, l’Intensiu Digital s’ha mostrat com una jornada transversal en els seus plantejaments, oberta a diferents perfils professionals, una diversitat que vam poder trobar entre els assistents, en la seva majoria professionals d’arxius, museus i biblioteques. Aquestes idees van ser comentades a la presentació del seminari per Albert Díaz Mota, cap del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona, en nom dels organitzadors del seminari. Miquel Térmens, degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, va destacar el bon posicionament dels professionals de la informació davant l’actual moment de canvi, i va fer una crida a treballar pel futur, disruptivament i de forma col·laborativa.

Així són els sistemes de gestió bibliotecària que volem

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Evans, Gwen; Schonfeld, Roger C. (2020). It’s not what libraries hold; it’s who libraries serve: seeking a user-centered future for academic libraries. New York: Ithaka S+R. Disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.312608>. [Consulta: 22/05/2020].


Ens hem referit anteriorment als treballs d’Ithaka, una organització estatunidenca sense ànim de lucre que es dedica, entre d’altres coses, a donar suport estratègic i de recerca a la comunitat acadèmica1. Un comú denominador en aquests informes és la seva determinació per donar veu als usuaris dels serveis bibliotecaris, per sobre d'altres factors. 

En el present cas, l'anàlisi se centra en OhioLINK, un consorci amb 117 biblioteques d'educació superior de diversa tipologia, impulsat el 1987 per l'estat d'Ohio (EUA) amb l'objectiu de crear un catàleg col·lectiu «as expeditiously as possible». Superat amb escreix l'encàrrec inicial, en l'actualitat és un referent de cooperació bibliotecària, si més no per l'heterogeneïtat dels seus membres: biblioteques universitàries, hospitalàries, d'instituts, centres de documentació especialitzats, tots a una.

Pàgines

Subscriure a RSS - Ciro Llueca