Ernest Abadal

Mesurar el grau d’accés obert de les editorials acadèmiques

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Björk, Anna; Paavola, Juho-Matti; Ropponen, Teemu; Laakso, Mikael; Lahti, Leo (2018). Opening academic publishing: development and application of systematic evaluation criteria. [S.l.]: Open Science and Research Initiative. 41 p. Disponible a: <https://openscience.fi/opening-academic-publishing>. [Consulta: 02/09/2018].


Fa uns anys Finlàndia es va proposar ser un dels països líders en ciència oberta i accés obert i és per això que el seu Ministeri d'Educació i Cultura va promoure l'Open Science and Research Initiative, un programa d’acció per al període 2014-2017 que incloïa un full de ruta, diverses activitats i també l’elaboració de diversos estudis sobre ciència oberta, com ara el grau d'apertura de les universitats i centres de recerca (2015), els costos globals de l'accés obert a Finlàndia (2016) i també l’informe sobre l’apertura de les editorials (2018) que ara ressenyem.

L’estudi ha estat dut a terme per la consultora finesa Oxford Research Oy, per Open Knowledge Finland (organització sense ànim de lucre que promou la difusió lliure del coneixement) i també ha comptat amb la col·laboració de Mikael Laakso, un prestigiós investigador sobre accés obert a la ciència.

L'objectiu de l'informe és establir un conjunt d'indicadors que serveixin per avaluar de manera estandarditzada quin és el grau d'apertura cap a l’accés obert que tenen les editorials acadèmiques. Si es vol avaluar el progrés en qualsevol àmbit cal disposar d’indicadors i contrastar-los amb la realitat de manera periòdica. En aquest sentit, es tracta d’un anhel similar al que va demostrar la Comissió de seguiment sobre el grau de compliment de l'article 37 de la Llei de la Ciència (creada per la FECYT) quan va establir un indicador per avaluar el percentatge d’accés obert a Espanya.

La primera part de l’informe serveix per establir i definir els indicadors per a l'avaluació de les editorials i també per detallar com s’ha de fer per aplicar-los. Els indicadors són set i s’apliquen globalment a una editorial acadèmica:

  • Percentatge de revistes en accés obert
  • Cost dels APC (article processing charges)
  • Ús de llicències CC (Creative Commons)
  • Permisos autoarxiu
  • Facilitats de descàrrega del text i les metadades (text and data mining)
  • Apertura de les citacions
  • Accessibilitat de les informacions sobre accés obert

A cada un dels indicadors se’ls assigna una puntuació que va de 0 a 3 en funció del grau d’apertura. Així, per exemple, pel que fa als costos dels APC es puntua amb 0 si se superen els 2.000 euros per article, amb 1 (1.000-2.000 euros), 2 (500-1.000) o 3 (menys de 500 euros) i, pel que fa al grau d’apertura de les citacions, la màxima puntuació s’obté si els editors s’han adherit a la Initiative for Open Citation.

Un cop establert l’instrument d’avaluació, a la segona part de l’informe es passa a aplicar-lo a nou dels principals editors científics: ACM (Association for Computing Machinery), ACS (American Chemical Society), Elsevier, IEEE (Institute of Electrical and Electronic Engineering), LWW (Lippincott, Williams & Wilkins), Sage, SpringerNature, Taylor and Francis, i Wiley-Blackwell. La recollida de dades es fa per mitjà de la consulta als seus portals web i també a DOAJ (Directory of Open Access Journals), Sherpa-Romeo i GOAJ2 (Golden OA Journals). En aquesta part s’analitzen un total de 158 revistes de les nou editorials amb SpringerNature encapçalant la llista (77 títols revisats) i IEEE (que només en té 4), tancant-la. Aquestes diferències són notables i, des del meu punt de vista, condicionen notablement els resultats.
Les puntuacions finals obtingudes –que es poden veure a la il·lustració adjunta– són bastant disperses i mostren un rang prou ampli, ja que van dels 14 punts (70 % del total de puntuació) d’SpringerNature i Taylor and Francis fins als 6 punts d’ACS (el 30 %). També es constata que la meitat dels editors no arriben a la puntuació mínima d’apertura cap a l’accés obert.

 

 

 

 

 

 

 

L’aplicació dels indicadors a les editorials ha estat difícil i complexa ja que hi ha algunes qüestions avaluades que no apareixen explícitament als portals web dels editors (i probablement caldria determinar-les per mitjà d’enquestes o entrevistes). També cal tenir present que es fa una avaluació global d’editorials i no pas de revistes i que les editorials poden tenir polítiques i actuacions diferents en funció de la revista, de la disciplina o del país (podria ser el cas, per exemple, del preu dels APC). Finalment, ja s’ha indicat que el nombre de revistes analitzades varia molt segons quina era l’editorial. Aquestes limitacions fan que, des del meu punt de vista, els resultats obtinguts siguin només exploratoris i no es puguin considerar concloents. Poden ser un primer pas si es continua amb l’aplicació anual dels indicadors i es crida l’atenció a les editorials cap a la millora de les seves pràctiques per aprofundir en l’edició en accés obert.

En resum, es tracta d’un informe que obre una línia de treball innovadora i d’interès però que no arriba encara a propostes concloents. Ja se sap que, en el cas dels indicadors és molt més fàcil establir-los que no pas estendre el seu ús o ampliar la seva acceptació per part d’altres comunitats. És per això que l’impacte de la proposta cal mirar-la amb una certa distància i esperar una mica més de temps per veure la seva consolidació i la utilització que se’n faci per part, també, d’altres agents. En qualsevol cas, és un bon començament.

La publicació de monografies en accés obert en vuit països europeus

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Ferwerda, Eelco; Pinter, Frances; Stern, Niels (2017). A landscape study on open access and monographs: policies, funding and publishing in eight European countries. Knowledge Exchange. Disponible a: <https://zenodo.org/record/815932#.Wul6eG6FOM8>. [Consulta: 20/04/2018].


Afortunadament, comencen a ser cada vegada més freqüents els estudis sobre com es pot afrontar la transició cap a la publicació de monografies acadèmiques en accés obert. La llista d’organitzacions que han promogut informes en aquesta línia també es va ampliant. Tots els hem anat ressenyant al Blok. Vam començar amb Knowledge unlatched (Montgomery, 2014), el projecte OAPEN (Collins, Milloy, 2016) i també Springer-Nature (Emery et al., 2017). Ara n’afegirem un altre a la llista, ja que l’informe que ens ocupa està patrocinat per Knowledge Exchange (KE), un consorci que agrupa sis organismes estatals de suport a la recerca i l’educació superior: CSC (Finlàndia), CNRS (França), DEFF (Dinamarca), DFG (Alemanya), Jisc (Regne Unit) i SURF (Països Baixos) i que té per objectiu desenvolupar una infraestructura que faciliti la comunicació científica en accés obert.

Els editors importants analitzen la publicació de monografies en accés obert

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Emery, Christina; Lucraft, Mithu; Morka, Agata; Pyne, Ros (2017). The OA effect: how does open access affect the usage of scholarly books? Disponible a: <https://www.springernature.com/gp/open-research/journals-books/books/the.... [Consulta: 13/01/2018].


Els estudis sobre l’accés obert porten uns quants anys prestant una atenció quasi exclusiva a la situació de les revistes. Darrerament, però, el focus s’ha dirigit també als llibres i celebrem la publicació de diversos estudis al respecte, alguns dels quals han estat comentats amb anterioritat en aquest mateix Blok (Montgomery, 2014; HEFCE, 2015; Collins, Milloy, 2016).

L’informe que ressenyem se centra específicament en les monografies d’accés obert i ha estat publicat per Springer Nature, una companyia que va crear-se el 2015 a partir de la fusió de Springer Science amb Macmillan Science and Education (que incloïa l’editor de Nature). Aquest conglomerat acadèmic disposa d’uns antecedents en la publicació de monografies que es remunta a fa més de 175 anys i també les té en accés obert des de 2011 (han publicat uns 400 títols entre SpringerOpen i Palgrave Macmillan).

Les monografies també mereixen estar en accés obert

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Collins, Ellen; Milloy, Caren (2016). OAPEN-UK final report: a five-year study into open access monograph publishing in the humanities and social sciences. London: Arts and Humanities Research Council: OAPEN-UK. Disponible a: http://oapen-uk.jiscebooks.org/finalreport/ [Consulta: 16/05/2016]


Fins ara, en el context de l’accés obert a la ciència, la majoria d’esforços han estat dirigits bàsicament cap a les revistes científiques i això ha permès aconseguir uns notables progressos pel que fa al canvi de model. Per la seva banda, les monografies –el tipus de document científic més valorat, utilitzat i citat pels acadèmics d’Humanitats i Ciències Socials– han patit d’un cert oblit o desinterès i es troben molt allunyades de les dades quantitatives de les revistes pel que fa a l’accés obert.

L’informe que ressenyem parla precisament d’aquesta qüestió ja que conté els resultats del projecte de recerca OAPEN-UK, que durant cinc anys ha estudiat les vies de publicació de monografies de Ciències Humanes i Socials en accés obert. Aquest projecte es va iniciar l’octubre de 2010 i ha estat finançat pel JISC i per l’Arts & Humanities Research Council (AHRC), ambdós de la Gran Bretanya. El seu objectiu va ser analitzar els efectes que pot tenir la transició de les monografies cap a l’accés obert en les vendes, els usos, les editorials, etc. Per altra banda, el projecte també volia entendre les pràctiques, processos, polítiques i comportaments que calia modificar per tal de difondre les monografies en accés obert. Per això, van treballar amb els agents implicats (investigadors, institucions, bibliotecaris, editors, agregadors, societats científiques i agències de finançament) amb entrevistes i estudis de cas que els van permetre recollir informació sobre les actituds i les percepcions relacionades amb la transició cap a la publicació de llibres en accés obert.

El futur de la docència i la recerca en BiD

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

III International Seminar on Library and Information Science Education and Research (LIS-ER). Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 4-5/6/2015. 
http://bd.ub.edu/liser/


Tothom és conscient que el III International Seminar on Library and Information Science Education and Research (LIS-ER) organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació per commemorar els seu centenari s’ha dut a terme en un context de dubtes i d’incerteses sobre el futur de la nostra disciplina. De tota manera, esperem que la sang no arribi al riu i que la llista de necrològiques soferta per Blaise Cronin i recordada a la seva conferència inaugural —ha viscut en pròpia carn el tancament dels departaments de LIS a la Queen’s University, a Strathclyde i, fa dos anys, també a Indiana University— no vagi més enllà.

Pàgines

Subscriure a RSS - Ernest Abadal