Carles Escera

Catedràtic d’Universitat

c_escera_cat

“Investigo en persones els misteris del funcionament cerebral”

Sóc catedràtic de Neurociència Cognitiva al Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia, Facultat de Psicologia, de la Universitat de Barcelona. He estat director de l’Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta i de l’Institut de Neurociències d’aquesta universitat, i coordino des del 2003 un Grup de Recerca Consolidat de la Generalitat de Catalunya (SGR2017-974), el Brainlab-Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva. He rebut el Premi ICREA Acadèmia en les convocatòries dels anys 2010 i 2015.

ce1

Vaig llicenciar-me en Psicologia l’any 1987, per incorporar-me tot seguit com a professor associat a la UB l’any 1988, i doctorar-me en Psicologia l’any 1993. He treballat com a investigador postdoctoral a la Universitat de Hèlsinki (Finlàndia) en 1993, 1994, 1996 i 1999 i he estat professor visitant a la Universitat de Bremen (Alemanya) i el Hanse Wissenschaftskolleg (Institut d’Estudis Avançats) en Delmenhorst (Alemanya) en 2004 i 2005.

He participat en l’organització de més de quinze congressos internacionals en els àmbits de la Psicofisiologia i la Neurociència Cognitiva, i he impartit conferències en universitats de tot el món (EE.UU., Japó, Singapur, Regne Unit, Alemanya, Suïisa, França, etc.). Sóc autor d’un centenar llarg de publicacions científiques en revistes especialitzades de gran impacte, tals com Journal of Neuroscience, Cerebral Cortex, Brain o Proceedings of the National Academy of Science, Nature Communications.

ce2

La meva recerca se centra en l’estudi dels mecanismes cerebrals de la cognició humana, recerca que duc a terme amb un grup petit però extraordinàriament valuós de joves talents –el Brainlab!, i també en col·laboració amb investigadors repartits per tot el món. En la nostra recerca utilitzem tècniques de neuroimatge funcional i registre electrofisiològic en persones, com ara la ressonància magnètica funcional (RMf) i l’electroencefalografia (EEG). Durant molt de temps hem estat investigant com el sistema auditiu extrau la regularitat de l’entorn acústic per permetre la percepció conscient del so, tal com en la música o el llenguatge, i dirigir el control de l’atenció.

Per exemple, una de les nostres troballes, publicada a la revista Journal of Neuroscience l’any 2012, ha estat que la tija encefàlica, una de les estructures més primitives del sistema nerviós, participa també –com les estructures superiors de l’escorça cerebral- en la codificació de la regularitat acústica.

Carregant vídeo…

Aquesta troballa és important, perquè fins ara es creia que la capacitat de les neurones per codificar aspectes complexes de l’estimulació auditiva –com ara la repetició, era un atribut de l’escorça cerebral, i així hem obert la porta a noves investigacions clíniques, com la que hem dut a terme al laboratori sobre la codificació del so a la tija encefàlica en nens autistes, finançada per la Fundación Alicia Koplowitz.

ce3

Altres projectes de recerca actuals al laboratori tenen a veure amb la cognició numèrica, i en particular amb l’ansietat davant les matemàtiques o els determinants genètics de les diferències individuals en la percepció de les emocions o el ritme (vegeu en anglès l’apartat RESEARCH).

En els darrers anys, hem començat a fer un esforç important per explicar de manera entenedora i al públic no expert la tasca i les troballes del nostre grup de recerca, i també aspectes més bàsics relacionats amb la neurociència i l’organització i la funció cerebral.

Per exemple, l’any 2013 el nostre Brainlab va participar en la Fira de la Recerca en Directe, amb un muntatge titulat “Ones sonores, ones cerebrals” que explicava com les ones sonores són codificades al cevell. Podeu veure més detalls en un dels panells que hi varem portar.

També l’any 2013 vaig coordinar a la Universitat de Barcelona tot un seguit d’activitats –neuroUB- finançades per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), la Generalitat de Catalunya i el Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura de la UB l’objectiu de les quals era divulgar la relació entre les neurociències i l’art. Inclogué tres tipus d’activitats: neuroCinema, neuroConcurs i neuroConcerts. Aquest darrers consistiren en nous sessions diferents en les que un musicòleg i un neurocientífic debatien al voltant d’un tema d’interès (per exemple, plasticitat cerebral i educació musical, o ús i abús: música, percepció i persuasió) acompanyats d’actuacions en directe en diferents escenaris de la ciutat. Aquest és el vídeo de presentació dels neuroConcerts:

Carregant vídeo…

He impartit conferències divulgatives, per exemple en l’àmbit de les Aules de la Gent Gran, sobre temes tan diversos com: “El cervell que escolta, sent i parla”, “El cervell ens enganya”, “El cervell musical”, “Neurogastronomia”, etc. També vaig impartir la conferència inaugural del curs acadèmic 2012-2013 a la Universitat de Barcelona, amb el títol “El concepte de representació cerebral en neurociència cognitiva”.

Sovint escric petits articles de divulgació en la revista “Mente y Cerebro”, en col.laboració amb els meus estudiants de doctorat, i sovint explicant la troballa principal de la seva tesi doctoral com ara:

  • Escera, C. & Corral, M.J. (2006). Neurobiología de la distracción. Mente y Cerebro, 22, 55-56.
  • Escera, C. & Corbera, S. (2007). Neurobiología de la tartamudez. Mente y Cerebro, 24, 42-44.
  • Escera, C. (2011). El potencial de disparidad. Mente y Cerebro, 47, 52-53.
  • Escera, C. & Costa-Faidella, J. (2012). Cómo anticipamos los sonidos. Mente y Cerebro, 55, 50-51.
  • Escera, C. (2012). Neurociencia y cerebro. i & m, Investigación y Marketing (especial neuromarketing), 115, 22-24.

I algun cop he expressat la meva opinió sobre algun tema d’actualitat en la premsa escrita, com en aquest article sobre “Neurocultura o la moda de les neuro-?”, publicat a La Vanguardia el passat 14/04/2014.

En l’àmbit formatiu, des de l’any 2012 dirgieixio el Curs de Neuromàrketing Aplicat que ofereix l’Institut de Formació Continuada de la UB (IL3), i participo en el quadre docent dels Màsters de Neurociències i de Comportament i Cognició de la Universitat de Barcelona.


I què veus?,
No res, un fum.
En realitat us dic
que no es fa res en realitat sinó
per la paraula creadora de silenci.

Joan Vinyoli
(Encara les paraules, 1973)

Publications

Escera, C., Alho, K., Winkler, I. & Näätänen, R. (1998). Neural mechanisms of involuntary attention to acoustic novelty and change. Journal of Cognitive Neuroscience, 10, 590-604.
Slabu, L., Grimm, S., & Escera, C. (2012). Novelty detection in the human auditory brainstem. Journal of Neuroscience, 34, 1447-1452.
Escera, C. & Malmierca, M.S. (2014). The auditory novelty system: An attempt to integrate human and animal research. Psychophysiology, 51, 111-123.
Selinger, L., Zarnowiek, K., Via, M., Clemente, I.C., & Escera, C. (2016). Involvement of the serotonin transporter gene in accurate subcortical speech encoding. Journal of Neuroscience, 36(42), 10782-10790.
Escera, C. (2017). The role of the auditory brain stem in regularity encoding and deviance detection. In: Kraus, N., Anderson, S., White-Schwoch, T., Fay, R. R., and Popper, A. N. (Eds.). The Frequency-following Response: A Window into Human Communication, (pp. 101-121). New York: Springer Nature.