ARS SANTA MÒNICA
05/06/2012 – 09/06/2012

Alba Fernández Troiteiro, Berta Sumpsi, Cala Fernández-Figares,Carlos Valverde, Carolina Bonfím, Cecília Cabañas, Célia Barros, David F. Mutiloa, Eva Marín, Glòria Escala, Gris García, Gwenael Lacroix, Jhon Aguasaco, Joaquín Reyes Lettieri, Juan Crespo, Juana Torres, Lúa Coderch, Male Chahín, Marla Jacarilla, Nuria Inés, Rafel Forga, R.Marcos Mota, Roser Sales Noguera

La representació de trajectòries es pot materialitzar de diferents maneres i l’heterogeneïtat pot, en segons quines situacions, convertir-se en un valor per se. En el pogo els participants s’instiguen els uns als altres de manera enèrgica col·lisionant i colpejant-se, fins al punt en què la catarsi d’adrenalina es condensa en l’ambient.
Amb aquesta mateixa actitud els artistes aquí reunits s’enfronten al seu medi amb un posicionament artístic obert i receptiu i un interès per tot allò marginal i inestable. Aquest caràcter es construeix intentant generar pols des del qual gestionar l’atracció i la dissidència. Des del transvestisme a l’ocultació, de l’insult a la investigació formal, del misticisme a les tensions emocionals, de la construcció d’una narrativa a la reiteració obstinada sense un objectiu aparent, de la interpel·lació al rebuig. A l’espai de negociació que s’obre amb aquests antagonismes es dibuixen dos prototips de resposta: una en la qual el gest funciona com un generador de rastres i interpretacions subjectives i una altra en què apareixen les idees de rotació infinita, de transició i de repetició. La inicial imatge de violència i xoc del pogo forma part també d’un ritual amb el qual compartir les tensions a favor d’una nova construcció comuna de la situació. Més que una posible similitud pel que fa a estratègies o maneres d’operar, trobem aquí una sèrie de fuites a l’ordre establert i una reivindicació de la confrontació i el fracàs com a motor de reflexió.

Més informació [+]