MACBA 
20/10/2012 – 05/07/2013

Avui l’art se situa en un estat de discussió permanent: obres polítiques però estèticament seductores, impacte visual versus exploració corporal, contenció i excés, realitat o ficció… En el marc de les pràctiques artístiques contemporànies, aquestes forces oposades mantenen la tensió discursiva en suspens. Són oposicions marcades per una reflexió sobre la percepció en temps d’eclecticismes. En aquest context, mostrar la complexitat de la producció artística actual lligada al coneixement del patrimoni és un dels objectius principals del curs.

L’espectador explora l’art contemporani, amb el seu cos i al seu propi ritme. L’experiència sensorial no s’atura en els sentits, sinó que perdura com una entitat mental que supera el record i que es combina, conscientment o inconscientment, amb reflexions futures. Quines són les narratives que defineixen la pràctica artística actual i en quins paràmetres es produeixen? La història de l’art és una construcció subjecta a canvis, no una narració acabada i única. Partint d’aquesta premissa, la necessitat de generar un debat crític sobre els límits i l’autonomia dels mitjans artístics és fonamental.

Amb Aproximacions a les pràctiques artístiques contemporànies l’èmfasi es trasllada de la cronologia històrica i l’anàlisi estilística als plantejaments estètics i les poètiques conceptuals que determinen les condicions de treball de l’artista contemporani. La informació i el debat obert, la concepció híbrida dels gèneres tradicionals i els processos d’investigació, són els eixos determinants en l’articulació dels nous llenguatges creatius.

És la reformulació d’aquest nou paradigma artístic el que proposem com a base d’un curs que combinarà sessions teòriques amb sessions d’observació i treball directe a les sales del Museu.

Més informació [+]