SALA PARÉS
23/10/2012 – 25/11/2012
La visió d’aquesta exposició ens deixa convençuts que estem davant una maduresa artística que pocs pintors arriben a aconseguir, i en tot cas després d’un llarg camí.
Gloria Muñoz viu en un constant procés de cerca, que en aquesta ocasió es projecta sobre els seus dos temes predilectes: les composicions i els paisatges, bàsicament del *Empordà. No ha necessitat de noves excuses per portar la seva pintura a un nivell superior, solament deixar-se portar pel seu impuls interior, pel seu gest lliure.
Gloria domina la tècnica, l’ofici, fins al punt de permetre’s oblidar-los. En l’exposició actual ho demostra fins i tot en els intensíssims olis sobre paper, on gairebé no hi ha penediment possible… L’artista part de les aparences però no es converteix en la seva esclava sinó que s’apodera d’elles i les transforma. Explora la realitat superficial per descobrir en ella la realitat profunda, amb l’ambició d’arribar a l’absolut. És per aquest motiu que sovint trobem realisme i abstracció en una mateixa obra.
En les naturaleses mortes aflora una connexió íntima, essencial, mai anecdòtica, que Gloria estableix amb alguns objectes, de vegades solament suggerits i sempre embolicats en una atmosfera espiritual, que l’artista expressa a través del color, la forma i la llum. Els seus quadres destil·len un gran pòsit cultural i són capaces d’evocar infinitat de coses. El seu llenguatge és auster, sintètic, gairebé místic. En les obres, la pintora plasma la bellesa inherent a les coses per descobrir la seva essència, creant, d’aquesta manera, un pont cap a l’inassolible.
L’els paisatges interpreta el que l’embolica a través de les emocions, sensacions, vivències, i intuïcions. No busca el bell, sinó la bellesa, i ho aconsegueix a través de valors plàstics molt madurs i fonamentats, però alhora molt comprensibles a causa que és una gran comunicadora. Són obres vibrants i poderoses que aporten molts motius per deixar volar la imaginació.
Gloria Muñoz és doctora en Belles arts per la Universitat de Barcelona i professora de pintura en la Facultat. La seva obra ha recorregut mig món: Londres, Ginebra, Sant Francisco, Nova York, Hong Kong, Bolonya, *Strasbourg i Madrid, entre altres ciutats. Exposa a la Sala *Parés des de 1988.*bos, etc) coexisteixen amb altres íntims i amb el paisatge com a quadre dins del quadre, que apareix en ells transformat, amb una nova condició de finestra, d’escapatòria.
Més informació [+]