Facultat de
Belles Arts

Un projecte de MIRA Digital Arts Festival

BROOKE CANDY, CARLOS SÁEZ, CLAIRE TOLAN, ESMAY WAGEMANS, FAITH HOLLAND, FIELD, FILIP CUSTIC, KEIKEN COLLECTIVE + NATI CERUTTI, KRISTEN LEPORE, MARÍA ROY, MARIE MUNK + STINE DEJA, VIRGEN MARÍA.

Plaer
1. s. m. Sensació de gust intensa i profunda
2. Cosa que diverteix o produeix alegria
3. Sensació agradable produïda per alguna cosa
4. Cosa que produeix satisfacció o sensació agradable sense cap impediment

El plaer pot ser definit com una sensació o un sentiment positiu, agradable o fins i tot eufòric, que s’experimenta en satisfer una necessitat o aconseguir un objectiu. L’era digital ha generat una nova forma i gamma de plaers sensorials i simulats i la possibilitat de gaudir-ne mitjançant diferents plataformes de manera immediata.

El concepte de l’hedonisme, la recerca del plaer com a màxima finalitat de l’existència humana, i la seva relació amb el món tecnològic i digital és una reflexió que ocupa avui un lloc significatiu en les pràctiques artístiques contemporànies. De quina manera la digitalització ha facilitat una major i més immediata connexió amb l’hedonisme, i com les pràctiques artístiques contemporànies aconsegueixen simular i generar discursos que evoquen aquesta recerca natural per la sensació de plaer? Quant depenem de la digitalització per evocar sensacions plaents, i com la pràctica i metodologia artística es modela en aquesta mateixa directriu?

En la seva vuitena edició, el MIRA Digital Arts Festival presenta una nova proposta expositiva al Centre d’Art Contemporani de Barcelona – Fabra i Coats. “THE SEARCH FOR (modern) PLEASURE” és una mostra que indaga sobre la noció del plaer dins de l’era digital i s’endinsa en l’art com a catalitzador d’experiències, emocions, sensacions i estímuls que evoquen i promouen una visió hedonista de la condició humana.

L’exposició recull l’obra de diferents artistes i col·lectius internacionals que exploren la metodologia de la creació artística com un procés que depèn de la digitalització i tecnologització de la vida quotidiana i persegueixen, amb mirada crítica, la recerca del plaer visual, sensorial i experiencial.

El concepte artístic d’aquesta edició de MIRA Digital Arts Festival, que promou i apropa la unió entre art i tecnologia, ha volgut explorar el plaer com a mitjà d’expressió artística. La programació del festival s’aproxima als nous posicionaments de l’art al voltant de l’hedonisme, i tant la campanya gràfica, com l’exposició aborden i recullen una mostra d’aquestes possibilitats.

+INFO

Activitat dins del cicle Microhistòries de la diàspora. Experiències «encarnades» de la dispersió femenina
Un projecte de La Virreina Centre de la Imatge amb el suport de Programa Barcelona Interculturalitat
Comissariat per Tania Adam

Espai multidisciplinari amb la participació de Duen Sacchi, Lucía Piedra Galarraga, Remei Sipi, Fàtima Taleb i Nadia Ghulam
Dimecres 7 de novembre, 19 h. Virreina LAB
Entrada gratuïta. Aforament limitat
Com a objecte de representació proposem el cos en la diàspora, des de l’experiència encarnada de les dones: és a dir, els vostres cossos, la vostra experiència encarnada. L’exercici: entendre quins elements —relacions de poder, passat colonial, raça, religió, gènere, entre d’altres— han interferit a l’hora de representar els vostres cossos. A més, suposem que, en algun moment, aquestes representacions hauran quedat obsoletes en substituir-les per autopresentacions. Però, lluny de quedar-nos en la comparativa (presentacions-autopresentacions), també convidem a l’autocrítica per desxifrar com s’estan configurant aquestes autoimatges en el complicat entramat social. Això ens obliga a indagar en la complexitat de la realitat —i del moment historicosocial— de la qual formem part. A més, implica apropar-nos a l’antropologia cultural i a allunyar-nos de l’epidermis de l’assumpte i dels estrats reduccionistes. En definitiva, és una invitació a aprofundir en allò que projectem a la societat.

TANIA ADAM (Maputo, 1979), periodista i productora cultural. Fundadora i editora de Radio África Magazine. Presentadora de Terricoles betevé i de radio àfrica @beteve 91.0 Fm.

KIRA BERMÚDEZ (Minnesota, 1959), mediadora intercultural i pedagoga social, traductora i escriptora ocasional. Coautora del llibre Mediación Intercultural: una propuesta para la formación, Agapea, 2002.

NADIA GHULAM DASTGIR (Kabul, 1985). Narradora. Ha publicat El secret del meu turbant(Edicions 62, 2010), Contes que em van curar (Columna, 2014) i La primera estrella del vespre(Rosa dels Vents, 2016).

FÀTIMA TALEB (Berkane, 1976) mediadora comunitària, llicenciada en lletres modernes. És regidora de l’Ajuntament de Badalona per la candidatura Guanyem Badalona en Comú (des del 2015).

LUCÍA PIEDRA GALARRAGA (L’Havana). Investigadora i comissària independent. Interessada en l’activisme antiracista, les formes de governabilitat i el pensament crític.

DUEN SACCHI (Aguaray). Artista, investigador, activista i escriptor trans*. Addicte a la política i als cossos dissidents.

En Herencia(s) l’artista presenta una sèrie d’obres que sorgeixen a partir d’experiències vitals que han contribuït a la construcció de la seva identitat.

El contingut de l’exposició es pot interpretar com la lectura d’un diari personal que ens apropa a la seva realitat més íntima i destaca la importància del camí recorregut. Utilitzant elements quotidians com a matèria primera, els intervé físicament buscant narrar a través d’ells determinades vivències. Mitjançant aquest gest poètic, ens convida a endinsar-nos en cadascuna de les obres perquè les fem nostres. D’aquesta forma, també podem reflexionar sobre la universalitat de moltes experiències que normalment interpretem com úniques o intransferibles.

Finalment, la mostra es complementa amb dues obres d’ Olenka Macassi i Pau Mondelo, les quals també giren al voltant de la memòria i les experiències personals.

Amb la col·laboració d’aquestes dues persones tan properes i alhora importants en el seu desenvolupament, Oscar Moya pretén reivindicar la importància de l’entorn social durant el procés creatiu i trencar amb la idea de l’artista com a persona creadora que treballa de forma individual.

Oscar Moya (Parets del Vallès, 1996)

Gran part del meu treball es basa en sensacions que sorgeixen del meu entorn més proper, allò del que millor puc parlar. Normalment prenc com a punt de partida fets testimonials que m’han marcat, per diferents motius, i a partir d’aquest busco un element físic que el representi. Després intervinc l’element, en major o menor grau, per intentar convertir-lo en un element singular amb el qual pretenc narrar una historia i evitar que aquesta quedi en l’oblit.

+INFO