Facultat de Belles Arts

Facultat de
Belles Arts

Logo 575 UB

MICROHISTÒRIES – PRESENTACIONS I REPRESENTACIONS OBSOLETES

 

Activitat dins del cicle Microhistòries de la diàspora. Experiències «encarnades» de la dispersió femenina
Un projecte de La Virreina Centre de la Imatge amb el suport de Programa Barcelona Interculturalitat
Comissariat per Tania Adam

Espai multidisciplinari amb la participació de Duen Sacchi, Lucía Piedra Galarraga, Remei Sipi, Fàtima Taleb i Nadia Ghulam
Dimecres 7 de novembre, 19 h. Virreina LAB
Entrada gratuïta. Aforament limitat

Com a objecte de representació proposem el cos en la diàspora, des de l’experiència encarnada de les dones: és a dir, els vostres cossos, la vostra experiència encarnada. L’exercici: entendre quins elements —relacions de poder, passat colonial, raça, religió, gènere, entre d’altres— han interferit a l’hora de representar els vostres cossos. A més, suposem que, en algun moment, aquestes representacions hauran quedat obsoletes en substituir-les per autopresentacions. Però, lluny de quedar-nos en la comparativa (presentacions-autopresentacions), també convidem a l’autocrítica per desxifrar com s’estan configurant aquestes autoimatges en el complicat entramat social. Això ens obliga a indagar en la complexitat de la realitat —i del moment historicosocial— de la qual formem part. A més, implica apropar-nos a l’antropologia cultural i a allunyar-nos de l’epidermis de l’assumpte i dels estrats reduccionistes. En definitiva, és una invitació a aprofundir en allò que projectem a la societat.

 

TANIA ADAM (Maputo, 1979), periodista i productora cultural. Fundadora i editora de Radio África Magazine. Presentadora de Terricoles betevé i de radio àfrica @beteve 91.0 Fm.

KIRA BERMÚDEZ (Minnesota, 1959), mediadora intercultural i pedagoga social, traductora i escriptora ocasional. Coautora del llibre Mediación Intercultural: una propuesta para la formación, Agapea, 2002.

NADIA GHULAM DASTGIR (Kabul, 1985). Narradora. Ha publicat El secret del meu turbant(Edicions 62, 2010), Contes que em van curar (Columna, 2014) i La primera estrella del vespre(Rosa dels Vents, 2016).

FÀTIMA TALEB (Berkane, 1976) mediadora comunitària, llicenciada en lletres modernes. És regidora de l’Ajuntament de Badalona per la candidatura Guanyem Badalona en Comú (des del 2015).

LUCÍA PIEDRA GALARRAGA (L’Havana). Investigadora i comissària independent. Interessada en l’activisme antiracista, les formes de governabilitat i el pensament crític.

DUEN SACCHI (Aguaray). Artista, investigador, activista i escriptor trans*. Addicte a la política i als cossos dissidents.

MOBILITAT INTERNACIONAL

Benvolguts Estudiants,

El 9 de novembre s’obre la convocatòria de MOBILITAT INTERNACIONAL per al curs 2019-10, us informem de les activitats programades des de l’Oficina de Relacions Internacionals

  • Sessió INFORMATIVA:   que tindrà lloc el  13 de NOVEMBRE  a les 11:30 a la Sala d’Actes (informació de les possibilitats i els passos a seguir)
  • FIRA D’INTERNACIONALS: que tindrà lloc el  14 de NOVEMBRE  a les 10:30 a la Sala de Juntes (exposició de la documentació i informació sobre els centres amb qui tenim conveni i presència d’estudiants que han fet mobilitats outgoing o incoming)

Us citem a tots aquells que estigueu interessats en realitzar un intercanvi acadèmic INTERNACIONAL,

Us hi esperem!!

 

La informació és consultable al web de la nostra Facultat, allà es poden veure les destinacions possibles, us adjuntem el link per si voleu consultar-la https://www.ub.edu/portal/web/bellesarts/oficina-de-relacions-internacionals

Aquí teniu la llista dels professors que fan de Tutors dels diferents àmbits

Disseny: Oriol Moret. Imatge: Ricardo Iglesias, Pintura: Carme Porta, Dibuix: Victoria Tebar, Gravat: Cristina Pastó, Escultura: Matilde Grau, Conservació-Restauració: Cristina Ruiz.

INAUGURACIÓN de l’exposició «HERENCIA(S)» de OSCAR MOYA – CC GUINARDÓ

 

 

 

En Herencia(s) l’artista presenta una sèrie d’obres que sorgeixen a partir d’experiències vitals que han contribuït a la construcció de la seva identitat.

El contingut de l’exposició es pot interpretar com la lectura d’un diari personal que ens apropa a la seva realitat més íntima i destaca la importància del camí recorregut. Utilitzant elements quotidians com a matèria primera, els intervé físicament buscant narrar a través d’ells determinades vivències. Mitjançant aquest gest poètic, ens convida a endinsar-nos en cadascuna de les obres perquè les fem nostres. D’aquesta forma, també podem reflexionar sobre la universalitat de moltes experiències que normalment interpretem com úniques o intransferibles.

Finalment, la mostra es complementa amb dues obres d’ Olenka Macassi i Pau Mondelo, les quals també giren al voltant de la memòria i les experiències personals.

Amb la col·laboració d’aquestes dues persones tan properes i alhora importants en el seu desenvolupament, Oscar Moya pretén reivindicar la importància de l’entorn social durant el procés creatiu i trencar amb la idea de l’artista com a persona creadora que treballa de forma individual.

 

Oscar Moya (Parets del Vallès, 1996)

Gran part del meu treball es basa en sensacions que sorgeixen del meu entorn més proper, allò del que millor puc parlar. Normalment prenc com a punt de partida fets testimonials que m’han marcat, per diferents motius, i a partir d’aquest busco un element físic que el representi. Després intervinc l’element, en major o menor grau, per intentar convertir-lo en un element singular amb el qual pretenc narrar una historia i evitar que aquesta quedi en l’oblit.

 

+INFO

VISITA GUIADA PARA ALUMNOS exposición «Obras abiertas. El Arte en Movimento, 1955-1975» en LA PEDRERA

 

Invitación para todos los alumnos de la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona a una visita guiada (gratuita) de la exposición «Obres obertes. L’Art en Moviment, 1955-1975».

La exposición «Obras abiertas. El arte en movimiento, 1955-1975» reúne una amplia y cuidada selección de obras de 37 artistas internacionales que buscan una transformación profunda del rol del espectador a través de la participación y la interacción con la obra de arte.

Es una de las últimas vanguardias artísticas del siglo XX, pero es más vigente que nunca. Es el cinetismo o el arte del movimiento.

La visita es el viernes 9 de noviembre a las 12:00 en La Pedrera y se ruega que los interesados lo notifiquen a culturart@ub.edu

 

 

INAUGURACIÓN de la exposición «LA SOMBRA Y LA IMAGEN. LUS

 

Manuel Aramendía, vicedecano de cultura de la Facultad de Bellas Artes de Sant Jordi, se complace en invitarles a la presentación de:

«LA SOMBRA Y LA IMAGEN -Luis Marsans toma la palabra» Un documental de Violeta Marsans con la asitencia de la directora, así como a la inauguración de la EXPOSICION DE PINTURAS DE LUIS MARSANS, comisariada por Alicia Marsans y David Mur, que tendrán lugar el día 8 de noviembre a las 18h en la Universidad de Barcelona (C\Pau Gargallo nº4 08028 BCN).

Proyecciones en la Sala de actos:
Jueves 8 de noviembre a las 18h
Miércoles 21 de noviembre a las 12h y a las 19h

Exposición del 8 al 28 de noviembre de 2018 en la Sala de exposiciones.

Horarios: de lunes a viernes desde las 10 a las 14 h y de las 18 a las 20 h.

INAUGURACIÓN de la MARISOL MARTINEZ en COLIBANTAN

Soledad Martínez, estudiante de 3º de la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona, realiza una exposición en la Sala África Colibantán, el próximo miércoles día 7 a las 19 horas en la calle Calabria 142, Barcelona.

Con los cuadros de su exposición buscan dar cumplimiento a la idea que expresaba María Zammbrano «El arte parece ser el empeño por descifrar o perseguir la huella dejada por una huella perdida de existencia». Como la artista no puede ir hacia atrás muy lejos en busca de esa huella perdida, ha buscado otros lugares que puedan evocarla, y quizás el lugar mas apropiado en este sentido es África. Sus cuadros son un paseo de exploración a través de motivos africanos.

DANSA-PERFORMANCE – RITUAL 1 OCTUBRE – MAGÍ SERRA

Dansa-performance 14.11.2018 / 19hClaustre Max Cahner

Des de ben petit he tingut una relació forta amb el sentiment d’identitat. No ha estat ni molt menys patriòtica, sinó que ha rondat pel meu voltant. Una identitat amb una llengua, unes tradicions, uns costums, però sobretot unes festes, unes celebracions familiars, col·lectives i compartides.

Mai vaig ser del tot conscient de pertànyer a cap grup concret, senzillament era el meu entorn. No hi havia banderes, ni tampoc hi havia himnes.

Vaig començar a agafar consciència de pertànyer a algun grup quan un altre noi em va anomenar el Català o catalufo.

Ara, amb 34 anys, i després de qüestionar-me sobre la meva identitat en molts sentits, me’n adono que m’agrada portar barretina, la sardana em posa, m’agrada el fuet i la botifarra amb mongetes, i què?

A través de dos fragments de peces «La mesura del detall» i «l’Hereu (h)a mort», Magí Serra crea el seu propi ritual per donar espai a l’expressió individual i col·lectiva del que va ser aquell 1 d’octubre.

INAUGURACIÓ de l’exposició «EL PODER EMOCIONAL DEL CAPITAL: CUBA»

 

 

Inauguració i visita guiada a l’exposició

«El poder emocional del capital: Cuba»

L’Espai de Fotografia Francesc Català-Roca presenta
«El poder emocional del capital: Cuba» de la fotògrafa Ana Cayuela,
dins del marc del festival DOCfield Barcelona>18

Dijous 8 de novembre a les 19.30 h a la Casa Golferichs – el Xalet

El projecte investiga en les contradiccions generades
en el si de les relacions romàntiques entre turistes i cubans, mitjançades per les diferències econòmiques i socials

Ana Cayuela, a través de les seves fotografies, ens trasllada a l’Havana durant el 2014 per documentar les condicions politicoeconòmiques de la república cubana. Amb l’exposició «El poder emocional del capital: Cuba», la fotògrafa pretén mostrar el contrast que es dóna entre la precarietat de la majoria de cubans i el poder econòmic dels turistes que visiten l’illa, empesos per la imatge exòtica i sensual de Cuba i els seus habitants.

Visita guiada a càrrec de l’autora

El dia de la inauguració, la fotògrafa Ana Cayuela ens explicarà la seva experiència personal durant la seva estada a l’Havana, els motius que la varen impulsar a desenvolupar aquest projecte i les relacions que s’estableixen entre la societat cubana i el turisme visitant.

Exposició produïda per l’Espai de fotografia Francesc Català-Roca
i el Centre cívic Casa Golferichs

SIMPOSIO – PROTOTIPS COMPARTITS

El Simposi Prototips compartits. Experiències artístiques col·laboratives és la culminació del Projecte Competitiu IN> TRA*. S’estructura a partir de dos subprojectes, Metamètodes III i Matèria Impresa II, amb objectius i interessos específics i línies d’investigació transversals. Durant aquests tres anys de treball conjunt, hem realitzat diverses activitats de recerca que aborden problemàtiques al voltant de les Humanitats Digitals i els Nous Materialismes des de la col·laboració transdisciplinar.

Com a tancament d’aquests anys d’investigació, l’objectiu d’aquest Simposi és proporcionar un marc de treball al voltant de la noció de prototip entès com a model funcional, tot i que provisional i, per tant, encara no estable, en el qual es fan visibles les problemàtiques i els principis actius d’alguna cosa encara propera a la intuïció.

Des de les propostes de pràctiques artístiques col·laboratives entre agents i interessos diversos, pretenem generar un marc propici per a reflexionar, qüestionar, reformular i esbossar la creació de nous prototips metodològics orientats a la detecció de sinèrgies i a l’articulació de col·laboracions simbiòtiques.

Activitat oberta al públic, especialment dirigida als doctorands del programa EAPAi estudiants del Màster Produccions Artístiques i Recerca. http://www.ub.edu/doctorat_eapa/ http://www.ub.edu/masterprodart_ati/ http://www.ub.edu/masterprodart_aci/

Prototips compartits. Experiències artístiques col·laboratives.

SIMPOSI FINAL IN>TRA

8 i 9 de novembre 2018, Hangar i Facultat de Belles Arts

Dia 9, Facultat de Belles Arts

Matí 10:00h – 14:00h 10:00 – 10:15. Presentació de Domènec per Pilar Bonet 10:15 – 11:15. Conferència de Domènec. http://www.domenec.net/

Des d’un lloc. Casos d’estudi.

Una qüestió fonamental en tots aquests projectes és la seva vinculació amb el context específic on es formulen i s’executen. El que permet, no només interpretar el paradigma modern dins d’un marc històric i social específic sinó també accelerar el curtcircuit en el què és modern ideològic i programàtic descendeix fins a l’efectiu valor d’ús i accentua el valor de l’experiència real com el lloc des d’on articular la crítica.

11:15 – 11:45. Debat dirigit per Pilar Bonet

11:45 – 12:15. Pausa

PROGRAMA 8 i 9 de Novembre

Dia 8, Hangar

16:00 – 16:30. Presentació: Alicia Vela, Eloi Puig, Albert Valera i Àngels Viladomiu (Presentació del Simposi i dels resultats d’ambdos subprojectes)

16:30 – 17:30. Conferència de Dora García http://www.doragarcia.net/

Experiències Artístiques Col·laboratives: De Heartbeaters a El Cafè de les Veus, passant per El Regne i Lo Inadequat.

La forma de performance en què des de l’any 2000 treballo implica una tasca col·laborativa. Abandonant des d’un principi la idea de l’artista com a protagonista, m’adjudico, al contrari, el paper de director, a la vegada que l’agència que els actors reben supera de molt el fet de ser simples executors d’instruccions per a convertir-se en co-autors. Es constitueix llavors un equip que segueix una proposta argumental ideada per mi, però els resultats, a la manera de situacions, propicien una negociació contínua entre el contingent, l’agència dels actors, i la meva reacció a les dues coses. El que passa finalment no pot ser previst per endavant, però sí que pot ser dirigit, provocat, modificat. El resultat natural de la performance és un text, escrit sempre a diverses veus, si bé l’edició final és meva. Sovint aquesta manera de col·laborar dóna un protagonisme encara més gran als actors que freqüentment formen, a priori, un col·lectiu. És el cas d’El cafè de les veus, en el qual els actors són autors i el meu paper és el de narradora dels fets, o, community manager.

17:30 – 18:00. Debat dirigit per Alícia Vela

Taules de treball simultànies

Tarda 16:30 – 19:30. Taula de treball 1. Transferències art-ciència-societat. Direcció: Esther Moñivas, Doctorandes Alejandra López Gabrielidis i Beatriz Regueira Doctorands: David Bonet, Lucca Carubba, Anna Fando Espai: Departament d’Arts Visuals i Disseny

Aquesta taula de treball s’orienta a la revisió i definició col·laborativa de prototips metodològics que poden ser d’utilitat a l’hora d’articular la pràctica artística dins el marc ACTS (Art-Ciència-Tecnologia- Societat). Partint de models de treball inter- i transdisciplinar crearem conjuntament un joc d’eines visual per a la construcció de sinergies productives.

Taula de treball 2. L’arquitectura com a model: escala, experiència i acció. Direcció: Albert Valera i Martí Anson. Doctorands: Jenny Owens, Yosman Botero, Gemma Farran. Espai: Sala de Graus

Aquesta taula de treball vol confrontar diferents propostes de creació artística on apareix la utilització, al·lusió o referència a l’espai arquitectònic i la seva vinculació a l’experiència vital d’habitar.

Taula de treball 3. Laboratori expandit: metodologies artístiques compartides. Direcció: Àngels Viladomiu i Marta Negre. Doctorands: Paula Bruna, Ana Lorente, Carol Antón Espai: Sala de Juntes

Proposem una taula de treball on es plantegen diferents estratègies transdisciplinars entorn de la recerca artística, a fi de compartir metodologies i analitzar de quina manera l’art no és aliè a les diferents problemàtiques d’investigació que afecten la vida, la societat contemporània i els dispositius de coneixement, com ara la ciència, la tecnologia o la història.

12:15 – 12:30. Presentació de Pep Vidal per Quim Cantalozella 12:30 – 13:30. Conferència de Pep Vidal http://www.pepvidal.com/

Canvis infinitesimals i sistemes. Com mesurar-los.

Un dia, en un dels meus primers dies a la carrera de matemàtiques, el professor ens volia fer “sentir” que entre 0 i 1 hi ha infinits nombres. Va fer una línia a la pared i hi va escriure un 0 i 1 a cada extrem. Molt bé, va dir. Però que passa si ens acostem una mica a la pissara? I ho va fer. Es va acostar a la pissara. Ara, va dir, aquesta línia ja no representa la distància entre 0 i 1, sinó entre 0 i 0.1. Molt bé, va dir. Però que passa si ens acostem una mica més a la pissara? I ho va fer. Es va acostar molt a la pissara. Ara, va dir, ara aquesta línia ja no representa la distància entre 0 i 0.1, sinó entre 0 i 0.01…, així va estar-se’n una estona, repetint el procés vàries vegades, fins a tenir el nas tot ple de guix. Per mi aquest exemple és clau, doncs demostra que tot és relatiu, que tot es basa en com d’aprop s’està de la pissara, tenint infinits nombres per triar.

13:30 – 14:00. Debat dirigit per Quim Cantalozella