Facultat de Belles Arts

Facultat de
Belles Arts

Logo 575 UB

La degana de la Facultat de Belles Arts i el seu equip prenen possessió dels càrrecs

M. Dolors Tapias, professora del Departament d’Arts Visuals i Disseny, ha pres possessió del càrrec de degana de la Facultat de Belles Arts per al període 2016-2020 en un acte que ha tingut lloc avui dimarts, 5 de juliol, a la sala de juntes del Rectorat, sota la presidència del rector, Dídac Ramírez.
En el mateix acte, també han pres possessió del càrrec corresponent Manuel Aramendia, del Departament d’Arts i Conservació-Restauració, com a vicedegà de Cultura i Equipaments; M. Gemma Campo, també del Departament d’Arts i Conservació-Restauració, com a vicedegana de Relacions Internacionals i Estudiants, i Laura Baigorri i Eva Figueras, totes dues del Departament d’Arts Visuals i Disseny, com a vicedegana de Recerca, Doctorat i Postgraus, i com a secretària acadèmica, respectivament.

+info

1r Concurs de Pintura FPMC

Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC)
Període d’inscripció obert.
Presentació de les obres entre el 3 al 16 d’octubre de 2016.

La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) organitza enguany la primera edició d’un concurs estatal de pintura, amb la finalitat de fomentar la creació i la recerca en aquest camp cultural i artístic.
El certamen té una dotació econòmica en premis de 3.800 euros (1.800 euros per al guanyador i dos accèssits de 1.200 euros i 800 euros, respectivament). Totes les obres participants formaran part d’una exposició oberta al públic del 3 al 13 de novembred’enguany al Refugi número 1 del Port de Tarragona, a on també es donarà a conèixer els noms del vencedors.

La temàtica i la tècnica és lliure i els treballs han de ser originals, signats i inèdits, és a dir, que no hagin estat ni exposats ni premiats en cap altre concurs o mostra. El jurat estarà format per membres de la FPMC, crítics d’art, i representants de les entitats col·laboradores del certamen: el Port de Tarragona, l’Ajuntament de Tarragona, laDiputació de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Generalitat de Catalunya.

Sala 83 de David Bestué

Museu Nacional d’Art de Catalunya

Del 6 de juliol al 2 d’octubre de 2016
Sala 83 és un projecte de relectura a la col·lecció a través dels ulls de l’artista contemporani David Bestué. Redescobriu la col·lecció del museu a través de la seva mirada i de la creació d’una «nova sala» a l’espai educArt.
Projectem un epíleg de la presentació de la col·lecció del museu on es fa un resum heterodox de formes, materials o elements inspirats en els de l’exposició permanent, però mostrats d’una manera simultània, defugint el relat cronològic. Un dels referents més clars del projecte són els collages que Francis Picabia va fer als anys 20 on contraposava obres de la col·lecció amb escenes de la seva època. L’objectiu és que penseu que aquesta intervenció és una sala més de la col·lecció del museu, la darrera, i d’aquí el seu títol: Sala 83. L’última sala numerada del museu és la 82.

+ info

Disseny urbà i memòria a l’espai públic, temes dels dos nous títols de la col·lecció Comunicació Activa

The art of urban design in urban regeneration, editat per Antoni Remesar, sobre els processos de regeneració urbana a Europa, i Public space and memory, editat per Núria Ricart, sobre la gestió de la memòria a l’espai públic, s’han publicat en format de llibre electrònic dins la col·lecció Comunicació Activa d’Edicions de la Universitat de Barcelona.

+info

Exposició: Retrats circulars, històries del Besòs des del Besòs

Biblioteca de la Mina
Exposició fins al divendres 22 de juliol de 2016


Aquesta exposició és fruit d’un projecte col·laboratiu entre l’AEiG Cau del Besòs i el col·lectiu d’acció periodística SomAtents. 
Per una banda, els Pioners i Caravel·les del Cau del Besòs estaven buscant un projecte que els permetés endinsar-se en el seu propi barri i alhora mostrar-lo a la resta de gent; per l’altra, SomAtents treballa fent tasques d’acció periodística, consistents en donar eines a la ciutadania perquè pugui expressar-se amb la seva pròpia mirada sobre el món que els envolta. Un exemple és Retrats Paral·lels, fet al Raval. 
El projecte ha tingut tres mesos de durada i s’han fet diverses sessions d’intercanvis constants de coneixements: SomAtents ha donat eines tècniques i fotogràfiques perquè els nois i noies puguin plasmar tan fidelment com puguin la seva idea del barri, i els membres de SomAtents que han participat en el projecte han après com es viu al Besòs sent del Besòs. 
El resultat final és l’exposició Retrats Circulars, on els cinc P/C’s del Besòs exposen un cercle de 12 fotografies on plasmen la seva visió del barri – fetes amb càmeres d’un sol ús, «usar y tirar» – una fotografia seva feta per un membre de SomAtents, i una fotografia d’un membre de SomAtents feta per ells. Al mig, un autoretrat fet a un estudi fotogràfic, tot complementat amb un text i una exposició dels materials en brut que ensenyen com ha estat el procés.

Exposició: Els 156 gravats

Museu Picasso
Exposició fins al 4 de setembre de 2016
Entre 1963 i 1972, Picasso retornà al gravat calcogràfic o gravat en metall. En aquest període va treballar amb els germans impressors Piero i Aldo Crommelynck. El resultat d’aquesta col·laboració són, entre d’altres, les dues grans sèries que particularitzen el darrer Picasso gravador, amb més de cinc-cents vint gravats: els 347 gravats, que portà a terme entre el 16 de març i el 5 d’octubre de 1968, i els 156 gravats, que realitzà entre el 24 d’octubre de 1968 i el 25 de març de 1972.
En la mostra presentem les estampes que configuren la sèrie dels 156 gravats, editada per la Galerie Louise Leiris.
Les estampes que integren aquesta sèrie continuen l’esperit desenfrenat d’abordar l’erotisme puixant de la sèrie anterior. Un gran nombre de personatges les protagonitzen, i s’hi representa un món aparentment ociós, divertit i alegre, on la malenconia del desig frustrat i la virilitat perduda hi són subjacents. El desig incontrolat de la ment que no permet al vell pintor desenvolupar les seves fantasies eròtiques més enllà de l’acte de crear.
Les al·lusions als mestres del passat són fluides en el darrer Picasso. Els gravats dels darrers anys són curulls en citacions: Rembrandt, Velázquez, Goya, Ingres, Delacroix, Manet… i, sobretot, Degas gaudeixen del favor del malagueny en moltes de les estampes de la sèrie. En els 156 gravats, Picasso ret un particular homenatge a Degas amb la sèrie d’estampes dedicades al conte La Maison Tellier de Guy de Maupassant.

Comissariat: Claustre Rafart

Cuestionando la perspectiva de género en la investigación

La promoción de la igualdad de género en la investigación y la innovación es uno de los compromisos de la Comisión Europea, que insta a la integración explícta de la perspectiva de género en los proyectos Horizonte 2020. Sin embargo, esta recomendación frecuentemente se entiende y se aplica de una forma insuficiente. Desde el SIMReF, hace años que estamos trabajando para evidenciar la necesidad y las ventajas de incorporar una visión de género y feminista en todo el proceso de la investigación. Además, continuamente establecemos redes con grupos que tienen líneas de metodología y de género como Copolis. La Unidad de Género de la Universidad de Barcelona nos ha invitado a diseñar e impartir el taller «¿Por qué y cómo llevar a cabo investigación en perspectiva de género?», por lo que nos hemos visto en la necesidad de crear un nuevo material en forma de preguntas para empezar a reflexionar sobre nuestras investigaciones. En este breve artículo, tras una introducción sobre las propuestas de la epistemología,las necesidades y las ventajas de la inclusión de la perspectiva de género y feminista en la investigación, presentamos las recomendaciones legales al respecto y, para acabar, compartimos unas preguntas de autoe valuación de la investigación elaboradas para el curso. 
 

SPENDING TIME IN BARCELONA, Christophe Constantin

Espronceda Center for Art and Culture
Exposició de l’1 de julio hasta el 10 de julio, 2016.

Comissariat per Savina Tarsitano
En cooperació amb la Rome University of Fine Arts (RUFA)

‘Pasar tiempo en Barcelona’ es un proyecto del artista emergente Christophe Constantin en coopération con la Rome University of Fine Arts (RUFA).

Durante su residencia artística a Espronceda el artista se cuestiona y investiga sobre la idea del “viaje” como una experiencia estética donde la obra de arte es la vida misma. Es un trabajo multidisciplinario que cuestiona principalmente la noción del tiempo y del espacio inmaterial y material.