Facultat de Belles Arts

Facultat de
Belles Arts

Logo 575 UB

inauguració: Joan «Solo», de Joanra Canosa de Puig

La Xina ART
del 17 de juny al 2 de juliol de 2016

inauguració: 
divendres 17 de juny a les 19:30 h

El collage és un dels conceptes de creació artística més emprats i interessants de tot el darrer segle. Aquest mot, d’estranya etimologia francesa (ara tot ho empastifen els monosíl·labs anglesos), no solament defineix el fet d’enganxar ni abasta simplement allò que malanomenen les manualitats. El collage, des de que el llest d’en Picasso va pispar-ne la idea a Braque, podria definir tota una filosofia compositiva i ètica que resumiria perfectament el convulsiu reordenament del caos i l’evolució exponencial del segle anterior. El collage s’ha utilitzat en música, cinema o literatura amb excel·lents i sorprenents resultats, reinterpretant la fractalització d’un món que durant el segle XX creixia fins escapar-se’ns de les mans.
Només cal fer un repàs de qui s’han servit del collage per oferir-nos la seva particular visió d’aquest  món, aquest temps i del seu art (que, en definitiva, solen ser el mateix): a part dels ja citats cubistes (on caldria afegir  Gris), hi trobarem als futuristes (Severini, Bocchioni, Balla), constructivistes (Litzinsky, Stepànova), la Bauhaus (Moholy-Nagy), els surrealistes (Ernst, Miró, Magritte), els informalistes (Tàpies, Burri), el Pop (Rauschemberg, Johns, Hamilton, Warhol) i els creadors més actuals (Eli Craven, Eugenia Loli o Maurizio Anzeri).  A més dels seus derivats: el decollage (de Mimo Palladino), la Infografia o el Mailart. I no, no ens oblidem, per suposat, del Dadà, que es mereix un paràgraf a part.
Calvo Serraller va dir: “El Dadaísme no va inventar res, però ho va fer tot. Tot ho va fer i tot ho va tornar a reinventar”. Potser les més extraordinàries creacions d’aquest mitjà les podrem trobar entre els collages geomètrics d’Art i Tauber, els de Haussman, Hertfield, Swchwiters, Hannah Hoch, els del propi Duchamp (de fet, el ready made no és més que una forma extrema de collage) o,  per acabar, amb tot el món del collage fotogràfic del qual en va obrir la porta Man Ray. Tot ells tenien un denominador comú, desesperadament necessari en un segle tant canviant: l’humor. El Dadà va introduir-lo (i encara no se n’ha anat) al món de l’Art, massa sovint ranci, academicista  i estirat.
Joanra Canosa, que ja havia col·laborat amb La Xina A.R.T. en algun projecte col·lectiu (“L’artista contemporani us desitja…”) presenta la seva primera exposició individual al nostre espai amb una mostra heterogènia que combina aquest estesament comentat medi expressiu amb d’altres més o menys derivats d’aquest: la foto pintura i la pintura basada en la fotografia. A la planta principal veurem collages mesclats amb dibuix i pintura sobre paper i d’altres de gran format muntats sobre bastidor. A la planta inferior hi trobarem tota una sèrie polièdrica, tant de tècnicament com temporal, sobre un concepte també amb llarga tradició artística (des de les natures mortes flamenques a Antoni Miralda): el menjar.

Hannah Hoch va dir que allò que més l’interessava del collage no era el component lúdic sinó el fet de disseccionar (i segur que va dir-ho amb aquella rialleta entremaliada que fa a les fotografies i s’endevina a tots els seus treballs). Joanra Canosa sembla compartir perfectament aquesta idea (i un fi i irònic sentit d’aquell humor), tal com ho fa, per exemple,  el seu Alfred Hitchcock (un altre incommensurable disseccionador de la realitat i del malson) amb precisió quirúrgica uns minúsculs talls de cansalada, en una de les pintures que podrem trobar en aquesta interessant i sorprenent exposició.

Concurs de disseny «El Cobre y la Casa 2016»

Instituto Europeo del Cobre
Convocatòria fins al 30 de setembre de 2016

Els projectes a presentar hauran de tenir un ús domèstic, també s’admeten objectes per a oficines, botigues, escoles, hospitals i edificis públics.

Concurs destinat a dissenyadors i arquitectes professionals, estudiants de disseny, arquitectura i arts gràfiques. de forma individual o en equip.


BASES DEL CONCURS
+ info

Sense capital/ Sin capital. Els marges perifèrics.

Galeria Sicart
Inauguració:
11 de Juny de 2016 a les 12 h
Els marges perifèrics:
La funció dels marges es separar i contenir terrenys de conreu de diferent nivell per evitar esllavissades. Limiten espais i permeten la distribució dels diferents cultius. A les nostres contrades, des de temps immemorials, han servit per guanyar espai a les zones boscoses i permetre plantar-hi garrofers i oliveres, ametllers, vinya i cereals. A les planes, determinen propietats i marquen el paisatge. Amb l’abandonament dels conreus, el bosc torna al seu lloc; amb la supressió dels marges a la plana, la diversitat de les collites es dilueix.
El marges perifèrics son tres accions i una reflexió de diferents maneres de relacionar-se amb l’art contemporani des d’un territori allunyat de la centralitat.
1ª acció:
La trastera / SENSE CAPITAL:
La Trastera neix de la necessitat de produir art més enllà del context acadèmic. Som un grup d’artistes amb el propòsit de crear un espai expositiu amb una manera de funcionar basada en l’espontaneïtat i la immediatesa. Sense filtres, sense comissari / a, amb plena llibertat d’assaig. Ens sembla vital un espai que doni suport i cabuda a l’experimentació més enllà del propi resultat, que fomenti l’assaig i inevitablement també l’error.
Com a nou espai autogestionat perifèric actuem des d’una absoluta precarietat, sense altres recursos que els que cada un de nosaltres és capaç d’aportar, amb l’objectiu de ser capaços de crear un espai d’art contemporani en una població com Segur de Calafell. La Trastera és un garatge, lloc d’assaig per excel·lència, la gestionem evitant els filtres i els llargs processos de selecció dels espais on tradicionalment es mostren els treballs artístics.
SENSE CAPITAL, és una selecció dels treballs d’Alberto Gil Casedas (Zaragoza, 1.991) Albert Lozano (Barcelona, 1.975), Alexandra García (Barcelona, 1.983), Andrés Vial (Santiago de Chile, 1.980), Miguel Ayesa Usechi (Navarra, 1,985), Nikolai Vetoshkin (Oms, Rússia, 1.991) i Victòria Benítez Blanco (Barcelona, 1.975).
Sota aquest títol abordem com la gran ciutat absorbeix tota l’activitat cultural i expositiva i relega a la resta de territoris a la categoria de perifèria cultural. Alhora pretenem posar sobre la taula la precarietat laboral en el món de l’art, la mancança de recursos als quals s’han d’enfrontar els artistes junt amb la poca afluència de públic.

Job Ramos, Si Can Palauet fos pla

Sales d’exposicions de Can Palauet
Del 10 de juny al 10 de juliol de 2016

Inauguració:
10 de juny a les 21h


I els homes van començar a pensar
que podien controlar formes vives
de la mateixa manera que podien
controlar els objectes.

Partint de les condicions de l’espai expositiu de Can Palauet, Job Ramos treballa analitzant la distància entre les coses. Aquesta “distància entre les coses” és un terme ambigu i pot referir-se a múltiples ítems diferents.
I precisament d’aquesta possibilitat difusa és d’on parteix aquesta proposta: mesurant la distància en mil·límetres entre on està una determinada superfície, respecte on aquesta hauria de ser.

+ info

Stronghold, de Carlos Valverde

Fundació Arranz-Bravo 
Inauguració divendres 10 de juny de 2016 a les 14h
Stronghold (fortalesa) és el nom del darrer projecte de Carlos Valverde (Cáceres, 1987), realitzat en coproducció entre la Fundació Arranz Bravo, l’espai d’art Homesession del Poble-sec i l’escola Sant Jaume de la Fep de L’Hospitalet. Valverde ha elaborat tres grans fortaleses en tres indrets diferents, que l’espectador està convidat a descobrir.  Per a participar en el projecte l’artista convida als usuaris de la fundació Arranz-Bravo a inscriure’s a l’equip de la fundació i seguir les seves instruccions: black.stronghold@carlos-valverde.com
L’obra de Valverde no és per ser contemplada. És per ser viscuda i experimentada. L’espectador no se situa davant l’obra, sino que penetra al seu interior i en forma part. Stronghold necessitarà de l’ajuda del públic per a ser completat, descobrint els camins ocults i les experiències ignotes que s’amaguen darrera del projecte. Una metàfora que planteja l’art com una estructura de defensa davant la vida. Cada una de les decisions i accions que l’espectador desenvolupi a l’interior de la fortalesa farà avançar o retrocedir en el seu objectiu: trobar allò que s’amaga al final del camí.

Fet al tallerBDN: tres cares d’un mateix rostre

Espai Can Mario de Palafrugell de la Fundació Vila Casas
Del 18 de juny al 16 de setembre de 2016

Inaguració:
Dissabte 18 de juny a les 19.30h

Les obres exposades, fruit del treball realitzat per Marina Rubio, Mònica Porta i Vanesa Muñoz al tallerBDN, poden semblar, aparentment, antagòniques. Certament, formalment parlant, disten força les unes de les altres. Però la motivació que les ha fetes possibles és en els tres casos molt similar.

Ja sigui des de l’abstracció o des de la figuració o bé des d’una ironia carregada de cruesa oculta, els uneix una concepció de fons: la creació entesa com a via d’autoconeixement; com a posicionament davant la vida. Les seves obres expressen múltiples veritats d’una mateixa veritat. Diverses cares d’un mateix rostre. Veuen en el fet creatiu una manera d’aproximar-se a l’essència de les coses, a la pròpia essència: unes mans a la recerca del Jo.

Comissari: Bernat Puigdollers

Premis ENJOIA’T 2016

S’obre la convocatòria de la XXII edició dels Premis de Joieria Contemporània ENJOIA’T 2016, que tindran lloc el 30 de setembre. És un esdeveniment únic en el sector que premia aquelles propostes, tant de professionals com d’estudiants, que destaquen per la seva originalitat, la riquesa conceptual i la transgressió en el camp de la joieria.


A les bases hi trobareu tota la informació. 

Els interessats podran presentar la seva candidatura fins el 15 de juliol, omplint el Formulari d’Inscripció.