El premi vol incentivar estudis i treballs en el camp de les ciències humanes i socials relacionades amb el Raval per tal d’enriquir el coneixent del barri, reforçar la seva identitat i cohesionar la comunitat que hi viu, contrarestant la imatge sovint simplificadora i estigmatitzant que es projecta sobre aquest barri, la seva història i la seva gent. Recordem a Joaquín Jordá perquè va ser un veí del Raval, concretament del carrer de la Cera. Com si no pogués ser d’una altra manera es va implicar en la lluita que la gent del barri mantenia contra tots els que han volgut aprofitar-se del territori i la seva gent.
El premi el convoquem: la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu, L’Observatori Antropologia del Conflicte Urbà, el Periódico «El Raval», el CSIC, i l’Editorial Virus.
Recordem a Joaquín Jordà (Santa Coloma de Farners, la Selva, 1935 – Barcelona, 2006) perquè va ser un veí del Raval, concretament del carrer de la Cera. Com si no pogués ser d’un altre manera es va implicar en la lluita que les gents del barri mantenien contra tots els que han volgut aprofitar-se del territori i la seva gent. El 1998 després de patir un infart cerebral abandona Madrid i torna a Barcelona. Creia que retornant a Barcelona –«una ciudad muy geométrica, muy racionalista»- recuperaría una «memoria antigua, más automàtica». I va caure al barri del Raval «un barrio que de racional no tiene nada».
«De vuelta de Madrid e instalado aquí percibí algo que estaba ocurriendo, un barrio que guardaba algo muy catastrófico, y de ese algo no se hablaba, había como misterios, como secretos y como miradas enfrentadas, veías que alguien no se hablaba con alguien, gente que vivía en la misma calle, o extrañas enemistades. Una ciudad dividida en dos. Entonces apareció el libro de Arcadi Espada (Del amor a los niños) y acudí a su presentación. Vi al autor y a algunos de los personajes de la historia, y me impresionó el dolor con que contaban los hechos y pensé que podía ser un tema interesante para plantear una película»
Aquesta pel·lícula va ser De Nens. La influència de la investigació fílmica de Joaquín Jordá ha estat impressionant. Seria inimaginable entendre avui part de les dinàmiques ombrívoles que han governat el barri del Raval sense la figura de Jordá. Una quantitat immensa de treballs de recerca en antropologia, sociologia, geografia o psicologia s’han inspirat en ell. Seguin la seva estela, aquestes recerques han posat al centre de l’ètica investigadora l’obligació de narrar el què ha passat i passa –de bo i de dolent- al Raval. I així ho va fer Joaquín Jordà, potser recordant la màxima de Walter Benjamin segons la qual, tota narració és una forma de justícia.
Dimecres, 3 de desembre de 2014 a les 19:00h 
