24.01.2014
|
Per més informació: www.filmoteca.cat.
|
|
|
Per més informació: www.filmoteca.cat.
|
|
Servint-se de geometries progressivament mes orgàniques, Chancho ha creat un conjunt de trames i retícules que s’entrecreuen i que poden obrir-se i tancar-se, expandir-se, reduir-se, encadenar-se, superposar-se…
Amb el títol «Epicentros culturals: agitar el barrio, la ciudad»,
José Luis Paredes Pacho, director del Museu Universitari del Chopo impartirà un seminari sobre aquesta institució museística.
5 de febrer
12-14 hores
Àula 203
Facultat de Geografia i Història.
Universitat de Barcelona
Nous criteris per innovar els museus i centres culturals, crear un epicentre cultural. Rodalies i integració social a la ciutat i els seus barris propers:
El Museu Universitari del Chopo es va caracteritzar des de la seva fundació al 1975 per acollir expressions culturals emergents que no trobaven espai dins les institucions culturals del moment. Ubicat al nord de la capital mexicana, a una zona deprimida i sense insfraestructura cultural, el museu va cridar a diferents sectors i estrats socials, esdevenint durant els anys 80 en un lloc de trobada pels circuits culturals sobterranis i expressions marginals com la literatura experimental, les reivindicacions de gènere, el moviment gai, les noves pràctiques dins les arts visuals i escèniques com la performance, el cinema d’art, la música underground i les expressions subculturals.
A més de 30 anys de distància, el pla estratègic que té el Museu a partir de 2012 revisa aquesta història des d’un context polític, urbanístic i cultural diferent al que li va donar orígen, amb l’intenció de reinterpretar la seva vocació fundacional i tornar a atreure el públic dels barris més propers, així com a les comunitats vinculades a les escenes culturals emergents.
Comissariat: Bernat Puigdollers
Seguint els objectius marcats des de la seva creació, la Fundació Arranz-Bravo presenta una nova exposició dedicada a un artista jove: l’escultora barcelonina Laura Ariño (Barcelona, 1988). Una mostra que ha servit d’estímul a l’autora per tal de desenvolupar noves obres de gran format que han permès donar una nova dimensió a la seva obra i, en alguns casos, crear un diàleg entre l’espai expositiu i l’obra a través d’instal•lacions de gran format. Els materials utilitzats són tan diversos com escollits: tela, ciment, alabastre, materials sintètics, cera… Materials necessaris per donar els matisos adequats per a expressar l’angoixa humana davant la impotència comunicativa amb el seu entorn, la desesperació, la incomprensió, la mort i el pas del temps. El temps que tot ho canvia, la metamorfosi. Un concepte que és present en tota l’obra de Laura Ariño i que vol ser, juntament amb els altres conceptes esmentats anteriorment, una metàfora de la vida i la condició humana.
Gran part de les obres exposades apareixen reproduides en el catàleg, el primer de la carrera artística de l’escultora qui, malgrat haver estat guardonada amb el premi Pere Jou d’escultura l’any 2012, encara no havia tingut la oportunitat d’exposar individualment. La publicació està profusament il•lustrada i va acompanyada d’un text explicatiu del comissari de l’exposició, Bernat Puigdollers, per tal de propiciar i facilitar la lectura i la interpretació de l’obra de Laura Ariño.
La inauguració de la mostra serà el dimecres dia 15 de gener a la seu de la Fundació Arranz-Bravo i anirà acompanyada d’un espectacle de dansa a càrrec de la ballarina i actriu, Laura Calvet. Formada a Barcelona, París i Praga, amb una llarga tragectòria al darrera i després d’haver actuat en diversos escenaris i espectacles rellevants del país i de l’estranger, ens presenta un espectacle breu però intens basat en l’obra exposada. Calvet donarà vida a l’escultura inerta donant una nova visió molt personal fent especial referència a un dels conceptes més importants de l’obra d’Ariño: la metamorfosi.
Com arribar-hi?
Al llarg d’aquests vint-i-cinc anys, la Fundació ha organitzat 13 edicions del Premi, que han generat una base de dades que documenta les gairebé 2.500 obres nominades, així com un extens arxiu de fotografies, dibuixos, material digital i audiovisual, i maquetes, que ha esdevingit l’arxiu més gran quant a arquitectura contemporània.
Hi ha dibuixos originals d’OMA, Enric Miralles i Carme Pinós, Álvaro Siza Vieira, Norman Foster, Esteve Bonell i Francesc Rius, Nicholas Grimshaw, Jean Nouvel, Zaha Hadid, Oriol Bohigas, Josep Martorell i David Mackay, i Rafael Moneo i Manuel de Solà-Morales.
18.01.2014 – 4.05.2014Inauguració, dissabte 18 de gener a les 12hBòlit_LaRambla, Sala Fidel AguilarEl proper dissabte 18 de gener a les 12h al Bòlit_LaRambla, tindrà lloc la inauguració de l’exposició «Retrat de l’artista adolescent» que recull els treballs realitzats per Marta Sureda-Joanot Cortès, Marla Jacarilla i Dani Medina durant la seva estada en residència en tres instituts d’educació secundària entre el mesos d’octubre de 2013 i gener de 2014.
El projecte Bòlit_Residents, que combina creació i educació, va nèixer el 2012 amb l’objectiu d’establir una connexió fructífera i de futur entre els centres de producció cultural i artística i els centres docents de la ciutat. Per a la convocatòria de 2013 la proposta s’ha reformulat ara sota el nom de Bòlit Mentor i ha ampliat el seu radi d’acció, portant-se a terme en tres instituts: l’IES Carles Rahola de Girona, l’IES La Bisbal d’Empordà i l’IES Josep Brugulat de Banyoles. A més, ara el projecte està conduit per un comissari d’arts visuals, en aquest cas David Santaeulària, i la selecció dels artistes que hi participen s’ha fet a través d’una convocatòria pública amb el nom de Beca Bòlit Mentor.
|
Organitza Museu Nacional d’Art de Catalunya
Comissaris: Jorge Ribalta i David Balsells
El Museu Nacional d’Art de Catalunya presenta la primera gran antològica dedicada al fotògraf Joan Colom, que és fruit d’un laboriós treball d’investigació i catalogació del seu extens arxiu que ell mateix va donar al museu.
Us proposem submergir-vos en l’univers de Colom a través de més de 500 fotografies que abasten tota la seva trajectòria. Hi trobareu les imatges més conegudes, preses quasi clandestinament als anys 1960 al Barri Xino de Barcelona: fotos en blanc i negre de la gent del carrer que han esdevingut icones.
Hi descobrireu també el Colom més inèdit a través dels reportatges fets a partir dels anys 1990, on incorpora el color, i que ara es mostren al públic per primer cop.
«Jo faig el carrer. Amb les meves fotografies jo busco ser una espècie de notari d’una època.» Joan Colom, 1999.
Activitats a l’entorn de l’exposició
Programa de mà
Dossier de premsa
Recursos relacionats amb l’exposició (pdf)
Organitza Museu Nacional d’Art de Catalunya
Comissària: Gemma Ylla-Català
Coincidint amb els últims dies d’obertura al públic de l’exposició Tàpies. Des de l’interior, el Museu Nacional d’Art de Catalunya presenta una intervenció a les sales de la col·lecció permanent que mostra com l’art romànic és un dels substrats artístics presents en la formació, inspiració i sensibilitat d’Antoni Tàpies.
Un seguit de punts d’exposició conviden a reflexionar sobre la relació entre l’obra d’Antoni Tàpies i l’art d’aquest període. Els elements que ens permeten vertebrar aquest itinerari són cites textuals de Tàpies o de coetanis seus, amb alguna obra de la col·lecció particular de l’artista.
La tradició, la catalanitat, el mur, la matèria, la reflexió sobre el màgic i el sagrat o el sentit de l’art són aspectes profunds en l’obra d’Antoni Tàpies, que no només no són aliens a l’art romànic sinó que el propi artista els ha relacionat amb la col·lecció del «Museu Romànic de Barcelona».
Així doncs, la mostra pretén oferir una mirada contemporània a l’art medieval, alhora que busca enriquir l’univers tapià amb elements de connexió amb les creacions del nostre passat.