Facultat de
Belles Arts

A*DESK 
04/11/2013 – 27/06/2014
Un programa únic i diferenciat:

16:00H

• Perquè ofereix un context real d’intercanvi, coneixement i discussió i uneix l’estudi d’eines teòriques contemporànies amb coneixements pràctics.

• Perquè compta amb la presència de professionals de la cultura contemporània, amb perfils que van des de joves artistes com Núria Güell, artistes de trajectòria internacional com Tania Bruguera, directors de grans museus com Manuel Borja-Villel, comissaris internacionals com Nora Sterfeld, antropòlegs com Octavi Rofes, entre d’altres.

• Perquè està obert al diàleg entre tots els convidats i els participants (atenció, no hi ha alumnes, sinó participants en el curs i les activitats)

• perquè l’espai del curs s’organitza en una gran taula de treball: és un àmbit de discussió i un laboratori, un lloc en el qual generar projectes i fer-los realitat. 
• Perquè no és un curs tancat, sinó que es poden realitzar diferents itineraris, en tres mesos, tot l’any, en els workshops, les presentacions … perquè els participants desenvolupen propostes reals en presentacions públiques en el context d’A*Desk

• Perquè forma part d’A*Desk i participa del seu esperit: dirigit al pensament crític en art i cultura, a ser un espai de debat; a desenvolupar projectes i a donar espai a noves veus, i amb un ampli coneixement del context artístic. 

Els continguts del curs es renoven cada any; de fet, totes les edicions del curs formen un debat en continu desenvolupament. Així, el curs es manté fidel al seu caràcter de discussió contemporània, que no tant reflecteix els debats actuals en cultura com els genera i provoca. L’edició de 2013-2014 porta el títol de «zombies, frankestein and the pink panther». Una oportunitat per treballar idees relacionades amb la investigació artística, el comissariat, la hibridació o els processos de mediació en art i cultura contemporànies.

L’objectiu del programa d’estudis d’A*Desk és dotar d’eines de recerca i professionalització en l’art, la creació, el comissariat, l’educació i la crítica.

A*Desk. Programa d’estudis en art contemporani a Barcelona 2013-2014 ZOMBIES, FRANKENSTEIN AND THE PINK PANTHER

 Zombies, Frankenstein and The Pink Panther és un programa especialitzat que té lloc a Barcelona i s’articula com un recorregut per les transformacions més significatives que estant tenint lloc actualment en l’art contemporani. Es prenen en consideració qüestions relatives a la investigació artística, la mediació cultural i la performativitat, amb les que es plantegen els 3 itineraris del programa d’estudis que inclouen, respectivament, cicles de seminaris, workshops i un espai de laboratori per a la producció de projectes. El conjunt dels itineraris es planteja com un programa flexible, podent-se realitzar rutes per les diferents parts segons els interessos particulars dels diferents estudiants, des del curs sencer fins als diferents itineraris, seminaris, workshops i laboratoris independentment.

L’objectiu del programa és facilitar eines per la investigació i la professionalització en art, tant en relació amb la creació artística, com amb el comissariat, la crítica i l’educació en art.

Els agents que participen en el curs són professionals de diferent perfil que desenvolupen el seu treball en el context de Barcelona, així com els workshops van a càrrec d’artistes, comissaris i investigadors amb trajectòries reconegudes internacionalment. Amb la seva aportació es generen entorns amb els què fer-nos partícips dels debats que tenen lloc actualment en el sector de l’art i la cultura contemporània, a partir de comptar amb diferents experiències i arguments contrastats.

 Tres figures de ficció com són els Zombies, Frankenstein i Pink Panther permeten abordar de manera controvertida els diferents àmbits que es plantegen amb el curs:

El zombi, tal i com planteja el comissari i crític d’art Lars Bang Larsen, es correspon amb l’auge de la cultura immaterial i les respectives formes d’alienació, amb què la pràctica de l’art també s’hi troba immersa amb un paradigma recent com és l’anomenada ‘investigació artística’.

Frankstein, per mitjà del concepte dinstitucionalitzat monstruosa” de la Universidad Nómada, es presenta com un paradigma per un treball de mediació cultural que es basaria en la intensificació dels processos d’hibridació i la negociació permanent amb la diferència.

 Finalment, Gilles Deleuze i Félix Guattari es referien a Pink Panther quan, per mitjà de pintar el seu entorn de rosa, aquest personatge es camuflava però alhora transformava el món. Els filòsofs es referien, així, a un procés d’agència amb què es correspondrien nocions com són la performativitat i la narrativitat, que apel·len a la capacitat del llenguatge i de l’art tant per generar imaginari com per impactar sobre la realitat. Programa coordinat per Oriol Fontdevila, comissari i crític d’art. Per més informació sobre els diferents itineraris, dates, preus i matriculació escriure a contact@a-desk.org

Més informació [+] 

 MACBA 
18/10/2013 – 19/10/2013

El nom de Tàpies encarna una modernitat problemàtica. La seva obra recorre l’última meitat del segle XX i demostra una extraordinària sintonia amb els moviments culturals del moment. No obstant això, la figura de Tàpies pivota sobre un gran individualisme, marcat per una autobiografia construïda a través de les memòries personals, i que aviat esdevé una confessió de caràcter mític. Encara que no ha estat ignorat ni pels grans museus de la modernitat ni pels relats històrics de l’art del segle XX, el fet és que les institucions han mostrat una dificultat manifesta a assumir les tensions de les quals Tàpies n’és un símptoma.

L’obra de Tàpies es produeix en gran part durant la dictadura franquista. Al llarg d’aquest període, l’artista es convertirà en una icona internacional. I és que, tot i el clima de repressió propi del franquisme, sembla que l’articulació de la modernitat estètica va ser possible. Ara bé, a aquesta modernitat que triomfava arreu del món –emblematitzada per una abstracció coherent amb el liberalisme imperant– li faltava un vessant crític. A diferència del que passava en el context anglosaxó, on la modernitat es va desplegar en una doble via (d’aquí la dualitat dels termes modernity/modernism), Tàpies va representar aquí una modernitat sense la correspondència social que calia imaginar. D’aquí en deriva la seva reputació d’artista hermètic i complex a la vegada.

S’haurà d’esperar a l’adveniment de la democràcia per observar el desplegament polític de l’obra de Tàpies. I, quan aquest moment arriba, la seva identitat estètica no ha canviat substancialment. De fet, la mateixa forma dels anys precedents permetrà ara lectures més polititzades i crítiques. Això farà de Tàpies l’exemple d’una modernitat perifèrica, obligada a negociar la seva circulació internacional així com el valor simbòlic i d’ús que adquireix a dins i fora del país. En el procés d’aquesta negociació sorgeix una forma de producció de significat genuïna i singular, que sovint li atorgarà un caràcter ambigu i polisèmic a l’obra.

La Fundació Antoni Tàpies i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona presenten un seminari internacional per analitzar i debatre el caràcter d’aquesta modernitat perifèrica que Tàpies ha representat amb la seva obra. Entre els conferenciants invitats comptem amb Dawn Ades, Xavier Antich, Isabel Capeloa Gil, Luis Pérez de Oramas, Barry Schwabsky i, en qualitat de replicants, hi intervindran Nuria Enguita Mayo, Carles Guerra i Juanjo Lahuerta

Més informació [+]