Facultat de
Belles Arts

MACBA
Del 09/02/12 al 23/04/12

Lejos de los árboles podria haver nascut i ser presentada al públic com una denuncia de l’atavisme i la inèrcia que sobrevivien a l’Espanya desarrollista dels anys 1970, però de fet és un retorn en tota regla a un dels temes centrals de les avantguardes del segle XX: l’alteritat, els altres móns que són en aquest, el més enllà que és aquí, les portes o trapes a través de les quals es pot tenir accés a altres universos humans ocults o invisibles, habitats per les dimensions més opaques de la condició humana. A l’altra banda del límit es troben aquells que hem anomenat primitius, bàrbars o salvatges, però també aquells que, més propers, als afores, encarnen allò que és arcaic, elemental, i alhora desmesurat. Però també existeixen altres límits, ara interiors, des dels quals allò que és inconcebible s’expressa com una part immanent a la pròpia vida urbana. Format com a urbanista i arquitecte, amb Lejos de los árboles Esteva va voler contribuir a desmentir el fals divorci entre el món rural i el món urbà, i a reflexionar d’una altra manera sobre la ciutat, tot mostrant com s’hi agiten les forces mateixes d’allò que és diferent i d’allò que és incalculable.

Jacinto Esteva (1936-1985) va ser un dels membres més destacats de l’Escola de Cinema de Barcelona. La seva activitat com a cineasta, productor i guionista es concentra en la dècada dels anys 1960. El projecte al qual va consagrar més temps i dedicació va ser sens dubte Lejos de los árboles, un assaig fílmic la producció del qual es va estendre del 1963 al 1970. Després de diversos muntatges successius, va ser estrenada el 1972. La versió que presentem en aquesta ocasió ha estat muntada de nou per Pere Portabella, que també va ser el primer productor de la pel·lícula. El caràcter etnogràfic d’aquest projecte s’acosta al neorealisme practicat en aquella època per fotògrafs com ara Oriol Maspons, el mateix que es va encarregar de la foto fixa. A la planta 1 es pot veure una àmplia selecció de fotografies de l’estudi Maspons-Ubiña efectuades per encàrrec de Filmscontacto, la productora fundada per Jacinto Esteva. El conjunt és un resum de les diverses campanyes que van ser necessàries per compilar els ritus d’una Espanya lligada a una identitat rural. Una altre conjunt de fotografies ens mostra Jacinto Esteva a l’Àfrica, convertit en guia de caça i un cop abandonada tota relació amb el cinema.

–
 
http://www.macba.cat/ca/exposicio-lluny-arbres

MUSEU DE GRANOLLERS (Granollers)
Del 02/02/12 al 18/02/12

El llibre d’artista és una forma d’expressió plàstica sorgida a la segona meitat del s. XX, més concretament al 1963, quan Edward Ruscha realitza la primera edició de “Twenty-six Gasoline Stations (26 estacions de gasolina)”. A partir de llavors, els artistes més avantguardistes decideixen servir-se del llibre, que paradoxalment és format literari molt tradicional, com a instrument de ruptura amb l’art anterior. És el mateix esperit d’avantguarda, i en molts casos de subversió, que els fa experimentar amb les tècniques més recents com el vídeo, les fotografies, etc. La diferenciació fonamental d’aquests llibres és la seva concepció inicial, per l’autor, com obres d’art, innovació dins de l’ampli panorama de les arts.

Les obres de Ruscha, la poesia concreta dels seixanta, i al nostre país Tapies i Brossa amb l’obra “Novel·la”, inicien el concepte del llibre d’artista. Per a Ruscha, l’especificitat fonamental d’aquests llibres és la seva concepció inicial com a obres d’art i el seu esperit innovador. Es pren consciència del llibre com una entitat artística pròpia i es crea un nou gènere independent, que serà, per tant, un gènere d’art contemporani.

Des d’aquell moment, la tradició més clàssica del llibre de bibliofília, il·lustrat, amb un fort component matèric, manual, gairebé artesanal, conviu amb llibres que fugen del formalisme i se centren en continguts. Del diàleg entre aquests dues maneres d’entendre el llibre com a peça d’art neix un nou escenari on el llibre esdevé un territori més de l’art tal com ho havia estat la pintura, la escultura o el vídeo. A partir d’aquí sorgeixen tantes variants com autors.

La pervivència d’aquest llegat és la que ara, entrat el segle XXI, segueix tenint una gran vigència en contradicció amb aquells que ja fa deu anys anunciaven el final del llibre, condemnat aquest a desaparèixer després de l’arribada dels nous suports digitals existents com suports per al text i la imatge. I són justament les noves generacions, les més imbuïdes en la cultura digital, les que han fet esclatar un escenari ric en publicacions, llibreries i editores especialitzades en llibres d’artista. És un fenomen concentrat a Barcelona i Catalunya per extensió però amb connexions amb ciutats com Londres, Brussel·les o Berlín.

Les obres que reuneix l’exposició són paradigma de la producció d’aquesta última dècada, especialment dels últims cinc anys, i inclou també referències claus a obres realitzades entre els anys 60 i 70 del s. XX en cada apartat.

Alguns dels autors presents a l’exposició són: Joan Miró, Brossa, Perejaume/ Comelade, Antoni Llena, Tàpies, Joaquim Chancho, Domènec, Marga Ximénez, Montserrat Abellò, Regima Gimenez, Josep Guinovart, David Levinthal, Antonio Muñoz Molina, Rafa Forteza, Antonio Gamoneda, Victoria Rabal, Enric Mas, Miguel Ángel Campano, Alfons Borrell/Arthur Rimbaud, Jean Dubuffet, Raymond Pettibon, Evru, Barceló, Fernando Bellver, Alejandro Jodorowsky, Pep Carrió, Javier Peñafiel, Ana Garcia Pineda, Tamara Arroyo, Carlos Pazos, Frederic amat, 13L Col•lectiu, Monica Fuster, Miralda, Andre, Carl Broodthaers, Marcel Buren, Daniel Hollein, Hans Nauman, Bruce, Richter, Gerhard Rückriem, Ulrich, Marcel Broodthaers, Pere Noguera, Jordi Mitjà, Francesca Llopis, Ximena Perez, Tres, Grupo Escombros (Grup d’artistes), Juan Carlos Romero, Antonio Edgardo Vigo, (Ready Mix / Dj=Vida), Martín Vitaliti, Francesc Ruiz, Joan Morey, Juan Tabique, Ceferino Galan, Favio Morais, Joana Bravo, Irene Pineda, Francesca Llopis, Rafael Alberti, Rogel Colom, Didac Ballester, Pep Duran, Abel Figueras, Edward Ruscha, Sol LeWitt, Marcel Broodthaers, Wilfried Dickhoff, Freddy de Vree, Kiki Smith, Dora García, Antonia Vilà, Juan Cardosa y vvaa, Eugènia Balcells, Oriol Vilanova, Alberto Corazón, Jordi Abad, Francesc Criado, Nacho Gómez, José Miguel, Muntadas, Francesc Torres, Mariana Castillo Deball, Dario Gamboni, Tacita Dean, Richard Hamilton, Marcel Duchamp, Alfredo Jaar, Daniel Jacoby, Momu & Momu & No es, Christian Boltanski, Dieter Roth, Brech George, Young La Monte, George Bremer, Claus Brown, Earle Byrd,Joseph, Cage, John Degener, David de Maria, Walter Flynt, Henry Ono, Yoko Higgins, Dick, Ichiyanagui, Toshi Jennings, Terry Johnson, Ray MacLow, Jackson Maxfield, Richard Safro, Malka Forti, Simon Paik, Nam June Riley, Terry Rot, Diter Waring, James Williams Emmett, Enric Montes, Ricardo Cases, Carlos Abalá & Ignasi López, Landry, Rubiales, Mireia Saladrigues, Patricia Gómez, María Jesús González/J Berger, Francesc Torres, Jaume Plensa, Ignasi Aballí, Mariona Monconill, Rosa Tarruella, Antoni Abad, Marcel Pey, Jordi Benito, Francesc Abad …

–
 
http://www.museugranollers.org/index.php?option=com_content&task=view&id=94&Itemid=35

DISSENY HUB BARCELONA
Fins al 27/05/12

I/O/I. Els sentits de les màquines (Laboratori d’Interacció) proposa una mirada didàctica i experimental sobre la relació entre els homes i les màquines, en un moment en què les interfícies de nova generació inclouen funcions interactives naturals i conductes i comportaments socials. Una exploració dels nous territoris on el disseny de la interacció es desenvolupa i genera noves necessitats, disciplines i experiències.

Durant els últims quaranta anys les tecnologies de la informació han passat a formar part de les nostres vides produint canvis importants en la manera de relacionar-nos amb l’entorn. Una era on els objectes i entorns estan dotats de més intel·ligència i més autonomia; les màquines són més sociables i es comuniquen amb els humans i entre elles; i en què els dissenyadors han començat a entendre l’impacte dels seus dissenys sobre els humans.

I/O/I. Els sentits de les màquines (on I/O/I significa Input/Output/Input) aborda la interactivitat a partir de diferents nivells representats en una escala que va des de dispositius molt simples que evidencien la transmissió d’energia i la conversió en gestos, senyals i dades; fins sistemes més complexos on les màquines idèntiques interactuen entre elles i generen comportaments en comunitat.

Tot això amb la intenció de reflexionar sobre els efectes que produïm amb l’ús de la tecnologia, els diferents escenaris en els quals la interactivitat es fa present i el desenvolupament de interfícies intel·ligents i el seu paper en el disseny del futur. En definitiva, sobre la tecnologia, l’home i el seu entorn.

–

http://www.dhub-bcn.cat/exposicio/laboratori-dinteraccio-els-sentits-de-les-maquines-ioi

HANGAR Divendres 10/02/12 – 19.00 h.

Presentem alguns dels projectes creatius que s’han desenvolupat durant el primer postgrau del Màster en Art Sonor de la UB. Mayte Alonso, Esteban Bruzón, Alex Geell, Sebastián Jara, LinaLab, Laura Llaneli, Roger Montserrat, Pía Sommer i Renato Souza proposen treballs en f…ormat d’instal·lació sonora, concert, performance i vídeo.

Actualment en la seva primera edició, el Màster en Art Sonor de la UB, en col·laboració amb Arts Santa Mònica i amb Hangar, es constitueix en un àmbit de reflexió teòrica sobre les diverses modalitats de treball artístic del so, i com a marc de creació per a artistes sonors emergents. Impartit per Josep Cerdà, Francesc Daumal, José Manuel Berenguer, Carme Pardo i Lluís Nacenta, i comptant amb la presència de professors convidats com ara Óscar Abril Acaso, Mikel Arce, Llorenç Barber, José Iges, Roc Jiménez de Cisneros i Francisco López, entre d’altres, pretén erigir-se com a punt de diàleg i de col·laboració d’aquells artistes, curadors i pensadors que en els darrers anys han treballat en els camps de la música experimental, la poesia sonora, la instal·lació, la performance i el paisatge sonor.

–

http://hangar.org/ca/hangar-sonor/presentacio-de-projectes-del-master-en-art-sonor-de-la-ub/
http://www.ub.edu/masterartsonor

ARTS SANTA MÒNICA
Inauguració i presentació: Dijous, 09/02/12 – 19.00 h.
Exposició: Del 10/02/12 al 14/04/12

Mauro Cerqueira, Pepe Cifuentes (FLO 6X8), Patricia Dauder, Carla Filipe, Nuria Fuster, Santiago Giralda, Jaime de la Jara, Miki Leal, Juan López, Francesc Ruiz.

L’exposició «ART SITUACIONS. Una mirada prospectiva»serà presentada pel comitè d’experts que ha realitzat la selecció d’artistes Teresa Blanch, María de Corral, Yolanda Romero i Vicente Todolí, així com la directora de projecte Pilar Forcada i Marcel Pascual Forns, director general d’HONDA. A la presentació també hi seran presents tots els artistes participants. Hem de destacar que entre els artistes i experts participants en aquesta exposició es troben diversos docents, alumnes i ex-alumnes de la nostra facultat de Belles arts UB.

El sistema de valors sobre el qual hem basat la nostra societat es troba ara en plena redefinició. La cultura, l’art, constitueixen una eficaç eina per aguditzar criteris, un camí que permet llançar llum a la incertesa en la qual l’ésser humà es troba submergit. Amb aquest convenciment sorgeix Art Situacions, convocatòria que pretén recolzar l’art contemporani de l’escena emergent.

Conscient de la manca d’oportunitats que afronta el sector més jove de l’art actual, Art Situacions busca promoure la seva difusió i apropar-ho a un públic més ampli. Al mateix temps, no pretén reflectir els gustos propis dels col·leccionistes, com tampoc potenciar un tema o disciplina artística concrets, sinó dur a terme una mirada prospectiva.

Per a aquesta edició, amb la colaboració de Teresa Blanch, María Corral, Yolanda Romero i Vicent Todolí, especialistes de reconegut prestigi nacional i internacional, s’ha seleccionat de forma consensuada a deu artistes, conformant una incisiva panoràmica de les generacions més joves a Espanya i Portugal.

Sens dubte, es tracta d’un suggeridor grup de creadors amb projecció transfronterera, que exhibeix la seva obra inèdita elaborada amb diversos mitjans, des de la pintura i l’objecte fins al vídeo o l’acció performativa. Un estimulant paisatge de gran capacitat polièdrica, unit per un viu desig de repensar la relació de l’ésser humà amb l’entorn.

–

http://www.artssantamonica.cat/EXP/EXPOSICIONS.aspx?any=201202#exposicio66

BÒLIT. CENTRE D’ART CONTEMPORANI. GIRONA
Del 10/02/12 al 29/02/12

Jordi Colomer, Adriá Julià, David Maljkovik, Chris Mottalini, Javier Peñafiel, Peter Piller, Thomas Steinert, Eve Sussman / The Rufus Corporation.
Projecte a cura de Martí Peran.
 
L’estil indirecte és aquella modalitat narrativa en la qual el narrador s’apropia de la veu dels personatges i l’edita de manera subordinada a la seva pròpia posició. Amb aquesta mena de gest, la cultura contemporània intenta pal·liar una deficiència molt concreta: la urgència de futurs. En efecte, mitjançant un estil indirecte, diferents episodis passats, carregats encara d’esperança i possibilitats per projectar-se cap al demà, són revisats i reformatejats a la manera de rememoracions capaces d’assaltar el present, sacsejar la linealitat de la història i obrir somnis futurs.

Martí Peran és professor titular de Teoria de l’Art de la Universitat de Barcelona. Ha participat en nombrosos llibres i catàlegs d’art contemporani. Col·labora habitualment en premsa i en revistes especialitzades. Co-editor de la revista «Roulotte», col · labora habitualment amb «Exit Express» i «Artforum International». Ha conduït tallers i seminaris sobre crítica i pràctiques curatorials en diferents centres i ha impartit conferències en diversos museus i institucions (MACBA, Barcelona; MNCARS, Madrid, USP, São Paulo; Triennal, Milan; CCEBA, Buenos Aires, Townhouse, Caire; Contemporary Art Center, Larissa, NYU, New York; Art Beijing …). Com a comissari d’exposicions, entre els seus últims projectes cal destacar «Mira com es mouen. 4 idees sobre mobilitat» (Fundació Telefónica, Madrid, 2005),» Glaskultur. Què va passar amb la transparència? » (Koldo Mitxelena. Sant Sebastià, 2006), «Post-it city. Ciutats Ocasionals»(CCCB, Barcelona, 2008; MAC Santiago de Xile, Centre Cultural São Paulo, 2009; La Moneda, Buenos Aires; 2009; CAC, Montevideo, 2010; «After Architecture» (Arts Santa Mònica. Barcelona, 2009), «Perejaume» (La Pedrera, Barcelona, 2011), «Estil indirecte» (Fundació Foto Colectania i Bòlit. Centre d ‘art Contemporani. Girona. 2011 -2012), «Això no és museu» (AcVic.2011; Maribor, 2012). Va ser director del programa «Roundabout. Encounter Program» (2001-2008) d’intercanvis internacionals entre Barcelona i altres ciutats (Bangkok, Jerusalem, Reykjavík, Istanbul, Santiago de Xile, …). Ha participat en nombroses publicacions i trobades sobre qüestions d’art i espai públic. Forma part de l’equip docent del Màster «Metròpolis» (UPC / CCCB. 1998-2011).

–

http://www.bolit.cat/cat/index.html

GALERÍA H2O
Exposició: Del 09/02/12 al 09/03/12
Inauguració: Dijous 09/02/12 – 20.00 h.

–

«Estas fotografías nos muestran lugares a los que querríamos ir, cosas que desearíamos tener, situaciones a las que nos gustaría llegar. Pero también nos enseñan todo lo contrario: sitios que no querríamos tener que visitar, cosas que no nos gustaría que nos regalasen, situaciones que procuramos evitar. A los fotógrafos muy a menudo nos ocurre, ya desde los inicios del invento, que puestos a elegir, preferimos fotografiar los elementos del segundo listado en detrimento de los del primero.
Es sorprendente que en muchas de estas ocasiones no nos mueva únicamente un afán de denuncia, que también, sino que, sin más, nos guste lo que vemos. Pero ‘lo que vemos’ es, literalmente, la particular presentación de lo que es, sin discusión, horroroso -no repetiré el listado del párrafo anterior-, pero en unas condiciones especiales de luz que son, precisamente, las que lo salvan, lo rescatan, lo redimen.»

Manolo Laguillo (Barcelona, gener 2012)

–

http://www.h2o.es/