Facultat de
Belles Arts

ESPAI CULTURAL OBRA SOCIAL CAJA MADRID
Del 19/01/12 al 21/01/12

PLAY, festival de cinema en directe, és un aparador per a les propostes més innovadores de concerts audiovisuals. El dijous 19 de gener el cineasta anglès Greg Pope presenta la seva obra Cypher Screen, en què manipula projeccions en 16 mm treballant directament sobre la superfície de les pel·lícules, acompanyat pel músic Roc Jiménez de Cisneros, que crea la banda sonora a partir dels sons del mecanisme dels projectors. Divendres 20 de gener l’artista nordamericana Martha Colburn projecta i edita les seves originals animacions en directe amb el saxofonista neozelandès Hayden Chisholm. Per completar el programa, el dissabte 21 de gener Paul Clipson porta, des de San Franscisco, les seves esplèndides pel·lícules de súper 8 que es projectaran amb la música del trompetista Mark Cunningham.

PLAY és un projecte comissariat per Andy Davies.

–

Greg Pope & Roc Jiménez de Cisneros
19.01.12 – 20 h.
16 mm – vídeo – música
A Cipher Screen, Greg Pope projecta dos loops de 16 mm sobre una única pantalla. La pel·lícula passa sobre la taula de treball de Pope, que ratlla i perfora el cel·luloide amb una sèrie d’eines petites. A mesura que la projecció avança, l’emulsió va desapareixent; la llum es fa cada vegada més intensa i frenètica fins que s’esborren completament tots els fotogrames. Aquest procés visual es repeteix en la sonorització de l’obra. Els sorolls gravats per micròfons de contacte, ubicats dins dels projectors, són manipulats pel músic Roc Jiménez de Cisneros per crear la banda sonora en directe.

–

Martha Colburn & Hayden Chisholm & Juan Felipe Waller
20.01.12 – 20 h.
16 mm – vídeo – música

Martha Colburn ha desenvolupat la seva particular manera de fer animació en estreta col·laboració amb la música, projectant en directe amb músics com Felix Kubin, Jad Fair o Deerhoof. La seva obra, molt variada, també es pot veure a museus (Whitney, Pompidou) o a festivals de cinema (Cannes, Rotterdam). Les seves animacions, retalls de les seves pròpies pintures, utilitzen un estil de collage que li permet treballar en diferents formats amb una facilitat sorprenent. En aquesta actuació estarà acompanyada pel saxofonista neozelandès Hayden Chisholm i el compositor mexicà Juan Felipe Waller.

–

Paul Clipson & Mark Cunningham
21.01.12 – 20 h.
Súper 8 – música

Les elegants pel·lícules de Paul Clipson revelen els sorprenents colors i textures del súper 8, un format de cinema habitualment associat als enregistraments familiars. La seva càmera capta la llum i el moviment descrivint amb ells els estranys ritmes i velocitats de la vida quotidiana. El seu estil remet a les pel·lícules d’Stan Brakhage o Marie Menken, pioners del cine experimental. El trompetista Mark Cunningham, que acompanyarà Paul Clipson, va ser membre del grup Mars i ha treballat amb Pascal Comelade i Butch Morris, entre d’altres.

https://www.obrasocialcajamadrid.es/Ficheros/CMA/ficheros/OBSCultura_EspaiBarnaPlayEnero2012.PDF

DHUB
Fins al 28/02/12

Els anys 50 del segle xx l’Escola d’Ulm (Hochschule für Gestaltung Ulm) va treballar per incorporar el disseny al món de la indústria i conformar la nostra cultura material. Aquest procés no va ser impulsat per la bonança econòmica, sinó ben al contrari per una profunda crisi de valors i recursos.Es va aprofitar el moment per repensar què significa crear formes en el món actual, com també per democratitzar l’accés al disseny.

«L’escola va acceptar la indústria com a substrat de la societat contemporània, i va considerar la indústria i la tecnologia com a fenòmens culturals» (Gui Bonsiepe). Aquest posicionament va tenir com a conseqüència una redefinició de la professió de dissenyador que no s’havia plantejat mai abans. Fins aquell moment, la finalitat de les escoles relacionades amb el disseny era ensenyar com aportar bellesa als objectes de la vida quotidiana. El taller de William Morris, la Werkbund i la Bauhaus eren integrats per artistes.

El pas que va fer l’HfG Ulm la va separar radicalment i definitiva de la professió tal como era entesa fins aleshores, i va integrar-la de manera indissoluble en la indústria i la tecnologia.

Ulm no es va centrar en el disseny d’objectes individuals sinó en els sistemes d’objectes, i va mirar de posar ordre en aquest món, com també en l’àmbit dels objectes y la comunicació. Va ser pionera de la renovació del disseny en l’electrònica, la comunicació i la imatge corporativa, com també en la construcció industrialitzada. Però la seva recerca no ve de zero sinó que s’entronca en el món de la indústria centreeuropea a partir d’empreses com ara Thonet o AEG. Els seus companys i seguidors han estat molt nombrosos: Braun, ERCO, Gardena, Lufthansa, USM Haller o el Metro de Bilbao.

Lloc: Espai 0, DHUB, (Montcada, 12)
Dates: 21.09 – 28.02.2012
Horari: de dimarts a divendres de 11 a 19h. Dissabtes, diumenges i festius de 11 a 20h

http://www.dhub-bcn.cat/exposicio/disseny-de-sistemes-escola-dulm

ESPAI 13 FUNDACIÓ MIRÓ 
Del 20/01/12 al 04/03/12

A l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró, Mariona Moncunill presenta una sèrie de fotografies dels menjadors dels set centres d’Articket BCN amb les fotos penjades a la paret. També s’editarà una revista, a la manera de les revistes de disseny, que inclourà imatges realitzades per un fotògraf especialitzat en disseny d’interiors i els comentaris d’un dissenyador sobre els espais.

«El nou projecte de Mariona Moncunill per a l’Espai 13, titulat Menjadors, va sorgir arran de l’experiència de l’artista de treballar en el servei d’atenció al client d’una de les institucions que formen part d’articketBCN, un popular sistema que ofereix la possibilitat de visitar set museus de la ciutat de Barcelona amb una única entrada. En aquell moment, Moncunill va sentir curiositat per saber com els treballadors i els visitants dels museus rebien les operacions «entre bastidors» de les institucions artístiques, a més de qüestionar-se si tots els seus companys de treball reconeixien realment la seva connexió implícita amb la xarxa cultural barcelonina. Amb aquest nou projecte per a la Fundació Joan Miró, que també forma part d’articketBCN, Moncunill ha tingut l’oportunitat de recuperar aquests temes des de «dins», emprant les tècniques d’investigació i el mètode de col·laboració que caracteritzen la seva pràctica artística.

Menjadors, com molts altres projectes específics del lloc de Moncunill, aborda les dinàmiques socials que tenen lloc en el si de determinades poblacions. Centrant-se en el menjador del personal, un espai on tendeixen a produir-se les interaccions socials en moltes empreses, aquest projecte explora les relacions que s’estableixen entre els treballadors de les institucions i les condicions físiques que ajuden a modelar els contactes interpersonals. A través de les converses amb treballadors de diversos museus i especialistes en recursos humans, Moncunill va assabentar-se que les sales de descans eren vistes com un element primordial pel seu impacte a llarg termini en la manera de treballar i en com els treballadors percebien la seva jornada laboral. Generant una «cadena de finestres» d’una institució a una altra, Menjadors pretén unir simbòlicament totes aquestes experiències.

Les impecables fotografies arquitectòniques que s’han penjat a l’Espai 13 i la revista Set menjadors són els subproductes derivats de la intervenció de Moncunill en el sistema articketBCN. Tot i que aquests objectes són elements convincents del projecte per ells mateixos, també fan referència a la voluntat de l’artista de dur a terme projectes en col·laboració, una metodologia de treball que, al seu entendre, també és fonamental per a les funcions internes de les institucions culturals. Treballant juntament amb un fotògraf, un dissenyador gràfic, una experta en recursos humans i un interiorista, Moncunill ha sintetitzat la seva relació amb un grup específic de persones en un projecte que s’adreça a un públic més ampli i ha donat un rostre humà (o més aviat molts rostres humans) al sector de la producció i la gestió cultural de Barcelona»

Karin Campbell, Comissària, The End is Where We Start From

http://fundaciomiro-bcn.org/espai13_actual.php?exposicion=4270&idioma=4

L’Espai Cultural Caja Madrid presenta Radar 2012, un cicle de concerts comissariat per Arnau Sabaté.

Aquest cicle es caracteritza, com és costum, per un conjunt de grups que segueixen els estàndards de la creació musical contemporània. Hi ha qui ho fa seguint patrons més ortodoxos i hi ha els que es troben en la més rigorosa avantguarda. Un total de sis grups que intenten resumir el gran espectre de músics residents a Barcelona que experimenten d’alguna manera o altra, i ho fan amb respecte a la cultura musical. Trobem qui juga amb el folk i la psicodèlia d’anys enrere, arrelat a influències de la música progressiva catalana més pretèrita, com per exemple Ocellot i Albert amb l’Aigua al Coll, sens dubte dues de les grans promeses emergents d’aquest cicle. En una posició diametralment oposada es troben propostes molt més consolidades, com la que ofereixen Atleta (amb ex membres de 12Twelve), un duet que presentaran disc, i a més adaptaran excepcionalment el seu set a l’espai de l’auditori. Balago, un dels grans referents de l’electrònica ambiental, també estaran presents en el cicle. D’altra banda també hi haurà lloc per a propostes menys conegudes tot i que amb àmplia vocació internacional, com és el cas de Huan, o els misteriosos Downliners Sekt, idolatrats per figures com Mary Anne Hobbs o Kevin Martin (The Bug). El Radar d’enguany pretén fer justícia a petites grans propostes, posar de manifest la internacionalitat de la música feta a Barcelona i finalment retre homenatge als segells locals que els han recolzat.

–

AtletA
18.01.12 – 20 h.

Projecte de Jaume (guitarra) i Jose (bateria) que neix de les cendres de 12Twelve, un dels millors grups de la història de la música d’avantguarda d’aquest país. Referir-se a aquest nou projecte significa parlar de rock instrumental, tot i que quedar-nos únicament amb aquesta etiqueta significaria discriminar altres gèneres que tenen cabuda en aquest conglomerat musical on la intensitat hi té un paper clau. Tot i la contundència, AtletA han promès adaptar el seu repertori a l’espai perquè la seva música és versàtil i els seus músics altament capacitats.

–

Balago
15.02.12 – 20 h.

Balago formen part de la família Foehn, un segell imprescindible per entendre la música d’avantguarda d’aquest país. Ignorats pel públic, mai se’ls ha valorat prou bé. No obstant això els seus discos són autèntiques peces de museu, coherents i en evolució constant, teixeixen una línia argumental constant en tots els discos, la d’electrònica malenconiosa i l’ambient més paisatgístic. En directe presenten un set a sis mans, que materialitzen en una posada en escena progressiva i en rigorós directe. El seu últim disc va ser «Extracte d’un diari», i va aconseguir grans crítiques per part de la premsa.

–

Downliners Sekt
29.02.12 – 20 h.

És difícil parlar d’una escena cohesionada quan tan sols la pròpia escena és conscient del seu potencial. A Barcelona existeix des de 2005 aquest enigmàtic duet de música d’avantguarda, que ha anat polint el seu so fins a aconseguir una personalitat única. Han arribat al clímax gràcies a la trilogia avalada per Disboot, i formada, en aquest ordre, per «Hello lonely, hold the nation», «We make hits, not the public» i «Meet the Declini». Gràcies a un mix d’electrònica ambiental i concebuda des del bass music, Donwliners Sekt han aconseguit guanyar-se adeptes més enllà de les nostres fronteres en ràdios, artistes i a festivals selectes.

–

Albert amb l’Aigua al Coll
07.03.12 – 20 h.

Quan una parella està en sintonia és capaç de transmetre màgia, sobretot si ho fa a través de la creació artística, i amb coherència. Segons tenim entès, Albert amb l’aigua al coll és el projecte màntric d’una parella que utilitza la música com a vàlvula d’escapament. La seva música, cantada en català, es resumeix en un pop molt calmat, ple de textures i ambients. S’influencien en el folk i la psicodèlia, i lliguen caps gràcies a una línia conceptual lírica que pretén unir la física multidimensional amb el misticisme derivat d’una obsessió per l’ocultisme i la religió.

–

Huan
14.03.12 – 20 h.

Huan és un projecte de Victor Hurtado, l’home rere els misteriosos Qa’a. Quan actua en solitari exerceix culte al primitivisme i invoca a la màgia. Amb instrumentació tan variada com una viola elèctrica, un piano, una flauta d’encantador de serps, plats arquejats, sintetitzadors modulars o instruments de creació pròpia. Aquest desplegament li permet orquestrar la improvisació a ritme de soroll i inspiració surrealista i salvatge. Lluny de l’experimentació freda o buida, la seva música és visceral i viva. En els últims anys Huan ha girat per Europa i Estats Units al costat de Qa’a i en col·laboració amb altres artistes com el duo Les Aus.

–

Ocellot
28.03.11 – 20 h.

Aquests últims anys, l’escena musical catalana no ha fet més que evolucionar. El pop està en el seu màxim esplendor, però, en l’art d’avantguarda, sembla que s’havien oblidat altres gèneres tradicionalment molt relacionats amb el llegat musical català com la psicodèlia. Ocellot és un projecte misteriós i pioner que neix al costat d’un segell discogràfic de nova creació, Discos La Gàbia, que resumeix en les seves cançons influències de psicodèlia clàssica però vistes des d’un prisma molt actual.

https://www.obrasocialcajamadrid.es/Ficheros/CMA/ficheros/OBSCultura_EspaiBarnaRadarEneroMarzo2012.PDF