Facultat de
Belles Arts

VIRREINA CENTRE DE LA IMATGE
Dijous 19 de gener de 2012

19 h: Projecció de The Liberation of Mannique Mecanique
19:15 h: Presentació a càrrec de James Boaden
19.45 h: Projecció Luminous Procuress

Prenent com a punt de partida la vinculació de Cahun al surrealisme, aquesta sessió explora el que podríem denominar “surrealisme queer” a partir de les pel·lícules de Steven Arnold. Fotògraf i cineasta, Arnold va crear, en les seves pel·lícules de principis dels anys setanta, mons salvatges, extravagants i psicodèlics, en els quals els actors desdibuixaven les fronteres del gènere. Artista protegit i influenciat per Salvador Dalí (que va convidar els actors de la pel·lícula a la inauguració del seu museu a Figueres), les seves obres comparteixen amb Cahun l’ús de la mascarada i la subversió d’identitats de gènere emprant recursos marcadament surrealistes. Alhora, la figura d’Arnold enllaça el surrealisme amb el treball de reconeguts artistes contemporanis com Mike Kelley i Ryan Trecartin. Proposta de James Boaden i conduïda per ell mateix, aquesta sessió embasta meticulosament múltiples referències, materials i marcs temporals.

Comissariat i presentació de James Boaden

Pel·lícules: Steven Arnold, The Liberation of Mannique Mecanique (1967,15 min, VOS) i Luminous Procuress (1971, 74 min, VOS)

The Liberation of Mannique Mecanique

Basada lliurement enla pel·lícula de Hollywood Venus era mujer de 1940, el film mostra el despertar d’un maniquí com a ésser viu, perdut en un remolí de perles, teles i reflexos. Una actualització del mite de Pigmalió als anys setanta que, com les fotografies de Claude Cahun, fa servir màscares i pròtesis per crear éssers híbrids.

Luminous Procuress

La pel·lícula més llarga d’Arnold convida l’espectador a fer un viatge amb dos homes joves a través d’indrets estranys i eròtics, un viatge cap a una major llibertat sexual. Com viatgers en un somni, es troben amb diverses figures vestides amb vestits exòtics, incloent membres del conegut grup drag de San Francisco The Cockettes, que s’omplien les barbes de purpurina i barrejaven els ideals de bellesa femenins i masculins. Salvador Dalí la va considerar “el treball d’un geni” i en va organitzar una projecció a l’Hotel St. Regis de Nova York. L’exuberància visual de la pel·lícula està en tensió permanent amb la banda sonora electrònica del compositor nord-americà Warner Jepson.

http://virreinacentredelaimatge.bcn.cat/claude-cahun-sessio-4-surrealisme-i-queer

AUDITORI CX LA PEDRERA
Dimecres 18/01/12 – 19.30 h.

PROJECCIONS
Sessió a cura de Carles Guerra.

Perejaume ha desenvolupat una extensa producció videogràfica d’ençà dels primers anys vuitanta. El programa Projeccions proposa una aproximació a aquests treballs des diferents perspectives.

http://www.cxagenda.org/cat/acte/projeccions-sessio-a-cura-de-carles-guerra/

AUDITORI MACBA
18/01/12 – 19.30 h.

El MACBA us convida a participar en una conversa oberta amb Antoni Muntadas, la teòrica Anne Bénichou i el director del MACBA, Bartomeu Marí.

Fins al 30 d’abril, el MACBA exposa l’obra Between the Frames: The Forum (Barcelona), 1983-1993 (2011) d’Antoni Muntadas, que s’ha incorporat fa poc a la Col·lecció. Durant el període d’exposició, a la planta baixa del Centre d’Estudis i Documentació, el visitant té a disposició les entrevistes íntegres originals que van constituir el material brut d’aquesta obra i que ara formen part de la col·lecció del Centre d’Estudis i Documentació. A més, el MACBA ha produït dues publicacions relacionades directament amb aquest projecte. D’una banda, les transcripcions dels fragments de les 160 entrevistes que s’han inclòs en l’obra i, de l’altra (i dins la sèrie de la Col·lecció de la Col·lecció), la publicació monogràfica Between the Frames: The Forum, que consta d’una extensa entrevista d’Anne Bénichou a Muntadas i un assaig crític de la mateixa autora. Lluny de fixar o de tancar l’obra, aquesta publicació proposa noves lectures i interpretacions d’un projecte de llarga durada i en reformulació constant.

He concebut aquesta obra com una globalitat, global com a projecte i en la seva presentació al públic. Aquest projecte és el resultat d’un procés de treball al llarg de deu anys, una reflexió sobre el sistema de l’art, un sistema que ha estat creat per una societat (capitalista) dins d’un context concret i amb una perspectiva occidental. Evidentment, també és el resultat de la meva reflexió subjectiva i personal sobre el món de l’art, el seu sistema i els diferents actors que hi intervenen en un context que s’inicia a principis dels anys vuitanta. Finalment, el contingut té a veure amb la interpretació, la mediació i sovint la manipulació de l’obra, a través de les persones i les institucions que ajuden a interpretar, presentar, defensar i «tenir cura» de l’obra dels artistes. […] És una metàfora del sistema global en què es basa l’art, però també una anàlisi de les diferents parts que el componen.(Muntadas, 1994)

http://www.macba.cat/ca/conversa-muntadas-benichou-bartomeu

AUDITORI MACBA
Dijous 19/01/12 i divendres 20/01/12 – 19.30 h.

A càrrec de Quim Pujol.
El terme «art en viu» (live art en anglès) s’empra per referir-se a una sèrie de pràctiques artístiques que han processat un ventall enorme d’influències des de l’art de performance, el teatre, la dansa, les arts visuals, l’activisme, les tecnologies digitals i diverses pràctiques multimèdia. L’art en viu d’avui constitueix un dels medis de cultiu més excitants de la pràctica artística contemporània, assumint en certa mesura la centralitat de l’esdeveniment artístic en viu per sobre de l’objecte. Per a la gent que desconegui aquest àmbit, Quim Pujol proposa un recorregut personal i no cronològic per algunes peces clau que serviran per familiaritzar-se amb algunes de les posicions més rellevants.

Guiant-se per les famoses tesis de Walter Benjamin, que destaquen el caràcter no lineal de la història, aquest recorregut va des dels ballets russos fins a Xavier Leroy, d’Yvonne Rainer a Carme Torrent, del vogueing a Trajal Harrell, de Raimund Hoghe a Cuqui Jerez, de Merce Cunningham a Jérôme Bel, de Steve Paxton a Aimar Pérez Galí i Javier Vaquero, de Joan Brossa a Sasa Asentic, de La Ribot a Juan Domínguez, d’Olga de Soto a Bea Fernández, de Grup de Treball a Yomango, de Hermann Nitsch a Amanda Piña, de Marco Berretini a Amaia Urra, d’Antonio Escudero a Israel Galván, d’Oscar Wilde a Gilbert and George, de Ron Athey a Ivo Dimchev, de Marina Abramovic a Robert Steijn i Maria Hassabi, de George Brecht a Lluís Alabern, de Carlos Marquerie a Angélica Liddell, de Matthew Barney a Sergi Fäustino, etc.

En aquest trajecte impossible es comentaran les obres amb l’ajut de textos essencials per comprendre el discurs que va en paral·lel a aquesta escena. D’aquesta manera, es posarà al descobert la complexitat que s’amaga darrere els termes «art en viu» i «contemporaneïtat».

Aquestes sessions no requereixen cap coneixement previ sobre la matèria i s’il·lustren amb fragments audiovisuals de moltes de les peces.

Activitat associada a la Secció Irregular del Mercat de les Flors.
Dijous 19 i divendres 20 de gener, a les 19.30 h

–

Quim Pujol és performer, crític i comissari. Ha dirigit peces com «Aspirina 500 mg» (2008), «Tauró tigre» (2010) i «Sense títol» (2011), i també hi ha actuat. Entre el 2007 i el 2010 va desenvolupar el projecte «El discurs és meu», en què qüestionava les figures de poder al món de l’art. Ha col·laborat en publicacions com Artributos, Time Out Barcelona, Efímera, Continuum live arts, Repensar la dramaturgia o A veces me pregunto por qué sigo bailando. És cocomissari de L’estratègia domèstica, i també de la Secció Irregular, que debuta aquesta temporada al Mercat de les Flors.

http://www.macba.cat/ca/curs-aproximacio-art-viu

DHUB
Dijous, 19/01/12 – 19.30 h.

Títol:
La HfG Ulm, la empresa Braun, Dieter Rams altres ànimes bessones

Ponent: Dr. Klaus Klemp, Responsable d’ exposicions del Museum of Applied Art Frankfurt.

Entre 1955 i 1961, l’empresa Braun, amb seu a Frankfurt, inicià un experiment completament innovador dirigit a trobar un disseny nou i contemporani per les ràdios i aparells domèstics. A l’inici, aquest ‘Laboratori Braun’ va estar influenciat per HfG ulm, però de seguida es va constituir com un potent departament de disseny propi, en col·laboració i a la vegada diferenciat de l’escola d’Ulm. Aquesta conferència explica aquest procés i les conseqüències que va tenir en les empreses d’avui en dia com ara Apple.

Biografia
Nascut el 1954 a Dortmund, Alemanya. Estudià disseny de la comunicació a Dortmund i Muenster i Història de l’Art a Marburg. Del 1988 al 2006 va ser director del Departament de Cultura (Amt für Wissenschaft und Kunst) de l’Ajuntament de Frankfurt, director de les sales de exposicions municipals Karmeliterkloster (1988-1998) i Leinwandhaus (1988-2006). Del 1995 al 2005 membre de la Junta del Consell Alemany de Disseny.

Del 1998 al 2008 professor adjunt d’Història i Teoria del Disseny i Diseny Públic a Nurnberg, Wiesbaden i Wurzburg. Des de 2008 profesor honoris causa a la Universitat de Ciències Aplicades de Rhein-Main a Wiesbaden. Des de 2006 Responsable d’Exposicions al Museum of Applied Art Frankfurt i des del 2010 membre de la Junta de la fundació Dieter und Ingeborg Rams Stiftung. Autor de nombroses publicacions sobre temes d’arquitectura, de disseny i de belles arts.

Organitza: DHUB

Lloc: Sala d’actes, Hall, DHUB (Montcada, 12)
Data: Dijous, 19 de gener
Horari: 19.30 h
Traducció simultània.

http://www.dhub-bcn.cat/la-hfg-ulm-lempresa-braun-dieter-rams-i-altres-animes-bessones