VIRREINA CENTRE DE LA IMATGE
Dijous 19 de gener de 2012
19 h: Projecció de The Liberation of Mannique Mecanique
19:15 h: Presentació a càrrec de James Boaden
19.45 h: Projecció Luminous Procuress
Prenent com a punt de partida la vinculació de Cahun al surrealisme, aquesta sessió explora el que podríem denominar “surrealisme queer” a partir de les pel·lícules de Steven Arnold. Fotògraf i cineasta, Arnold va crear, en les seves pel·lícules de principis dels anys setanta, mons salvatges, extravagants i psicodèlics, en els quals els actors desdibuixaven les fronteres del gènere. Artista protegit i influenciat per Salvador Dalí (que va convidar els actors de la pel·lícula a la inauguració del seu museu a Figueres), les seves obres comparteixen amb Cahun l’ús de la mascarada i la subversió d’identitats de gènere emprant recursos marcadament surrealistes. Alhora, la figura d’Arnold enllaça el surrealisme amb el treball de reconeguts artistes contemporanis com Mike Kelley i Ryan Trecartin. Proposta de James Boaden i conduïda per ell mateix, aquesta sessió embasta meticulosament múltiples referències, materials i marcs temporals.
Comissariat i presentació de James Boaden
Pel·lícules: Steven Arnold, The Liberation of Mannique Mecanique (1967,15 min, VOS) i Luminous Procuress (1971, 74 min, VOS)
The Liberation of Mannique Mecanique
Basada lliurement enla pel·lícula de Hollywood Venus era mujer de 1940, el film mostra el despertar d’un maniquí com a ésser viu, perdut en un remolí de perles, teles i reflexos. Una actualització del mite de Pigmalió als anys setanta que, com les fotografies de Claude Cahun, fa servir màscares i pròtesis per crear éssers híbrids.
Luminous Procuress
La pel·lícula més llarga d’Arnold convida l’espectador a fer un viatge amb dos homes joves a través d’indrets estranys i eròtics, un viatge cap a una major llibertat sexual. Com viatgers en un somni, es troben amb diverses figures vestides amb vestits exòtics, incloent membres del conegut grup drag de San Francisco The Cockettes, que s’omplien les barbes de purpurina i barrejaven els ideals de bellesa femenins i masculins. Salvador Dalí la va considerar “el treball d’un geni” i en va organitzar una projecció a l’Hotel St. Regis de Nova York. L’exuberància visual de la pel·lícula està en tensió permanent amb la banda sonora electrònica del compositor nord-americà Warner Jepson.
http://virreinacentredelaimatge.bcn.cat/claude-cahun-sessio-4-surrealisme-i-queer