Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Eli Ramírez
Biblioteca La Bòbila
L’Hospitalet de Llobregat
Biblioteca Teresa Pàmies. Passeig dels Ferrocarrils Catalans, 187. 08940 Cornellà de Llobregat.
Biblioteca Clara Campoamor. Carretera de Sant Joan Despí, 62. 08940 Cornellà de Llobregat.
Cornellà de Llobregat, ciutat de la comarca del Baix Llobregat i pràcticament veïna de Barcelona, va passar fa pocs mesos de tenir tres biblioteques a tenir-ne cinc, fita que no podíem passar per alt en aquesta secció.
Però per començar, situem-nos una mica: es té constància que ja des de l’estiu de 1928 els veïns de Cornellà volien una biblioteca a la ciutat, però no va ser fins al 1943 que es va fundar la Biblioteca Popular Joan Maragall, predecessora del que avui és la Biblioteca Central de Cornellà. En els seus inicis, es trobava als baixos d’una casa senyorial, Can Gaia i, després de diversos emplaçaments, es va traslladar a la ubicació actual, al barri de la Gavarra i formant part d’un conjunt que allotja també un Centre d’Atenció Primària i un Centre de Recursos per a Joves.

El Grup Biblioteques Verdes (GLP) del Regne Unit, finançat pel Consell de les Arts d’Anglaterra, es va crear com a resposta a la «COP26 i el clima» per tal de liderar una sèrie de compromisos a llarg termini aprofitant el coneixement i l’experiència ambiental de les organitzacions que l’integren: la CILIP (l’Associació de biblioteques i informació), Biblioteques Connectades (Libraries Connected), la Biblioteca Britànica (British Library) i La Bicicleta de la Júlia (Julie’s Bicycle, una organització pionera sense ànim de lucre que mobilitza les arts i la cultura per actuar davant la crisi climàtica i ecològica).
La Federación de Gremios de Editores, amb el patrocini del Ministerio de Cultura y Deporte ha presentat, el mes de febrer de 2023, el seu informe anual Hábitos de lectura y compra de libros, amb la puntualitat d’una cita començada l’any 1999, interrompuda entre els anys 2012-2018 i feliçment represa des d’aleshores.
L’Association of Research Libraries (ARL) va posar en marxa el projecte pilot Research Library Impact Framework (RLIF) l’any 2019, l’objectiu del qual era ajudar les biblioteques membre a avaluar els serveis bibliotecaris i el grau d’impacte sobre l’activitat de les seves institucions en quatre grans àrees (recerca; aprenentatge i docència; fons i espais), així com per comunicar i difondre després els resultats de l’estudi a tots els stakeholders per tal que tinguessin el seu reflex en el pressupost i en la consideració del servei. L’informe havia de servir també com una eina de gestió interna per identificar les àrees de millora.
