suspens i suspès

Cal distingir entre suspens, que és un nom, i les formes de participi del verb suspendre.

Exemple adequatTé un suspens de Dret Romà.
Exemple no admissibleTé un suspès de Dret Romà.

Exemple adequatTé quatre exàmens suspesos.
Exemple no admissibleTé quatre exàmens suspensos.


Suspens, doncs, és el nom —invariable quant al gènere—, que s’utilitza per referir-se a una qualificació que està per sota de l’aprovat.

Exemple adequatEl sistema de crèdits té cinc notes per a l’aprovat i dues per al suspens.

Exemple adequatEs tenen en compte els suspensos (cada suspens penalitza un punt).


El verb suspendre, entre altres significats, es refereix precisament a obtenir o donar la qualificació de suspens.

Exemple adequatHe suspès l’examen de llatí.

Exemple adequatM’han suspès l’examen de llatí.


La forma de participi del verb suspendre (suspès, suspesa, suspesos o suspeses), que pot funcionar com a adjectiu, ha de concordar en nombre i gènere amb el nom que acompanya.

Exemple adequatTé l’examen d’equacions diferencials suspès.

Exemple adequatNomés s’ha de tornar a examinar de l’assignatura suspesa.

Exemple adequatHi ha una altra convocatòria per a tots els alumnes suspesos.

Exemple adequatL’alumnat repetidor haurà de tornar a fer les pràctiques si les té suspeses.
Darrera actualització: 24-2-2024
Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«suspens i suspès» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1843> [consulta: 24 febrer 2024].
Pujar al principi de la pàgina