Per la pronúncia que en fan determinats
dialectes, s’ha imposat la forma de l’adverbi
rere en detriment de la forma
rera (que inicialment fou la forma proposada per Pompeu Fabra). L’adverbi ha d’acabar, doncs, amb
e.
 | rere |
|  | rera |
|
Aquesta forma també afecta els derivats
enrere,
darrere,
endarrere.
 | No estudia, per això es queda enrere. |
 | Vas darrera meu, per parlar amb el professor. |
Cal no confondre l’adjectiu femení
darrera amb l’adverbi de lloc
darrere.
 | Aquesta vegada serà la darrera que em matricularé. |
 | És la darrere convocatòria d’exàmens del curs. |
En el cas dels compostos formats amb
rere, s’aplica el mateix criteri:
rerecor,
rereduna,
rerefons,
rereguarda,
rerepaís.
 | Aquesta novel·la té un rerefons dramàtic. |
En el mot
reraltar, la
e final cau quan entra en contacte amb la
a inicial del mot
altar.
 | Al reraltar hi ha una creu. |