darrera i darrere

Per la pronúncia que en fan determinats dialectes, s’ha imposat la forma de l’adverbi rere en detriment de la forma rera (que inicialment fou la forma proposada per Pompeu Fabra). L’adverbi ha d’acabar, doncs, amb e.

Exemple adequatrere
Exemple no admissiblerera


Aquesta forma també afecta els derivats enrere, darrere, endarrere.

Exemple adequatNo estudia, per això es queda enrere.

Exemple no admissibleVas darrera meu, per parlar amb el professor.


Cal no confondre l’adjectiu femení darrera amb l’adverbi de lloc darrere.

Exemple adequatAquesta vegada serà la darrera que em matricularé.

Exemple no admissibleÉs la darrere convocatòria d’exàmens del curs.


En el cas dels compostos formats amb rere, s’aplica el mateix criteri: rerecor, rereduna, rerefons, rereguarda, rerepaís.

Exemple adequatAquesta novel·la té un rerefons dramàtic.


En el mot reraltar, la e final cau quan entra en contacte amb la a inicial del mot altar.

Exemple adequatAl reraltar hi ha una creu.
Més informació
Institut d’Estudis Catalans. «Introducció. Gestació, història, contingut i formes d’aquest diccionari». A: Diccionari de la llengua catalana. Barcelona; Palma; València, 1995, pàg. xxxviii.
 
Ruaix, J. El català/2. Morfologia i sintaxi. Moià: Josep Ruaix editor, 1985, pàg. 157.
Darrera actualització: 16-10-2023
Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«darrera i darrere» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=625> [consulta: 23 febrer 2024].
Pujar al principi de la pàgina