1

Ciències socials i jurídiques

Les normes jurídiques, les decisions judicials
i el dret en el seu conjunt prenen forma
a través de les paraules.

Dret

El dret es manifesta a través del llenguatge; és el mitjà a través del qual s’expressen els legisladors, els jutges, els notaris, els advocats, els estudiosos del dret i tots els operadors jurídics en general. En la pràctica diària del dret s’elaboren textos amb diverses finalitats, entre les quals podem destacar la persuasió; a grans trets, podem afirmar que els juristes escriuen sobre dret o basant-se en el dret. […]
La bona escriptura en economia
ha de demostrar una sòlida comprensió
de la teoria econòmica.

Economia

L’economia estudia la producció, la distribució i el consum de béns i serveis. Els economistes ofereixen proves abundants i persuasives per defensar les seves tesis i sintetitzen la informació i els arguments procedents de fonts fiables variades, que avaluen imparcialment i analitzen críticament. Tot i que descriure els fets detalladament és important, analitzar-los, avaluar-los i sintetitzar-los hi dona sentit. […]
Un bon mestre
ha de tenir una excel·lent
competència lingüística comunicativa.

Educació

L’educació és el procés de facilitació de l’aprenentatge de coneixements, habilitats, valors, actituds, creences i hàbits. Els futurs mestres s’han de preparar al llarg dels estudis universitaris per poder fer un bon ús de la llengua; hauran de fer-la servir amb correcció i amb una gran flexibilitat i capacitat d’adaptació. El domini de l’expressió oral i escrita és decisiu per a aquests professionals: són un model davant els alumnes i tenen la responsabilitat de proporcionar-los una bona educació lingüística. […]
No és el mateix escriure
per a una agència de viatges que
per a una revista científica de geografia.

Geografia

L’any 1977, amb motiu d’haver rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el geògraf Pau Vila va ser entrevistat per l’escriptora Montserrat Roig, la qual li va dir que «quan descrius la realitat catalana, la descrius com un poeta […], fas que el lector tingui ganes d’anar a veure el que descrius»; Pau Vila li va respondre: «Cal escriure de la manera més clara possible: em brolla una imatge i surt el contingut, sovint literari; l’escriptura ha de ser subtil, alada, àgil». […]
L’escriptura no és un aspecte accessori
de l’ofici d’historiador; és un procés
més que no pas una habilitat innata.

Història

Segons l’escola metòdica, l’historiador no té dret a escriure malament. Sempre ha d’escriure bé, sense capficar-se, però, a fer literatura. La seva producció escrita ha de superar la simple descripció i ha de ser analítica, tenint en compte la seqüència cronològica, examinant les relacions entre causes i efectes, i assignant responsabilitats a esdeveniments, a protagonistes individuals o col·lectius, així com a fenòmens socials, polítics o culturals. […]
El fet de treballar des de les ciències socials
i adreçar-nos a persones ens responsabilitza
de redactar de manera extremament curosa.

Pedagogia

La pedagogia és la ciència que facilita les bases científiques i pràctiques necessàries per actuar en diferents àmbits on, directament o indirecta, es dona el fet educatiu o formatiu. La seva intervenció es pot concretar en diferents col·lectius, organitzacions diverses i temàtiques concretes. Com que la pedagogia pot estar immersa en una multiplicitat d’escenaris i abastar totes les franges d’edat i característiques personals de l’ésser humà, fa que aplegui un immens ventall de possibilitats d’escriptura.  […]
Som éssers biopsicosocials i a l’hora d’escriure
en psicologia ens adrecem a cadascuna
d’aquestes dimensions i les seves interaccions.

Psicologia

La psicologia és la ciència que estudia els pensaments, les emocions i les accions de les persones. Per fer-ho partim del fet que tenim una dimensió biològica, una dimensió psicològica i una dimensió social; totes tres dimensions són inextricables, és a dir, que són inseparables i es determinen mútuament. Concebre les persones com a éssers biopsicosocials té conseqüències importants sobre la nostra disciplina, per començar, la gran diversitat textual que presenta. […]
En sociologia hi ha una gran varietat de textos
que requereixen competències i coneixements
força diferenciats.

Sociologia

La tasca de la sociologia consisteix a explicar com la nostra vida està influïda per forces històriques i socials. La sociologia inclou diferents perspectives, però en totes s’intenta conèixer la realitat social produint coneixements susceptibles de ser verificats, com en qualsevol ciència. Escriure bé en sociologia implica saber transmetre els conceptes i models teòrics que postulen una explicació de qualsevol fet social i saber descriure els fets socials concrets de manera rigorosa. […]
Els futurs professionals del turisme han de preparar-se
al llarg dels estudis per dominar adequadament
la llengua i fer-ne un bon ús.

Turisme

El turisme és una disciplina transversal que comprèn diversos àmbits, des de l’econòmic fins al social, passant pel geogràfic, entre d’altres. En els textos turístics, el rigor i objectivitat sempre hi han de ser presents. La llengua ofereix mecanismes per reflectir l’objectivitat, com l’ús d’un llenguatge neutre i l’absència de referències als interlocutors, i també cal fer servir un estil simple i directe que eviti la confusió, el llenguatge ambigu i les frases complicades. […]