tipografia

Detecció de la lletra tipogràfica d’un web

Cada vegada hi ha més famílies tipogràfiques que podem fer servir lliurement per a les pàgines web. No us ha passat mai que voldríeu fer-ne servir una que heu vist, però que no en sabeu el nom? El Fount és una aplicació molt senzilla que informa del nom de qualsevol lletra tipogràfica d’un web fent-hi només un clic. […]

Si t’interessa la tipografia, t’agradarà el Wordmark!

La tipografia és un factor clau a l’hora de redactar, però l’elecció de la lletra, que pot ajudar a il·lustrar la idea que es vol transmetre, no sempre és fàcil. El Wordmark permet visualitzar de cop totes les fonts del sistema i les que hàgiu instal·lat addicionalment. I és que el món tipogràfic va més enllà de l’Arial i la Times New Roman. […]
The Library

Les cometes i l’apòstrof tipogràfics

L’ús adequat dels caràcters de l’apòstrof i de les cometes altes és un dels problemes habituals a l’hora d’editar textos en determinades aplicacions informàtiques. Com bé haureu observat, els caràcters que apareixen quan premeu les tecles corresponents són les cometes rectes (“) i l’apòstrof recte (‘), però en general és preferible que en textos editats apareguin les variants tipogràfiques o corbades (’ i “”). […]

La tipografia també compta!

Hi ha certs factors ben coneguts que faciliten la lectura: el fons blanc, un cos de lletra entre 11 i 13 punts, un interlineat entre 1,15 o 1,5 o un nombre de caràcters per línia entre 50 i 70. A part de tots aquests elements, també s’ha de tenir en compte la tipografia, ja que pot condicionar la comprensió del text. […]

Incrustació de tipus de lletra en documents de Word

Quan canvieu d’ordinador o compartiu un document amb un usuari, pot passar que els tipus de lletra no es visualitzin correctament perquè el nou ordinador no els tingui instal·lats. Si la tipografia és important, la millor opció per solucionar-ho és incrustar el tipus de lletra al fitxer, de manera que es podrà veure tal com l’heu desat. […]
ela geminada

Eles geminades en versió digital

És habitual que molta gent que ha de bregar amb el català consideri que la ela geminada (l·l) és un problema. En el cas dels que treballem en el món de l’edició de textos, el problema encara pot fer-se més complex. Més enllà de la qüestió de l’ús d’aquest grup de lletres en català, en el món digital es detecten dos problemes importants. […]
Upper case/Lower case

Distingeix entre majúscules i minúscules: una opció de l’eina de substitució del Word

L’eina de substitució del Word disposa d’algunes opcions complementàries que és bo de conèixer. Si pitgeu el botó Més que hi ha a la part inferior esquerra del quadre de substitució, es fan visibles algunes opcions extra. Una d’aquestes opcions és Distingeix entre majúscules i minúscules. Amb aquesta opció marcada, la substitució que definiu s’aplicarà només a les seqüències que coincideixin exactament amb el que hàgiu escrit al quadre cerca. […]
Foto de Matthew Brodeur

La inserció ràpida de símbols al Windows

El teclat dels ordinadors és massa limitat per encabir-hi tots els símbols i caràcters necessaris. Si voleu editar un text acuradament, des del punt de vista tipogràfic, necessiteu caràcters que no apareixen al teclat. Els diferents programes, però, tenen opcions per inserir aquests caràcters mitjançant menús i quadres de diàleg. Al capdavall, però, a l’hora d’inserir caràcters especials amb el teclat en el sistema operatiu de Windows, el sistema més efectiu és fer-ho mitjançant la tecla Alt i el codi decimal del caràcter. […]
Cutting Through, foto de Pro Church Media a Unsplash

L’espai i el guionet inseparables al Word

Els espais i guionets inseparables1 serveixen perquè els processadors de text mantinguin juntes dues paraules que, altrament, podrien quedar separades a final de línia. Aquesta opció és interessant, per exemple, en el cas de xifres seguides de símbols (10 km, 10 %), de nombres romans que acompanyen certs noms propis (Nicolau I,  segle XIII), que cal mantenir junts en una mateixa ratlla, d’intervals de nombres (curs 2014-2015), o bé en el cas de preposicions, articles i altres elements buits de sentit (de, els, i, o), que en els títols és convenient que no quedin sols a final de ratlla. […]