• camps electromagnètics altament enfocats (highly focused electromagnetic fields)?

    Sobre aquest terme hi ha molt poca informació en altres llengües que no siguin l’anglès. No obstant això, l’expressió highly focused també es documenta traduïda per altament focalitzats (feixos) en una tesi doctoral sobre processament digital d’imatges i en diversos articles indexats a Google Acadèmic.

    En castellà també està molt més documentada l’expressió altamente focalizados que no pas altamente enfocados (molts dels exemples d’altamente enfocados són usos metafòrics sense relació amb la terminologia de la física, mentre que els exemples d’altamente focalizados fan referència als feixos de llum).

    Si mirem les definicions que hi ha al DIEC2 per als verbs enfocar i focalitzar, veiem que tots dos, en una de les accepcions possibles, tenen un significat pràcticament sinònim, tot i que estigui expressat de manera lleugerament diferent:

    enfocar: [FIF] [LC] Concentrar (una radiació, un feix, etc.) en un focus.

    focalitzar: [FIF] Fer convergir (una radiació, un feix, etc.), en un focus.

    En el Diccionari.cat, en canvi, les definicions dels respectius substantius deverbals (enfocament i focalització) mostren una diferència molt més clara (que no apareix al DIEC2):

    enfocament: Grau de nitidesa i perfecció que presenten les imatges d’una fotografia.

    focalització: Acció de concentrar un feix de partícules al voltant d’una trajectòria ideal.

    En el Cercaterm trobem encara algunes fitxes més que reforcen aquesta distinció que fa el Diccionari.cat. Així, el terme focalització d’una fitxa procedent del DEMCAT es defineix com a:

    Terme emprat en òptica que designa l’acció exercida sobre uns feixos lluminosos per tal de fer-los passar per un punt determinat. Per analogia, en física atòmica indica l’acció i l’efecte de dirigir les partícules carregades d’un feix, per trajectòries determinades, mitjançant acceleradors de partícules, on són sotmeses a camps elèctrics i magnètics.

    També hi trobem una altra fitxa sense definició, procedent de la UPC, amb el terme focalització pertanyent al camp dels acceleradors de partícules i en què l’equivalent anglès és focusing. I altres fitxes amb la mateixa procedència i àrea temàtica que contenen el terme focalització: focalització de fase, focalització forta, focalització feble, focalització per gradient altern, focalització transversal, força de focalització.

    En canvi, les fitxes del Cercaterm amb el terme enfocament relacionades amb la física fan referència fonamentalment a la fotografia.

    Aquestes dades, juntament amb l’ús que es documenta en els articles científics, fan decantar el pes a favor de l’expressió camps electromagnètics altament focalitzats.

  • administració de fàrmacs (drug delivery)?

    En aquest context, l’expressió anglesa delivery s’ha de traduir per administració, tal com posen de manifest diverses fonts en diferents llengües:

    • En francès, al Grand dictionnaire terminologique, hi ha força entrades amb aquesta expressió que es tradueixen per administration.
    • A la base de dades europea IATE trobem també la traducció de delivery (en el context de drug delivery) per administración (es),  administration o délivrance (fr).
    • A Cosnautas, dins el Libro rojo, també es dona com a equivalent administración:

    drug delivery

    administración de medicamentos.
    Contexto (EN): ►Drug delivery: Process by which a drug is administered to its intended recipient. Note: Examples include administration orally, intravenously, or by inhalation [IUPAC, 2013].

    Una altra qüestió és la traducció de drug, que en aquest context es podria traduir per fàrmac o per medicament, ja que l’anglès drug pot representar tots dos conceptes (tal com s’indica en algunes fitxes del Cercaterm). Com acabem de veure a Cosnautas, la proposta per al castellà és administración de medicamentos. D’acord amb la definició de fàrmac i de medicament que trobem al DIEC i a altres fonts, el concepte de fàrmac és més ampli que el de medicament:

    fàrmac: Substància emprada en farmàcia com a medicament o com a ingredient d’un medicament.

    medicament: Substància emprada amb finalitat terapèutica contra les manifestacions patològiques.

    La cerca en el multicercador lèxic dona els resultats següents per a les dues expressions:

    administració de medicaments: Cercaterm: 42; Enciclopèdia.cat: 60; Viquipèdia: 101; CiT: 7. Total: 109

    administració de fàrmacs: Cercaterm: 74; Enciclopèdia.cat: 8; Viquipèdia: 104; CiT: 20. Total: 206

    A Google Acadèmic obtenim: administració de fàrmacs: 466; administració de medicaments: 280.

    Les cerques indiquen que s’usa més la denominació administració de fàrmacs, tot i que això podria dependre del destinatari o de la intenció del text; si es vol posar més o menys èmfasi en el fet que es tracta d’un medicament o no. En qualsevol cas, hem de concloure que totes dues formes són correctes i, en la major part dels casos, sinònimes.

     

     

     

  • optofluídica?

    L’optofluídica és una àrea de recerca i tecnologia que combina els avantatges de la fluídica i l’òptica. El terme optofluídica és, doncs, un compost a la manera culta format per aquests dos elements (opto– + fluídica) i, aparentment, no presenta cap problema de formació. 

    És un terme força ben documentat en llengües com l’anglès (optofluidics), el castellà (optofluídica) o el francès (optofluidique), tant en diccionaris com en articles científics indexats a Google acadèmic. En català, en canvi, no s’ha documentat per ara en cap text indexat a Google ni en cap diccionari de referència. No obstant això, és un terme ben format i conceptualment ben definit, per la qual cosa cal considerar-lo un terme correcte en català. 

  • esquizotípia? (psicologia)

    Segons la Viquipèdia, l’esquizotípia és un concepte teòric de la psicologia que descriu un contínuum de característiques de la personalitat i d’experiències, que van des d’estats imaginatius i dissociatius normals fins a estats mentals extrems relacionats amb la psicosi, especialment l’esquizofrènia. Aquest contínuum proposat en el marc de l’esquizotípia s’oposa a la concepció de la psicosi com un estat mental patològic que es té o no es té. 

    Aquest terme es troba documentat en anglès (schizotypy) i en castellà (esquizotipia), entre altres llengües. Es tracta d’un mot format per composició a partir de:

    • esquizo–: del grec skhízein, ‘dividir’, ‘separar’. En aquest mot, però, esquizo– és, probablement, una truncació d’esquizofrènia (vegeu l’etimologia de l’anglès schizotype (esquizotip) al Merriam-Webster: schizophrenic phenotype => schizotype). 
    • típia-: del grec typía, derivat de týpos, ‘tipus’.

    En català trobem molts altres termes amb la terminació –típia amb un valor similar: al·lotípia, amfitípia, atípia, ectípia, estereotípia, heterotípia, etc. Per tant, des d’un punt de vista formal és un compost ben format.

    Atès que té un significat ben definit, que trobem documentat en textos fiables, cal considerar-lo un terme correcte en català.

     

  • no-proliferació (d’armes de destrucció massiva)?

    D’acord amb les normes de l’Ortografia catalana, el conjunt format per un nom, pronom o adjectiu precedit de l’adverbi no només es considera mot prefixat si ha assolit un alt grau de lexicalització, i aleshores s’escriu amb guionet (la no-violència). El fet que l’expressió no proliferació vagi seguida (o pugui anar seguida) d’un complement o modificador (d’armes de destrucció massiva) és un indicador que no és una forma lexicalitzada. Per tant, s’ha d’escriure separada i sense guionet: no proliferació d’armes de destrucció massiva.

  • energia fantasma?

    En física, l‘energia fantasma és una forma hipotètica d’energia fosca que superaria, fins i tot, la constant cosmològica a l’hora d’impulsar l’expansió de l’univers (Viquipèdia). La denominació d’aquest concepte en altres llengües és phantom energy (en), énergie fantôme (fr), energía fantasma (es).

    És un terme encunyat pel físic Robert R. Caldwell el 1998. Tal com s’indica al Wiktionary, es va inspirar en el títol de la pel·lícula L’amenaça fantasma, de la sèrie de Star Wars, cosa que sembla que el mateix autor confirma amb el títol d’un dels seus articles: A phantom menace? Cosmological consequences of a dark energy component with super-negative equation of state, que es pot llegir a Science Direct. Més enllà de la font d’inspiració per a la denominació d’aquest concepte, l’autor de l’article en parla en aquests termes: 

    We begin by constructing a classical cosmology: a spatially flat FRW space–time filled by a cold dark matter (CDM) component and a “phantom” (P) energy component. (A phantom is something which is apparent to the sight or other senses but has no corporeal existence —an appropriate description for a form of energy necessarily described by unorthodox physics, as will be seen later.)

    Totes les dades recollides indiquen que la denominació catalana energia fantasma és correcta, atès que el nom fantasma té aquí el mateix valor metafòric que l’anglès phantom. Per ara, és un terme poc documentat en textos catalans.

  • axions?

    Els axions (axió en singular) són partícules elementals hipotètiques postulades a la teoria de Peccei-Quinn el 1977 per resoldre el problema CP fort en cromodinàmica quàntica (QCD). Si els axions existissin i tinguessin una massa baixa dins un rang específic, podrien ser un component de la matèria fosca freda (Viquipèdia).

    La denominació d’aquesta partícula en altres llengües és similar: axion (en), axion (fr), axión (es). Pel que fa a la formació, els diccionaris d’anglès Collins, l’Oxford i altres l’expliquen a partir del formant axi– (d’axial) + el sufix –on. Aquest sufix –on, referit a les partícules subatòmiques, està recollit, per exemple, al Webster, on es posa com a exemple nucleon, que en català és nucleó (perfectament documentat fins i tot al DIEC). Per tant, la formació del terme català axió és correcta perquè segueix el mateix procés de formació que en les altres llengües.

    És un terme que es documenta en català en uns quants articles de Google Acadèmic i en un parell de llibres indexats per Google.

     

  • Tesis monogràfiques i tesis per compilació

    Per al tipus de tesi consistent en un tema desenvolupat i estructurat en una sèrie de capítols, la denominació més documentada en català és tesi monogràfica, calc de l’anglès monographic thesis. La denominació tesi original pot induir a error, ja que s’usa també per fer referència al fet que no conté plagi o que el tema és nou, o que és el text tal com es va presentar per primer cop. Per tant, la denominació tesi monogràfica sembla més adequada.

    Per al tipus de tesi consistent en una col·lecció d’articles o altres publicacions prèvies precedits d’una secció introductòria, hi ha diferents denominacions en anglès: thesis as a collection of articles, thesis as a series of papers, thesis by published works, article thesis, cumulative thesis, thesis by articles, thesis by compendium publications i altres variants. En català també es documenten diferents denominacions, com ara tesi per articles, tesi per compendi d’articles, tesi per compendi de publicacions.

    La traducció de compendium per compendi present el problema que en anglès té un significat més ampli que en català, i que el significat que s’activa en aquest cas és el de ‘compilació’, que no té el nom català compendi. Per tant, seria preferible traduir aquest compendium per compilació: tesi per compilació de publicacions (millor que tesi per compilació d’articles, ja que es pot tractar d’altres tipus de publicacions).

    Aquestes dues denominacions proposades són justament les que es troben a la pàgina de modalitats de tesi de l’Escola de Doctorat de la UB.

  • neutralí?

    Aquest terme està documentat a l’UBTERM dins el Diccionari d’astronomia. Forma part d’un conjunt de termes que fan referència a partícules de la física que en anglès acaben en –ino: neutrino, neutralino, axino, gravitino, higgsino, etc. El primer d’aquests termes sembla que va ser el neutrino, encunyat pel físic italià Enrico Fermi, que va afegir el sufix diminutiu italià –ino a la base neutr– per denominar aquesta partícula elèctricament neutra i de massa molt petita. També perquè contraposava aquesta forma amb diminutiu (neutrino) a un suposat augmentatiu neutrone, en italià; una lectura que també es podria fer amb el català neutró o el castellà neutrón, tot i que en realitat no es tracta de cap augmentatiu, sinó de la terminació d’electró (neutron < neutral electron).

    En català, el neutrí o neutrino està recollit al DIEC, al Cercaterm i al Diccionari.cat. Al DIEC es dona preferència a la forma neutrino, mentre que al Cercaterm i al Diccionari.cat es dona preferència a la forma neutrí. La forma en –ino és més internacional, ja que tant en anglès com en francès, per exemple, s’ha mantingut el sufix italià –ino (en el cas de l’anglès, probablement perquè no hi ha cap altre sufix equivalent). En castellà es pot considerar que el sufix italià és coincident amb el sufix castellà. En català, en canvi, hi ha tendència a adaptar el sufix a la forma catalana. Això es pot veure també per a altres partícules recollides a la Viquipèdia, com ara axí (< axó) gravití (< gravitó), higgsí (< bosó de Higgs), fotí (< fotó), etc.

    Pel que fa a l’ús del terme neutralí o neutralino en català, hi ha molt poques referències (una de cada en articles diferents). Per tant, cal concloure que la forma neutralí és correcta per paral·lelisme amb totes les altres partícules amb la mateixa terminació en català, entre les quals hi ha el neutrí (documentat a les obres de referència) i també seria correcta la denominació neutralino, forma alternativa que, en el cas del neutrino, també es recull a les obres de referència i que coincideix amb la denominació en altres llengües.

  • acordar (usos)

    El verb acordar, en el sentit de prendre un acord, requereix dos o més agents que facin aquesta acció. Ho podem veure en les dues definicions del DIEC2 que fan referència a aquest sentit:

    1 v. tr. [LC] Prendre l’acord de, decidir o determinar de comú acord, per majoria de vots, premeditadament. Després de molt discutir, acordaren de no fer-ho. Què ha acordat l’assemblea?
    2 1 v. tr. [LC] Fer que hi hagi acord (entre dues o més persones o coses).

    Com es pot veure en el segon exemple de la primera accepció, aquests agents poden estar expressats amb un nom col·lectiu singular, com és el cas d’assemblea. En canvi, no seria correcte dir Què ha acordat el president?, llevat del cas en què el context permeti entendre que hi ha altres parts no explicitades amb les quals el president s’ha posat d’acord (Què ha acordat el president amb els accionistes? » Què ha acordat el president?).

    Per tant, si en la frase només consta un agent unipersonal, pot ser incorrecta. Només seria correcta si el context permet entendre clarament l’existència d’uns altres agents que s’han elidit en la frase.

    En cas que sigui una decisió unilateral, d’un sol agent, es poden fer servir els verbs resoldre, decidir, establir.

  • aprenentatge servei?

    Aquesta construcció és una unitat lèxica complexa, i no pas un compost. Per tant, s’ha d’escriure separat com qualsevol sintagma lliure. Vegeu la fitxa institut escola per a més informació sobre aquest tipus de construccions.

    Sovint, la denominació aprenentatge servei s’abreuja amb la sigla APS o ApS. A la UB, s’abreuja amb la sigla ApS.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • imines ciclopal·lades o ciclopal·ladades?

    Es tracta d’un compost de ciclo– + pal·lad– (arrel lèxica de pal·ladi) + el sufix adjectival –at/ada. Per tant, la denominació correcta ha de ser imines ciclopal·ladades. Aquest compost, a més, es documenta a bastament tant en català com en castellà, molt més que no pas la forma ciclopal·lades, que no està ben formada.

    Es tracta d’una formació similar a la que trobem en el nom de l’anió de la sal de pal·ladi, que es forma afegint el sufix –at a l’arrel: pal·ladat.

    La denominació anglesa cyclopalladated té la mateixa estructura: cyclo– + palladated (pallad– + el sufix –ated).

  • edifici històric o Edifici Històric?

    D’acord amb els criteris recollits al llibre d’estil de la UB, la forma correcta és Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. La raó de la majúscula és que el conjunt Edifici Històric funciona com un nom propi. Més informació al criteri sobre Majúscules i minúscules.

  • herbivoria?

    La denominació catalana correcta és herbivorisme, tal com es recull al Cercaterm. La forma herbivoria, que es documenta força, és un calc no acceptat de l’anglès herbivory.

  • MXenes o MXens?

    Aquest terme fa referència a un tipus de materials similars al grafè. El nom es compon de les sigles M (metall de transició) i X (representació del carboni o el nitrogen) i del sufix –è, que és el mateix sufix del mot grafè (vegeu l’entrada –ene de la Viquipèdia en anglès).

    En anglès, atès que el sufix és –ene (com en graphene), el terme per a aquests materials és MXene (plural, MXenes). En castellà és MXeno (amb sufix –eno, com grafeno, i plural MXenos). En català és MXè (pl. MXens).

    Fragment de l’entrada MXens de la Viquipèdia:

    El nom de MXens ve de les fases MAX, uns composts químics formats per capes apilades de carburs i nitrurs que segueixen la fórmula Mn+1AXn, on n és un nombre enter entre 1 i 4; M és un metall de transició de l’esquerra del bloc; A és un element del grup 13 o 14; i la X és carboni, nitrogen o una mescla d’ambdós. Els MXens se sintetitzen eliminant selectivament les capes de A de les fases MAX, quedant així només Mn+1AXn.[3]

     

  • envolta vermella? (en botànica; flors del teix)

    El substantiu envolta està documentat al portal Enciclopèdia.cat:

    envolta (biologia) Conjunt de membranes concèntriques, consistents cadascuna en una bicapa lipídica, que envolten determinats orgànuls cel·lulars, com ara el nucli i els mitocondris.

    La resta d’obres de referència (DIEC, Cercaterm, etc.) no recullen aquest substantiu. El substantiu més freqüent per referir-se de manera genèrica a qualsevol element que en cobreix un altre tot envoltant-lo és embolcall. I això és el que fa un aril, que és el terme per referir-se a l’embolcall carnós que envolta algunes llavors, com les del tell i la magrana.

  • hepatitis viral o vírica?

    Per determinar quina és la forma preferent en català i en castellà, s’han analitzat les dades que s’obtenen de diversos corpus lingüístics en totes dues llengües, tant de la llengua actual com corpus històrics (CTILC, ARCA, CORDE, CORPES i Google amb diverses restriccions de cerca). Aquesta cerca comparativa s’ha fet també per als adjectius viral i víric i per a les expressions més freqüents en els corpus lingüístics estudiats, entre les quals apareix el terme hepatitis vírica/viral.

    De l’estudi de les dades dels corpus només es constata que els resultats no són concloents ni pel que fa a l’ús preferent d’un adjectiu o altre, ni pel que fa a la preferència en les coocurrències, és a dir, en les expressions més freqüents (hepatitis vírica/viral; infecció vírica/viral; malaltia vírica/viral, triple vírica/viral, etc.). Tampoc hi ha dades que avalin la idea, bastant estesa, que la forma viral s’ha imposat a l’original víric -a, ja que tots dos adjectius es fan presents en la documentació analitzada cap a la mateixa època, és a dir, cap a mitjan segle XX.

    Atès que l’anàlisi quantitativa no permet donar preferència a cap de les dues formes possibles per al terme hepatitis viral/vírica, s’ha optat per recórrer al criteri d’autoritat, també per a les dues llengües.

    Per establir el criteri d’autoritat, en català s’han usat tres fonts: Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT), Classificació internacional de malalties (CIM-9) i Enciclopèdia.cat. Els dos primers recursos són consultables des del Cercaterm del TERMCAT. En tots tres casos l’única forma recollida és hepatitis vírica.

    Per establir el criteri d’autoritat en castellà s’ha partit de les fonts següents: UNTERM, Diccionario de términos médicos de la RANM (DTME), Cosnautas (Libro rojo), IATE i Tremédica. A UNTERM (la base de dades de l’Organització de les Nacions Unides, que recull la terminologia de l’OMS) l’única forma validada per al castellà és hepatitis vírica, que és, per tant, l’única forma que fan servir els traductors a la documentació de l’ONU; el mateix passa a la IATE (la base de dades dels traductors de les institucions europees). Al portal Cosnautas (que permet consultar el Diccionario crítico de dudas inglés-español, de Fernando A. Navarro), la forma preferent és hepatitis vírica (que apareix en la taula d’hepatitis), però a l’entrada de l’adjectiu viral, ja s’indica que aquest adjectiu pren terreny a víric. A Tremédica (portal de l’Associació Internacional de Traductors i Redactors de Medicina i Ciències Afins), hi ha un article sobre la traducció de termes de la sida, en el qual s’estudia el cas dels adjectius viral/víric, i s’alerta sobre el calc de l’anglès viral. El DTEM és l’única font que dona preferència a hepatitis viral per sobre d’hepatitis vírica o virósica. Per tant, seguint el criteri d’autoritat, en castellà hi ha més vacil·lació pel que fa a l’ús de l’adjectiu víric i viral modificant hepatitis, però l’opció majoritàriament preferent és hepatitis vírica.

     

     

  • redaccional (substantiu)?

    Els diccionaris de referència per al català o per al castellà no inclouen una entrada o accepció substantiva per a redaccional. Al Cercaterm, però, es documenten els termes anunci redaccional i publicitat redaccional:

    anunci redaccional: Anunci que adopta la forma i l’estil d’un article periodístic.

    publicitat redaccional: Publicitat a la premsa per mitjà d’anuncis que adopten la forma i l’estil dels articles periodístics. Nota: Les gasetilles o els publireportatges són exemples de publicitat redaccional.

    Alguns exemples d’ús del substantiu redaccional que s’han trobat a Internet són:

    «Serveis per a la inserció publicitària d’un redaccional i d’un anunci publicitari al Diari de Tarragona.»

    «Creació de contingut de marca, és el servei de redacció, coordinació, producció i adaptació de redaccionals informatius sobre els diferents serveis i actuacions que ofereix la Generalitat de Catalunya.»

    «El Redaccional es un término que se usa en los periódicos para hacer un pequeño reportaje sobre una empresa en términos comerciales.»

    «Nuestro servicio de redacional sería la creación de textos promocionales para tu empresa o servicios, con la finalidad de que los pudieras compartir en tus redes y entre tus principales prescriptores.»

    És freqüent que un sintagma s’escurci i quedi reduït a una sola paraula. I també és un fenomen freqüent que un adjectiu se substantivi i prengui el sentit del sintagma escurçat (sense el nucli sintàctic inicial): obtenir la condicional < la llibertat condicional. 

    Per tant, tot i que el terme o expressió completa sigui anunci redaccional o publicitat redaccional, la possibilitat d’ometre el substantiu i substantivar l’adjectiu redaccional és lingüísticament acceptable. A més, tant en català com en castellà, es documenta la forma substantiva redaccional amb aquest sentit.

     

     

     

  • microscòpia no lineal 2-fotons?

    D’acord amb la informació que hi ha a l’entrada microscopy de la Viquipèdia, la microscòpia de dos fotons és un tipus de microscòpia no lineal:

    «Wide-field multiphoton microscopy refers to an optical non-linear imaging technique in which a large area of the object is illuminated and imaged without the need for scanning. High intensities are required to induce non-linear optical processes such as two-photon fluorescence or second harmonic generation.»

    L’enllaç two-photon fluorescence porta a l’entrada two-photon excitation microscopy (TPEF o 2PEF), on s’explica:

    «Unlike traditional fluorescence microscopy, in which the excitation wavelength is shorter than the emission wavelength, two-photon excitation requires simultaneous excitation by two photons with longer wavelength than the emitted light.»

    Les entrades en francès i castellà associades a aquesta entrada són, respectivament, microscopie par excitation à deux photons i microscopía de excitación de dos fotones.

    També es documenta la denominació anglesa two‐photon excited fluorescence microscopy i altres variants.

    Així, doncs, l’expressió microscòpia no lineal 2-fotons és una altra manera de referir-se a aquest tipus de microscòpia, però és preferible la construcció microscòpia no lineal de dos fotons.

     

     

  • tumoroide?

    Un tumoroide és un tipus d’organoide, és a dir, un teixit similar a un tumor creat en un laboratori a partir de cèl·lules mare per tal d’estudiar-ne la formació i els possibles tractaments. Així, doncs, es tracta d’un teixit «semblant a un tumor», que és exactament el que la formació tumor + –oide significa.

    Aquest terme es documenta en diverses llengües, com l’anglès, el castellà o el francès.