Realitats dissidents, formes incipients de parla, llengües mortes, al·lucinacions visuals i dinàmiques frontereres s’uneixen en una concatenació d’esdeveniments durant una hora i mitja de programació.
En aquesta mostra d’art es conjuguen els treballs finals de lxs alumnes del Màster de Producció i RecercaArtística, especialitat ATI, de la Universitat de Barcelona. Coordinat pels profesors i profesores Montse Carreño i Txuma Sánchez.Per acabar, juntament amb Imarte i Malas Impresiones, llançaran la publicació “Tomar sopa en mi montaña favorita”. Creada en col·lectiu, i amb un tiratgede 200 exemplars, l’obra impresa en risografia estarà a disposició de lxs assistents.-
Ni chico ni chica, chicken d’EKI, activa a través de l’acció artística desitjos, emergències i transformacions. En llenguatge performàtic, utilitza el cos com a medi i la roba com a eina. Reflexiona sobre la fluïdesa en l’expressió de la identitat i el gènere en relació als espais en els què es troba.
Una Marika, una Rata i Barcelona.
Indústria de fronteres de Valeria Linera és un assaig visual sobre la relació entre la indústria militar, la migració de poblacions senceres, i les tecnologies de control i vigilància incorporades a les fronteres de la Unió Europea. Amb Rodrigo Requena.
Ficciones Sonoras para una Lengua Muerta de Bárbara Guzmán-Galeb, és una improvisació performàtica que utilitza els principis d’aleatorietat analògics per generar una composició en viu i ficcionar la musicalitat del kakan, l’idioma que parlava la cultura Diaguita al nord de Xile, abans del seu extermini.
La habitación transparente de Martín Kaulen presenta els testimonis de persones que utilitzen un dispositiu d’estimulació fòtica, capaç d’induir al·lucinacions visuals, expressant mitjançant la narració el caràcterformal, emocional i simbòlic de les seves experiències.
Recortar, modificar, definir. Representaciones somáticas del género és una instal·lació en la qual Álvaro Romero proposa repensar la manera en què la societat contemporània es presenta i representa. L’actualproducció d’imatges i els mitjans implicats semblen tenir una rellevància real en la constitució de la subjectivitat humana, en concret en la construcció del gènere.
Alguna cosa ha estat dita de Cercle de fades és una performance sobre la cerca de la parla. Aquesta peça presenta un viatge experimental per trobar un mètode d’expressió i comunicació propi, un que trenqui els límits del llenguatge verbal. Cercle de fades és un col·lectiu format per María Cuéllar, Júlia Suñer Coma, Bárbara Guzmán-Galeb i Teresa W.
Mostra d’art: Del 10 a l 12 de juny
Ubicació: Sala Bar (Arts Santa Mònica, BCN)
Performance / instal·lació / projecció: 10-12.06.2022 / 18h – 20’30h
Inauguració: 10.06.2022 / 17’30h /
+info: https://artssantamonica.gencat.cat/ca/detall/La-meva-muntanya-preferida