Torna el recital d’ENVERS 2020
Es prorroga fins al 15 d’octubre -Explica’ns el TFG III Premi a la comunicació i a la qualitat lingüística dels TFG dels graus de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB del curs 2019-2020
Comença l’enCATERINAts, el joc de Caterina Albert a la Universitat de Barcelona
Aquesta Primavera de la llengua serà virtual!
Activitats de promoció de la llengua catalana a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, primavera 2020
L’intercanvi lingüístic a la UB es transforma en virtual
Presenta la teva tesi en només 4 minuts i divulga la teva recerca també en català (fins al 31 de gener)
Ja hem acabat les sessions d’acollida lingüística d’estudiants de mobilitat

Viquipèdia i Viquimarató, pel coneixement en català

La Viquipèdia en català, o Viquipèdia en valencià, és l’edició de la Wikipedia en llengua catalana. Va ser la tercera a crear-se, el 16 de març de 2001, pocs minuts després de la versió alemanya. Durant dos mesos va ser l’única a tenir articles en llengua no anglesa, mentre que la versió alemanya romania latent. Pel nombre total d’articles, en data d’agost de 2020 la versió catalana d’aquesta enciclopèdia és la vintena del món, i la cinquena entre les de llengües romàniques. Actualment té 663.035 articles, 13.506 fitxers, 370.800 usuaris registrats i 1.635.303 pàgines totals.

A la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA) de la UB s’organitza anualment una viquimarató que té com a objectiu fer créixer el nombre d’articles de la Viquipèdia en llengua catalana relatius als ensenyaments que s’imparteixen a la Facultat, i millorar la qualitat dels ja existents.

Viquimarató

Aquest 4 de novembre es va celebrar la VI Viquimarató de FIMA organitzada per la biblioteca de la Facultat, amb la diferència que aquest any es va fer de manera virtual via Collaborate. Primer hi va haver una sessió de formació a càrrec de Francesc Fort, membre d’Amical Wikimedia, que va explicar el funcionament de la Viquipèdia partint de la creació d’un article. A mesura que avançava l’activitat, els 47 participants podien anar plantejant dubtes pel xat. Quan va acabar la sessió de formació, tothom va anar per feina modificant articles proposats per l’organització de l’activitat o bé creant-ne de nous; els podeu trobar tots aquí: Viquimarató d’Informació i Comunicació 2020.

La formació en Viquipèdia va quedar enregistrada i la podeu consultar al canal de Youtube del CRAI Biblioteca d’Informació i Mitjans Audiovisuals.

Crònica de la IV Jornada de Dinamització Lingüística de les Illes Balears

El dilluns 5 d’octubre va tenir lloc la IV Jornada de Dinamització Lingüística de les Illes Balears, dedicada a parlar i debatre actituds, representacions i comportaments lingüístics que afecten l’ús de la llengua catalana. 

Agustina Vilaret, secretària autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, va ser l’encarregada de donar la benvinguda als assistents, que enguany hi eren presencialment i telemàticament. La situació sanitària va obligar a adaptar el format habitual de la Jornada, de manera que hi va haver la possibilitat de seguir les ponències també en línia i en directe. Aquet fet va facilitar que els becaris de la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB hi assistíssim. Tot seguit us n’oferim un petit resum que hem elaborat col·lectivament. 

Bernat Joan: “Treballar actituds lingüístiques des de les institucions 

La primera ponència va ser a càrrec de Bernat Joan, que ens va parlar d’alguns prejudicis lingüístics que condicionen els usos de les llengües i de com aquestes actituds no són mai una tria individual i independent sinó que formen part d’un context que les condiciona. Per exemple un parlant de francès rarament considerarà que parlar la seva llengua en el territori pot ser de mala educació i, en canvi, això mateix és estadísticament força probable en el cas de l’occità. 

Bernat Joan va assenyalar un prejudici peculiar del cas català que implica que, sent una llengua minoritzada, paradoxalment sigui percebut com la llengua del poder; en canvi, la llengua de poder efectiva, en aquest cas el castellà, no és percebuda com a tal sinó com a un fet progressista i contestatari. En el seu territori, com més precària és la situació del català, més tendència hi ha a assenyalar-lo com a llengua imposada. Aquesta paradoxa, que segueix el paradigma de Milgram, encaixa amb el concepte del nacionalisme banal de Billing: el poder, com mes fort és, més invisible es fa. Així doncs, veiem que en molts casos el bilingüisme és la mort de les llengües subordinades i, en canvi, el multilingüisme n’és la seva supervivència. 

Bernat Joan va donar exemples de com es pot actuar sobre aquests prejudicis des de les institucions: primerament, cal que existeixi un reglament lingüístic raonable i que es faci complir. Pel que fa al jovent, cap parar atenció als multiplicadors lingüístics, és a dir, aquelles persones que amb les seves actituds condicionen les dels altres, com ara els monitors de lleure i els encarregats d’esplais però també càrrecs públics, com ara els mestres, que constitueixen un exemple d’actitud lingüística per als seus alumnesTambé és molt important donar suport al consum cultural en català: tot i que no se’n tregui un benefici d’immediat, té un gran impacte a la llarga, tant socialment com econòmicamentFinalment, cal suport institucional per revertir els discursos negatius al voltant de la llengua catalana.  

La primer ponència va finalitzar amb una reflexió clau per al futur: cal acabar amb la idea que el català és una llengua marcada políticament, els usuaris l’han de poder triar sense que aquesta decisió els sigui incòmoda.

Continua llegint →

Convocatòria de beques de col·laboració amb la Xarxa de Dinamització Lingüística

En el marc de la convocatòria ordinària de tardor de beques de col·laboració amb la Universitat de Barcelona, Els Serveis Lingüístics convoquen quatre beques de col·laboració amb la Xarxa de Dinamització Lingüística. Els estudiants que obtenen les beques de dinamització lingüística participen en la difusió de serveis i recursos lingüístics, col·laboren en accions de promoció del català, dinamitzen la Borsa d’intercanvi lingüístic i el CATclub i també ajuden en l’orientació a l’alumnat sobre cursos de llengua i recursos lingüístics.

Per l’any 2021, es convoquen les quatre beques de dinamització següents:

  • 2020.9.SL1 Facultats d’Educació i Psicologia
  • 2020.9.SL2. Facultats de Belles Arts, Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA) i Dret
  • 2020.9.SL3.  Facultats de Física, Química, Biologia i Ciències de la Terra
  • 2020.9.SL4. Facultats de Filologia i Comunicació, Matemàtiques i Informàtica, Filosofia i Geografia i Història

Beques dinamització 2021

 

Si us interessa la dinamització i la promoció de la llengua catalana i del multilingüisme, us animem a presentar-vos-hi:

Convocatòria i sol·licitud: en aquest enllaç.

Termini: fins al 20 de novembre de 2020.

 

Convocatòria de premis i borses d’estudi de l’IEC

Amb l’objectiu de distingir obres i investigadors en tots els àmbits de la ciència i de la cultura catalanes, el passat 11 de setembre, l’Institut d’Estudis Catalans va fer pública la convocatòria de premis i de borses d’estudi que enguany arriba a la 90a edició.

Hi poden participar totes les institucions i persones que, amb la seva activitat i el seu treball, contribueixen a assolir la finalitat de promoure l’alta investigació científica, principalment la de tots els elements de la cultura catalana.

Borses estudi IEC

Trobareu les bases, tots els premis convocats i l’aplicació per presentar les candidatures de manera telemàtica aquí.

Centenari del naixement del Dr. Enric Casassas

La Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Química organitza un acte amb motiu del centenari del naixement d’Enric Casassas i Simó (Sabadell, 1920 – Barcelona, 2000) el proper dia 12 de setembre a les 12 h a l’Aula Magna de la Facultat de Química.

A l’acte, d’assistència limitada i que també es retransmetrà en directe, hi participen persones molt properes al doctor Casassas, que podran abordar el seu perfil científic i humà a través de diferents àmbits de la seva trajectòria professional i personal.

D’aquesta manera es vol homenatjar la figura d’Enric Casassas, científic i docent molt vinculat a la Facultat de Química i a la Universitat de Barcelona, i contribuir també a difondre la seva personalitat i el seu llegat científic. 

Per assistir-hi, seguir-lo en directe o saber-ne més, podeu consultar aquesta notícia.

Centenari Enric Casassas