Aquest mes de maig, als Serveis Lingüístics hem estat ben atrafegats amb les activitats de foment de l’aranès, la variant de l’occità que ens queda més a prop. La nostra llengua germana del nord s’estén des de la petita regió de la Vall d’Aran, al sud, fins al Llemosí, al nord, bressol de trobadors, i de l’Aquitània, a l’est, fins a la Provença per l’oest, amb la ciutat de Marsella, refugi de poetes urbans com el nostre estimat Rodin.

L’1 de maig ens vam plantar al web del «Maig aranès», que la unitat de Comunicació ja estava posant al dia, amb l’agenda oberta i preparats per nodrir-nos d’aquesta llengua i cultura tan propera i, de vegades, no prou coneguda. L’aventura començava el dilluns següent: amb l’ajuda del Ferriol Macip, professor d’aranès a la UB i membre del Departament de Política Lingüística, vam desempaquetar els tretze plafons que formen l’exposició «Aranès, l’occità de Catalunya». Un per un, els vam anar col·locant al primer pis del claustre de la Facultat de Filologia i Comunicació perquè estudiants i visitants poguessin llegir la història de l’oficialitat d’aquesta llengua al nostre territori, així com les dades sobre l’ús i la seva vitalitat. Per no perdre’ns-en cap detall, no vam fallar a la visita guiada que ens va oferir el mateix Ferriol la tarda del dimecres 13 de maig a dos quarts de quatre. Gràcies a les seves explicacions, vam aprendre els principals canvis vocàlics i consonàntics respecte del català i ens va alegrar sentir que els percentatges de coneixement d’aranès continuen augmentant a l’Aran.

Tot seguit vam pujar al cinquè pis de l’edifici Josep Carner, a la sala de professors, on ja ho teníem tot a punt per al següent acte: d’una banda, els tècnics audiovisuals s’encarregaven de fer-ne l’enregistrament; i, de l’altra, teníem l’SCRIBAL en marxa per transcriure la ponència en català i traduir-la a l’occità. Després dels parlaments i les presentacions corresponents, Meritxell Simó ens va parlar de «Veus i representacions de les dones a la cultura trobadoresca». De fet, de representacions i veus: com es conceptualitzaven les dones a la poesia de l’edat mitjana? Quines trobairitz van escriure i com han arribat els seus versos als nostres dies? Reflexions molt interessants que van ser tot un aprenentatge per a molts de nosaltres.

La cita següent va ser al cap d’una setmana. Dilluns 18 de maig a les 17:30, a la mateixa sala, amb la Ciutat Vella als peus, vam escoltar la ponència «Una lucha per l’occitan», a càrrec de Jusèp-Loís Sans, Núria Comas i Esther Lucea, amics i membres del CAOC, que no se salten cap edició del «Maig aranès». Aquest cop ens venien a parlar d’un bon grapat de coses: l’oficialitat de l’aranès al nostre territori, la fundació i les funcions del CAOC i la figura, aquest any centenària, d’Enric Garriga i Trullols. Una conferència que es va dur a terme mig en aranès mig en català, posant a prova la intercomprensió de les llengües romàniques.

El divendres 15 de maig, se celebrava la Setmana de la Ciència a la Universitat de Barcelona, i malgrat que no hi vam participar pròpiament, vam tenir l’oportunitat de tafanejar les paradetes de l’Edifici Històric mentre tornàvem a empaquetar l’exposició «Aranès, l’occità de Catalunya». La seva nova destinació era el soterrani de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, que a partir del dilluns 18 de maig acolliria la segona part del cicle «Maig aranès».

La traca final va ser el dijous 28 de maig: una tarda intensiva amb tres activitats d’un format molt divers que no van deixar indiferent a ningú! Fins i tot la gent del CATclub no s’ho van voler perdre! Vam començar a les cinc a l’Aula 311 de la FIMA, escoltant ben atentament un capítol en directe del pòdcast del GELA «Llengües a tocar». Mònica Barrieras i Pere Comellas van entrevistar Rodin Kaufmann, un «nou parlant» del que ells van anomenar «l’occità, la llengua germana del nord». Rodin va compartir les seves reflexions sobre les llengües minoritzades i la seva relació amb la identitat, especialment amb l’occitana. A continuació, Elisa Salomon va agafar el micròfon per fer-nos passar una bona estona amb un recull de llegendes de la Vall d’Aran. Amb un aranès harmoniós, va encantar tot el públic, que escoltava atentament les històries de «Es capèles de Bossòst», «Sant Martin de Corilha» i «Eth sant Crist de Salardú». Gràcies a les seves paraules, ens vam transportar a les capelletes del baix Aran, freqüentades per sants i aparicions, i vam pujar Garona amunt fins a Salardú. La traca final va arribar passats dos quarts de set, amb el concert de música urbana occitana de Rodin al jardí de la Facultat. Una experiència que va demostrar que l’occità és una llengua ben viva, capaç de dialogar amb els sons d’avui. Un cop superada la timidesa inicial, els ritmes i les lletres del músic ens van dominar i vam acabar movent el cos tots plegats.

Aquests dies, doncs, han estat plens d’activitats, de nous aprenentatges de disciplines diferents i, sobretot, d’anècdotes ben boniques! Esperem amb moltes ganes que arribi el maig de l’any vinent per veure què ens durà de nou.

Gisela Santero,
Becària de Documentació i comunicació
dels Serveis Lingüístics