Aquesta Primavera (de la llengua), torna el Tast (de Scrabble) a Universitat de Barcelona!

Posted on by

L’any passat els Serveis Lingüístics i l’Associació de Jugadors de Scrabble en Català (AJUSC), amb la col·laboració de la Xarxa de Dinamització Lingüística, vam organitzar el primer Tast de Scrabble de la Universitat de Barcelona. 

En aquella ocasió, que va servir per commemorar l’aniversari de la mort d’Avel·lí Artís-Gener, vam reptar la comunitat UB a fer l’aperitiu metafòricament però també literal: provar l’Scrabble, picar alguna cosa i encertar el màxim nombre de paraules relacionades amb el fet de fer el vermut. Un triple tast que va tenir una gran acollida! Esperem que els participants no es quedessin amb gana, però sí amb ganes de més Scrabble, perquè aquest curs el Tast de Scrabble torna a la Universitat de Barcelona. 

Així, en el marc de la Primavera de la llengua, i inspirats per la proximitat de la diada de Sant Jordi, us tornem a convidar a fer el vermut amb les paraules, a jugar amb la llengua, a tastar l’Scrabble i a passar-vos-ho bé. 

El Tast de Scrabble és una activitat oberta a tota la comunitat UB i si en voleu saber més només cal que continueu llegint: 

Tast Scrabble cartell apaisat

 No hi he jugat mai. Puc venir? 

És clar! De fet, d’això es tracta, d’animar-te a provar-ho. L’Scrabble és un joc de taula que combina llengua, estratègia i enginy i tothom hi pot jugar. Al Tast de Scrabble de la UB jugarem amb la modalitat de partida preparada, i això vol dir que les tirades no seran a l’atzar, sinó que els organitzadors ja haurem pensat abans en la partida i tothom alhora haurà de buscar la mateixa paraula.  

Pels qui no hi heu jugat mai, tindrem unes instruccions ràpides preparades i també hi serem per acompanyar-vos. 

L’any passat ja vaig venir. Puc repetir? 

Per descomptat! Ens encantarà tornar a veure cares conegudes!  

Te’n recordes dels donzells, el halar o el glaçat? Doncs no cal que te’n recordis gaire, perquè la partida d’aquest any serà nova i exclusiva per a l’ocasió. El vermut, el repetim; les paraules, no. Ja us ho avancem: la partida d’aquesta edició girarà a l’entorn de la diada de Sant Jordi. D’això va, precisament, la Primavera de la llengua: de dinamitzar la llengua catalana en l’àmbit universitari. 

M’heu convençut. On he d’anar? 

Pots venir a qualsevol d’aquestes dues/tres parides: 

  • El 27 d’abril, al Campus Mundet, amb la col·laboració de la Comissió de Dinamització Lingüística de Psicologia i la d’Educació. A les 13:00 serem a la cafeteria del Campus. 
  • El 28 d’abril, al Campus Sants, amb la col·laboració de la Comissió de Dinamització Lingüística d’Informació i Mitjans Audiovisuals. Al migdia (hora a determinar) serem al vestíbul de la FIMA. 
  • El 5 de maig, a la Facultat d’Economia i Empresa, amb la col·laboració de la Comissió de Dinamització Lingüística d’Economia i Empresa. A les 13:30 serem al carrer de l’Alfambra entre els dos edificis de la Facultat. 

T’hi esperem! 

 

 

Fòrum Vives: la política lingüística al centre de l’estratègia universitària

Posted on by

Aquest mes de març s’ha celebrat l’última edició del Fòrum Vives de Política Lingüística Universitària, les jornades sobre llengua impulsades per la Xarxa Vives d’Universitats, i la Universitat de Barcelona n’ha estat l’amfitriona. Els dies 16 i 17 de març, a l’Aula Magna de l’Edifici Històric, responsables institucionals, personal expert i equips tècnics de les diferents universitats que formen part de la Xarxa es van aplegar per «analitzar els reptes del català en l’àmbit de l’educació superior i definir noves estratègies d’actuació amb l’horitzó 2030». A més, aquesta trobada «ha donat continuïtat a la trobada que va tenir lloc el 2021 a la Universitat de València i ha servit per a avaluar el camí recorregut en els darrers anys en un context marcat per l’agreujament de la situació sociolingüística arreu dels territoris de parla catalana».

Trobareu un resum detallat, imatges i la possibilitat d’accedir a les diferents ponències enregistrades del Fòrum al web de la Xarxa Vives, però volem aprofitar aquest apunt per traslladar-vos les tres propostes que ens han semblat més noves i destacades.

Marc legal i noves estratègies de dinamització
La primera d’aquestes propostes fa referència al marc legal vigent. «El fòrum ha constatat que, tot i l’existència d’instruments normatius com la LOSU, els estatuts universitaris i els plans de normalització lingüística, persisteixen limitacions en la seua aplicació.» A partir d’aquesta constatació, en un dels primers debats es va imposar la idea que el marc normatiu difícilment serà una eina 100 % a favor de polítiques lingüístiques actives per al català i que, per tant, és absolutament necessari buscar-ne totes les escletxes que ens permetin treure’n el màxim profit: l’hem de conèixer a fons per aprofitar-lo a favor nostre.

La segona proposta és en l’àmbit de la dinamització. Davant de la constatació que l’ús social de la llengua disminueix, va sorgir la idea que calia revisar i adaptar les estratègies de dinamització lingüística. Aquesta revisió i adaptació s’ha de centrar en els usos socials de la llengua i, per tant, caldrà «abordar els usos personals més enllà de les aules i promoure l’assertivitat de la comunitat universitària en contextos de submissió i desigualtat lingüística». Creiem que aquest és un aspecte que, fins ara, gairebé no s’havia plantejat i que serà fonamental per encarar la promoció i la dinamització de la llengua en el futur.

Centralitat i transversalitat
La tercera proposta que volem destacar és potser la que més es va repetir al llarg d’aquests dos dies de març: en la situació actual, «la política lingüística no pot continuar sent un àmbit subsidiari, sinó que ha d’esdevenir una política estratègica de sistema, […] alineada amb les funcions de docència, recerca i transferència de coneixement». A més, hem de dir que aquesta idea de centralitat i l’abast que se li dona coincideix amb un dels eixos del Pla de dinamització lingüística de la Universitat de Barcelona: la transversalitat.

En aquest sentit, en un apunt del mes de desembre passat, en aquest mateix web, sobre el nou Pla de dinamització de la UB, Davant de l’emergència lingüística, dinamització!, dèiem que hem «d’entendre que la dinamització no és només una feina d’una àrea d’un servei de la UB, sinó que és una tasca transversal de tota la comunitat universitària». Per tant, davant d’un diagnòstic compartit, l’emergència lingüística, i d’un tractament en el qual també coincidim els responsables tècnics i els experts, situar al centre la política lingüística del català i fer-la responsabilitat de tothom, ara toca treballar a fons per transmetre aquestes idees a la comunitat universitària i perquè els responsables institucionals les facin seves i hi posin mitjans i compromís.

Fòrum Vives: la confederació del català
Finalment volem aprofitar aquest espai per celebrar que, malgrat les vicissituds i els diferents contextos polítics i socials dels territoris de parla catalana, podem dir que hi ha una entitat que fa de pal de paller i agrupa tot l’àmbit territorial de la llengua: la Xarxa Vives d’Universitats. No és cap novetat; de fet, ja fa més de trenta anys que tenim Xarxa. Però si ens ho mirem des de fora, amb una mica de perspectiva, aquest fet és potser un dels que més destaca de trobades com la d’aquest mes de març: cadascú des del context propi, tots parlem del mateix, de la llengua catalana i, molt especialment en aquesta edició, de la situació d’emergència que viu.

Ningú ha dit que serà fàcil
Ja ho hem dit més amunt: el diagnòstic i el tractament per revertir la caiguda en l’ús social del català semblen clars o, com a mínim, compartits. Ara bé, el camí que cal seguir és costerut. Nosaltres, els tècnics, estem preparats per emprendre’l i treballarem per arrossegar en la nostra determinació la resta de la comunitat universitària.

Ni un, ni dos, ni tres… quatre minuts per divulgar la teva tesi. I en català, també!

Posted on by

Divulgació, per què?

Diuen que quan un concepte, una idea, uns coneixements, els entenem de debò, els tenim interioritzats, som capaços de transmetre’ls en tots els nivells (no només en els especialitzats). Ara bé, que en siguem capaços no vol dir que sigui senzill. Si hi pensem una mica, la divulgació és potser la més exigent de les especialitzacions (encara que això pugui semblar contradictori): obliga a reformular uns coneixements que ja tenim sistematitzats en un llenguatge d’especialitat (que ens en facilita la comunicació) en un altre llenguatge general (sense l’acotació de la terminologia especialitzada) i, per tant, a buscar noves maneres de comunicar-los.

Però la divulgació no només és exigent, sinó també imprescindible. D’una banda, és la manera de transmetre la feina que fan els investigadors a la societat (a la qual deuen reconeixement i, al capdavall, finançament); de l’altra, és la primera baula d’una cadena que uneix l’ensenyament de primària i secundària amb el superior; és a dir, explica als qui seran els nous investigadors què s’està fent i què podran fer. I això és essencial perquè la ciència i la recerca avancin.

Divulguem la divulgació

I perquè aquesta cadena sigui forta i compleixi la seva funció de retre comptes a la societat i fer d’enllaç i comunicació, tenim el concurs «Presenta la teva tesi en 4 minuts», una iniciativa de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, vehiculada a través del Consell Interuniversitari de Catalunya i organitzada juntament amb les dotze universitats catalanes i amb la col·laboració de Fundació “la Caixa”.

«L’objectiu és plantejar als estudiants de doctorat, de qualsevol disciplina científica, el repte d’explicar la seva recerca durant un temps màxim de 4 minuts amb un llenguatge senzill i fàcilment comprensible, per a un públic general.»

Primera fase a la UB

El concurs consta de dues fases. En la primera, les universitats trien els seus representants. En el nostre cas, se c​​​​​elebrarà una jornada presencial interna per escollir el representant de la UB. Aquesta jornada serà el dia 6 de maig de 2026, a les 9.30 h, a l’aula Ramón y Cajal de l’Edifici Històric de la UB. I aquí és on us hi volem a tots! D’aquesta primera jornada en sortirà el representant a la final amb la resta de propostes guanyadores de les universitats participants. Això serà l’11 de juny de 2026, a les 17 h, a l’auditori de la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic.​​​

Teniu tota la informació, requisits, premis, normes i el formulari d’inscripció al web de la UB.

En català, per què?

Les llengües amb més projecció són les que es transmeten per totes les vies: des de l’àmbit més familiar fins al més formal, acadèmic o especialitzat. El català ha fet un esforç ingent per ser present en tots els àmbits del coneixement (mitjançant la creació de terminologia especialitzada i la promoció de la llengua en l’entorn universitari), però no n’hi ha mai prou i hem de seguir treballant-hi. Per tant, des d’aquí us volem animar a presentar-vos al concurs i fer la vostra exposició en català. Però no cal que la vostra tesi sigui en català: tant la presentació en la primera fase (interna UB, 6 de maig) com en la fase final del concurs (interuniversitària a Vic, 11 de juny) es poden fer en català, independentment de la llengua d’elaboració de la tesi. A més, si ho feu en català, en la fase final podreu optar a la menció especial Assumpció Català i Poch per a l’impuls i foment de la llengua catalana (amb una dotació 1.000 €).

Us hi donem un cop de mà

I per tal que la vostra exposició sigui impecable, els Serveis Lingüístics de la UB us oferim el portal Divulga-ho bé, que recull els recursos essencials per divulgar de manera entenedora i amb qualitat. Fixeu-vos que hi ha un apartat dedicat a la comunicació oral! I si voleu estar al cas de tots els recursos que els Serveis Lingüístics posem al vostre abast, els companys d’Assessorament tenen el butlletí La llengua al dia (us hi podeu subscriure en aquest formulari).

La millor recerca i la millor divulgació. V Premi a la Qualitat Lingüística

Posted on by

L’excel·lència en la recerca en tots els àmbits del coneixement està intrínsecament lligada a la Universitat de Barcelona. Però, de vegades, la divulgació d’aquesta recerca, a la qual han dedicat tant de temps i tants esforços els nostres investigadors, no sempre és objecte de tanta dedicació. De manera que la continuïtat d’un «certamen que té com a objectiu encoratjar els estudiants a divulgar els seus treballs finals de grau […] en l’àmbit no universitari» és una notícia que ens fa especialment feliços. I si, com és el cas, aquesta divulgació es fa en català, encara més.

La millor recerca i la millor divulgació

En el Premi a la Qualitat Lingüística en la difusió dels Treballs de grau de la Facultat de Filologia i Comunicació, convocada per la Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural de la Facultat, l’excel·lència en la recerca es dona per feta —tots els treballs presentats han d’haver tret, com a mínim, una qualificació de nou—, i l’excel·lència en la divulgació es premia i s’incentiva, fent que els mateixos investigadors facin de divulgadors. En la convocatòria 2024-2025, cinquena edició, els premiats han estat els següents:

«El jurat ha valorat especialment la qualitat lingüística en l’ús de la llengua catalana, la coherència i l’estructuració del text, l’adequació i la precisió en l’ús lingüístic, els aspectes formals de la presentació, i l’adequació de la llengua al registre divulgatiu.»

Volem felicitar els premiats i desitjar que segueixin demostrant en el futur que no només són uns excel·lents investigadors sinó també uns immensos divulgadors.

Un primer semestre ple d’activitat a les facultats de Biologia, de Física, de Química i de Ciències de la Terra

Posted on by

Hem deixat enrere un primer semestre intens i molt actiu per a la dinamització lingüística a les facultats de ciències. Biologia, Física i Química han estat l’escenari principal d’activitats que han combinat divulgació científica, cultura, participació i, sobretot, l’ús del català.

Us proposem un recorregut pels actes que s’han dut a terme aquests mesos.

A la Facultat de Biologia la tardor va començar amb una activitat nova especialment significativa. El 10 d’octubre, el vestíbul es va omplir de literatura i música amb la primera edició de la Tardor Literària, que va créixer gràcies a la participació de la Big Band de Ciències. Lectures i peces musicals —a càrrec de professorat, personal i estudiants— van crear un ambient proper i participatiu que va tenir molt bona acollida.

Unes setmanes més tard, el 12 de novembre, va tenir lloc l’acte de cloenda i lliurament de premis del BioDivulga 2025, amb la conferència Aprenentatges culturals en espècies no humanes, a càrrec de Montse Colell Mimó. El jurat va atorgar el primer premi a Una batalla campal al nostre ADN, de Santiago Ramos Bartolomé, i dos accèssits a Fruits secs per no oblidar, d’Emma Marco Figuerola, i a Vigilància ambiental de virus emergents, d’Aina Carrique Balcells. En la tercera edició del BioDivulga hi van participar 14 estudiants. Us preguntareu què amaga aquest nom. Doncs, l’esforç de síntesi amb un text divulgatiu i la representació visual que fan els estudiants sobre la recerca en el treball final de grau.

El mes de novembre va començar amb força a la Facultat de Física gràcies a la IV Tesimarató de Física, que va tenir lloc el 7 de novembre. Els doctorands van explicar en només cinc minuts i en català el resum de la seva recerca doctoral. Les exposicions van oferir una panoràmica molt variada de la recerca que es fa a la facultat, amb temes que van des de la física de partícules fins a aplicacions biomèdiques.

El jurat va reconèixer les intervencions de Sandra Tomàs, amb Detectius de partícules exòtiques: el misteri dels estats XYZ, i David Bartolomé-Català, amb Cap a un model in vitro avançat per estudiar el reclutament del sistema immunitari en el càncer de còlon. Anna Castellví va ser la guanyadora de la votació popular, amb Imatges d’ones magnètiques. Tots els participants van rebre un obsequi.

Però això no és tot. Anem ara cap a la Facultat de Química, en què el 25 de novembre es va organitzar la jornada de comunicació d’estudiants de doctorat. Al matí va tenir lloc la VIII Tesimarató de Química. Com sabeu, l’activitat proposa als doctorands presentar el tema de la seva tesi doctoral en exposicions de no més de quatre minuts. El format breu reforça la necessitat d’un llenguatge rigorós però entenedor, i demostra, una vegada més, que divulgar bé també forma part de la recerca!

A la tarda es va fer l’entrega de distincions i l’exposició de les tres presentacions seleccionades, després que Moha Amazian —participant de la IV edició de la Tesimarató i nou doctor del curs 2024-2025— oferís la xerrada Dramatis Doctorandus. També es va fer el reconeixement a la promoció de nous doctors del curs anterior, amb menció especial per les tesis escrites en català, i ja s’està treballant en l’edició del llibre de resums de les tesimaratons de Física i Química, una tasca que dona continuïtat al projecte.

El semestre es va tancar amb una activitat ben diferent, però igualment participativa, adreçada a tots els col·lectius de la Facultat de Física: Paraules de la Física. La iniciativa convida la comunitat universitària a proposar i votar paraules relacionades amb conceptes de la física, tot explicant el motiu de la tria. La convocatòria va tenir molt d’èxit, amb 40 participants, 53 paraules acompanyades d’explicacions molt variades, 240 votants i 656 vots emesos. La paraula de la física de 2025 va ser negligible.

I no podem deixar de mencionar la Facultat de Ciències de la Terra, que des de fa sis anys convoca i lliura el Premi a la qualitat lingüística dels treballs de final de grau, que enguany han obtingut Joaina Guàrdia Cabrero, del grau en Geologia, pel treball Estratigrafia integrada del trànsit Lutecià-Bartonià en una successió lacustre de la conca d’Almazán i, per al grau en Ciències del Mar, Rita Costa Fontdevila, pel treball Refugis climàtics en fondària? Avaluant l’estat de conservació del coral·ligen a les illes Medes.

El primer semestre també ha estat una mostra de tota la feina que no es veu: hores de coordinació, preparació, difusió i persistència perquè cada activitat existeixi i per fer-la arribar a la gent. Captar l’atenció i generar participació no sempre és fàcil, però és una part essencial perquè les activitats tinguin impacte i continuïtat.

Gràcies a la implicació que es mou des dels centres, el curs continua, i amb ell, noves activitats i reptes per fer de la llengua una eina viva dins la universitat.

Maria Ortega i Núria Castells