Dades de la recerca

Monitoritzant la política d’accés obert europea a H2020

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid


Monitoring the open access policy of Horizon 2020: final report (2021). European Commission, Directorate-General for Research and Innovation. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 118 p. Disponible a: <https://data.europa.eu/doi/10.2777/268348>. Consulta: [14/02/2022].


Horizon 2020 (H2020) va ser el programa de recerca i innovació de la Comissió Europea (2014-2020) que va invertir quasi 77 mil milions d’euros. Al programa H2020 l’ha succeït el programa Horizon Europa (95,5 mil milions d’euros de pressupost per al període 2021-2024). Una cop finalitzat H2020 s’està procedint a l’avaluació del programa. Aquest informe en particular està dedicat a l’anàlisi de la política d’accés obert dels projectes finançats en el dit programa. Convé recordar que els articles 29.2 i 29.3 del contracte, que s’havia de signar quan es concedien projectes H2020, estipulaven alguns requisits de compliment obligat per tal d’afavorir l’accés obert per a les publicacions i per a les dades de recerca produïts en aquests projectes finançats. 

Cap a un consorci d’identificadors persistents al Regne Unit: anàlisi de costos i beneficis

Paloma Marín-Arraiza
Engagement Lead
Consortia Team
ORCID: https://orcid.org/0000-0001-7460-7794

Gabriela Mejias
Engagement Manager
Consortia Team
ORCID: https://orcid.org/0000-0002-1598-7181


Brown, Josh; Jones, Phill; Meadows, Alice; Murphy, Fiona; Clayton, Paul (2021). UK PID Consortium: cost-benefit analysis. [Bristol]: Jisc. 57 p. Disponible a: <https://doi.org/10.5281/zenodo.4772627>. [Consulta: 30/10/2021].


Com s’origina l’informe? 

L’informe va ser publicat per Jisc en el marc del projecte UK PID i desenvolupat per la cooperativa MoreBrains i l’anàlisi financera de Paul Clayton. El projecte UK PID neix en resposta a l’assessorament independent del professor Adam Tickell al Govern del Regne Unit Open access to research publications (2018). Entre les recomanacions s’inclou el rol de Jisc de «liderar la selecció i promoció d’un seguit d’identificadors únics, incloent-hi ORCID, en col·laboració amb els líders del sector amb les organitzacions associades pertinents» (p.3). L’anterior informe va ser seguit per Developing a persistent identifier roadmap for open access to UK research (2020) que proposa com a recomanació principal la creació d’un consorci nacional d’identificadors persistents (PID), amb l’objectiu de desenvolupar una infraestructura oberta de recerca. Així, s’incrementaria l’adopció d’identificadors oberts estratègics. S’estableixen com a prioritaris els DOI de Crossref i DataCite1, ORCID ID, RAiD i ROR ID.

Seminari Maredata 2021: el valor de les dades

Carolina Andreu Ramos
Serveis documentals

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació (UOC)


Seminario Maredata (2021). Dando valor a los datos de investigación. Maredata. Disponible a: <https://www.youtube.com/watch?v=lMGtABR4Fbk>. [Consulta: 08.06.2021].


El 4 de juny va tenir lloc el Seminari Maredata 2021, organitzat per la Red Española sobre Datos de Investigación en Abierto (Maredata) integrada per set institucions: l’Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA) del CSIC; l’Institut de Gestió de la Innovació i el Coneixement (INGENIO) del CSIC i la Universitat Politècnica de València; la Universitat d’Alacant; la Universitat de Barcelona, la Universidad Carlos III de Madrid, la Universitat Oberta de Catalunya i Universitat Politècnica de València i amb la col·laboració de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB i els Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la UOC. 

Recerques sobre «dataficació»: comprensió i percepcions públiques de la vida entre dades

L. Fernando Ramos
CU Biblioteconomía y Documentación
Universidad Complutense de Madrid


Kennedy, Helen; Oman, Susan; Taylor, Mark; Bates, Jo; Steedman, Robin (2020). Public understanding and perceptions of data practices: a review of existing research. [London]: Nuffield Foundation; [Sheffield]: University of Sheffield. 65 p. Disponible a: <http://livingwithdata.org/current-research/publications/>. [Consulta: 02/05/2021].


Un grup d’investigadors britànics ha realitzat una àmplia recopilació i revisió d’estudis duts a terme entre 2015 i 2019 on s’analitzen i valoren el significat que tenen les dades per als ciutadans i el grau de confiança que els mereixen. Els autors donen al terme «data practices» el mateix significat que el de «dataficació», neologisme per referir-nos a la recopilació, l’anàlisi i l’intercanvi sistemàtic de dades i els resultats d’aquests processos. D’entre tots els tipus de dades, les més importants són les dades personals, sobre la gestió de les quals existeix una gran preocupació, i per això s’han adoptat un gran nombre d’iniciatives, tant en el Regne Unit mateix com en diversos àmbits més amplis governamentals, professionals i acadèmics.

Canals de publicació dels resultats de les recerques

Rosângela Schwarz Rodrigues
Depto. Ciência da Informação
Universidade Federal de Santa Catarina


Aspesi, Claudio; Allen, Nicole; Crow, Raym; Joseph, Heather; McArthur, Joseph; Shockey, Nick (2020). 2020 update: SPARC landscape analysis and roadmap for action. [Washington, DC.]: SPARC. 38 p. Disponible a: <https://doi.org/10.31229/osf.io/2pwft>. [Consulta: 02/12/2020].

Aspesi, Claudio; Allen, Nicole; Crow, Raym; Daugherty, Shawn; Joseph, Heather; McArthur, Joseph; Shockey, Nick (2019). Landscape analysis: the changing academic publishing industry-implications for academic institutions. [Washington, DC.]: SPARC. 53 p. Disponible a: <https://doi.org/10.31229/osf.io/58yhb>. [Consulta: 02/12/2020].


L’Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition (SPARC) és una coalició global que pretén democratitzar l’accés al coneixement i augmentar el retorn de les inversions en educació mitjançant l’accés obert als resultats de recerca i a materials didàctics. Els informes que generen són una veu que representa els interessos dels finançadors i de l’acadèmia. 

Claudio Aspesi, juntament amb d’altres col·legues, presenta un debat crucial sobre la comunicació de la ciència amb un enfocament necessari i poc corrent que considera el control simultani dels índexs d’avaluació i de les publicacions que els alimenten, com també les implicacions d’això sobre el sistema de reconeixement i avaluació de l’activitat científica. 

Pàgines

Subscriure a RSS - Dades de la recerca