comunicació científica

El paper transformador de les preprints en l’acceleració de la comunicació acadèmica

Remedios Melero
Grup Accés Obert a la Ciència
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)


Chiarelli, Andrea; Johnson, Rob; Richens, Emma; Pinfield, Stephen (2019). Accelerating scholarly communication: the transformative role of preprints. Bristol: Knowledge Exchange Office. 58 p. Disponible a: <https://repository.jisc.ac.uk/7525/1/Knowledge_Exchange_Accelerating_Scholarly_Communications_Sept_2019.pdf >. DOI: 10.5281/zenodo.3357727. [Consulta: 19/12/2019]. 


Aquest informe forma part de l’activitat duta a terme pel consorci internacional Knowledge Exchange (KE), en relació a l’evolució i el paper que juguen les preprints en el paisatge de la comunicació científica i l’accés obert a la ciència. L’estudi es basa en la informació obtinguda d’una revisió bibliogràfica sobre el tema i de l’anàlisi de les entrevistes fetes a 38 persones, entre les quals investigadors, representants de centres de recerca i d’entitats finançadores. Els objectius que es plantegen en aquest treball, i és així com s’estructura el text, són els d’analitzar els beneficis i ús de les preprints per part dels investigadors, quines són les polítiques o criteris de les institucions dedicades a la recerca i de les agències investigadores, i quines són les estratègies i valors que proporcionen els servidors de preprints. A l’informe també es fa una anàlisi del creixement dels servidors de preprints des de la dècada de 1990, quan es crea ArXiv i Repec, fins avui dia. En total, comptabilitzen al voltant de 60 servidors/repositoris de preprints temàtics.

Actualment, el concepte de preprint està vinculat a l’accés obert a la producció científica, però inicialment el que es pretenia era poder compartir de forma oberta la recerca de determinades comunitats, com en el cas de la Física que, altrament, hagués estat difícil treballar de forma col·laborativa. D’altra banda, el Pla S, requereix que els treballs de recerca de projectes finançats per entitats que subscriguin el Pla s’han de publicar a revistes open access o a plataformes digitals que compleixin amb els criteris del Pla, incloent-hi els repositoris, per bé que també insta a compartir les preprints abans de la seva publicació. Tenint en compte el cost de la via daurada, mencionat per algun entrevistat, la via de les preprints pot ser una alternativa a considerar per part de les entitats finançadores. En aquest sentit, i una mica en contraposició al Pla S, es va concebre el Pla U, que proposa que el dipòsit de les preprints sigui un requisit de les polítiques de finançament d’aquestes entitats. L’efecte de la disciplina a la qual pertanyen els investigadors és important a l’hora de compartir preprints i de veure els avantatges de fer-ho. Alguns dels beneficis del dipòsit de les preprints resideixen en la ràpida difusió dels resultats, la potencial retroalimentació com a resultat d’aquella visibilitat, i l’augment de l’accés als resultats de la recerca. Alguns autors temen que aquesta obertura pugui suposar que hom pugui apropiar-se de la primícia dels treballs, i d’altres tot el contrari, donat que el repositori li dona el segell de prioritat en cas d’algun conflicte. De la mateixa manera que s’identifiquen avantatges, també s’han definit els possibles riscos de les preprints, com ara la falta de control de qualitat (abans de la peer review) o que algunes revistes apliquin la regla d’Ingelfinger per la qual un manuscrit només podrà ser considerat per a la seva publicació si el seu contingut no s’ha compartit públicament previ a l’enviament. Un dels mitjans que més contribueix a la difusió de les preprints és Twitter, que va ser la forma més acceptada pels enquestats pel que fa a la via de difusió. No obstant, els servidors de preprints han d’implementar altres serveis que facilitin la comunicació dels seus continguts.

Alguns dels reptes mencionats en aquest informe són com fer que les preprints s’integrin en el flux editorial, sense que quedin com a fitxers aïllats, és a dir, vincular la versió acceptada o publicada amb aquesta versió inicial, i qui ha d’assumir el cost i el manteniment i la preservació d’un servidor de preprints.

L’informe conclou amb el futur de les preprints en funció del model de negoci que pugui prevaldre, un centrat en l’investigador, on es creen nous fluxos que connectin els servidors preprints amb els sistemes de publicació, i un altre centrat en les editorials, que serien qui gestionarien les preprints des del seu dipòsit fins a la seva publicació, d’aquesta manera l’actualització dels registres els assumiria la revista. D’aquestes dues opcions sembla que la primera sigui més difícil d’implementar, encara que a l’estudi no s’arrisquen a apostar per una o per l’altra, per raó dels canvis permanents en aquesta matèria. A l’informe també s’assenyala la importància de l’ús de llicències a les preprints que en permetin fer un ús posterior. Les preprints també poden jugar un paper important en els sistemes d’avaluació, ja que són documents accessibles immediatament, sense necessitat d’esperar a la seva publicació formal, cosa que faria que el focus es dirigís cap al producte i no cap al seu recipient (impacte de la revista). L’estudi acaba amb un seguit de qüestions adreçades a investigadors, institucions i entitats finançadores sobre el paper que podrien jugar en el futur les preprints.

Més enllà de l’impacte científic

Llorenç Arguimbau
Consultor en informació i comunicació científica


Besselaar, Peter van den; Flecha, Ramon; Radauer, Alfred (2018). Monitoring the impact of EU framework programmes: expert report. Luxembourg: Publications Office of the European Union. Disponible a: <https://doi.org/10.2777/518781>. [Consulta: 23/05/2019].


Una nova realitat comporta noves mesures per tractar de comprendre-la. En els darrers anys, les transformacions profundes en el cicle de la comunicació científica han propiciat la necessitat d’anar més enllà de l’impacte científic mesurat a partir d’indicadors bibliomètrics de producció i repercussió. Així, elements disruptius com les noves tecnologies de la informació, la ciència oberta, o la recerca i innovació responsable (Responsible Research and Innovation, RRI) han de rebre una resposta adequada. Els investigadors, els gestors i els responsables polítics necessiten una perspectiva més àmplia per prendre decisions en l’execució, avaluació, gestió i disseny estratègic de les activitats de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I).

El client sempre té la raó?: les biblioteques universitàries estatunidenques vistes pel seu professorat

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Blankstein, Melissa; Wolff-Eisenberg, Christine (2019). Ithaka S+R US Faculty survey 2018. New York: Ithaka S+R. Disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.311199>. [Consulta: 23/04/2019].


Un dels moments estel·lars del recent congrés de l’Association of College and Research Libraries (ACRL 2019 Recasting the narrative) celebrat a Cleveland (3.000 assistents) fou la presentació del nou informe triennal d’Ithaka, una organització sense ànim de lucre amb quatre serveis ben coneguts per les biblioteques universitàries: ArtStor, JStor, Portico i Ithaka S+R, centrat aquest darrer a donar suport estratègic i de recerca a la comunitat acadèmica. 

Per entendre l’abast de l’informe s’ha de partir de les dades: 10.919 respostes a un qüestionari enviat la tardor de 2018 a 150.941 persones de la comunitat universitària estatunidenca, membres del professorat en un sentit ampli, classificats segons la seva pertinença a Humanitats, Ciències Socials, Ciències o bé Ciències de la Salut. La mida importa, si tenim en compte que estudis similars parteixen d’una mostra menor, per molt que la taxa de resposta pugui superar aquest 7,2 %. Un altre factor contundent és la traçabilitat de les tendències, atès que l’informe es publica periòdicament des de l’any 2000, i l’Ángel Borrego ha ressenyat puntualment els informes precedents1 per al Blok de BiD. És, doncs, un informe que complementa els que habitualment es publiquen basats en l’opinió de grups d’experts mitjançant Delphy.2 

Si el sistema de la comunicació científica no funciona, per què no canviem el sistema?

Lluís Anglada 
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Future of scholarly publishing and scholarly communication: report of the Expert Group to the European Commission (2019). Luxembourg: Publications Office of the European Union. 57 p. ISBN 978-92-79-97238-6. Disponible a: <https://publications.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/464477b3-2559-11e9-8d04-01aa75ed71a1>. [Consulta: 03/03/2019].


La saviesa popular és bastant universal a l’afirmar que quan les coses van (o més o menys van), millor no tocar-les o no tocar-les gaire. Si la saviesa popular és tant unànime en aquest precepte, per què el món de la recerca s’entesta a canviar de dalt a baix el sistema de la comunicació científica? Doncs la resposta és simple: perquè les coses no van bé.

I què és el que va malament o el que va pitjor en la comunicació científica? De la lectura de l’informe, jo arribo a la conclusió que bàsicament són dues coses: 

  • el sistema de comunicació científica que no és un bé públic, és a dir, el seu accés (l’accés a «llegir» els seus resultats) està restringit als pocs que han pogut pagar el cost a les revistes
     
  • el sistema de comunicació científica no evoluciona perquè està sustentant una funció que apareix a la segona meitat del segle XX i que és l’avaluació

L'ecosistema de la publicació acadèmica, tot allò que voldries saber i no goses preguntar

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del Grau d'Informació i Documentació. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Johnson, Rob; Watkinson, Anthony; Mabe, Michael (2018). The STM report: an overview of scientific and scholarly publishing. 5th ed. The Hague: International Association of Scientific, Technical and Medical Publishers. 212 p. Disponible a: <https://www.stm-assoc.org/2018_10_04_STM_Report_2018.pdf>. [Consulta: 07/02/2019].


El treball que ressenyem és una revisió molt exhaustiva de tot allò que està esdevenint en la publicació acadèmica. Per fer-ho, dibuixen un estat de la qüestió, així com les principals tendències. Donem-hi un parell de voltes. El primer que hom ha de tenir present és qui ha encarregat i publicat l’estudi. Com a context, STM tal com es defineixen, The International Association of Scientific, Technical and Medical Publishers és «la principal associació comercial global per a editors acadèmics i professionals. Té més de 150 membres de 21 països, que cada any col·lectivament publiquen més del 66 % de tots els articles en revistes i desenes de milers de monografies i obres de referència. Els membres de STM inclouen societats científiques, editorials universitàries, empreses privades, nous actors i actors plenament consolidats». Tot i que correm el risc de considerar l’informe com la visió d’una part, cal ressaltar que des del nostre punt de vista esdevé un document neutre, que s’allunya de certes visions més activistes i que planteja uns fets. A partir d’ells, el lector pot seguir posicionant-se cap a una determinada visió de la comunicació científica. Aquest fet no desmereix per a res la qualitat del treball que s’ha dut a terme, i és per això que en recomanem una lectura o consulta puntual, atesa l’extensió de l’informe.

Pàgines

Subscriure a RSS - comunicació científica