Eric del Arco, aprenent de llibreter
Llibreria Documenta
@documentabcn
@ericdelarcocristia
Returns (2023). [Brussels]: RISE Bookselling: European and International Booksellers Federation (EIBF). 28 p. (Industry insights). Disponible a: <https://risebookselling.eu/wp-content/uploads/2023/05/RISE-Bookselling-Industry-Insights_Returns.pdf>. [Consulta: 26/07/2024].
Ja fa mesos que circula entre els llibreters un estudi realitzat per l’EIBF (European and International Booksellers Federation) que porta per títol Returns, dins de la col·lecció «Industry insights». Aquest estudi forma part d’un projecte que mira d’explicar el funcionament intern del sector llibreter arreu del món. Són, per tant, eines molt interessants per reconèixer el nostre sector i realitzar, mitjançant estudis corporativistes, propostes de canvi i millora en el propi mercat.
En l’estudi que avui comentem, el de les devolucions, es mira d’explicar amb xifres i també de forma descriptiva com dins el cicle de venda d’un llibre, aquest pot tornar de la llibreria a l’editor quan el llibre no s’ha venut. És el que s’anomena «devolució» i que tot i que existeix en alguns rams, en el nostre sector és un dels punts importants a l’hora de gestionar l’economia d’una llibreria. Com més capacitat tens de tornar i que t’ho acceptin els distribuïdors i editors, més capacitat tens de capitalitzar-te en un moment determinat.
L’estudi, que es pot trobar en aquest enllaç, ens mostra dades de set països ben diferents: Letònia, Luxemburg, Països Baixos, Nova Zelanda, Eslovàquia, Espanya i Suècia. De cada país / mercat es donen unes dades comparatives que ajuden a situar-nos: població total, títols publicats dins aquell territori, nombre de llibreries, nombre de distribuïdors, nombre d’editorials i el percentatge aproximat de devolució. I després, amb un espai variable, de dues o tres pàgines, es procedeix a explicar el funcionament de les devolucions en aquell país, juntament amb algunes característiques pròpies.
El que ens trobem és que cada un dels mercats és quasi un cas particular. Certament, l’estudi ha triat o ha trobat països molt diferents. Hem de pensar que cada un té una situació geogràfica que el defineix. Luxemburg té dades pròpies molt minses perquè en realitat rep els llibres de França, Alemanya i Bèlgica, per exemple, i la seva població és molt petita. Nova Zelanda està completament isolada amb una població semblant a Eslovàquia, però té una única llengua, l’anglès, mentre que als Països Baixos o a Suècia hi ha un volum important de lectura en anglès. I tot i que tenim països amb un índex poblacional alt, com els Països Baixos (17 milions) o Suècia (10 milions), tots dos són lluny d’Espanya, amb quasi 50 milions d’habitants. A més, cada país té unes tradicions en la forma de comprar, tal com s’explica, que fa que mentre uns fan les compres generalment en ferm (el distribuïdor factura en servir el llibre) altres treballen principalment en dipòsit (el distribuïdor només factura allò venut). Hem de pensar que per a moltes distribuïdores a Espanya, allò que es torna en dipòsit no consta com a devolució. No queda clar això a l’estudi i podria afectar les dades que es donen i la manera d’avaluar-les.
I és que, ja centrant-nos en el nostre mercat i comparant allò que es pot comparar, veiem ja indicadors molt interessants. Espanya es presenta com un mercat amb 80.000 títols publicats per any, 1.500 llibreries, 50 distribuïdors, 9.000 editors1 i un índex de devolució que va del 30 % al 35 %. Podem confirmar aquestes dades des de qualsevol llibreria. Ho vivim diàriament. Si ara fem tres càlculs bàsics, ens trobem que:
- A Espanya es publica anualment un llibre per cada 600 habitants. La mitjana de la resta de mercats és d’un llibre per cada 1.250 habitants en els països més grans (Països Baixos i Suècia) i 1.700 en països petits... Eslovàquia és el més proper, amb un llibre per cada 700 habitants. Ens falten els índexs de lectura per cada mercat, però diríem que a Espanya publiquem molts llibres.
- En canvi, Espanya té una llibreria per cada 30.000 habitants. Suècia té la mateixa densitat de llibreries amb un territori que té un punt de similitud: territori gran amb unes poblacions grans i molta zona de baixa densitat. Luxemburg té menys llibreries per habitant, però recordem que és un país molt petit. A la resta, hi ha moltes més llibreries per habitant.
- Espanya destaca amb el nombre de distribuïdors. S’hauria de comparar amb mercats com França o Alemanya o el Regne Unit per valorar realment el que s’intueix aquí: 50 distribuïdors envers altres mercats amb dues o tres distribuïdores indica una fragmentació enorme.
- Aquesta fragmentació tan gran es veu també reflectida en el nombre d’editorials per habitant: a Espanya hi ha una editorial censada per cada 5.200 habitants. És cert que el mercat en castellà s’ha de mirar tenint en compte l’Amèrica Llatina, però també és cert que les barreres territorials, tot i compartir la mateixa llengua, existeixen i que no tot el que es publica a Espanya té sortida a l’Amèrica Llatina.
¿Amb totes aquestes dades, podem trobar respostes a la diferència en l’índex de devolució? Probablement: molts llibres, molts editors, molts distribuïdors lluitant per l’espai limitat de les llibreries, amb menys llibreries per habitant que la resta de mercats analitzats. Això genera una alta rotació que fa que siguin les novetats les més castigades en tot aquest procés: les llibreries no tenen temps de pair-les, que ja les estan tornant. És una roda de hàmster de difícil gestió. I que genera una major petjada ecològica i molt poca eficiència en la gestió de tot el sector.
Acabem comentant que cal recordar que aquest estudi, en els diversos mercats, es basa en les impressions i les dades obtingudes d’alguns llibreters i associacions. Això vol dir que algunes dades potser no poden ser del tot contrastades. I que per tal de fer cooperativisme amb profunditat, faltarien estudis de mercats de mida equivalent a l’espanyol, tot i que situacions com són el fet de tenir llengües cooficials o sistemes educatius particulars per a cada territori autonòmic sempre farà que aquest mercat nostre sigui ben particular. I que festes com les de Sant Jordi fan que dins del mateix mercat hi hagi dinàmiques difícils d’encabir en un estudi com aquest.
I tot i això, celebrem que associacions com l’EIBF ens generin aquestes eines de debat que permeten situar-nos, reflexionar i treure conclusions que ens permetin millorar.
1 Aquestes xifres són les que facilita l’informe, que no coincideixen amb altres fonts.
Nota: Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria.
En un context a escala mundial on cada cop més es parla de la 
El camp editorial llatinoamericà té una història rica i diversa que Edición latinoamericana, de Sebastián Rivera Mir, pren com a punt de partida per, des d’allà, traçar una imatge d’amplitud panoràmica. El text obre la col·lecció «Palabras clave: lecturas para este siglo», un treball conjunt de CLACSO i la Universidad Autónoma Metropolitana (UAM) - Unidad de Cuajimalpa, a l’Argentina, nascut per abordar temes clau de les ciències socials des de Llatinoamèrica d’una manera accessible al públic no especialitzat.
Entre les mil ocupacions que existeixen a l’obrir una llibreria, sortejar el dia a dia i arribar a fer-la econòmicament sostenible és possible que els informes especialitzats no siguin una prioritat quant a lectures en el molt poc temps lliure dels propietaris. No obstant, haurien de ser part de les seves ocupacions. Entendre què succeeix més enllà de les portes del propi negocio, quines són les lleis vigents en els països que conformen la regió, en aquest cas Iberoamèrica, i de quina forma és possible unir-se per ser més forts, podria ser la solució per al tema que a qualsevol llibreter, per més proactiu que sigui, no deixa de preocupar-lo, i és que el seu negoci no sigui rendible a llarg termini, que l’optimisme no aconsegueixi vèncer la realitat. 
