recerca

Sobre la desitjable formació de gestors de dades en el context de la ciència oberta

Ángel M. Delgado-Vázquez
Cap del Servicio de Soporte al Aprendizaje y la Investigación
Biblioteca/CRAI
Universidad Pablo de Olavide
ORCID: 0000-0003-2461-8553
@amdelvaz


Basalti, Chiara; Fazekas-Paragh, Judi; Forni, Monica; van Gelder, Celia; Hasani-Mavriqi, Illire; Janik, Joanna; Kalová, Tereza; Kuchma, Iryna; Lindroos, Hanna; Lütcke, Henry; Pinnick, Jaana; Raga, Núria; Thorpe, Deborah; Wildgaard, Lorna (2024). Recommendations for data stewardship skills, training and curricula with implementation examples from European countries and universities. Brussels: EOSC Association AISBL. Disponible en: <https://doi.org/10.5281/zenodo.10573892>. [Consulta: 16/07/24].    


Es tracta d’un informe elaborat per l’EOSC Association Task Force «Data stewardship, curricula and career paths» que pretén oferir un panorama de com s’està abordant la incorporació de gestors de dades dins dels centres i equips de recerca.

L’informe parteix de la base de la necessitat de comptar amb personal especialitzat en gestió de dades dins de les diferents unitats i centres de recerca.

Per a això, es fa un relat i síntesi d’experiències, tant en l’àmbit nacional, com en l’àmbit institucional, amb dades de 10 països i 7 universitats.

Els reptes ètics d'investigar la IA

Concepción Rodríguez-Parada
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Recomendaciones éticas para la investigación en inteligencia artificial (2023). Comité Español de Ética de la Investigación. Madrid: Secretaría del Comité. 7 pàg. Disponible a: <https://www.ciencia.gob.es/InfoGeneralPortal/documento/cedef913-3842-4f9.... [Consulta: 16/06/2024].


Complint amb les funcions que li atorga la Llei 17/2022, de 5 de setembre,  el Comité Español de Ética de la Investigación (CEEI), adscrit al Consejo de Política Científica, Tecnológica y de Innovación, a la reunió plenària del 22 de novembre de 2023, va aprovar l’informe Recomendaciones éticas para la investigación en inteligencia artificial que es va donar a conèixer el mes d’abril passat, l’objectiu del qual és precisar la responsabilitat dels investigadors, i de les institucions per a les quals treballen, pel que fa a la recerca en intel·ligència artificial (IA). Per tant, les recomanacions no en consideren l’ús que se’n fa en els diferents àmbits de coneixement ni tampoc de l’activitat humana, que constaten consolidat, sinó que reconeixen que «la ética en la investigación en IA debería ser la piedra angular de la innovación y el desarrollo tecnológico responsables» (p. 2). Aspecte, però, que ha rebut poca atenció fins ara. Les Recomendaciones volen contribuir a omplir aquest buit.

La vessant ètica de la filiació i l'autoria

Concepción Rodríguez-Parada
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Informe sobre la autoría y las filiaciones de los trabajos científicos y técnicos. Comité Español de Ética de la Investigación. 5 p. Disponible a: <https://www.ciencia.gob.es/InfoGeneralPortal/documento/dbd853a3-f9c3-4abb-ad2a-075d7dc0da5a>. [Consulta: 22/04/2024]. 


El Comité Español de Ética de la Investigación (CEEI), adscrit al Consejo de Política Científica, Tecnológica y de Innovación, va ser creat per la Ley 14/2011, de 1 de junio, de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación. La Ley 17/2022, de 5 de septiembre que actualitza alguns aspectes de l’anterior, a l’article 10.6 defineix el CEEI com un «órgano colegiado, independiente y de carácter consultivo, sobre materias relacionadas con la ética profesional en la investigación científica y técnica y con la integridad científica». Està format per dotze membres provinents d’universitats i centres de recerca de l’Estat espanyol.

Ciència Oberta: un concepte i moviment globals (i en transició)

Lluís Anglada 
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


UNESCO Open Science Outlook 1: status and trends around the world (2023). Paris: UNESCO. 74 p. Disponible en: <https://doi.org/10.54677/GIIC6829>. [Consulta: 21/01/23].


Ara farà dos anys, aquest Blok ressenyava la Recomanació de la UNESCO sobre Ciència Oberta. Ho feia Ciro Llueca que afirmava que el document, aprovat per 193 països, «eleva l’actual rang de la cultura open a dret humà universal».i De tota manera, amb la Ciència Oberta, passa com amb molts altres drets humans, que ni són fàcils d’assolir ni el seu grau de compliment és uniforme al voltant del planeta. 

El que sí que ha fet la Recomanació ha estat impulsar el moviment i globalitzar-lo. La Ciència Oberta havia estat fins llavors un moviment més europeu que internacional, per bé que alguns dels seus components ­—molt específicament l’Accés Obert— hagin tingut desenvolupaments àmpliament estesos al nord i al sud del continent americà. S’està encara lluny dels objectius de les recomanacions, però és innegable que les fites que s’hi plantegen estan essent assumides cada vegada per més països, institucions de recerca i pels investigadors mateixos.

«Humanities are different». Com encaixem les humanitats en el model de dades obertes?

Sabina Batlle Baró
Arqueòloga i estudiant de doctorat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Ruediger, Dylan; MacDougall, Ruby (2023). Are the Humanities ready for data sharing? [New York]: Ithaka S+R. 14 p. Disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.318526>. [Consulta: 18/10/2023].


Als anys 60, el ministre franquista Manuel Fraga intentava treure profit de la mala fama i l’aïllament de l’Espanya del moment per atraure els turistes amb el lema «Spain is different». D’una manera semblant, l’estudi Are the Humanities ready for data sharing?, publicat per Ithaka S+R, se centra en les singularitats de les humanitats per analitzar-ne la compartició de dades (o la seva absència) i reivindicar l’aportació que podrien fer aquestes disciplines al moviment de dades obertes.

L’informe sorgeix com a conseqüència de la publicació, el 25 d’agost de 2022, del memoràndum Ensuring free, immediate, and equitable access to federally funded research impulsat per Alondra Nelson, directora de la White House Office of Science and Technology Policy (OSTP), als Estats Units d’Amèrica (EUA). Aquest document, popularment conegut amb el nom de «Nelson memo», és una normativa federal que obliga a obrir les publicacions i totes les dades generades a partir de recerques finançades amb fons públics. És la primera vegada als EUA que una normativa d’aquestes característiques fa referència al National Endowment for the Humanities (NEH), una agència finançadora federal que dona suport específicament a la recerca en humanitats. Sembla, doncs, que algú s’ha adonat que les humanitats no estaven fent la feina, o que, per variar, no havien estat convidades a la festa. 

Pàgines

Subscriure a RSS - recerca