Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Establiment d'un mercat just de pagaments per publicar en accés obert

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Tomàs Baiget
El profesional de la información (EPI)


Björk, Bo-Christer; Solomon, David J. (2014). Developing an effective market for open access article processing charges. Final report to a consortium of research funders comprising Jisc, Research Libraries UK, Research Councils UK, Wellcome Trust, Austrian Science Fund, Luxembourg National Research Fund and Max Planck Institute for Gravitational Physics. http://www.wellcome.ac.uk/About-us/Policy/Spotlight-issues/Open-access/Guides/WTP054773.htm

Nota:el següent text és la traducció del resum executiu de l'informe

Objectiu i abast d'aquest informe

Diverses agències europees finançadores d'investigacions van comissionar aquest informe per conèixer el mercat de les tarifes de procés d'articles (article processing charges), d'ara endavant APC, que apliquen les revistes de la via daurada a l'accés obert (open access), d'ara endavant OA. L'objectiu fou poder aplicar determinats criteris a l'hora de concedir subvencions.

Dins de la "via daurada" hi ha revistes que estan subvencionades al 100% per les seves institucions o per la publicitat, i que no cobren APCs (alguns d'això en diuen "via platí"). Aquestes també es consideren en aquest estudi.
Es tenen en compte les revistes híbrides, que segueixen finançant-se per les subscripcions, però ofereixen l'anomenada opció oberta (open choice), de manera que els autors poden alliberar els seus articles individuals pagant una APC.

Situació actual del mercat d'APC
El mercat d'APC està creixent d'un 30% (Laakso; Björk, 2012) a un 34% anual (Outsell, 2013), tot i que s'espera que la taxa de creixement disminueixi a aproximadament al 20% en els propers 5 anys, a mesura que va augmentant el seu volum (Outsell, 2013), el qual s'estima en aproximadament 182 milions d'US$ el 2012.
 
Entre els editors de revistes OA el valor promig d'APC va créixer un 5% anual durant els últims dos anys, però aquest augment es va deure sobre tot a un reduït nombre de revistes: el preu de la majoria de les revistes es va mantenir sense canvis a un valor promig de 1.418 US$. Aquesta estimació és superior a moltes altres (Salomon; Björk, 2012), ja que en aquest estudi ens centrem en les revistes ja ben establertes (almenys amb dos anys d'antiguitat) indexades a Scopus.

Les megarevistes són el segment de major creixement del mercat OA, liderades per PLoS one, que aplica una APC de 1.350 US$. Com se sap, PLoS one publica una quantitat enorme d'articles: 31.500 el 2013, la qual cosa reporta grans beneficis a l'empresa Public Library of Science (PLoS).
http://creativecommons.org.nz/2013/10/open-access-megajournals-have-they-changed-everything

En l'últim parell d'anys els editors tradicionals que cobren per subscripció han publicat un gran nombre de revistes amb l'opció híbrida (open choice), tot i que la popularitat d'aquesta opció segueix sent baixa. Alguns d'aquests editors s'estan allunyant de la seva APC estàndard inicial de 3.000 US$ per tal de fer la seva oferta més competitiva. No obstant això, la mitjana d'APC per publicar en revistes híbrides encara és de 2.727 US$.

Els editors tradicionals també estan entrant en el mercat de revistes OA:
- amb títols nous, per exemple, Chemistry open, de Wiley;
- mitjançant l'adquisició d'editorials OA existents (per exemple, Nature Publishing Group va adquirir Frontiers), i,
- en alguns casos, convertint revistes de subscripció a OA (per exemple, Stem cell research, d'Elsevier).

En data agost de 2013, la mitjana d'APC cobrada per les cinc principals editorials de subscripció estudiades que ofereixen publicar articles en OA va ser 2.097 US$ (és a dir, 679 US$ més que la APC mitjana cobrada pels editors completament OA com BioMed Central o PLoS. Alhora, molts editors de subscripció han començat a limitar l'autoarxivament als autors (dipòsit d'articles en repositoris), per exemple mitjançant la prolongació dels períodes d'embargament, coneguts també en anglès per time walls.

Tipus APC mitjana en US$
Revista tota OA publicada per editorials sense subscripcions 1.418
Revista tota OA publicada per editorials de subscripcions 2.097
Revista híbrida publicada per editorials de subscripcions  2.727

 

Escenaris proposats per a les polítiques d'APC de les institucions finançadores
L'objectiu principal d'aquest estudi va ser estudiar la manera com les institucions que financen la recerca, mitjançant les seves polítiques, podrien subvencionar un mercat de APCs transparent, competitiu i a un preu raonable. Una de les preguntes clau, per tant, era com crear mecanismes perquè els finançadors (i indirectament els autors) puguin intervenir en els preus de les APCs creant pressió sobre els editors perquè aquests baixin els preus.

Fins ara, creiem que la sensibilitat dels autors a les altes APCs ha influït per moderar el preu en les revistes completament obertes. El fet que les APC es correlacionin significativament amb els factors d'impacte (IFs) de les revistes indica que a més del preu també influeix la qualitat percebuda.

Contrasta que els articles OA en revistes híbrides siguin molt més cars que els seus homòlegs en ​​revistes completament OA, i amb seguretat això ha estat una raó important de la poca acceptació de l'opció híbrida. Altres factors que influeixen en l'acceptació de l'open choice en aquests revistes és la poca permissivitat dels editors per l'auto-arxiu; també influeix l'existència o no d'un mandat institucional que obligui els autors a fer servir una opció híbrida; i evidentment si l'autor té accés a fons per pagar en aquestes revistes híbrides.
 
Mecanismes per a que els organismes finançadors ajudin a crear un mercat OA híbrid més racional
El mercat d'OA híbrid és fonamentalment diferent del mercat OA complet en diversos aspectes. Un aspecte clau és el risc de que les editorials cobrin dues vegades pels mateixos articles (el que s'anomena "doble sucada", double dipping). Les editorials basades en subscripcions cobren per publicar articles en OA amb molt poc cost addicional, i en canvi de vegades segueixen cobrant el mateix per les subscripcions. Aquest assumpte es pot resoldre a nivell global baixant els preus de la subscripció a totes les institucions segons els ingressos híbrids recaptats l'any anterior (com fa Springer), o rebaixar el cost de la subscripció a la institució que va pagar les APCs.

L'enfocament local resol el problema de les institucions que tenen un alt nivell de recerca, les quals s'enfronten a un augment substancial dels seus costos totals d'accés a revistes si han de pagar subscripcions i APCs.
Les entrevistes realitzades durant l'estudi van mostrar les dificultats per aconseguir acords amb els editors sobre aquests temes i la preocupació dels bibliotecaris (enfrontats a pressupostos limitats i a augments significatius dels costos per a la seva universitat) per cobrir les APCs sense obtenir una reducció en les tarifes de subscripció.

Escenaris
En la nostra anàlisi hem seleccionat tres escenaris (combinats OA complet i híbrid) que creiem són els més adequats per aconseguir un mercat transparent, competitiu i amb preus raonables d'APCs finançades per publicar en OA:

Escenari A: Les APCs pagades pels articles híbrids són reemborsades a preus de catàleg, a nivell local, garantint un estalvi en els costos de subscripció per a una institució específica
Les APCs de les revistes completament OA tenen uns preus relativament moderats: menys de 1.500 US$, i hi ha clars signes que, en molts casos, els autors consideren el preu de l'APC quan trien on publicar. Sembla doncs acceptable seguir pagant els preus de catàleg de les APCs de les revistes d'accés obert complet. Atès que el mercat de APCs està canviant ràpidament, i hi ha risc d'inflació dels preus, aquesta opció, però, hauria de ser reavaluada a intervals regulars.

En el cas d'articles híbrids aquest escenari seria apropiat sempre que s'estableixin mecanismes per garantir que no es produeix double dipping. És a dir, les institucions que paguin APCs híbrides haurien d'obtenir descomptes en les subscripcions.

Només haurien de triar les revistes que accedeixen a això (ja siguin per a revistes individuals o en ofertes de paquets) i en aquest cas finançar les APCs als preus que demanen els editors.

En el cas d'accés obert híbrid aquest escenari seria el més apropiat per a les institucions que tenen un alt nivell d'investigació. És important observar que l'adopció d'aquest escenari és més problemàtic per a les institucions que financen investigació pagant APCs i que després no tenen la responsabilitat de pagar les subscripcions.

Escenari B: APCs finançades segons diversos nivells, amb preus limitats
En aquest model, la institució finançadora estableix un preu màxim d'APC per a cada revista, basant-se en determinada mesura del seu "valor" relatiu.

Les cites ofereixen una mètrica que podria ser utilitzada com a substitut del valor. Però reconeixem que hauria alguns problemes si els preus límit es basen únicament en les cites de les revistes, especialment donat l'actual èmfasi pels finançadors en deixar d'usar els factors d'impacte (IF) dels JCR. Per això es recomana que el sistema adoptat per mesurar el valor estigui basat en la qualitat del servei (tenint en compte factors com ara temps de publicació, servei de revisió per pars ràpid, permís de dipòsit en repositoris, etc.).

Com que encara no existeixen mètriques per aquests aspectes de qualitat, només a l'efecte de modelatge hem utilitzat un sistema de tres nivells amb pagaments màxims de 1.000, 2.000 i 3.000 US$ usant els indicadors snip (source normalized impact per paper) com a aproximació de qualitat [els snips, són elaborats pel Centre for Science & Technology Studies (CWTS), de la Leiden University] i es consideren molt millors que els IFs, més justos, i sobre tot són comparables entre disciplines.
http://www.journalmetrics.com

La justificació d'aquest model és que les APCs estarien vinculades al valor de la revista, la qual cosa crea transparència en els costos i limita els pagaments a les revistes que ofereixen relativament poc valor en comparació amb el seu cost. També encoratjaria als autors a considerar el cost en l'elecció de la revista on publicar.

En el cas de revistes completament OA, el nostre model suggereix que la gran majoria d'elles tenen un preu per sota dels límits corresponents al seu nivell de qualitat basat en snip. En canvi, la majoria de híbrides estan per sobre i per tant l'elecció d'aquest règim de finançament faria reconsiderar els preus a les editorials.

Escenari C: Les institucions finançadores cobreixen un percentatge fix de les APCs fins a un valor màxim, i les universitats (o els autors) paguen la resta
El fet que la institució o l'investigador hagi de pagar part de l'APC ajudaria a que es consideri més el preu a l'hora de triar la revista on publicar.

L'objectiu en aquest cas seria proporcionar un incentiu per mantenir el mercat d'APC, tant OA complet com híbrid, competitiu i a preus raonables. Suggerim que el percentatge fix només s'apliqui als costos d'APC per sota d'un cert límit (per exemple, 1.500 US$). Això minimitzaria la sobrecàrrega administrativa als autors que optin per aquest escenari.

Conclusions
Cal assenyalar que els organismes de finançament podrien combinar aquests escenaris de diferents maneres i que en tots els casos els autors (o les seves institucions) poden optar per pagar la diferència entre el que la font de finançament està disposada a pagar i el preu de l'APC de la revista on vulguin publicar.

És clar que no hi ha un escenari millor que un altre. Diferents organismes de finançament i universitats tenen diferents necessitats i objectius. Aquests escenaris que proposem són només un punt de partida per continuar el debat i és probable que es necessiti una combinació d'estratègies per promoure un mercat competitiu a un preu raonable per a la publicació acadèmica amb APCs finançades.


Referències
Laakso, Mikael; Björk, Bo-Christer (2012). "Anatomy of open access publishing: a study of longitudinal development and internal structure". BMC medicine, v. 10, n. 124.
http://dx.doi.org/10.1186/1741-7015-10-124

Outsell (2013): Open access: market size, share, forecast, and trends, report. Price: US$ 895
http://www.outsellinc.com/store/products/1135

Solomon, David J.; Björk Bo-Christer (2012). "Study of open access journals using article processing charges". Journal of the American Society for Information Science and Technology, v. 63, n. 8, pp. 1485-1495.
http://dx.doi.org/10.1002/asi.22673
http://www.openaccesspublishing.org/apc2/preprint.pdf