Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Biblioteques públiques i escoles: una relació complexa, també a França

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Mònica Baró
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Dominique Arot i Thierry Grognet. Les relations des bibliothèques des collectivités territoriales avec les établissements scolaires. Ministère de la Culture et de la Communication, décembre 2013. Disponible a: http://cache.media.enseignementsup-recherche.gouv.fr/file/2013/62/4/Rapportecoles_definitif_25-02_303624.pdf [Consulta: 21/05/2014]

El document que comentem forma part d'un estudi més ampli encarregat per la Ministre de la Culture et de la Communication i per la Ministre de l'Enseignement Supérieur et de la Recherche del govern francès a la Inspection Générale des Bibliothèques amb l'objectiu d'analitzar el paper de les biblioteques pel que fa a la formació, la recerca, la cultura i la inserció social, especialment dels joves, en un context de modificacions en les estructures territorials i de generalització de la documentació digital.

Aquest informe específic es proposa determinar les relacions entre les biblioteques públiques i els centres educatius, identificar les bones pràctiques i establir unes recomanacions per millorar l'eficàcia de les accions que es duen a terme, tot aprofitant la implantació de noves directives en el món de l'educació que haurien de permetre una millora en l'organització del temps escolar i la revalorització de les activitats artístiques i culturals. Els mals resultats a les proves PISA i les taxes elevades de fracàs escolar (17%), requereixen que els diversos agents involucrats en els aprenentatges dels nens i joves millorin en la coordinació.

El primer capítol repassa la història de les biblioteques departamentals i municipals i de les dels col·legis, dels liceus i de les escoles maternals i elementals, i evidencia el desenvolupament tan desigual que han tingut. En el segon capítol s'analitza la relació entre les biblioteques públiques i els centres educatius, i es valoren les accions més comunes com ara les visites escolars o el préstec de llibres a les aules. D'altra banda, es posa de manifest que la complexitat administrativa dificulta el treball entre aquestes dues institucions, i així, la biblioteca municipal sovint treballa exclusivament per als centres de graus inferiors, mentre que col·legis i liceus en queden al marge, ja que depenen dels departaments i les regions, respectivament. El capítol es clou amb l'esment d'algunes bones pràctiques derivades de l'establiment de polítiques específiques de promoció de la lectura, com ara els Contractes territori-lectura (CTL), i d'altres més genèrics com els Projectes educatius territorials (PEDT). Al capítol tercer repassa molt sumàriament els recursos i serveis que les biblioteques públiques ofereixen a infants i joves: col·leccions, suport al treball escolar, espais de treball, etc. El quart capítol és una mena de recopilació d'iniciatives i accions molt diverses que podrien tenir-se en compte per millorar la situació. S'hi esmenten el model del món anglosaxó, amb una tradició més arrelada de biblioteca escolar, les biblioteques de doble funció fineses o la creació d'un portal únic per a les biblioteques escolars a Alemanya. Es descriuen les possibilitats de Bibliothèque Nationale de France de cara a la formació dels professional i a la provisió de recursos per a les biblioteques, recursos didàctics, però sobretot digitals tal com ho fa la Library of Congress. D'altra banda, s'explora el paper de les biblioteques públiques en la difusió de la cultura digital i com es poden obrir als centres educatius. També es planteja la necessitat d'establir vincles amb el món del llibre, amb autors, llibreters i editors, i de treballar per a una cultura de l'escrit, que es podria establir a partir de les col·leccions patrimonials de moltes biblioteques públiques i es fa un breu esment a la necessitat de treballar amb les famílies. El capítol es tanca amb dues peticions: la primera, de reforçar la relació entre els professionals de la biblioteca pública i la biblioteca escolar -de procedència acadèmica diferent i que desconeixen la realitat aliena-, i la segona, de realitzar un estudi aprofundit de la situació de les biblioteques escolars a França, indispensable per a l'establiment de polítiques públiques.

L'apartat dedicat a les conclusions no aporta gran cosa al l'informe, que es clou amb un apartat de recomanacions, potser la part més interessant del treball, en què es proposen un seguit d'actuacions per millorar la cooperació entre el món escolar i les biblioteques públiques. Les propostes reclamen inserir les biblioteques escolars en les xarxes de biblioteques públiques i en les polítiques locals de desenvolupament de la lectura; treballar per unificar els catàlegs; millorar la coordinació de les activitats entorn el llibre i la lectura; crear serveis educatius específics a les biblioteques públiques, desenvolupar formacions comunes entre els professionals de les biblioteques i l'educació; reforçar la tasca pedagògica de la Bibliothèque Nationale de France i, finalment, crear un portal que reagrupi totes les ofertes i iniciatives dutes a terme al territori francès en relació a les biblioteques escolars.

Després de llegir l'informe es pot pensar que, vist el què s'hi detalla, a casa no estem tant malament. Certament, els problemes detectats també són presents en la nostra realitat, tot i que ja voldríem que les nostres biblioteques als centres d'educació secundària i batxillerat s'assemblessin mínimament a les franceses: personal específic i format, pressupost, accés al recursos digitals proporcionats per serveis centrals dels Departaments, etc... però per contra, cal dir que les nostres biblioteques públiques tenen més assumit el seu rol de suport al món educatiu i que en els darrers anys s'ha avançat molt en la relació entre aquests dos entorns. Tot i així, ens agradaria que els nostres consellers d'educació i cultura manifestessin preocupació pel paper de les biblioteques al segle XXI, tal com ho han fet els ministres francesos i actuessin d'acord, ni que sigui per conèixer l'estat de les biblioteques escolars i la seva relació amb les biblioteques públiques... Per la resta, no cal dir que tothom subscriuria que les recomanacions de l'informe es posin en marxa ara mateix, a França, i aquí.