Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Com finançar l’accés obert en ciències humanes i socials? Una benintencionada proposta

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Kennison, Rebecca; Norberg, Lisa. A scalable and sustainable approach to open access publishing and archiving for Humanities and Social Sciences. KN Consultants, 2014.
(http://knconsultants.org/toward-a-sustainable-approach-to-open-access-publishing-and-archiving/) [Consulta:01/09/2014].

És ben clar que l'accés obert ha avançat molt més en la teoria que no pas en la pràctica i això és degut, en bona mesura, a l'absència d'un model de finançament adequat. Els APC (article processing charge) —les quantitats que paga l'autor per a compensar els costos d'edició— només han tingut èxit en revistes de ciències experimentals, tecnologia i biomedicina. És un sistema poc adequat per a determinades disciplines, com les ciències humanes i socials (CHS), en les quals els autors tenen moltes dificultats per a finançar la seva recerca.

Donar una resposta adequada al finançament de la publicació en CHS és la motivació que ha impulsat a Rebecca Kenniso i Lisa Norberg —dues consultores actualment vinculades a les biblioteques de Columbia University i Barnard College, respectivament— a elaborar aquest informe relativament breu (43 p. però amb molts annexos) en el qual proposen un model "sostenible i escalable" per aconseguir que les publicacions científiques en CHS estiguin en accés obert.

Com funciona el model?

La proposta està pensada inicialment per articles i monografies tot i que es pot fer extensiva a qualsevol altre tipus de publicació. Els agents implicats són tres:
a) Societats científiques: es tracta d'un tipus d'editor molt habitual en CHS i la proposta se centra, d'entrada, només en ells. No parla del paper que tenen i poden tenir els editors comercials.
b) Institucions d'educació superior: són les universitats, tot i que també s'inclourien institucions que s'aprofiten de les publicacions per a la recerca. Han de finançar el model amb els seus pressupostos.
c) Biblioteques acadèmiques: han d'ocupar-se de l'organització dels continguts i de donar suport tècnic a la publicació.

Les institucions d'educació superior pagarien anualment unes tarifes calculades en base al nombre d'estudiants i de professorat a temps complet per compensar els costos d'edició. Es tractaria d'unes quantitats que, globalment, serien més modestes que no pas les que s'inverteixen en aquests moments. Aquestes aportacions anirien a un fons centralitzat que finançaria, de manera competitiva, les infraestructures i costos de publicació, distribució, accés i preservació de publicacions científiques de les societats científiques i altres agents editors. Hi hauria un procés d'avaluació i un comitè de govern per a resoldre les adjudicacions.

La proposta és gradual, tot i que no s'indica cap periodització temporal precisa. Contempla una fase de llançament (les universitats només pagarien el 10%), una altra de prova (1038 institucions pagarien uns 57 M de dòlars) i, finalment, l'expansió i l'adopció global.

Un precedent d'aquest model és SCOAP (http://scoap3.org/), centrat en una disciplina molt concreta (física d'altes energies) i amb una vintena de països implicats que paguen unes contribucions en funció de les seves publicacions científiques en aquest àmbit.

A destacar

a) La biblioteca i el suport a l'edició
L'informe reconeix el paper pioner que han tingut les biblioteques en la defensa de l'accés obert, els molts i notables esforços que han dut a terme per ajudar els autors (tant en la consulta de continguts acadèmics com en la publicació) i el seu lideratge creant serveis i infraestructures per a la recerca (repositoris, especialment). També es refereix als bibliotecaris destacant les seves competències en la selecció, l'organització i la preservació dels continguts acadèmics. Per tot això, demana que s'impliquin a fons en els projectes de publicació que han de presentar els editors. Aquestes consideracions suposen modificar l'orientació actual de la biblioteca universitària, que passaria de ser "compradora" a actuar com "editora" i "preservadora".

b) Preservació
En el títol de l'informe apareix el terme "archiving" i no només "publishing" i això és un clar indicador de la importància (en extensió i intensitat) que es dóna en el document al sistema d'arxiu i preservació dels continguts, en general relegat sempre de les prioritats.

Els dubtes

Es tracta d'una proposta simple i aparentment lògica però, a la vegada, una mica ingènua i carregada de dubtes. En cap part de l'informe, a més, es fa referència a les possibles limitacions o problemes que la proposta pot suscitar. Destaquem tres dubtes fonamentals:

a) Assignació de costos poc treballada
El càlcul per als pagaments es basa exclusivament en el nombre d'estudiants i de professorat a temps complet, per cadascun dels quals s'han de pagar 5 euros. Aquesta simplicitat en el càlcul fa que la Universitat de Barcelona, única espanyola que consta a la llista del miler d'institucions, hauria de pagar 438.000 dòlars (per uns 80.000 alumnes i 4.000 professors). És la tercera institució que més paga: vuit vegades més que el MIT, quatre vegades més que Cambridge i UCLA, i tres vegades més que Harvard, per posar només alguns exemples d'universitats de la màxima reputació (i pressupost) que tothom coneix.

No es tenen en compte indicadors més afinats i elaborats com puguin ser la despesa actual en revistes publicades per les societats científiques (un paràmetre utilitzat pel CBUC per a la distribució dels costos) o el nivell de recerca (indicador en què es basa SCOAP, abans esmentat).

b) Dificultats en la coordinació internacional
El model exigeix una coordinació internacional difícil d'imaginar i també uns acords entre universitats i editors pels quals, en aquests moments, no hi ha fòrums o entorns on es puguin discutir i establir. Les tarifes semblen difícils d'acceptar sense discussió per part de les universitats i, menys encara, a gran escala.

c) Gestió econòmica complexa
No s'entra en detalls sobre el funcionament del sistema de recaptació, que ja s'entreveu molt complicat. La base és la lliure aportació i això pot crear problemes i disfuncions per recaptar les tarifes d'institucions que, en un moment determinat, no vulguin o no puguin transferir les seves contribucions.

En resum, es tracta d'una benintencionada proposta que requeriria d'un grau de consens, acord i bona voluntat per part de les universitats que ara mateix no es veu. Caldrà anar pensant altres fórmules per facilitar l'evolució cap a l'accés obert en humanitats i ciències socials. En aquest sentit, l'exemple de Brasil que ha desplegat una política que ha portat a que més del 90% de les seves revistes estiguin en accés obert, és un model a analitzar amb deteniment1.  


1. Rodrigues, R.; Abadal, E. (2014). "Scientific journals in Brazil and Spain: alternative publishing models". Journal of the Association for Information Science and Technology, (http://dx.doi.org/10.1002/asi.23115)