Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Enquesta de la Danish National Research Foundation sobre les pràctiques de dipòsit de dades de recerca i experiències en cinc centres

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Rafael Aleixandre Benavent
Científic titular d'OPI. UISYS, Unidad mixta de Investigación
(CSIC-Universitat de València). Ingenio (CSIC-UPV)


Open access to data: it’s not that simple (2017). Copenhagen K: Danish National Research Foundation. 27 p. Disponible a: http://dg.dk/wp-content/uploads/2017/11/Open-Access-to-Data-%E2%80%93-It.... [Consulta: 05/11/2018].


Per dilucidar els avantatges i els reptes de l’obertura de dades en la ciència, la Danish National Research Foundation (DNRF) va dur a terme una enquesta entre els seus investigadors sobre l’accés obert a les dades. Aquest informe, que presenta els principals resultats i un capítol de suggeriments, també vol donar resposta a algunes preguntes clau com ara: què són «dades de recerca»?, quines dades són rellevants per compartir?, a qui pertanyen les dades?, per què la gent comparteix voluntàriament aquesta matèria primera tan valuosa? i qui hauria de cobrir les despeses de manteniment dels grans bancs de dades?

L’estudi parteix de la premissa que les millors pràctiques es dedueixen escoltant els investigadors i, per aquesta raó, la DNRF va realitzar una enquesta entre investigadors de tots els seus centres d’excel·lència. Dels 1.175 investigadors que van ser convidats a participar, 474 van contestar l’enquesta, el  que suposa una taxa de resposta del 40 %. El propòsit de l’enquesta era aclarir com i quant els investigadors estan emprant dades obertes i també il·luminar les fortaleses, barreres, oportunitats i desafiaments de les dades obertes. L’informe s’acompanya de les experiències que narren cinc centres danesos que mostren com treballar amb dades obertes pot potenciar la recerca i quins són els desafiaments a cinc àrees de recerca diferents.

  1. The Center for Permafrost (CENPERM), que treballa amb les interaccions entre el sòl, les plantes i els microbis, i els processos de retroalimentació dels ecosistemes associats al clima.
     
  2. iCourts Database on International Court Decisions, la base de dades més gran de decisions judicials de tribunals internacionals existent actualment.
     
  3. The Centre for Urban Network Evolutions (UrbNet), un centre interdisciplinari amb una gran base de dades en humanitats.
     
  4. The Stellar Astrophysics Centre’s (SAC), especialitzat en astrofísica.
     
  5. Center for Personalized Medicine in Immune Deficiency (PERSIMUNE), que explica com amb un únic número identificador és possible utilitzar les dades generades pel sistema de salut complint els principis de legalitat i confidencialitat.

Resultats de l’enquesta

Els resultats de l’enquesta van mostrar que és més comú que les dades estiguin disponibles en ciències naturals i en humanitats que en ciències socials, ciències de la vida i ciències tecnològiques. Aproximadament el 32 % dels investigadors van indicar que les seves dades estan disponibles com a dades suplementàries acompanyant els articles de revista, aproximadament el 20 % els dipositen en un repositori, el 17 % en memòries i el 8 % en el lloc web del projecte.

En relació amb les raons per posar a disposició les dades, les més importants són: a) permet la validació o replicació de dades (el 81 % les troba molt o extremadament importants); b) és una bona pràctica compartir les dades de la recerca (el 77 % les troba molt o extremadament importants); c) permet la contribució dels altres i fomenta la col·laboració (el 73 % ho troba molt o extremadament important).

Entre les barreres per compartir, les dues més importants són: a) «requereix temps i esforç per preparar les dades» (el 46 % troba aquesta raó molt o extremadament important); b) «pèrdua d’oportunitats de publicació de l’estudi» (el 41 % troba aquesta raó molt o extremadament important); c) «les dades contenen informació confidencial o sensible» (el 35 % les troba molt o extremadament importants); d) «d’altres poden fer un mal ús o mal interpretar les meves dades» (el 30 % les troba molt o extremadament importants).

La distribució de les motivacions per dipositar les dades va donar els següents resultats: a) finançament addicional per cobrir el cost de l’estudi (35 %); b) possibilitat de ser coautor en el treball subsegüent després de la reutilització (32 %); c) saber com els altres utilitzen les dades (32 %); d) citació de les dades (32 %); e) millor reputació acadèmica (31 %).

Pel que fa a què consideren important els investigadors quan utilitzen dades d’altri, les raons més importants van ser; a) que les dades siguin d’alta qualitat (45 %); b) que estiguin ben documentades (42 %); c) que s’hagin obtingut de fonts fiables (38 %).

Comentaris i suggeriments

Atès que la recerca es du a terme, en gran mesura, a les universitats, aquestes juguen un paper molt important en la promoció de l’accés obert a les dades. Poden fomentar la conscienciació sobre la importància del procés, promovent una cultura de ciència oberta i desenvolupant polítiques a les diferents àrees de recerca. Les polítiques de dades obertes han de ser dinàmiques i reflectir contínuament les necessitats dels investigadors i el desenvolupament tecnològic. També han de conèixer les limitacions que envolten les dades obertes i trobar possibles solucions. Les universitats podrien adoptar l’accés obert a les dades de la recerca com un criteri, entre d’altres, per a la promoció professional.

Les institucions individuals cal que treballin per a l’establiment d’infraestructures i un desenvolupament sostenible a llarg termini que garanteixi la conservació i preservació de les dades. Les dades són, en molts casos, molt diverses i requereixen una gran coordinació en l’àmbit nacional per aprofitar les oportunitats que ofereixen.

Per tal que la recerca pugui aprofitar al màxim els beneficis de les dades obertes, és essencial la col·laboració intra i interinstitucional. També és important disposar d’un òrgan centralitzat que s’ocupi sistemàticament de les qüestions jurídiques i ètiques que planteja l’accés obert a les dades. D’altra banda, les institucions podrien implantar programes de formació sobre com fer que les dades estiguin disponibles, com reutilitzar-les, com adquirir habilitats per a la seva gestió de dades, etc.