Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Ja es comença a albirar el núvol

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona


Implementation roadmap for the European Open Science Cloud (2018). 33 p. Brussels: European Commission. (Staff Working Document). Disponible a: <http://ec.europa.eu/research/openscience/pdf/swd_2018_83_f1_staff_workin.... [Consulta: 11.12.2018].

Prompting an EOSC in practice: final report and recommendations of the Commission 2nd High Level Expert Group (2017-2018) on the European Open Science Cloud (EOSC) (2018). Brussels: European Commission. 40 p. Disponible a: https://publications.europa.eu/en/web/eu-law-and-publications/publicatio.... [Consulta: 11.12.2018]. 


L’any 2015, la Comissió Europea va tenir la idea de construir una infraestructura federada per donar suport a la ciència en obert i poder-la desenvolupar, prioritzant l’intercanvi de dades sorgides de l’activitat investigadora i la generació de serveis a partir d’aquestes dades. Aquesta infraestructura va rebre el nom de Núvol Europeu per a la Ciència en Obert (European Open Science Cloud o EOSC). La Comissió va constituir un primer grup d’experts que va elaborar el document Realising the European Open Science Cloud, on es proposaven una sèrie de recomanacions per crear aquest núvol i després ha anat finançant diferents projectes com l’EOSCPilot o l’EOSCHub fins arribar al divendres 23 de novembre quan es va presentar la primera versió de la infraestructura, el portal de l’EOSC.

Al mateix temps que s’obria l’esperat portal, es feia públic un nou document elaborat per un segon grup d’experts, nomenat per la Comissió, que duia per títol Prompting an EOSC in practice. En aquest document es recullen unes noves recomanacions per implementar l’EOSC a partir del full de ruta descrit en el document de treball de la Comissió publicat el març del 2018, i que va ser enviat al Parlament Europeu i al Consell de la Unió Europea.

Aquest document de treball és el resultat d’un procés de consulta entre totes les parts implicades en el desenvolupament d’aquesta infraestructura incloent-hi, entre d’altres, conclusions del Consell Europeu o opinions del Comitè de les Regions respecte de la ciència en obert. A més, també es recullen resolucions del Parlament Europeu respecte l’EOSC i les dades de la recerca on es demana que s’elabori un pla d’acció i es creïn els mecanismes de finançament per fer sostenible aquesta infraestructura. Aquests mecanismes i un model de governança és el que ofereix el document de treball publicat el març, que també va ser elaborat per discutir amb els estats membres la implementació de l’EOSC. Per aquesta raó, a l’annex del document s’inclouen algunes infraestructures de dades ja creades com a iniciatives nacionals.

Per fer realitat el núvol de la ciència en obert es proposen sis nivells de treball: l’arquitectura, la gestió de les dades, els serveis a oferir a l’usuari, els mecanismes d’accés, les regles de participació i la governança de la infraestructura.

Respecte l’arquitectura es proposa crear una federació d’infraestructures de dades de recerca existents o ja planificades, és a dir, no es pretén construir una infraestructura nova on dipositar dades sinó treballar amb projectes que ja funcionen o s’estan posant en marxa. L’EOSC no vol ser una nova estructura sinó una federació d’estructures per evitar la fragmentació actual.

Respecte la gestió de les dades de la recerca es fa palès que hi ha una manca de cultura per compartir-les i, per tant, el primer que cal fer és promoure un canvi cultural entre els investigadors a l’hora que es potencien les habilitats per gestionar les dades i es creen incentius per a una bona gestió. A més, si l’objectiu és tenir les dades disponibles segons els principis FAIR (findable, accessible, interoperable and reusable), cal continuar treballant per crear estàndards, especificacions i eines.

Pel que fa als serveis que ha d’oferir l’EOSC, se’n proposen cinc: un servei d’identificació i autenticació; un espai protegit i personalitzat; accés a la informació dels serveis disponibles i a guies específiques, com per exemple indicacions per fer les dades FAIR; un servei per trobar les dades d’altres; i, finalment, un servei perquè l’usuari pugui fer les dades FAIR i pugui preservar-les. En el document es proposa que els tres primers serveis siguin gratuïts i els dos últims es puguin cobrar, en part, per fer sostenible la infraestructura.

Pel que fa al quart nivell de treball, l’accés a la infraestructura, s’hi proposen diferents punts d’entrada a l’EOSC entre els quals hi ha el portal que es va presentar a Viena el 23 de novembre, i no es descarta la creació de punts d’entrada específics per a comunitats científiques ja establertes en alguna infraestructura existent que formarà part de l’EOSC.

Les normes de participació inclouran els drets i les obligacions de totes les persones implicades com a usuàries, proveïdores de dades, o prestadores de serveis tenint en compte algunes de les pràctiques ja establertes entre algunes comunitats d’investigadors i els proveïdors de serveis.

Finalment, es considera que la governança de l’EOSC és primordial perquè cal establir els mecanismes per decidir l’estratègia, per fer-ne la implementació i el seguiment, i retre comptes. El model plantejat es detalla en el darrer annex del document i ha estat la base del que s’ha aprovat en la primera fase d’implementació amb la posada en funcionament del portal. Es proposa una estructura executiva que s’encarregui de la implementació i de la rendició de comptes davant de totes les parts i del Consell de l’EOSC. Aquest consell institucional hauria d’estar format per representats dels estats membres i de la Comissió i hauria de vetllar per fer efectiva la implementació. I, finalment, hauria d’existir un fòrum de participació on totes les parts implicades puguin tenir veu.

Pel que fa al finançament de la infraestructura, el document recull unes reflexions preliminars on s’indica que el principal cost serà més administratiu que el de creació de recursos ja que l’EOSC es nodrirà d’infraestructures ja existents que ja tenen els seus propis mecanismes de finançament. S’espera que els estats membres i els finançadors continuïn implicant-se en les infraestructures que es federaran dins l’EOSC. També es reconeix que la Comissió ja té compromesos, fins al 2020, 300 milions d’euros per posar en funcionament tota la infraestructura mitjançant diferents iniciatives del programa marc Horizon 2020.

En el document de treball també es detalla un calendari d’actuacions fins al 2020 quan es vol tenir en ple funcionament l’EOSC. Algunes d’aquestes actuacions ja s’han posat en marxa com per exemple la creació d’un primer catàleg de dades o l’elecció del primer consell executiu de l’EOSC.

Al document publicat al novembre, vuit mesos després del full de ruta, el segon grup d’experts recull la proposta d’implementació de la Comissió i enumera una sèrie de recomanacions per fer-la efectiva. La principal proposta és la de crear un prototipus inicial que anomenen «ecosistema viable mínim». En aquest ecosistema han de conviure els investigadors, els desenvolupadors de programari i els gestors de les infraestructures. Els serveis mínims que s’han d’oferir són els de registre, descoberta, anàlisi, publicació i hostatge de dades. Pel que fa a la governança, el segon grup d’experts dona suport a la proposta del document de treball que estableix tres capes, l’estratègica, l’executiva i la participativa. L’estratègia la d’establir el Consell de l’EOSC, que haurà de demanar al Consell Executiu que la desenvolupi. El nivell participatiu vindrà determinat per un fòrum on els participants podran fer arribar les seves opinions. A més, es proposa una estructura de suport al Consell Executiu per coordinar les infraestructures i els projectes ja existents i per posar en marxa la primera fase de l’EOSC. Aquesta estructura de suport es finançarà mitjançant un projecte específic en el marc del Programa Horizon 2020. El grup d’experts també proposa la creació de grups de treball temporals per treballar en diferents àrees com, per exemple: les regles de participació, els estàndards oberts, els incentius i els models de negoci o les polítiques de gestió de les dades. La creació d’aquests grups es pot determinar a partir de les propostes que sorgeixin en el fòrum de participants.

Un altre aspecte rellevant que apareix en el document és la proposta de models de finançament de l’EOSC. El grup d’experts proposa un accés ampli a l’EOSC descartant altres opcions com un accés basat en l’excel·lència o un accés determinat per una quota. L’accés ampli permet més visibilitat i disponibilitat de les dades i els serveis que es puguin oferir. Però cal determinar com es finançarà aquesta infraestructura. Es pot utilitzar un sistema directe on les agències de finançament paguin determinats elements de l’EOSC, un sistema de cupons que els investigadors poden utilitzar quan emprin els serveis del núvol o bé una combinació dels dos sistemes. Els experts no aposten clarament per cap dels tres sistemes però ofereixen arguments a favor i en contra de cadascun d’ells. També proposen una diferenciació entre usuaris comercials i no comercials a l’hora de contribuir en la sostenibilitat de l‘EOSC.

Pel que fa a la participació, en el document es proposen uns criteris per determinar l'elegibilitat dels usuaris. Per exemple, quina disponibilitat i quina qualitat tindran els serveis o les dades ofertes, com es compliran altres regulacions com ara la protecció de les dades personals o la protecció de la propietat intel·lectual, o quines seran les metadades i els identificadors que caldrà utilitzar.

Caldrà veure com es desenvolupa el full de ruta en els propers mesos i, en especial, com es posa en funcionament aquest mínim ecosistema viable durant l’any 2019. En el proper any es detallaran les regles de participació i els models de negoci que faran sostenible l’EOSC a partir de l’any 2020 quan es posi en funcionament a ple rendiment.
Sembla ser que aquella idea de la Comissió de fa tres anys comença a ser una realitat i caldrà veure com hi podrem formar part de manera activa com a individus i com a institucions.