Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

Afegeix un nou comentari

Anàlisi de tendències i planificació de biblioteques: IFLA trend report (update 2018) i Global Vision Initiative

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Cristóbal Pasadas Ureña
Biblioteca de la Facultad de Psicología
Universidad de Granada


IFLA trend report 2018 update: insights from the IFLA trend report (2018). The Hague: IFLA. 18 p. Disponible a: <https://trends.ifla.org/files/trends/assets/documents/ifla_trend_report_2018.pdf>. [Consulta: 08/04/2019]. 


L’IFLA trend report (update 2018) continua centrant la seva atenció al voltant de les cinc macrotendències (accés a la informació, educació, privacitat, compromís cívic i transformació tecnològica) identificades gràcies a l’exercici de reflexió sobre el futur de les biblioteques iniciat amb el llançament del primer informe de tendències el 2013. Informe continuat amb les subsegüents actualitzacions i desenvolupament d’eines pràctiques per a la gestió de tot tipus de biblioteques atenent les implicacions d’aquelles cinc macrotendències, i acompanyat tot plegat amb la iniciativa de l’IFLA sobre la Visió Global, una experiència innovadora d’implicació de la professió bibliotecària mundial en l’anàlisi sobre els reptes i perspectives en el moment present. A l’actualització de 2018 de l’informe sobre tendències s’inclouen quatre aportacions molt útils sobre la planificació estratègica mitjançant escenaris a biblioteques; sobre com poden contraatacar les biblioteques responent als reptes del digital; sobre les raons per les quals les biblioteques segueixen sent importants a l’era d’Internet; i sobre el paper de les biblioteques en la infraestructura i continguts de les xarxes comunitàries, especialment a les zones rurals.   

1. La sèrie d’informes de l’IFLA sobre tendències, iniciada amb el de l’any 2013, com també el desenvolupament concomitant d’eines útils i pràctiques que tot tipus de biblioteques poden emprar per a la seva pròpia planificació de serveis, o la subsegüent ampliació d’objectius gràcies a l’IFLA Global Vision Initiative han de ser contemplats com un exercici global i conjunt de reflexió/acció sobre el paper de les biblioteques a la societat actual i la difusió i valoració internacional de les experiències pràctiques amb èxit en diverses zones geogràfiques i la seva transferibilitat entre entorns bibliotecaris diversos. Des d’aquest punt de vista de l’aplicabilitat immediata i pràctica en qualsevol entorn bibliotecari, val la pena ressaltar d’entrada els materials disponibles a l’apartat sobre com utilitzar l’informe de tendències i els recursos desenvolupats per a la Global Vision Initiative. En concret, els professionals de les biblioteques, a qualsevol lloc del món, tenen a la seva disposició, per al seu ús immediat en tasques de reflexió/acció, un conjunt de recursos bibliogràfics i de ressenyes de la literatura professional disponible sobre l’anàlisi de tendències en els camps més diversos, o les eines per a facilitar la discussió i contribució sobre la Visió Global per països, regions, sectors professionals, etc. 

2. A l’informe de l’IFLA sobre tendències (2013) es van identificar, dins de l’entorn de la informació, cinc macrotendències que seguiran tenint una incidència fonamental en els serveis que les biblioteques presten a la societat: accés a la informació, educació, privacitat, compromís cívic i transformació tecnològica. A l’IFLA trend report (update 2018) s’inclouen quatre contribucions que amplien la cobertura d’aspectes vitals per al futur de les biblioteques.

3. En primer lloc, Rafael Ramírez (director de l’Oxford Scenarios Programme i primer professor of Practice a la Saїd Business School i Green Templeton College, Universitat d’Oxford) aporta unes reflexions sobre la utilitat de la planificació estratègica mitjançant escenaris a les biblioteques, una eina per a comprovar la correcció o incorrecció de les nostres suposicions o per a explorar les interrelacions entre les diferents tendències. Aquesta cita textual podria ser il·lustrativa del missatge: la planificació mitjançant escenaris «pren en consideració els canvis no només en el context […] sinó també en el context del context […] La planificació mitjançant escenaris ajuda els qui la practiquen a examinar la manera com aquests factors, esdeveniments i tendències podrien combinar-se per canviar les suposicions, expectatives i plans que els sustenten» (p. 8).

4. En segon lloc, Glynn Moody (periodista britànic especialitzat en Internet, programari lliure, accés obert i drets digitals) descriu els principis bàsics i activitats de les biblioteques que han estat qüestionats per la irrupció del digital, centrant-se sobretot en els atacs a la privacitat, les notícies falses i les restriccions a l’accés mitjançant canvis legislatius en la propietat intel·lectual; es pot i s’ha de respondre a aquells reptes sobretot compartint competències, eines i idees que serveixin per apoderar els usuaris.

5. En tercer lloc, Cassie Robinson (directora de Disseny Estratègic a Doteveryone i professora visitant a l’Institute of Innovation and Public Purpose de la University College London) posa l’accent en la crisi de confiança que cada cop més afecta Internet a causa del domini gairebé absolut de la xarxa per part de les grans empreses multinacionals. Les biblioteques poden i han de contribuir a aconseguir que Internet sigui un instrument més útil, just, fiable i inclusiu, redefinint les seves pròpies ofertes i potenciant els seus valors i la seva missió pública. 

6. Finalment, Roger Baig (representant internacional de la Fundació guifi.net i doctorant a la Universitat Politècnica de Cataluña) aporta el cas concret d’una biblioteca en un entorn rural (Perafita, Barcelona) que no només contribueix amb continguts locals sinó que, a més, forma part i fins i tot lidera l’oferta d’infraestructures de comunicació i informació a través de la xarxa comunitària (guifi.net), i actua com a portal d’accés de la infraestructura local a la Internet global i com a centre físic per al manteniment de la xarxa comunitària i per a la formació dels seus membres, en un clar exemple de superació de la vella dicotomia entre biblioteques i telecentres i de complementarietat programada amb d’altres ofertes d’accés públic a les TIC en entorns complicats.

7. Aquesta última concreció geogràfica apunta directament al fet, significatiu i destacable des de diferents angles, que els continguts d’aquesta actualització de 2018 de l’Informe de tendències són producte de la primera reunió de la presidenta de l’IFLA celebrada a Barcelona el 19 de març de 2018. Si a aquella primera reunió de la presidenta de l’IFLA va seguir el taller inicial de llançament de la Global Vision Initiative durant els dies 20 i 21 de març del mateix any i a la mateixa seu, es constata immediatament el protagonisme del nostre entorn professional en aquests desenvolupaments de l’IFLA a través de la presidenta de l’IFLA 2017-2019, Glòria Pérez Salmerón, tal com el seu secretari general, Gerald Leitner reconeix: «L’IFLA es troba en un moment clau de la seva història. Durant els últims dos anys i guiats per la nostra presidenta, Glòria Pérez-Salmerón, no només vam entendre que les biblioteques són motors de canvi sinó que també hem presenciat importants transformacions dins de l’IFLA mateixa. Anem pel camí d’aconseguir que la nostra organització sigui més representativa, més responsiva i amb una major capacitat per facilitar, apoderar, connectar i inspirar el sector bibliotecari global. Com a secretari general vaig tenir el privilegi de veure tantes idees, tanta participació i energia invertides a construir una IFLA més forta durant el nostre procés de la Visió Global».

8. I és que aquests desenvolupaments recents a l’organisme que ostenta la representació global de les biblioteques i de la professió bibliotecària, l’IFLA, són producte de la confluència dels resultats de vàries línies d’actuació empreses des del canvi de segle en l’entorn professional de les biblioteques. Al marge del fet que l’anàlisi de tendències com a instrument de planificació és relativament nou, els seus objectius i metodologies clau ja eren presents als manuals de gestió estratègica i d’avaluació de serveis bibliotecaris amb noms i conceptes tan diversos com «anàlisi de l’entorn», «DAFO» o «màrqueting de serveis», per exemple, amb vista a, sobretot, una major i millor articulació de la rendició de comptes, la justificació d’inversions, la contribució als resultats socials i l’impacte. És a dir, en suma, la filosofia rere del moviment d’avaluació de serveis per a la justificació d’inversions i demostració del valor dels serveis prestats enfront de la competència d’altres sectors d’activitat, amb el consegüent èmfasi en la lluita per la supervivència de les biblioteques davant de la complementarietat i les sinergies amb d’altres sectors. El que el projecte Trends report de l’IFLA aporta de nou en el procés de planificació de l’IFLA mateixa i de les biblioteques és, justament, la reconversió de l’anàlisi de la competència en tant que tal en estímul i facilitació d’una reflexió conjunta amb actors d’altres sectors les experiències dels quals poden servir d’ajut i d’alè per a les biblioteques, per coincidència de problemàtiques i, sobretot, de plantejaments de cooperació i coordinació d’ofertes de serveis en benefici de la societat en el seu conjunt.

9. Perquè al llarg de l’última dècada del segle XX i les primeres del segle XXI s’havien desenvolupat a l’entorn de les biblioteques diverses eines i metodologies per mesurar amb indicadors el valor i el rendiment, l’impacte i la contribució de les biblioteques al seu entorn social immediat. La necessitat de demostrar aquell valor i aquella contribució es troba, per exemple, a la base del desenvolupament de l’alfabetització informacional com a principal contribució de tot tipus de biblioteques a la missió i resultats de les seves respectives institucions matrius. No deixa de ser simptomàtic al respecte el fet de que coincideixi més o menys en el temps la col·locació del focus sobre el desenvolupament d’instruments de mesura, d’indicadors de rendiment i d’impacte, per un banda, i, per l’altra sobre la raó última de la utilitat de les biblioteques: la seva contribució als nivells de competències dels ciutadans a través dels seus programes d’Alfin i les seves ofertes d’accés a les TIC i a Internet.

10. Com que tots aquests desenvolupaments eren presents als programes de les diferents divisions i seccions de l’IFLA al llarg de les tres últimes dècades, era qüestió de temps i de circumstàncies apropiades de finançament més o menys assegurada de l’IFLA el que aquest tipus de metodologies també acabessin aplicant-se a la gestió de l’IFLA mateixa i la seva millor i major contribució a les biblioteques i a la professió, donat que l’IFLA constitueix per si mateixa una plataforma global de promoció i d’intercanvi d’experiències de tot tipus en qualsevol entorn professional. És lògic que aquelles temàtiques punteres en l’àmbit internacional s’acabessin reflectint en la consolidació de lideratges complexos i fórmules d’elecció d’equips directius a l’IFLA mateixa. Ara bé, la complexitat organitzativa de l’IFLA a través de divisions, seccions i programes transversals per tipus de biblioteques o per tipus de treball i problemàtica professional, com també la planificació d’activitats de cicle curt anual feia difícil i problemàtic trobar vies organitzatives per a temàtiques d’abast universal. Alguna cosa es va començar a arreglar a partir dels primers anys del segle XXI amb els plans estratègics de les diferents seccions i amb l’avaluació dels programes transversals, tot plegat, sens dubte, fruit de la major atenció als problemes de la planificació dels serveis, el rendiment i l’impacte, com ja s’ha ressaltat. Les rotacions entre president electe i president efectiu en cicles de quatre anys (2+2) comportaven la formació d’equips de treball d’assessoria i preparació de programes per a cada presidència dins de les línies estratègiques aprovades. 

11. Era lògic pensar, per tant, que l’experiència pràctica acumulada per aquells equips d’anàlisi i planificació presidencial es convertissin en un patrimoni de l’organització mateixa a través d’iniciatives com l’Informe de tendències o la Iniciativa sobre la Visió Global a partir de l’aplicació d’unes metodologies que, per altra part, ja eren d’ús força comú en àmbits com ara l’educació (els informes Horizon d’Educause; de la Comissió Europea; o de l’OCDE) i, fins i tot, a les biblioteques (exemple: els informes de tendències a biblioteques universitàries de l’ACRL). A tot això ha vingut a ajudar, a més, la consolidació de l’anàlisi de tendències (o coolhunting) com un subcamp molt específic de la teoria i la pràctica de la gestió estratègica en multitud de camps d’activitat econòmica i social. 

12. En conclusió, la lectura de l’actualització de 2018 de l’Informe de tendències de l’IFLA es llegirà amb més profit dins del context total del projecte en si i de la Iniciativa sobre la Visió Global, i accedint a aquells elements que aporten idees i experiències que puguin ser d’utilitat pràctica per als nostres propis exercicis de reflexió, planificació i avaluació; és a dir, per a la nostra pràctica professional local en benefici del nostre públic.