Els documents PDF són accessibles? The Australian Government’s study into the Accessibility of the Portable Document Format for people with a disability

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Mireia Ribera
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

El Govern d'Austràlia és, com la majoria de governs anglosaxons, un dels més avançats en la incorporació de polítiques d'accessibilitat, i un dels primers a adoptar la versió 2.0 de les Directrius per a l'accessibilitat al contingut web[1], que com  a novetat, inclouen explícitament l'obligació de complir les directrius també amb els documents PDF.

L'estudi "The Australian Government's study into..."[2] és el resultat d'un encàrrec d'aquest govern a Vision Australia per determinar l'accessibilitat real dels documents PDF per a persones amb discapacitats, donat que a nivell internacional hi ha divergència d'opinions en aquest tema. El govern assevera que els documents PDF són el principal motiu de les queixes d'accessibilitat rebudes en els seus webs.

Vision Australia, per la seva banda, és una organització sense ànim de lucre que treballa des de fa molt temps en el camp de l'accessibilitat divulgant bones pràctiques i que és coneguda per la creació de la barra AIS Toolbar i de l'eina Contrast Analyzer, molt usades en la revisió de l'accessibilitat web.

Les conclusions de l'estudi són contundents: es considera que els documents PDF no són encara prou accessibles per  a les persones amb discapacitats i com a conseqüència el govern proposa oferir formats alternatius si es vol complir l'accessibilitat.

Els motius que contribueixen a aquesta falta d'accessibilitat són tres, principalment:

    * El disseny del document PDF
    * L'encaix entre les ajudes tècniques i el programa Adobe Reader
    * Els coneixements insuficients dels usuaris finals en el maneig d'aquest format

El treball s'ha realitzat a través de diferents metodologies d'estudis d'usuari complementàries. S'han fet enquestes a usuaris amb discapacitats, s'ha fet una consulta pública en línia, s'ha fet un estudi sobre el percentatge d'ús de les ajudes tècniques  i les seves propietats, i finalment s'han realitzat tests d'usuaris.

Les troballes claus de l'estudi, en cada etapa de la recerca són les següents:

Enquestes a usuaris
Els usuarics cecs i amb baixa visió són els més afectats per la inaccessibilitat d'aquests documents, especialment quan es presenten en dues o més columnes. Un dels aspectes que els desorienta és la manca de coherència entre la paginació del document i la paginació del lector Adobe Reader. Els usuaris es queixen de l'ús irreflexiu del PDF per a comunicacions com butlletins de novetats, convocatòries, o altres que podrien ser fetes en altres formats més simples. I en general afirmen que fins i tot en el cas de poder accedir a la informació l'experiència d'usuari és empobridora, lenta i frustrant. Finalment, com a barrera addicional cal tenir en compte que per valorar l'accessibilitat d'un PDF publicat en una pàgina web cal haver-lo descarregat prèviament.

Consulta pública en línia
La dada més rellevant extreta d'aquesta consulta és que els autors dels documents desconeixen en quines circumstàncies és apropiat usar el format PDF, no saben com crear-lo de forma accessible o com validar-ne l'accessibilitat.

Avaluació tècnica
La revisió tècnica de les eines actuals ha servit per confirmar dos fets: que les ajudes tècniques (programari i maquinari que usen les persones amb discapacitats per treballar amb els ordinadors) no han incorporat suport per als documents PDF fins a les versions més recents i que actualment el World Wide Web encara no ha divulgat tècniques suficients per a complir les normatives d'accessibilitat amb els documents PDF.
De les ajudes testejades Zoomtext i JAWS són les de major ús a Austràlia (també a Espanya). JAWS és l'eina que millor suport dóna al format, Zoomtext i Magic donen un suport suficient, mentre que altres eines com PAC Mate, BrailleNote,  NVDA o Windows Eyes no ofereixen suficients eines per a treballar amb aquest tipus de documents.

Tests d'usuaris
En els tests d'usuaris es va fer èmfasi en els aspectes que havien aparegut com a més problemàtics en les enquestes i la consulta pública i en els col·lectius més afectats. Es van crear dos conjunts de documents a provar per usuaris cecs i amb baixa visió: un conjunt de documents ben dissenyats i totalment accessibles i un conjunt de documents reals publicats pel govern d'Austràlia.

Amb el primer conjunt de documents les tasques proposades es van poder complir amb un 90% d'èxit. Amb el segon només amb un 60% d'èxit.

Els tests van permetre observar que fins i tot les ajudes tècniques que ofereixen suport al format presenten grans problemes d' usabilitat.

Com a conclusió lateral, l'estudi afirma que l'accessibilitat d'una informació no es pot valorar només amb una avaluació tècnica  ja que també cal conèixer l'experiència d'usuari, que depèn de molts factors situacionals.

L'estudi ha estat contestat per Duff Johnson[3], un dels grans gurús de l'accessibilitat PDF, que reivindica la importància de la nova normativa PDF/UA (universal accessibility), a punt de fer-se oficial, com a solució de moltes de les mancances detallades.

El sr.Duff critica la proposta final del govern de presentar la informació en diversos formats alternatius com a poc pràctica i es queixa de la poca promoció que fan els governs per a què les ajudes tècniques millorin el seu suport al format PDF.  Aquest expert americà reclama fer més èmfasi a les conclusions positives de l'estudi (un 90% d'èxit en els documents ben fets!) i prestar més atenció a l'ús generalitzat del format PDF, que es deu sobretot a la seva gran portabilitat. Finalment l'autor remarca el fet que altres formats presenten dificultats similars, però que sovint la seva creació està centralitzada en tècnics que en coneixen l'ús adient.

En qualsevol cas, qualsevol institució pública que en breu hagi de complir la legislació d'accessibilitat – entre elles la majoria de biblioteques, arxius, museus i centres de documentació finançats per l'erari públic--  haurà de plantejar-se:

    * L'ús que fa dels documents PDF. Cada institució haurà de crear una política per establir en quins casos és adient aquest format i en quins no.
    * El flux de treball en la creació de documents PDF i les persones involucrades en aquest, per tal de garantir un nivell bàsic d'accessibilitat.
    * Una política de comunicació en la què caldrà explicitar el nivell d'accessibilitat dels documents PDF publicats, i en la què caldrà explicar als usuaris com aprofitar-ne els avantatges.

Vincles
[1] http://www.w3.org/TR/WCAG20/. En podeu trobar una traducció al català (pendent de ser aprovada pel W3C) a http://bd.ub.es/twcag/WCAG2CAT.html
[2] http://www.finance.gov.au/publications/pdf-accessibility-study/index.html
[3] http://www.appligent.com/talkingpdf-AGIMO-Report-Assessment

Comentaris

Un articolo lucido. Il problema dell'Accessibiltà peraltro é trasversale e tocca tutta l'erogazione dei contenuti digitali. Benvengano le riflessioni anche su aspetti limitati e/o formati specifici, quando il fine ultimo é quello di diffondere l'improrogabile ed impellente necessità di sviluppare nei professionali dell'informazione (e non) la coscienza e la conoscenza delle problematiche sull'accessibilità web.