Les barreres per accedir a la literatura científica

Versió per a imprimirVersió per a imprimir
Llorenç Arguimbau Vivó
Observatori de la Recerca (OR-IEC)
Institut d'Estudis Catalans
 

Research Information Network (2011). Access to scholarly content: gaps and barriers. <http://www.rin.ac.uk/node/1172>. [Consulta: 12/06/2012].


Els documents científics i tècnics són fonamentals per a l'activitat acadèmica i per a la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació (R+D+I). Ara bé, les noves tecnologies i els models emergents de negoci han transformat l'entorn informatiu dels investigadors i dels treballadors del coneixement, és a dir, d'aquells que la seva activitat laboral principal consisteix en desenvolupar i usar coneixement. Alguns canvis han facilitat l'accés a la informació, mentre que d'altres l'han complicat. Per exemple, l'augment de serveis per identificar literatura científica (Google Scholar, PubMed, Scirus, Scopus o Web of Science) facilita la localització de documents però, malgrat l'embranzida del moviment d'Open Access (OA), no sempre és fàcil accedir-hi. A més, els investigadors tampoc acaben d'entendre com poden reutilitzar els continguts oberts per a l'ensenyament, l'extracció de taules, figures o altres materials, la col·laboració o l'anàlisi de textos.

El propòsit principal de l'informe és investigar i quantificar el grau en què els membres de diferents comunitats del Regne Unit poden accedir a la literatura acadèmica publicada, en particular als articles de revista i a les comunicacions a congressos. L'estudi s'emmarca en una línia de treball per obtenir evidències significatives que permetin entendre millor la comunicació acadèmica actual i en un futur a mig termini. Per tant, és una iniciativa interessant perquè aporta proves objectives sobre les escletxes i barreres per accedir a la informació, i no exclusivament del món universitari.

Pel que fa a la metodologia de l'estudi, la majoria de la informació s'ha extret d'una enquesta en línia adreçada a investigadors i treballadors del coneixement de diversos sectors: universitats, centres sanitaris, instituts de recerca i empreses. S'han rebut 2.645 enquestes contestades, un 13,2% de les invitacions enviades.

L'estudi defineix el terme escletxa com una situació en el qual la informació necessària per a un propòsit específic no està accessible. D'altra banda, barrera es refereix a les limitacions que causen les escletxes. Així, algunes de les principals barreres detectades són les següents:

  1. Manca de coneixement dels recursos disponibles;
  2. Manca d'accés al programari i maquinari apropiat;
  3. Enllaços trencats, informació digital no disponible o en un format inconvenient;
  4. Informació disponible en una versió anterior;
  5. Manca d'afiliació a una biblioteca que hagi pagat una llicència;
  6. Obligació de fer un pagament desproporcionat respecte al benefici previst;
  7. Procés de compra feixuc;
  8. Conflicte entre els drets de l'autor o de l'editor i l'ús desitjat del contingut; i, per últim,
  9. Conflicte entre la gestió de drets digitals o les tecnologies de protecció i l'ús desitjat del contingut.

Respecte a les principals conclusions de l'informe, en primer lloc destaca que l'accés als articles resulta fàcil o relativament fàcil, sobretot per als enquestats del món universitari (93,1%), mentre que el sector de la indústria i el comerç registra una taxa del 79,1%.

En segon lloc, la majoria dels investigadors consideren que l'accés als articles ha millorat en els darrers cinc anys gràcies a innovacions com la compra bibliotecària consorciada o el moviment d'OA.

En tercer lloc, la barrera més habitual per accedir als articles és l'obligació de pagar. La majoria dels investigadors consideren que els preus són massa elevats. A més, un 23,6% presenten fortes objeccions a aquest tipus d'accés.

En quart lloc, les barreres poden comportar un augment significatiu d'activitats improductives i de pèrdua d'oportunitats. Si un document és de difícil accés, la majoria dels enquestats busquen un altre amb informació similar. Altres solucions alternatives són cercar una versió preliminar, contactar amb l'autor, pagar a l'editor o sol·licitar-lo per préstec interbibliotecari.

En cinquè lloc, les comunicacions a congressos es consideren menys importants (excepte en algunes disciplines com, per exemple, la informàtica) i presenten més dificultats de consulta (un 34,4% responen que l'accés resulta baix o molt baix). La principal barrera consisteix en el fet que no s'hagin publicat mai en línia.

En sisè lloc es detecta molta confusió sobre les llicències i els drets, especialment dels recursos electrònics, que s'hauria de resoldre.

Finalment, considero que les barreres descrites i les principals conclusions de l'informe demostren que els professionals de la gestió de la informació i de la documentació disposen de bones oportunitats de futur. En l'incert panorama actual, el principal valor de l'estudi consisteix en aportar dades objectives sobre l'abast i naturalesa de les escletxes i les barreres en la literatura acadèmica. Aquesta informació es pot combinar amb l'experiència dels diversos agents implicats en la comunicació científica: autors, editors, bibliotecaris, gestors de dipòsits digitals, organismes finançadors...

La finalitat seria obtenir un conjunt de recomanacions per solucionar les deficiències detectades i, així, potenciar l'accés universal al coneixement científic i tecnològic, element clau per al progrés de la societat.  

Comentaris

Gràcies per la ressenya. Jo voldria destacar un de les conclusions del document i que ens hauria fer pensar: "Whereas in the pre-digital era, the physical library was the first and possibly only port of
call for research information, today’s information environment is characterized by complexity: library systems, publisher and third party platforms plus a plethora of new social and other media."

Es posa de manifest que les eines de recuperació de què disposem avui dia resulten massa complexa per a l'usuari. Tenim el (s) catàleg (s), cercadors de plataformes de proveïdors de revistes, cercadors als dipòsits. Tota la informació a que podem donar accés no la tenim degudament integrada i fa que realment sigui complicat trobat tots allò que ens interessa. No és pas estrany que els nostres usuaris hagin de fer cerques diferents a cadascun dels nostres cercadors i això ens fa perdre visibilitat. Al final el que passa és que l'usuari busca l'article al Google, el troba, fa clic i com que la universitat paga la subscripció hi pot accedir sense problemes. Resultat? gastem molt en sistemes d'informació i l'usuari ni sap que ha accedit al document gràcies a la subscripció de la biblioteca.