LA CIUTAT CESSETANA DEL VILAR DE VALLS, ARRASSADA DURANT LA SEGONA GUERRA PÚNICA PER UN EXÈRCIT EQUIPAT AMB D’ARTILLERIA DE TORSIÓ

Dimecres, 22 Juny 2022.

Les excavacions realitzades el passat mes de maig a la ciutat cessetana del Vilar (Valls, Alt Camp) han identificat projectils de balista, artilleria de torsió que permetia llançar grans pedres esfèriques a més de 400 m.

Es tracta d’una ciutat d’unes 6 ha, de les quals s’ha identificat un barri situat al nord, de 1200 m2, amb un sistema defensiu format per una muralla de 8 m d’amplada, i un fossat de 14 m d’amplada i 4 m de fondària, reforçat per un mur d’escarpa. Enguany s’han excavat dos magatzems adossats a la muralla, destruïts per un intens incendi. Entre l’enderroc s’han localitzat fins a 8 projectils de pedra de diferents calibres, però tots amb un costat pla, una característica dels projectils de balista púnics, com els documentats a Cartago, Tossal de Manises o Sagunt. Cal recordar que fins a la conquesta de la ciutat púnica de Qart Hadast (Cartagena) el 209 aC, només els exèrcits cartaginesos disposaven d’aquest tipus d’armament a la península Ibèrica.

L’enderroc, format per grans fragments de teulada, tovots de les parets, i bigues de fusta, tot cremat, cobria un gran conjunt de més de 26 àmfores ibèriques, però també algunes de greco-itàliques, i púniques d’Ebusus o del cercle de l’Estret de Gibraltar. Es tracta d’un conjunt tancat, probablement en el 218 aC, de gran interès científic.

Durant una sèrie de prospeccions realitzades entre 2013 i 2015 a l’entorn de la ciutat, es van recuperar un gran nombre de monedes hispanocartagineses, de Massàlia i d’Empúries, a més de bales de fona de plom, cosa que suggereix la presència d’un campament militar de les tropes d’Anníbal Barca, establert a la zona entre l’estiu i la tardor del 218 aC. Per tant, la suma d’indicis suggereix que la ciutat va ser atacada i destruïda pels cartaginesos en aquestes dates.

La investigació es desenvolupa pel Grup de Recerca sobre l'Arqueologia de la Complexitat i els Processos d'Evolució social (GRAPCE) de la UB, en concret de l'equip PRÒMAC, que estudia la Protohistòria, el Mediterrani Antic i les Colonitzacions. Els treballs es realitzen en el marc del projecte del Centre d’Estudis Cessetans “El canvi sociocultural a la Cessetània oriental durant la Protohistòria i l'època romana republicana”, subvencionat pel Departament de Cultura de la Generalitat; del projecte “Caracterización social y funcional de los asentamientos urbanos de la Iberia septentrional” del Ministerio de Ciencia e Innovación (PID2019-106224GB-I00), i també gràcies a un conveni de col·laboració entre l’ajuntament de Valls i la Universitat de Barcelona.