Fontes Hispaniae Antiquae
Breu resum d’una trajectòria pionera i d’èxit
La potenciació de la recerca en Prehistòria i Món antic desenvolupada per Pere Bosch Gimpera (1891-1974) després de l’obtenció de la càtedra d’Història Antiga Universal i d’Espanya a la Universitat de Barcelona l’any 1916, i la creació del Seminari de Prehistòria i Història Antiga com a nucli de vertebració de l’activitat docent cristal·litzarà en la formació de l’anomenada Escola d’Arqueologia de Barcelona, sens dubte el nucli més dinàmic i amb major projecció internacional de l’arqueologia espanyola abans de la Guerra Civil. Una de les accions desenvolupades per Bosch Gimpera va ser facilitar l’accés a les aules barcelonines d’investigadors de reconegut prestigi per impartir seminaris docents que complementessin els continguts dels temaris impartits en les seves assignatures. Un d’aquests investigadors, ja vinculat a l’Institut d’Estudis Catalans i al Servei d’Investigacions Arqueològiques d’aquesta institució, va ser Adolf Schulten (1870-1960), que va presentar, al dit Institut d’Estudis Catalans, un projecte per recórrer en vaixell la costa de Catalunya amb l’objectiu d’identificar els indrets esmentats a l’obra d’Aviè, Ora Maritima. Atret per la idea i sempre interessat en vincular la documentació del les fonts clàssiques i el registre arqueològic en les seves docència i recerca, Bosch va comprendre la transcendència de l’idea i, amb en Schulten, van concloure la necessitat de disposar, per la Península Ibèrica, d’una recopilació de les informacions incloses en els textos clàssics grecs i llatins similar al projecte estructurat amb la mateixa finalitat a l’àmbit cultural alemany l’any 1819, la sèrie Monumenta Germaniae Historica, de la que es va publicar el primer volum l’any 1826.
La col·laboració esmentada va permetre la publicació, l’any 1922 del primer volum, FHA I: A. Schulten (edición), Avieno, Ora Maritima (Periplo massaliota del siglo VI. a. de J.C., junto con los demás testimonios anteriores al año 500 a. de J.C., en edició llatina i, posteriorment, bilingüe. El volum va ser editat per la Universitat de Barcelona encetant així una col·lecció dirigida per Bosch Gimpera i Schulten, essent el responsable de la translació i dels comentaris l’hispanista alemany. Els següents volums, fins a la Guerra Civil, seguiren el mateix esquema. FHA II: A. Schulten (edición y comentario), 500 a. de J.C. hasta César (1925); FHA III: A. Schulten (edición y comentario), Las guerras de 237-154 a. de J.C. (1935) y FHA IV: A. Schulten (edición y comentario), Las guerras de 154-72 a. de J.C. (1937). La Guerra Civil no va trencar el treball editorial, donant-se la circumstància que Bosch Gimpera va endur-se a l’exili les galerades i proves d’impremta del volum cinquè, que, un cop recuperades, van ser editades sota la direcció d’Adolf Schulten i Lluís Pericot (1899-1978): FHA V: A. Schulten (edición y comentario), Las guerras de 72-19 a. de J.C. (1940). La sèrie va modificar la cadència a partir d’aquest moment, i el següent volum, FHA IX: R. Grosse (edición y comentario), Las fuentes de época visigoda y bizantina, va ser publicat l’any 1947. Schulten reprendrà el treball l’any 1952 amb l’edició d’un nou volum, FHA VI: A. Schulten (edición, traducción y comentario), Estrabón. Geografía de Iberia, l’últim dels que es responsabilitzarà. Sempre amb la direcció de Pericot, es publicarà un nou volum, FHA VIII: R. Grosse (edición y comentario), Las fuentes desde César hasta el siglo V d. de J.C. (1959), interrompent-se tot seguit la sèrie. Vint anys més tard, Joan Maluquer de Motes (1915-1988) va decidir reprendre la sèrie, des de l’ Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona, amb l’edició del volum mancant, FHA VII: V. Bejarano (edición, índices y traducción), Hispania Antigua según Pomponio Mela, Plinio el Viejo y Claudio Ptolomeo, amb pròleg del mateix Maluquer de Motes, i edició de Virgilio Bejarano Sánchez (1922-2007).
La sèrie Fontes Hispaniae Antiquae ha estat criticada en diferents ocasions adduint una certa manca de rigor en el procés de selecció dels fragments realitzat per Schulten, incomplerts de vegades i extrets de context en altres, però sens dubte la seva edició ha marcat el treball de recerca sobre la Protohistòria i la Història Antiga peninsulars al llarg de més d’un quart de segle, essent la prova més fefaent del seu impacte la no culminació d’altres projectes similars que, en dates molt més recents, van intentar prendre el relleu i millorar-lo.
Francisco Gracia Alonso
Fontes Hispaniae Antiquae
FHA II. A. Schulten (edición y comentario), 500 a. de J.C. hasta César, Barcelona, 1925.
FHA III. A. Schulten (edición y comentario), Las guerras de 237-154 a. de J.C., Barcelona, 1935.
FHA IV. A. Schulten (edición y comentario), Las guerras de 154-72 a. de J.C., Barcelona, 1937.
FHA V. A. Schulten (edición y comentario), Las guerras de 72-19 a. de J.C., Barcelona, 1940.
