Facultat de
Belles Arts

Des dels happenings realitzats a mitjans dels anys seixanta, com Para inducir el espíritu de la imagen (1966) o El helicóptero (1967), passant per l’escriptura i la crítica de l’art d’avantguarda d’aquella època, amb llibres cabdals com El pop-art (1967) i Happenings(1967), que reuneix diverses veus teòriques, fins a la creació dels grups d’estudi i lectura dels textos de Jacques Lacan o la descoberta del còmic com a forma artística, amb la celebració de la 1a Biennal Mundial de la Historieta el 1968 i la publicació del llibre La historieta en el mundo moderno (1970), la incombustible activitat d’Oscar Masotta (1930-1979) té com a eix estructural l’afany de transmissió, ja sigui a través de l’acció, de la paraula o de la teoria i la pràctica psicoanalítiques.

En aquest seminari proposem un diàleg entre diferents generacions: des dels qui el van conèixer, amics i alumnes, fins a artistes que, des del present, s’han acostat a la seva obra. Primer a Buenos Aires i després a l’exili a la Barcelona postfranquista, l’argentí es convertirà en una referència (gairebé secreta) per a diverses generacions d’artistes, psicoanalistes i intel·lectuals d’altres disciplines com la literatura o el pensament. Podem entendre la transmissió de Masotta com una deflagració que deixa rastre, que canvia o descobreix les trajectòries vitals de molts col·laboradors i amics: des del grup Arte de los Medios (amb Roberto Jacoby, Raúl Escari i Eduardo Costa) fins al treball entorn del còmic amb còmplices com el semiòleg Oscar Steimberg, o les classes impartides a joves estudiants universitaris que, després de ser-ne alumnes, van iniciar el seu camí com a psicoanalistes lacanians.

Coordinat per Cloe Masotta. Amb la participació d’Enric Berenguer, Nora Catelli, Rithée Cevasco, Dora García, Ana Longoni i Martín Vitaliti.