Exposició – Facultat de Belles Arts

EXPOSICIÓ: VINCLES INTERGENERACIONALS. COMPARTIR SAVIESES

11/06/202510/06/2025 por InfoBBAA

Fins al 16 de juny a la Sala d'Exposicions

Les nostres estudiantes, estudiants, estudiantxs, cada cop més s’apropen a aquelles generacions que els han precedit: ja sigui com a homenatge, com a necessitat reivindicativa del seu llegat, de repetició de cicles de vida, com nota d’alerta de preocupacions d’allò que no hauria de tornar a succeir o com a intercanvi d’aprenentatges. Nosaltres els docents els acompanyem en aquestes inquietuds i també en som còmplices quan proposem activitats que ens acosten a aquestes reflexions. Així, voldríem recuperar, com a mostra, algunes de les resolucions fetes en les nostres aules i tallers, que apleguin aquestes cerques.

Participants: Gabriela a Carvalho, Raúl Alcaraz, Erik Alvarado, Clàudia Álvarez, Emma Anfruns, Minola Ardelean, Martina Balagué, Helena Barea, Arantxa Cabré, Priscila Carrera, Laura Copetti, Carla de Leonardo, Núria Escoda, Margalida Estelrich, Laura Fernández, Cinta Ferreres, Ariadna García, Míriam García, Teresa Gatterer, Mònica Jofre, Sol Melina Khun, Alba López, Sara Martín, Yanira Martínez, Duna Masó, Julia Mayer, Celeste Moreno, Llum Muñoz, Noa Páez, Amàlia Pellicer, Alícia Ramentol, Anna Roca, Carmen Sánchez, Antonia Sansó, Marta Subirana, Antonia Sastre, Eulàlia Tort, Lide Ulazia i altres estudiants dels cursos precedents 2022-23 i 2023-24.

Comissariat novell: Arantxa Cabré Roman, Estel Puigarnau Moreno i Míriam García Posada

Tutoria: Eulàlia Grau i Costa, Andrea Martínez Arroyo i Joan Miquel Porquer Rigo.

Fins al 16 de juny a la Sala d’Exposicions de la Facultat de Belles Arts.

PATRIM’24 – HELENA RIPOLL LLOPART

05/06/202504/06/2025 por InfoBBAA

Estructures calcicocelulòsiques

Aquestes peces sorgeixen del vincle entre dos materials, el ciment i el paper. De veure quines són les seves característiques, d’entendre’ls, d’observar-los, d’ajuntar-los. La hibridació d’aquests dos materials li permet subvertir la idea tradicional que s’associa als usos del paper i del ciment, entrecreuant els seus llenguatges, donant peu a una relació estètica i processual entre ells.

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

PATRIM’24 – MARÍA CARRASCO MARÍN

05/06/202504/06/2025 por InfoBBAA

La Niña de Fuego

La Niña de Fuego es una obra que combina mi amor por el flamenco con una exploración profunda de temas como la identidad, la resistencia y la transformación. Este proyecto, que incluye una performance en vivo y su representación en video, ha sido una experiencia increíblemente personal y transformadora. Todo comenzó con mi fascinación por la copla «La Niña de Fuego». Esta canción siempre ha resonado conmigo por su capacidad de transmitir emociones tan in-tensas y complejas. La figura de la niña de fuego, con su mezcla de vulnerabilidad y fuerza, me inspiró a experimentar y finalmente crear una obra que evocase estos mismos sentimientos. Desde pequeña, el flamenco ha sido una parte importante de mi vida. Mi abuelo Jaime, que tocaba la guitarra de oído, me cantaba «La Niña de Fuego» cuando era niña. Cada Septiembre en época de vendimia, mientras mi abuelo trabajaba, cantaba una y otra vez el estribillo de “La niña de fuego”, improvisando sobre la estructura que él intuía de memoria. Él era prácticamente analfabeto y a penas tenía medios para registrar o reproducir esta canción. Y así, cantando juntos esta preciosa obra de Manolo Caracol, logró pasar de su boca a la mía. Afortunadamente y tras experimentar mucho he logrado reinterpretarla 20 años más tarde. Esta obra es, en muchos sentidos, un homenaje a esas raíces y a las personas que me han inspirado y acompañado en mi camino artístico. La performance en vivo de «La Niña de Fuego» fue un viaje emocional.

La pieza se centra en mi interpretación como la niña de fuego, utilizando mi voz y mi cuerpo para contar una historia de lucha y transformación. La voz es el eje central, modu-lándose para reflejar diferentes estados emocionales, desde la desesperación hasta la esperanza. Utilicé la vibración del diafragma y movimientos horizontales del cuerpo para crear una conexión visceral con el público. Estos movimientos no son coreográficos en el sentido tradicional, sino expresiones físicas de las emociones que estaba sin-tiendo en ese momento. El estar totalmente estirada, cada respiración, cada vibración, era una forma de comunicar algo.

La tecnología jugó un papel crucial en la performance. Los efectos de sonido crearon un entorno envolvente que interactuaba con mi actuación. Estas herra-mientas no eran solo accesorios, sino partes integrales de la narrativa que ayuda-ban a crear una atmósfera única y poderosa.

El video de «La Niña de Fuego» es una reinterpretación poética de la performance en vivo. Quería que este video capturara la misma intensidad emocional, pero también ofreciera algo nuevo. A través del video, pude manipular elementos visua-les y sonoros de maneras que no son posibles en una actuación en vivo. Desde el primer fotograma, el video busca sumergir al espectador en un mundo cargado de simbolismo y emoción. Utilicé primeros planos y tomas íntimas para crear una conexión más profunda con la audiencia. Cada detalle, desde la luz has-ta el sonido, está diseñado para resonar a nivel emocional. La voz sigue siendo el corazón del video. Sus modulaciones y matices crean una textura sonora rica que envuelve al espectador. Además, la tecnología visual se utiliza para amplificar esta experiencia, con efectos de iluminación y proyecciones que añaden profundidad y contexto a la narrativa. «La Niña de Fuego» es un proyecto que me ha permitido explorar y expresar mu-chas de las emociones y experiencias más profundas de mi vida. A través de la voz y el cuerpo, he podido contar una historia que resuena no solo conmigo, sino con muchas otras personas. Este proyecto ha sido un viaje de autodescubrimiento y transformación, y estoy increíblemente agradecida por la oportunidad de com-partirlo. Espero que esta obra inspire a otros a explorar sus propias historias y emociones, y a encontrar su propia voz en el proceso. La niña de fuego vive en cada uno de nosotros, y a través del arte, podemos encontrar la fuerza y la belleza en nuestras propias luchas y transformaciones.

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

PATRIM’24 – JUDITH KATHERINE ALTAMIRANO CASTILLO

05/06/202504/06/2025 por InfoBBAA

Pieles en tránsito

El proyecto Pieles en tránsito surge de una profunda reflexión sobre la soledad experimentada por aquellas personas que se encuentran fuera de su país de origen y que a su vez no se sienten parte de ningún lugar, enfrentando una especie de limbo que les lleva a cuestionarse sobre sus orígenes y lugares de pertenencia.

El Trabajo de Fin de Grado se desarrolla desde el sentimiento colectivo, para luego seguir desde un marco individual centrándose en la experiencia personal. Se busca mostrar que no es un hecho aislado y que no solo pasan esta experiencia las personas nacidas u originarias de un país en concreto, sino que también puede darse en migrantes exteriores o interiores de un mismo país de procedencia.

La obra pretende enfocarse en evidenciar el lenguaje ofensivo o la manera en cómo nos comunicamos, este análisis busca comprender cómo la manera de expresarse puede afectar tanto a la persona emisora como receptora, incluyendo el impacto del uso de algunas palabras peyorativas y en cómo se transforman o mutan a través del tiempo, así como la idea que apunta Mieke Bal, los conceptos viajan al igual que las personas migrantes y se perciben más como una ventaja que como una desventaja; pudiendo transformar y buscar un equilibrio en la sociedad evitando el uso de términos de tono ofensivos, optando por una comunicación basada en el respeto. Aprendiendo que existen distintas etnias, culturas, cuerpos, géneros, etc., con el objetivo de derrocar los prejuicios y estereotipos marcados en el devenir histórico por la sociedad.

Para ello, se lleva a cabo una investigación en imágenes, concretamente de noticias que reflejan esta problemática y el tránsito de personas europeas hacia América entre la primera década del primer franquismo y la posguerra entre los años 1940 y 1970. La imagen detonante de este viaje será extraída de su contexto, la del barco llamado El Elvira lleno de inmigrantes españoles canarios llegando ilegalmente a las costas de Venezuela. Este hecho, que me impactó personalmente, será significativo para poner de relieve un tránsito que se emprende en busca de una vida mejor. Con él se busca recordar el pasado y traer al presente esta serie de sucesos que no son nada distintos a los de nuestra actualidad en 2024.
De este modo, se aborda el constante movimiento humano y se introducen en mi obra conceptos perimetrales tales como fronteras, líneas y divisiones, los cuales deberían diluirse resultando ser cada vez más lejanos, puesto que la sociedad actual se caracteriza por la mezcla de etnias y culturas dondequiera que se vaya. Se examina también la experiencia de los hijos de migrantes, conocidos como la “segunda generación”, quienes buscan encajar e integrarse en una sociedad que a menudo les rechaza por ser hijos de padres no originarios de una misma región. Esto abre la pregunta sobre cómo deben sentirse o vivir estas personas con una identidad dividida

La finalidad de este proyecto consiste en aportar evidencias desde el contexto de la práctica artística a través de técnicas textiles, de imprenta y bordado evidenciando una realidad en nuestro entorno sin caer en la victimización, al tiempo que se reitera que la pluralidad cultural forma parte de la riqueza de nuestra sociedad. Una riqueza que se incrementa con la evolución natural del mismo lenguaje que se adapta, viaja, y nosotros con él.

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

PATRIM’24 – JUDIT FREIXAS BOIX

05/06/202504/06/2025 por InfoBBAA

Paraula de Paraules

Paraula de paraules és un recull de reflexions al voltant de la situació del llenguatge en el context actual mediat per la xarxa. Una anàlisi i una experimentació que cerquen evidenciar la qualitat dels missatges que consumim, la forma que presenten, qui els genera, com ens arriben i quines són les veritats subjacents que se’n desprenen.

Una proposta vertebrada al voltant de tres obres que ofereixen més preguntes que respostes i que necessiten un espectador que hi interactuï. Un projecte nascut de la paraula com a subterfugi de creació que es formalitza en tres llibres d’artista connectats amb un objectiu: obrir la conversa.

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

PATRIM’24 – EDUARD CLAVER ALTISEN

05/06/202504/06/2025 por InfoBBAA

República blanca. La història com a espai de lluita

República blanca. La història com a espai de lluita és una instal·lació formada per Constitution, Elles i Atlas, tres peces que dialoguen amb relats de la història. Aquests, no són únics: es configuren en funció de qui, com i quan es creen. Sedimenten, es modifiquen i generen significats depenent de qui els desxifra.

S’enfoca la mirada a la revolta de la Comuna de París de 1871, una acció revolucionària carregada d’intencions, incertesa i potència; d’esdeveniments i conseqüències poc valorades i impulsada per milers de persones poc protagonistes.

La Comuna governà durant 72 dies farcits de debat i decrets anti-sistema, fou una revolta per recuperar l’esperança en el futur. Milers de dones ho arriscaren tot per la seva dignitat, en un fet que en la seva derogació esdevé un referent revolucionari per compondre noves realitats.

El projecte és una recerca pels marges atapeïts d’idees, personatges i accions apartades del relat hegemònic. Es configuren noves trames de sentit, per descolgar com arqueòlegs allò enterrat que apareix sobtadament, i es fa evident silenciosament. En blanc, com a trànsit entre l’oblit i la presència, com a color d’un silenci ple de ressò dels discursos del canvi i de les converses a les barricades. El blanc no juga a favor de res ni de ningú sinó que ofereix la possibilitat d’un inici transparent i col·lectiu.

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

Exposició de pintures al Mercat Abaceria de Barcelona

05/05/202505/05/2025 por InfoBBAA

L'alumna Andrea Quero exposa les obres finalistes del Concurs de pintura al Passeig de Sant Joan

L’alumna del grau en Belles Arts, Andrea Quero, inaugura dijous 8 de maig de 2025, a les 19 h, una exposició individual de pintures al Mercat Abaceria Central, al passeig de Sant Joan de Barcelona (C/Indústria – 1a planta – Sala Polivalent).

L’Andrea Quero va ser una de les finalistes amb accèssit dels Concursos de pintura al passeig de Sant Joan. Amb aquestes exposicions els organitzadors volen donar a conèixer l’obra artística de pintors que, segons el jurat, són d’una alta qualitat, tant d’artistes que ja tenen una trajectòria reconeguda, com d’altres que es troben a l’inici d’aquesta, però amb una producció pictòrica de gran personalitat que apunta a un futur brillant.

L’exposició està comissariada per Ramon Casalé Soler i organitzada per l’Associació de Veïns i Amics del Passeig de Sant Joan i Associació de Comerciants Mercat Abaceria Central.

Del 8 de maig fins al 7 de juny de 2025. L’entrada és gratuïta.

De dilluns a dijous	de 08:00 h a 15:30 h i de 17:00 h a 20:30 h
Divendres	de 08:00 h a 20:30 h
Dissabtes	de 08:00 h a 15:00 h

NOUS TALENTS 2025

05/05/202505/05/2025 por InfoBBAA

El 6 de maig a les 12 h s’inaugura l’exposició Nous Talents 2025 a la Facultat de Belles Arts.

Fins al 16 de maig, podreu descobrir de les pintures de:

Nora Corberó Grifell
Sara Fernández Parrilla
Julia Franco Álvarez
Natalia Gómez Sesé
Lola Martínez Galdeano
Andrea Quero Carcereny
Anna Pineda
Marcel Ramos Berg
Candela Reyes
David Terroba

L’exposició, comissariada per Lydia de Casademunt, estarà ubicada a:

Sala d’exposicions de la Facultat de Belles Arts. Edifici principal (C/ Pau Gargallo 4).

Del 6 al 16 de maig de 2025.

Mostra fotogràfica de talent català emergent als Estats Units

15/04/202515/04/2025 por InfoBBAA

Foto Colectania presenta una exposició a Washington D. C. amb els projectes finalistes d'El Projector 2024

Des del passat 7 d’abril es pot visitar al Centre Cultural de l’Ambaixada d’Espanya a Washington D.C., una exposició amb els projectes finalistes d’El Projector 2024, un programa dedicat al talent emergent en fotografia organitzat per l’entitat Foto Colectania. La mostra està ubicada a les tanques exteriors del centre, on romandrà durant un any.

Foto Colectania és una entitat sense ànim de lucre, creada a Barcelona l’any 2002, amb l’objectiu de difondre la fotografia i donar-la a conèixer en l’àmbit social, artístic i educatiu del nostre país.

Amb 15 edicions a l’esquena, El Projector s’ha consolidat com una plataforma clau per donar visibilitat als joves fotògrafs formats a les escoles de fotografia més destacades de Barcelona. Aquesta instal·lació reuneix les obres dels vuit artistes seleccionats en l’edició 2024, i representa una oportunitat única per explorar els diversos estils i enfocaments d’una nova generació de creadors visuals que ens conviden a experimentar el món des de perspectives artístiques úniques.

Els artistes presentats i les escoles de fotografia que representen són:

Andrés Bustamante (FD, Fotodesign School Barcelona)
Irma Collín (Instituto 8)
Rosa Franco Mendoza (IEFC, Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya)
Aitana García (Escola d’Art i Disseny Serra i Abella)
Marina Giraldos i López (IDEP, Escola Superior d’Imatge i Disseny)
Karim Khourrou Gadour (Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona)
Gabriel Piñero (LABASAD, Escola Superior d’Arts i Disseny de Barcelona
Albert Rocafort (LCI Barcelona)

Un dels projectes seleccionats és “Ghorba” de Karim Khourrou Gadour, de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Ghorba és una paraula àrab sense traducció aparent que expressa la sensació d’estar lluny de la llar. Com a fill d’immigrants marroquins, l’autor explora el seu mestissatge cultural i com això ha afectat el desenvolupament de la seva identitat, ja que quan va al Marroc és espanyol, però quan està a Espanya sempre és el marroquí; és a dir, sempre és “l’altre”. El seu objectiu és trobar un punt de cohesió entre aquestes dues cultures que conviuen en el seu interior buscant respostes en el llegat familiar, el pes de la religió i la societat en la qual viu.

Amb més de 500 projectes presentats al llarg de les seves 15 edicions, El Projector s’ha convertit en una plataforma per impulsar l’obra de joves creadors i en un espai per fomentar la connexió entre institucions educatives dedicades a la fotografia.

Espai expositiu
Spanish Cultural Center – Embassy of Spain
2801 16th Street, NW. Washington, D.C. 20009
https://www.spainculture.us/

DÉJÀ-VU a l’exposició CERVELL(S) del CCCB

20/07/202220/07/2022 por InfoBBAA

L’exposició Cervell (s) ens endinsa tant en l’anatomia del cervell com en tot allò que aquest genera: la consciència, el pensament abstracte, el llenguatge, la imaginació, els somnis i la memòria. La mostra també indaga en altres ments més enllà de la humana: les intel·ligències artificials, animals i col·lectives, i les d’organismes sense cervell.

Per què hi ha cervells? D’on surt la consciència? I la creativitat?
Què passa quan la ment emmalalteix? Es poden crear màquines
intel·ligents? Què podem aprendre de la intel·ligència col·lectiva de
les formigues? «Cervell(s)» aprofundeix en aquestes qüestions i moltes
d’altres mitjançant l’observació del ric paisatge de la cognició i el
seu desenvolupament històric, des dels sistemes naturals fins als
sistemes creats per l’ésser humà. A través d’un recorregut que combina
material històric, científic i artístic, i que planteja preguntes
obertes al visitant, l’exposició qüestiona la nostra comprensió de
l’experiència conscient i explora el que pot passar quan aquesta
experiència s’interromp o es malmet.

El projecte Déjà-Vu de Pilar Rosado i Joan Fontcuberta es presenta per primer cop al públic al CCCB.
Conjuntament amb Joan Fontcuberta, han aplicat la tecnologia de xarxes neuronals generatives al conjunt d’imatges compost per totes les obres que pertanyen a la col·lecció del Museu del Prado.
Aquests models informàtics, que en certa manera emulen el funcionament del nostre cervell, poden determinar els patrons que es repeteixen amb més freqüència a la col·lecció i són capaços de predir i crear obres noves en la continuïtat plàstica de les existents.

L’exposició, que s’inaugura el 26 de Juliol a les 19 hores, es podrà visitar del 27-07-202 al 11-12-2022.

Ubicació:Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona CCCB ( C/Montalegre, 5 – 08001 Barcelona)
Dates : 27 de Juliol al 11 Desembre del 2022
Inaguració: 26 de Juliol a les 19h
Web: https://www.cccb.org/ca/exposicions/fitxa/cervells/237851?utm_medium=publicitat&utm_source=bonart&utm_campaign=CervellsCCCB

https://www.cccb.org/es/exposiciones/ficha/cerebros/237851

Fins al 16 de juny a la Sala d'Exposicions

Estructures calcicocelulòsiques

La Niña de Fuego

Pieles en tránsito

Paraula de Paraules

República blanca. La història com a espai de lluita

L'alumna Andrea Quero exposa les obres finalistes del Concurs de pintura al Passeig de Sant Joan

Foto Colectania presenta una exposició a Washington D. C. amb els projectes finalistes d'El Projector 2024

Adreça electrònica: sec.ba@ub.edu