Àliga perdiguera
Tot i l’elevat nombre de treballs sobre dieta en poblacions de l’àliga perdiguera a Europa occidental, la relació entre la disponibilitat de preses, el seu consum i els paràmetres vitals de les àligues era encara poc coneguda. Per aquest motiu, per analitzar l’efecte de la disponibilitat de preses, es va recopilar informació sobre la dieta de l’àliga perdiguera en diverses regions europees del 1968 al 2006, i es va analitzar com varia aquesta dieta arran de l’impacte de la malaltia hemorràgica del conill (RHD), apareguda per primer cop el 1988. Els resultats mostren que la presa més consumida per les àligues abans de l’entrada de l’RHD era el conill, seguit dels coloms i les perdius. Tot i això, mentre que a les zones meridionals el conill i la perdiu eren les preses més capturades, a les àrees septentrionals, i probablement pel fet que aquestes dues preses eren més escasses, les àligues ampliaven el ventall de preses consumint coloms i altres ocells. Després de l’aparició del RHD, el consum de conill disminueix un 30 %, i aleshores les àligues diversifiquen la dieta capturant altres mamífers, coloms, còrvids i altres aus. Aquesta situació, juntament amb el fet que les àligues segueixen capturant en proporció més conill del que hi ha al medi, posa de rellevància la importància d’aquesta espècie-presa en les àligues i, per tant, que el conill és una espècie-clau.
Per altra banda, per investigar la dieta dels polls, així com determinar si l’Anàlisi d’Isòtops Estables (AIE) permet representar amb exactitud els patrons tròfics, es va analitzar mostres d’egagròpiles i plomes dels polls obtingudes entre els anys 2008 i 2011 en diversos territoris de Catalunya. Per reconstruir la dieta de les àligues mitjançant l’anàlisi d’isòtops de les plomes, una aproximació metodològica totalment innovadora en estudis de dieta d’àliga perdiguera, primer es va caracteritzar la composició d’isòtops estables del carboni (C), el nitrogen (N) i el sofre (S) en les principals categories de preses i després es van comparar aquests valors amb els presents en les plomes dels polls. Els resultats indiquen que l’AIE a partir de les plomes és eficaç per inferir la dieta de l’espècie durant l’època de cria. L’AIE també va permetre testar els efectes de la composició de la dieta sobre l’estat dels polls i sobre les taxes vitals durant els anys 2010 i 2011. En aquest sentit s’observa que un major consum de preses preferides per l’espècie, com el conill i la perdiu, millora la condició corporal dels polls i la productivitat anual dels territoris.
Aquesta informació és de gran utilitat per a la conservació de l’espècie, ja que suggereix que als territoris on es detecten les taxes vitals més negatives per a les àguiles (productivitat, supervivència, etc.), cal orientar les accions de conservació a millorar els recursos tròfics (conills, perdius, coloms, etc.) per tal de millorar aquests indicadors.
Aquests estudis han rebut el suport del Departamento de Educación del Gobierno de Navarra, el Ministerio de Ciencia e Innovación i el Ministerio de Economia y Competitividad, així com la col·laboració de molts altres organismes.
Publicacions relacionades
A43.- RESANO-MAYOR, J., HERNÁNDEZ-MATÍAS, A., REAL, J., PARÉS, F., MOLEÓN, M., MATEO, R., ORTIZ-SANTALIESTRA, M.E. 2016. The influence of diet on nestling body condition of an apex predator: a multi-biomarker approach. Journal of Comparative Physiology B, 186 (3): 343–362. https://doi.org/10.1007/s00360-016-0967-3 pdf
A41.- RESANO-MAYOR, J., REAL, J., MOLEÓN, M., SÁNCHEZ-ZAPATA, J. A., PALMA, L. & HERNÁNDEZ-MATÍAS, A. 2015. Diet-demography relationships in a long-lived predator: from territories to populations. Oikos. doi: 10.1111/oik.02468 pdf
A40.- ORTIZ-SANTALIESTRA, M.E., RESANO-MAYOR, J., HERNÁNDEZ-MATÍAS, A., RODRÍGUEZ-ESTIVAL, J., CAMARERO, P.R., MOLEÓN, M., REAL, J. & MATEO, R. 2015. Pollutant accumulation patterns in nestlings of an avian top predator: biochemical and metabolic effects. Science of The Total Environment, 538: 692-702. http://dx.doi.org/10.1016/j.scitotenv.2015.08.053 pdf
A37.- RESANO-MAYOR, J., HERNÁNDEZ-MATÍAS, A., REAL, J., MOLEÓN, M., PARÉS, F., INGER, R. & BEARHOP, S. 2014. Multi-Scale Effects of Nestling Diet on Breeding Performance in a Terrestrial Top Predator Inferred from Stable Isotope Analysis. PLoS ONE9(4): e95320. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0095320 pdf
A35.- RESANO-MAYOR, J., HERNÁNDEZ-MATÍAS, A., REAL, J., PARÉS, F., INGER, R. & BEARHOP, S. 2013. Comparing pellet and stable isotope analyses of nestling Bonelli’s Eagle Aquila fasciata diet. Ibis. doi: 10.1111/ibi.12095 pdf
A33.- MOLEÓN, M., SEBASTIÁN-GONZÁLEZ, E., SÁNCHEZ-ZAPATA, J. A., REAL, J., PIRES, M. M., GIL-SÁNCHEZ, J. M., BAUTISTA, J., PALMA, L., BAYLE, P., GUIMARÃES, P. R. & BEJA, P. 2012. Changes in intrapopulation resource use patterns of an endangered raptor in response to a disease-mediated crash in prey abundance. Journal of Animal Ecology, 81: 1154–1160. doi: 10.1111/j.1365-2656.2012.02006.x pdf
A32.- RESANO, J., BAYLE, P., REAL, J., HERNÁNDEZ, A., VINCENT-MARTIN, N. & RAVAYROL, A. 2012. Analyse du régime alimentaire de l’Aigle de Bonelli Hieraaetus fasciatus (Vieillot, 1822) pendant la saison de reproduction 2010 en France. Nature Provence, 1: 95–101. pdf
A31.- RESANO, J., HERNÁNDEZ-MATÍAS, A., REAL, J. & PARÉS, F. 2011. Using stable isotopes to determine dietary patterns in Bonelli’s Eagle (Aquila fasciata) nestlings. Journal of Raptor Research, 45 (4): 342-352. http://dx.doi.org/10.3356/JRR-11-13.1. pdf
A23.- MOLEÓN, M., SÁNCHEZ-ZAPATA, J.A., REAL, J., GARCÍA-CHARTON; J.A., GIL-SÁNCHEZ, J.M., PALMA,L., BAUTISTA, J. & BAYLE, P. 2009. Large scale spatio-temporal shifts in the diet of a predator mediated by an emerging infectious disease of its main prey. Journal of Biogeography, 36 (8): 1502–1515. doi: 10.1111/j.1365-2699.2009.02078.x pdf
A21.- MONLEÓN, M., GIL, J.L., REAL, J., SÁNCHEZ-ZAPATA, J.A., BAUTISTA, J., SÁNCHEZ-CLEMONT, J.F. 2007. Non-breeding feeding ecology of Bonelli’s eagle Hieraaetus fasciatus in the Iberian Peninsula. Ardeola, 54 (1): 135-143. pdf
A10.- REAL, J. 1996. Biases in diet study methods in the Bonelli’s eagle. The Journal of Wildlife Management, 60: 632-638. pdf
D5.- RESANO MAYOR, J. 2014. Estudio de la ecología trófica del águila perdicera Aquila fasciata: efectos de la dieta sobre la condición corporal, las tasas vitales y la demografia. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
D2.- REAL, J. 1991. L’àliga perdiguera Hieraaetus fasciatus a Catalunya: status, ecologia tròfica, biologia reproductora i demografia. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
E34.- RESANO, J. 2010. L’utilisation des isotopes stables (δ13C, δ15N et δ34S) dans l’étude du régime alimentaire de l’Aigle de Bonelli Aquila fasciata en Catalogne. In: SCHER O. & M. LECACHEUR (Eds.), 2011. La conservation de l’Aigle de Bonelli. Actes du colloque international, 28 et 29 janvier 2010, Montpellier. CEN LR, CEEP, CORA FS & DREAL LR: 58-61. pdf
Enllaços relacionats
- Capítol del programa ‘El bosque protector’ de TVE sobre l’àliga perdiguera (28/08/2016): Veure
- Reconstruint la dieta de l’àliga perdiguera amb l’anàlisi d’isòtops per millorar la protecció d’aquest rapinyaire (07/07/2014): Llegir més
