Àliga perdiguera

El coneixement de les àrees i els hàbitats utilitzats pels individus d’àliga perdiguera és un aspecte clau de la biologia d’aquesta espècie. Es coneix que les àligues adultes viuen en parella i ocupen un mateix territori durant tot l’any, mentre que els joves es desplacen fins a les anomenades àrees de dispersió on passen uns dos o tres anys fins que s’instal·len en un territori propi i s’aparellen. Tot i així, encara falta molta informació sobre les àrees i els hàbitats utilitzats per les àligues, tant als territoris reproductors com a les àrees de dispersió. Per mirar de resoldre aquesta situació, doncs, vam realitzar diversos estudis sobre l’ús de l’espai i selecció d’hàbitat per part d’aquesta espècie.

Per tal de conèixer exactament com són aquests territoris, es van seguir els moviments de 18 exemplars de 12 territoris diferents mitjançant radioseguiment terrestre durant un any consecutiu entre els anys 2002 i 2006. Segons els resultats, quan no és època de cria les àligues exploten territoris més extensos i passen més temps fora dels nius, tot i que les àrees de nidificació continuen sent importants ja que sovint les àligues les empren per descansar, refugiar-se i dormir. Per això, les regulacions de conservació a les àrees de cria no s’haurien de tenir en compte únicament durant el període de reproducció, sinó durant tot l’any, per exemple la regulació de les activitats de lleure que provoquen molèsties a les àligues. Els resultats també revelen que les àligues empren àrees allunyades dels nius, òptimes per a la caça i que són clau per a la supervivència dels individus territorials, però que sovint no gaudeixen de cap tipus de protecció.

La informació provinent de 17 dels 18 individus radioseguits entre 2002 i 2006 també es va utilitzar per conèixer quins són els hàbitats més utilitzats dins els territoris de les àligues. Els resultats obtinguts mostren que els principals hàbitats dins els territoris de les àligues són els matollars, els boscos de coníferes, els conreus, es boscos d’escleròfil·les, els roquissars i les àrees urbanitzades. L’hàbitat dominant a les àrees de nidificació són els roquissars, on situa el niu en un barranc o cinglera, mentre que els matollars dominen a les àrees de caça, ja que aquests mantenen les màximes abundàncies de conill i perdiu, les principals preses de l’àliga perdiguera. A més, la mida dels territoris es troba inversament correlacionada amb la proporció de matollars, fet que suggereix que aquest és un hàbitat clau per a la conservació de l’espècie.

Finalment, per tal de localitzar les zones de dispersió i conèixer la selecció dels tipus hàbitat, entre 1986 i 1993 es van marcar 122 joves amb anelles i marques alars. Gràcies a això, es van localitzar les àrees de dispersió on es concentren els joves, zones agrícoles de secà que s’alternen amb àrees arbustives i amb elevades abundàncies de conill i perdiu. Posteriorment, es van realitzar censos d’individus a les principals àrees de dispersió de la depressió central lleidatana mitjançant itineraris amb cotxe realitzats a la tardor i l’hivern entre 1991 i 1994. Els resultats van mostrar que la disponibilitat de preses és veritablement el factor que determina la selecció de les àrees de dispersió per les àligues no adultes, i no factors topogràfics o de paisatge. Aquest fet indica clarament la necessitat de polítiques de gestió cinegètica sostenible per tal de garantir la disponibilitat de preses per a les àligues.

Tots aquests estudis són de vital importància per als gestors d’aquesta espècie, ja que ofereixen informació rellevant sobre quines àrees cal protegir i quins hàbitats cal conservar i gestionar. Per aquests motius, i per que els paisatges no són estàtics sinó que es troben en constant canvi, és necessari continuar estudiant l’ús de l’espai per part de les àligues i així adaptar la planificació territorial i la protecció d’espais a les noves àrees explotades per aquesta espècie.

Aquests estudis han estat possible gràcies al suport de diverses administracions, entitats i empreses. Entre elles, Miguel Torres S. A., la Diputació de Barcelona, el Ministerio de Educación y Ciencia, i la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI) de la Generalitat de Catalunya.