El «Pla nacional del llibre i la lectura», un pla ampli i transversal

Enviat per Teresa Mañà el Dc, 08/11/2023 - 10:48

Teresa Mañà
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Llegim!: Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya (2023). [Barcelona]: Consell Nacional de la Lectura. 199 p. Disponible a: <https://cultura.gencat.cat/web/.content/02-DEPARTAMENT/04-plans-programes/01-plans-sectorials/pla-llibre-lectura/arxius/Pla-Nacional-del-Llibre-i-la-Lectura-Dossier-07.pdf>. [Consulta: 05/11/2023].

Presentat al juliol del 2023, aquest nou pla de lectura impulsat per la Generalitat de Catalunya per al període 2023-2025, ens arriba després d’un dilatat treball de posada en comú de nombroses persones i entitats representatives de diferents sectors del món del llibre. La gestació del Pla ha estat llarga: un Acord de Govern de 14 de juliol de 2020 va aprovar l’elaboració del Pla nacional del llibre i la lectura, la creació del Consell Nacional de la Lectura i va encarregar-ne al Departament de Cultura, en coordinació amb el Departament d’Educació, l’elaboració mitjançant la Institució de les Lletres Catalanes. Posteriorment, amb data 1 de març de 2022, es modificava aquest acord i s’establia una metodologia de treball, amb la creació d’un grup impulsor i uns grups de treball; un termini de dotze mesos per a la redacció del Pla a partir de la represa dels treballs, la creació d’un Programa de caràcter temporal per assegurar el compliment dels objectius marcats pel Govern i el nomenament d’una persona per a la realització de les tasques assignades com a responsable departamental del Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya. 

Els francesos i la lectura: resultats 2023

Enviat per Marià Marín el Dc, 25/10/2023 - 12:01

Marià Marín i Torné
Secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya
Exdirector de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Mercier, Etienne; Tétaz, Alice; Leray, Alexandre. Les français et la lecture: résultats 2023. [Paris]: Centre national du livre, 2023. 87 p. Disponible a: <https://centrenationaldulivre.fr/sites/default/files/2023-04/Les%20Fran%C3%A7ais%20et%20la%20lecture%20Rapport%20complet%202023-04-12%20OK.pdf>. [Consulta: 21/09/2023].

França
En un país on la cultura i la llengua són pràcticament qüestió d’Estat –però on la crisi general dels valors que el fonamenten pren, com més va, més força–, on l’escola és en debat continu i permanent, i on els governs successius col·leccionen ministres d’educació, en aquest lloc, que és França, model encara, es fa interessant de veure com hi evoluciona la lectura. L’any 2017 ja vam fer una ressenya d’aquest mateix estudi sobre els índexs lectors i els seus contextos. Comparar-los no només ens tempta, sinó que es fa il·lustratiu: la distància temporal és prou significativa perquè els canvis que pugui haver-hi siguin indicadors de possibles tendències, més encara si tenim en compte que cada dos anys l’actualitzen, és a dir, que podem veure’n el rastre evolutiu ben segmentat en cinc edicions des de 2015 fins al 2023.

Dades principals de l’estudi: millora dels índexs, però amb fragilitats.

Lectors espontanis, per esperit i plaer
El 86 % dels francesos es declara espontàniament lector, perquè obre l’esperit i és plaent, és a dir, es tracta –i és fonamental en l’anàlisi– d’una activitat de lleure. Cal destacar que la franja de 25 a 34 anys, que havia llegit menys que els altres grups d’edat durant la COVID-19, recupera els índexs prepandèmia.

«Humanities are different». Com encaixem les humanitats en el model de dades obertes?

Enviat per Sabina Batlle Baró el Dc, 18/10/2023 - 19:37

Sabina Batlle Baró
Arqueòloga i estudiant de doctorat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Ruediger, Dylan; MacDougall, Ruby (2023). Are the Humanities ready for data sharing? [New York]: Ithaka S+R. 14 p. Disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.318526>. [Consulta: 18/10/2023].

Als anys 60, el ministre franquista Manuel Fraga intentava treure profit de la mala fama i l’aïllament de l’Espanya del moment per atraure els turistes amb el lema «Spain is different». D’una manera semblant, l’estudi Are the Humanities ready for data sharing?, publicat per Ithaka S+R, se centra en les singularitats de les humanitats per analitzar-ne la compartició de dades (o la seva absència) i reivindicar l’aportació que podrien fer aquestes disciplines al moviment de dades obertes.

L’informe sorgeix com a conseqüència de la publicació, el 25 d’agost de 2022, del memoràndum Ensuring free, immediate, and equitable access to federally funded research impulsat per Alondra Nelson, directora de la White House Office of Science and Technology Policy (OSTP), als Estats Units d’Amèrica (EUA). Aquest document, popularment conegut amb el nom de «Nelson memo», és una normativa federal que obliga a obrir les publicacions i totes les dades generades a partir de recerques finançades amb fons públics. És la primera vegada als EUA que una normativa d’aquestes característiques fa referència al National Endowment for the Humanities (NEH), una agència finançadora federal que dona suport específicament a la recerca en humanitats. Sembla, doncs, que algú s’ha adonat que les humanitats no estaven fent la feina, o que, per variar, no havien estat convidades a la festa. 

Com deia Benedetti, «el sur también existe». Ciència oberta per part de tothom

Enviat per Alexandre López... el Dc, 11/10/2023 - 12:37

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Rico-Castro, Pilar; Bonora, Laura (2023). Políticas de acceso abierto en América Latina, el Caribe y la Unión Europea: avances para un diálogo político. European Commission. Directorate-General for Research and Innovation. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones de la Unión Europea. 161 p. ISBN 978-92-76-56506-2. Disponible a: <https://op.europa.eu/es/publication-detail/-/publication/8a4852c6-bca3-11ed-8912-01aa75ed71a1>. [Consulta: 08/10/2023].  

En aquest mateix espai, s’han ressenyat interessants i rellevants informes sobre accés obert i ciència oberta, en molts casos encarregats per la Comissió Europea, que és qui els signa col·lectivament. Avui, ressenyem un document que té una derivada geopolítica i que permet comprovar, com sovint diu Isidro Aguillo, que no hi ha una ciència oberta, sinó diverses, i que no podem confondre la via europea amb l’única via per obrir i millorar al màxim la ciència, que d’això es tracta.

Pinzellades de l’Open Science Fair

Enviat per Candela Ollé el Dc, 04/10/2023 - 20:17

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Open Science FAIR. «Charting the course: reimagining open science for next generations». (Madrid, 25-27 september 2023). Disponible a: <https://www.opensciencefair.eu/2023/programme>. [Consulta: 02/10/2023].

Amb l’objectiu de «reimaginar la ciència oberta per a les properes generacions, avançar i reformar l’avaluació de la recerca i la ciència oberta; connexions, barreres i camins per avançar» es va celebrar a Madrid, del 25 al 27 de setembre, la 4a edició de l'Open Science Fair, al Museo Reina Sofía i a l’Ateneo de Madrid. Les sessions es van desenvolupar durant tres jornades, en gran part, amb intervencions simultànies en els diferents auditoris, cosa que complicava escollir què seguir i què perdre’s. Tot i això, el web de l’esdeveniment contenia informació dels plantejaments i resums enviats prèviament pels ponents, per tal d’ajudar a fer la tria.

Organitzat per OpenAire, amb la coorganització de la FECYT, el Ministerio de Ciencia e Innovación i sota la presidència espanyola de la Unió Europea, la fira va reunir més de 400 persones que, al llarg de les tres jornades, van trobar-se per compartir projectes, resultats, experiències i per reflexionar sobre el futur a curt i mitjà termini del moviment de ciència oberta i els reptes pendents.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS