Guia per a l’assistència urgent en intoxicacions agudes per drogues

Es presenta una nova guia actualitzada que permet consultes ràpides sobre la clínica de cada substància i el seu tractament.

intoxicaciones drogas urgencias

En la societat actual, el consum de drogues d’abús és una de les problemàtiques més prevalents en el camp de la Salut Pública. Per això, és de vital importància per als professionals sanitaris dels serveis d’urgències, disposar d’una eina pràctica i útil, que els serveixi de guia per al tractament inicial de les intoxicacions agudes per drogues.

Entre els punts forts d’aquesta obra destaquen: nova edició, revisada i actualitzada, que permet consultar ràpidament les característiques essencials de cada droga, així com la clínica que pot provocar i el seu tractament; compta amb algoritmes fàcilment comprensibles per actuar amb la màxima eficiència i rapidesa.

Torres, A.M., Aguilón, J.J. (dirs.), Intoxicaciones agudas por drogas de abuso. Guía para la asistencia urgente (2ª edición). Madrid, Editorial Médica Panamericana, 2017, 156 p. 

Via @drogomedia

L’OMS ha inclòs el “trastorn per videojocs” al CIE-11

El “trastorn per videojocs” es troba present en l’esborrany de la propera edició de la Classificació Internacional de Malalties (CIE-11) publicat al seu web. Tot i les crítiques rebudes, tot apunta que l’OMS inclourà aquest trastorn en la nova classificació.

adiccion videojuegos

Va ser a principis de 2017 quan es va saber que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) valorava incloure el trastorn per videojocs com a malaltia mental. Tot i les crítiques rebudes per molts experts, en els primers dies d’aquest any 2018, l’OMS ha publicat a la seva pàgina web l’esborrany de la propera edició de la Classificació Internacional de Malalties (CIE-11), en què finalment ha decidit incloure el “trastorn per videojocs” ( “Gaming disorder“), que es refereix a l’ús de jocs digitals o videojocs, ja sigui mitjançant connexió a Internet o sense.

Dins de l’epígraf de “trastorns deguts a comportaments addictius”, l’OMS ha inclòs aquesta categoria diagnòstica que es caracteritza per un patró de comportament de joc “continu o recurrent” vinculat a tres condicions negatives provocades pel mal ús dels jocs digitals:

  • 1) La manca de control de la conducta de joc quant a l’inici, freqüència, intensitat, durada, finalització i context en què es juga.
  • 2) L’augment de la prioritat que s’atorga als jocs davant d’altres interessos vitals i activitats diàries.
  • 3) El manteniment o escalada de la conducta tot i tenir consciència de les conseqüències negatives.

Segons aquesta organització, tot i que la majoria de persones que juguen videojocs no pateix cap trastorn, es considera que es dóna un trastorn per videojocs quan el patró de comportament és tan greu com per causar un deteriorament significatiu en les àrees de funcionament personal, familiar, social , educatiu, ocupacional o altres àrees importants.


Aquest esborrany afirma que la simptomatologia s’ha de donar almenys durant 12 mesos perquè s’assigni el diagnòstic, encara que si es compleixen tots els requisits i els símptomes són greus, pot escurçar la durada requerida.


Tot i que no hi ha dubte que, en ocasions, es donen comportaments problemàtics al voltant del joc, algunes veus dubten que puguem parlar d’un nou trastorn. Segons argumenten alguns experts, la base científica en què es basa aquesta categoria diagnòstica és de baixa qualitat; no hi ha consens pel que fa a la simptomatologia i la definició es basa massa en l’ús de substàncies i els criteris del joc.

En un article sobre aquest tema, signat per professionals de tot el món, Scholars ‘open debat paper on the World Health Organization, ICD-11 Gaming Disorder proposal, es considera que és prematur parlar d’un diagnòstic formal, i que el seu ús pot tenir algunes conseqüències nocives a nivell mèdic, científic, social, de salut pública i dels drets humans. Per exemple, afirmen que es poden donar molts falsos positius, o que pot afectar l’objectivitat de les futures investigacions, provocant un caràcter confirmatori en les mateixes.

El 2013 ja es va generar un debat semblant, quan va sortir a la llum l’última versió del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), per la polèmica al voltant de l’escassa validesa de les categories diagnòstiques, l’excessiu protagonisme de la medicalització dels trastorns mentals o l’escassa utilitat del sistema classificatori. Serà el maig d’aquest any, quan puguem veure la versió definitiva del CIE-11 i es veurà la decisió final de l’equip d’experts de l’OMS.


Es pot consultar l’esborrany complet del CIE-11 en el següent enllaç:

ICD-11 Beta Draft


Font original: http://www.infocop.es

Informe de l’Observatori Europeu sobre tractament de trastorns per cànnabis: la teràpia conductual cognitiva, la teràpia familiar multidimensional i l’estimulació motivacional semblen funcionar

Un grup d’investigadors ha produït, per encàrrec de l’Observatori Europeu sobre Drogues i Toxicomanies (OEDT, EMCDDA en anglès) un interessantíssim informe sobre el tractament dels trastorns relacionats amb el cànnabis a Europa.

 

cannabis tractament

 

L’informe inclou un anàlisi de les modalitats de tractament, una extensa presentació d’estudis, meta anàlisi i revisions de diversos enfocaments psicosocials de tractament en diverses condicions, i estudia també la disponibilitat de tractaments en els diferents països en funció de les necessitats existents.

Des de l’òptica dels professionals de llengua espanyola que intervenen en drogodependències i que probablement no tindran majoritàriament accés a l’informe, disponible actualment només en anglès, així com la de tots aquells que habitualment no disposen de temps per a la seva lectura o trobarien probablement molt complexa part de l’exposició metodològic-científica utilitzada, ens ha semblat molt important difondre les seves troballes i intentar comprometre’ns en la millora de la nostra pràctica mitjançant la sempre difícil aposta de formular recomanacions. L’estudi complet té 71 pàgines i pot descarregar de la pàgina web de l’OEDT, o també seguint aquest vincle:

http://www.emcdda.europa.eu/publications/insights/2015/treatment-of-cannabis-related-disorders

Després del nostre anàlisi i recomanacions, ens ha semblat important facilitar en la mesura del possible l’accés al document original, per al que hem traduït també el seu resum executiu i les seves conclusions finals o discussió, accessibles aquí. El capítol que tracta sobre l’efectivitat de les intervencions ens ha semblat que, més que traduir-lo, es prestava més a un resum informatiu que intentarem dur a terme més avall.

Anem doncs a el més difícil: la transferència del coneixement a la pràctica clínica. Què sembla més important retenir d’aquest estudi? Quins canvis o millores hem d’introduir a partir de les reflexions d’aquest informe?

Transferir els coneixements derivats de la investigació per millorar la pràctica clínica és sempre complex, i en aquest cas ho resulta encara més, ja que no estem parlant de l’abordatge d’un problema precís, sinó d’una varietat de condicions definides com a problemàtiques en poblacions molt diverses . Bàsicament, podríem diferenciar l’ús conflictiu del cànnabis per part d’adolescents o joves, en què part del conflicte pot en moltes ocasions atribuir-se a la reacció familiar o social, del trastorn consolidat per dependència del cànnabis que pot observar-se més freqüentment entre joves i adults, ja sigui com a trastorn primari o concomitant amb altres dependències de drogues de rellevància encara més gran (alcohol, cocaïna, heroïna). Finalment, trobem la presentació de casos de patologia dual i, com a dificultat afegida, la gran dificultat de definir de forma precisa i aplicable als procediments terapèutics utilitzats, especialment els de tipus psicosocial.

En l’informe esmentat de l’Observatori Europeu, Els enfocaments psicosocials utilitzats per tractar problemes relacionats amb el cànnabis que han estat identificats són:

  • L’atenció assertiva continuada
  • La teràpia familiar conductual
  • La teràpia familiar estratègica breu
  • La teràpia cognitiu conductual
  • El maneig de contingències
  • El counseling sobre drogues
  • La teràpia familiar funcional
  • La teràpia familiar multidimensional
  • L’entrevista motivacional i la teràpia d’estimulació motivacional
  • El feedback educatiu
  • L’atenció al procés familiar
  • La teràpia multisistèmica
  • La teràpia estructural d’ecosistemes

El nivell de precisió en la definició d’aquests enfocaments terapèutics psicosocials és variable, i la llista probablement no seria completa, ja que trobaríem a faltar enfocaments particulars o residuals utilitzats en alguns països. A més, dins de cada un d’aquests enfocaments la intensitat dels tractaments pot també variar enormement, i així, per exemple, algunes intervencions avaluades d’entrevista motivacional (EM) es limiten a una o dues entrevistes per client, mentre que en altres casos es produeixen processos molt més llargs.

Sorprenentment, si es té en compte la seva popularitat, els estudis que examinen l’eficàcia de les intervencions basades en la família sobre l’ús del cànnabis són bastant escasses.

No obstant això, els pocs estudis existents suggereixen que aquestes intervencions són efectives per tractar els trastorns relacionats amb el cànnabis entre els adolescents. Els resultats comparatius són de moment poc concloents, ja que en alguns casos la teràpia familiar multidimensional (TFMD) sembla igualment efectiva que la teràpia conductual cognitiva (TCC) combinada amb la teràpia d’estimulació motivacional (TEM); en altres casos la teràpia familiar multidimensional sembla superior, i en altres casos inferior en els seus resultats a la combinació abans esmentada.

Per tant, un enfocament prudent a falta d’una anàlisi de major profunditat dels elements diferencials dels estudis existents semblaria intentar combinar els tres enfocaments esmentats.

Algunes dades suggereixen que la teràpia familiar seria més eficaç per augmentar la retenció i per als casos d’ús problemàtic sense dependència, generalment entre adolescents, mentre que la combinació de TCC i EM / TEM i amb maneig de contingències seria més eficaç per obtenir objectius duradors de canvi en els comportaments de risc, especialment entre els que presenten un trastorn per ús de cànnabis ben establert i entre els adults. Tant els resultats obtinguts en aquest estudi respecte de les intervencions individuals, com la revisió Cochrane existent sobre el tractament dels problemes vinculats al consum de cànnabis donen suport a aquesta visió. Els estudis sobre la intervenció en casos de patologia dual mostren que resulta més llarg i costós obtenir efectes en aquests casos, semblant de la mateixa manera la combinació de TCC amb EM / TEM la millor opció possible.

Per tant i, repetim, a falta d’una anàlisi més profunda i detallat dels estudis existents, especialment d’aquells amb més qualitat metodològica i més aplicables al nostre medi, així com d’una investigació futura que llanci major llum sobre els dubtes que persisteixen, proposem com a recomanacions de transferència del coneixement a la pràctica les següents:

1) Les intervencions dirigides a enfrontar els problemes vinculats al consum de cànnabis, ja sigui de forma específica o en el context de programes de tractament més amplis, d’incloure en tots els casos els elements de les teràpies que han mostrat la major eficàcia fins al moment, a saber la teràpia familiar multidimensional, la teràpia conductual cognitiva, i l’entrevista motivacional – teràpia d’estimulació motivacional. Altres enfocaments que mostren resultats mixtos i s’haurien d’utilitzar amb prudència serien la teràpia familiar estratègica breu i el maneig de contingències. Sobre la base de l’evidència disponible, sembla professionalment inapropiat utilitzar altres enfocaments terapèutics, excepte en tot cas de forma coadjuvant i intentant verificar els seus efectes.

2) Probablement sigui el més adequat disposar almenys de tres modalitats d’intervenció diferenciades:

  • una dirigida a adolescents o joves amb consum conflictiu però sense criteris de dependència, que hauria de basar-se en la teràpia familiar multidimensional i incorporar elements de TCCC i EM / TEM.
  • una altra dirigida a joves o adults amb dependència del cànnabis, i més rarament a adolescents, basada en la combinació de TCC i EM / TEM amb maneig de contingències, i que incorpori quan sigui possible elements de teràpia familiar multidimensional (TFMD).
  • I una tercera dirigida a joves o adults que presenten dependència a altres drogues com a patologia primària, o bé patologia dual, que hauria d’incloure els mateixos components que en el cas anterior, afegint els específics de l’abordatge d’altres substàncies o de la patologia mental de la què es tracti, així com una major intensitat i perseverança.

Òbviament, poden generar altres modalitats o categories, però aquestes ens han semblat les més rellevants.

Autors:

  • Laura Sangüesa, Psicòloga, màster en drogodependències, directora del Servei d’Atenció Psicosocial de la Fundació Salut i Comunitat. Barcelona
  • Xavier Ferrer, Doctor en psicologia, director tècnic de la Fundació Salut i Comunitat. Director del Màster d’especialització en Drogodependències. Universitat de Barcelona.

Informe mundial sobre les drogues 2016

L’Informe Mundial sobre les Drogues 2016 es publica després d’un moment històric en la política mundial en matèria de drogues, el període extraordinari de sessions de l’Assemblea General sobre el problema mundial de les drogues.

 

informe drogas mundial 2016

 

En el capítol I es presenta un panorama general de l’oferta i la demanda d’opiacis, cocaïna, cànnabis, estimulants de tipus amfetamínic i noves substàncies psicoactives, així com els seus efectes en la salut. També s’examinen les dades científiques disponibles sobre el policonsum de drogues, la demanda de tractament per problemes d’abús de cànnabis i l’evolució de la situació en algunes parts del món després d’haver-legalitzat el consum de cànnabis amb fins recreatius.

El capítol II se centra, des de la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, en els mecanismes de la interacció entre el problema mundial de les drogues i el desenvolupament sostenible en tots els seus aspectes.

Enllaç al document en pdf

Mindfulness aplicada al tractament de les drogodependències

La conferència que dóna clausura a la 15a edició del Màster en Drogodependències de la UB anirà dedicada al Mindfulness i serà impartida per la psicòloga Luisa Conejos.

 

mindfulness

Des del Màster en Drogodependències de la UB us convidem a l’acte de cloenda de la 15a promoció, que es celebrarà el proper dia 17 de juny, divendres, a partir de les 11:30 hores i que a part de l’entrega dels títols de la promoció anterior comptarà amb la conferència sobre Mindfulness aplicada al tractament de les drogodependències a càrrec de Luisa Conejos, de la Universitat de LLeida.

Durant la conferència tindrem la oportunitat de conèixer què és el mindfulness i de la seva integració en les teràpies de 3era generació, entre elles les referents a adiccions, bàsicament la de prevenció de recaigudes de Marlatt, però també una revisió de les possibilitats que té en l’àmbit de la prevenció i promoció de la salut amb joves.  En general, del què suposa aquest nou enfocament amb demostració de pràctica inclosa.

Luisa Conejos és psicóloga clínica per la UB; especialista en psicología analítico-vincular; màster en Drogodependències per la UB i professora actual d’aquest;  coordinadora del 1er Curs de Expert universitari en Mindfulness y relación de ayuda de la Universitat de Lleida curs 2015-2016); i responsable de planificació i coordinadora de programes especializatss, entre ells el de promoció de la salut del departament de Benestar Social de l’Ajuntament de Lleida.

El Màster presencial de Drogodependències de la UB es realitza des de fa 30 anys sent el primer d’Europa en aquest àmbit  i el proper octubre engegarà la seva 16a edició.

  • Títol de la conferència:  Mindfulness aplicada al tractament de les drogodependències 

  • Data: 17 de juny 11:30h

  • Lloc : IL3 – Universitat de Barcelona, c/de la ciutat de granada, 131 Barcelona

  • Inscripció: gratuïta però cal inscriure’s a administra@formadrog.net