Projetes de recerca estatals

    Projetes de recerca estatals
    Diversidad biológica y Derecho Internacional: nuevos problemas y tendencias, interacción de regímenes jurídicos y principales retos normativos

    Hi ha un ampli consens de la comunitat internacional respecte del valor intrínsec de la biodiversitat i la necessitat de protegir-la col·lectivament enfront de les amenaces que planteja la seva explotació i el seu ús per mitjà dels nous desenvolupaments científics, tecnològics i, particularment, biotecnològics. A partir d'aquí, els objectius del projecte són: a) l'anàlisi de l'impacte dels desenvolupaments científics i tecnològics i de la biologia moderna en la regulació internacional relativa a la conservació i l'ús sostenible de la biodiversitat; b) l'estudi de les interaccions entre el conveni corresponent i els diferents règims convencionals que afecten la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat, en els quals incideix el desenvolupament dels avenços de la biotecnologia; c) la governança de la biodiversitat marina i l'exploració i explotació dels recursos genètics marins, mitjançant un enfocament regional (Mediterrània, Carib, Àrtic).

    Maria del Mar Campins Eritja (IP); Francesc Xavier Pons Rafols; Josep Maria de Dios Marcer; Teresa Fajardo del Castillo; David Bondia Garcia; Javier Fernandez Pons; Francesco Sindico; Elisenda Calvet Martinez

    Dades del projecte (GREC)

    Pàgina del projecte

    Projetes de recerca estatals
    El Convenio de Oviedo cumple 20 años: propuestas para su adaptación a la nueva realidad social y científica

    En els últims anys, el desenvolupament de la biomedicina i la biotecnologia s’ha accelerat de manera exponencial, i les noves possibilitats tecnocientífiques han superat el discurs ètic, jurídic i polític sobre el qual es va assentar ja fa 20 anys l'elaboració del Conveni d’Oviedo. Ha arribat el moment, doncs, de revisar els límits que va establir aquest conveni i d'analitzar-ne la influència en l'ordenament jurídic espanyol, sabent que afecta el nostre país en major mesura que d’altres de l'entorn, i això –que va tenir unes conseqüències positives‒ en l'actualitat presenta inconvenients considerables per al desenvolupament de la recerca en biotecnologia i biomedicina, àmbits en què el nostre país ha fet una aposta científica, econòmica i política important.

    Maria Casado Gonzalez (IP); Ana Maria Badia Marti; Victor Mendez Baiges; Ricardo Garcia Manrique; Isabel Miralles Gonzalez; Monica Navarro Michel; Fabiola Patricia Leyton Donoso; Manuel Jesus Lopez Baroni; Margarita Guillén Vásquez; Blanca M. P. Borquez Polloni; Silvia Zullo; Carla Faralli; Eleonora Lamm

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    El Impacto Político del Terrorismo

    L'objectiu clau del projecte IPOLTERROR és analitzar empíricament l'impacte de la violència terrorista en les preferències i actituds dels ciutadans, en la reacció d'elits polítiques, i la interacció entre ambdós, utilitzant múltiples estratègies metodològiques (tant experimentals com observacionals) per tal d'identificar l'efecte causal del terrorisme. Els tres blocs de treball del projecte comparteixen la idea d'analitzar les conseqüències de la violència terrorista en el sistema polític, d'una banda per part de la demanda (ciutadans), i d'altra per l'oferta (elits).

    Albert Falco Gimeno (IP); Luis de la Calle Robles; Jordi Muñoz Mendoza

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    La protección jurídica de la víctima en los delitos de odio por razón de religión o creencias

    La prohibició penal no es suficient per si mateixa per tal d'eradicar el discurs d'odi i no sempre és el mecanisme més idoni; però, és necessari que aquestes accions i expressions siguin objecte de tipificació penal, respectant els paràmetres establerts per la legislació internacional amb la finalitat de limitar la llibertat d'expressió. És necessari analitzar la implementació de les noves lleis específiques anti-discriminació, per així valorar la conveniència de substituir-les per altres lleis generals que contemplin tots els possibles motius discriminatoris. Els delictes d'odi per motius religiosos, el discurs de l'odi en aquest àmbit, té una gran repercussió en l'escalada del radicalisme actual i, no obstant això, la legislació no reflecteix una resposta concreta davant aquest problema social. A més de valorar el marc jurídic actual en matèria de legislació anti-discriminació, i de proposar les solucions alternatives que es consideri convenient, el Projecte pretén analitzar i categoritzar els trets específics que poden tenir els delictes d'odi per raó de les creences, com és el cas del paper exercit per les entitats religioses.

    Francisca Pérez Madrid (IP); Maria Jesus Gutierrez del Moral; Maria Mut Bosque; Monserrat Gas Aixendri; Fernando Simon Yarza; Juan Jose Guardia Hernandez; Silvia Meseguer Velasco; Benedicte Bernard; Gonzalo Candia Falcon; Zvi Bekerman; Javier García Oliva; Hilly Moodrick Even-Khen; Erminia Carnassa Aurea; Michaela Morachnikova

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    Discriminación algorítmica: género y trabajo

    L'univers digital que se'ns ha obert vertiginosament en els últims anys exigeix ​​analitzar l'estranya relació humana amb la intel·ligència artificial, superant la visió des del Dret del Treball, centrada fins ara en la pròpia integració de la tecnologia en el món del treball, singularment com a eina de control dels treballadors. L'objecte d'investigació transcendeix aquesta presència tecnològica en el lloc de treball, per endinsar-se en la nova simbiosi entre la intel·ligència artificial i els humans, superant les aproximacions a la robòtica industrial. Parlem ara d'intel·ligència artificial, d'algoritmes "invisibles", amb els quals els treballadors no estan vinculats encara en cap relació definida, però que ja actuen condicionant les decisions empresarials que els afecten. I decisions que, alimentades per "big data", reprodueixen les velles discriminacions laborals i, singularment, per raó de gènere, arribant inclús a magnificar-les per aprenentatge automàtic i profund. L'objectiu del projecte és detectar-les i analitzar eines de correcció.

    Pilar Rivas Vallejo (IP); Sofia  Olarte Encabo, Francisco Alemán Páez, Maria Amparo Garrigues Giménez, Susana Moreno Caliz, Carlos Villagrasa Alcaide, Ana Maria Sanz Leon, Carolina Serrano Falcón, Carlos Alberto Alejandro Castillo Ocaranza.

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    La Oposición Política en España: Estrategias en la Arena Parlamentaria.

    L'objectiu d'aquest projecte és analitzar des d'un punt de vista teòric i empíric el comportament de l'oposició en l’àmbit parlamentari a España, des de 1982 fins a l'actualitat. Per a això, complementem els estudis que ja existeixen sobre el vot i l'activitat de control parlamentari, amb l'anàlisi d'altres iniciatives que fins al moment han estat poc explorades, com les esmenes a la legislació o les proposicions de llei. Algunes de les preguntes que volem respondre són les següents: ¿Presenten els grups de l'oposició un número significativament diferent d'esmenes a la legislació que presenta el govern? ¿Són aquestes esmenes eficients, és a dir, transformen de manera significativa les iniciatives legislatives? ¿Segueixen els partits un model d’oposició responsable, participant en la formulació de polítiques, o al contrari, la seva estratègia parlamentària es basa més en criticar l'acció del govern sense esforçar-se a proposar alternatives de polítiques públiques? Segueixen els grans partits (mainstream) una estratègia d'oposició parlamentària significativament diferent a la d'altres partits? ¿Influencien els grups d'interès les propostes legislatives i / o les esmenes que introdueixen els grups de l'oposició? Esdeveniments com la crisi econòmica i l'entrada de nous partits al parlament fan que l'anàlisi d'aquestes qüestions sigui especialment rellevant.

    Anna M. Palau Roqué (IP); Luz M. Muñoz Márquez, Laura Chaqués Bonafont

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    Futuro y retos jurídicos de la Unión Económica y Monetaria

    El projecte parteix de la hipòtesi que la crisi economico-financera i de deute sobirà ha dotat una nova dimensió a la Unió Econòmica i Monetària (UEM), augmentat el tractament europeu de les polítiques econòmiques i pressupostàries dels Estats membres. No obstant això, moltes de les noves estructures europees van néixer a la calor de les urgències plantejades per la crisi, i pateixen, no només de la consegüent excepcionalitat de les situacions desencadenants, sinó de considerables dosis d'improvisació jurídica davant la celeritat d'aquestes mateixes situacions. A l'actualitat ens trobem en un període de reflexió per a futures transformacions que aprofundeixin i millorin la UEM, i per aquesta mateixa raó, estem en un moment propici per a l'estudi de les seves possibles reformes.

    Andreu Olesti Rayo (IP); Francisco Javier Donaire Villa, David Vallespin Perez, Milagros del Carmen Alvarez Verdugo, Laura Luisa Huici Sancho, Dolly Natalia Caicedo Camacho, Sonia Garcia Vazquez, Juana Goizueta Vertiz

    Dades del projecte (GREC)

    Pàgina del projecte

    Projetes de recerca estatals
    Consumidor y vivienda: acceso, financiación y resolución de conflictos

    Immaculada Barral (IP); Vicente Perez Daudi; Isabel Viola Demestre; Domenec Sibina Tomàs; Araya Alicia Estancona Pérez; Núria Mallandrich Miret; Chantal Moll de Alba Lacuve.

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    Representación retórica e influencia de los grupos organizados en la definición del debate público y en la actividad legislativa

    Camilo Andrés Cristancho (IP);

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    Hacia una nueva regulación de los grupos de sociedades: problemática societaria y concursal

    Daniel Vázquez (IP); Francisco Mercadal Vidal; Rafael Guasch Martorell; José Machado Plazas; Cristina Roy Pérez; Judith Morales Barceló

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    Nuevas regulaciones e innovaciones tecnológicas en el transporte urbano en vehículos de turismo: Taxi y VTC

    Marc Tarrés (IP); Maria del Carmen Gracia Ramos; Fernando Barbancho Tovillas

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    El nudging aplicado a la mejora de la regulación: Derecho y políticas públicas conductuales

    Aquesta xarxa de recerca aborda les relacions entre les ciències del comportament i el Dret i la gestió pública, des de la perspectiva de la Psicologia, la Ciència Política, la Sociologia, la Lingüística, el Dret i l'Economia conductuals, sobre la base dels avanços obtinguts des de la psicologia cognitiva en les últimes dècades, encara poc coneguts i menys aplicats a Espanya.

    Partint de la noció de nudging, de difícil traducció al català (empenta que crida l'atenció: esperó), desenvolupat pel jurista Sunstein i l'economista premi Nobel Thaler, bevent de les aportacions dels psicòlegs Kahneman i Tversky, la xarxa treballa les possibilitats de millora de la gestió i de les organitzacions públiques que el mateix ofereix, així com els límits i orientacionsdel  Dret vigent. A la xarxa, a més de la UB, s'integren diverses universitats espanyoles, amb diferents grups de recerca i l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, agrupant a més d'una dotzena d'investigadores/és de diferents disciplines.

    Julio Ponce Sole (IP): Estrella Montolio Duran, Jordi Tena Sánchez, Rafael Torrubia Beltri, Francisco Velasco Caballero, Piedad García-Escudero Màrquez, Carlos Alberto Amoedo Souto, David Jiménez Gómez 

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    Gobernanza Metropolitana en España: institucionalización y modelos

    Espanya té una societat urbana en un territori predominantment rural: les zones urbanes densament poblades a la costa i a Madrid contrasten amb un patró de desenvolupament de menor densitat en les zones centrals. Tot i l'evidència d'un procés de metropolitanització, el sistema polític espanyol no ha respost a aquest fenomen. Hi ha un decalatge entre el procés d'urbanització i el marc institucional, ja que només hi ha un govern metropolità (Barcelona). L'objectiu d'aquest projecte és avaluar la construcció institucional de la governança metropolitana a Espanya. En comparació amb altres països europeus, el desenvolupament de les institucions metropolitanes a Espanya ha estat pràcticament inexistent. Això és particularment interessant per dues raons principals. Primer, exemplifica un dels problemes de la governança metropolitana: el decalatge permanent entre les institucions i el procés de metropolitanització. En segon lloc, a Espanya hi ha una diversitat de models de governança metropolitana, fet útil per analitzar els motius d'aquesta variació. METROGOV busca proporcionar un marc analític integral per explicar aquest fenomen.

    Mariona Tomàs Fornés (IP)

    Projetes de recerca estatals
    Instrumentos contramayoritarios en el estado constitucional

    El subprojecte, que forma part d'un coordinat amb la Fundació Manuel Giménez Abad de Saragossa, pretén contribuir a la millora de la qualitat institucional i democràtica (objectiu del projecte coordinat) a través del reforçament dels instruments contramajoritaris en la Democràcia constitucional. Per a això ens proposem: 1) la realització d'un estudi dels instruments de control del govern i la majoria parlamentària existents en el sistema constitucional espanyol i els problemes derivats de la seva concreta regulació i funcionament en els tres nivells de govern (Estat, Comunitats Autònomes i municipis). Tals instruments de control poden ser d'ordre polític (a l'interior del Parlament, entre les cambres i del cos electoral en relació amb les institucions representatives), institucional (òrgans independents i el Defensor del Poble o òrgans similars) i jurisdiccional (en particular el Tribunal Constitucional). I 2) la proposta de reforma normativa d'aquests instruments i institucions contramajoritaris, ja sigui de tipus constitucional o legislatiu, per al compliment efectiu de la funció de control del poder.

    Josep Maria Castellà Andreu (IP) i Enriqueta Expósito Gómez (Co-IP)

    Projetes de recerca estatals
    Estado Garante 2: el nuevo régimen de regulación de los servicios locales en el paradigma de la sostenibilldad

    José Esteve Pardo  (IP)

    Projetes de recerca estatals
    Hacia un mejor control de la contratación pública local: los tribunales administrativos de recursos contractuales como órganos cuasi jurisdiccionales

    Alfredo Galán Galán (IP)

    Projetes de recerca estatals
    Compliment dels contractes i realitat digital: l’adaptació del Dret contractual per a la prevenció de conflictes transfronterers.

    L'aprovació de les directives 2019/770 i 2019/771, amb un àmbit material coincident -la regulació de la conformitat en contractes amb objectes diversos- és un exemple que la coexistència de cossos normatius que aborden la mateixa matèria des de diferents prismes posa en risc la seguretat jurídica. Analitzarem l’opció d'aglutinar en un únic instrument normatiu la regulació de la conformitat al contracte. Es valorarà la procedència de la generalització d'alguns dels remeis propis del dret de consum a les relacions contractuals entre pars, així com la conveniència d'estendre la regulació als contractes onerosos d'adquisició de béns i serveis més enllà dels que constitueixen la matèria de les directives. Es determinarà l'oportunitat d'establir legalment un supra concepte de conformitat que generalitzi els remeis propis d’aquesta institució a d’altres supòsits d'incompliment contractual. Finalment, s’abordarà la necessitat d'impulsar la mediació i l'arbitratge de consum amb l'objecte d'establir la seva obligatorietat en les controvèrsies d'escassa quantia, desjudicialitzant-les.

    Mariló Gramunt Fombuena (IP); Gemma Rubio Gimeno (IP)

    Projetes de recerca estatals
    Secesión, democracia y derechos humanos: la función del derecho internacional y europeo ante el proceso catalán

    Helena Torroja Mateu (IP)

    Projetes de recerca estatals
    ¿Transparencia o paredes de cristal? Efectos institucionales y ciudadanos de las políticas de transparencia en España

    Jaume Magre Ferran (IP)

Projectes de recerca europeus

Comparteix-ho:

La recerca en xifres

  3 Projectes de recerca europeus

  25 Projectes de recerca estatals

  21 Tesis llegides el curs 2018-2019

  16 Grups de recerca

Publicacions destacades en revistes

    Publicacions destacades en revistes
    Balance y transformaciones del sistema de partidos en España (1977-1987)

    Revista Española de Investigaciones Sociológicas (REIS)

    Cesáreo R. Aguilera de Prat

Publicacions destacades en llibres

    Publicacions destacades en llibres
    LET'S GOVERN TOGETHER The Formation of a Coalition Government

    Jordi Matas Dalmases

    Publicacions destacades en llibres
    El derecho, la ciudad y la vivienda en la nueva concepción del desarrollo urbano: desafíos transnacionales y transdisciplinarios de la gobernanza en la Nueva Agenda Urbana

    Coordinadors: Juli Ponce Solé, Oscar Capdeferro Villagrasa, Wellington Migliari

    Publicacions destacades en llibres
    La descoberta del dret romà a l'Occident medieval // The discovery of roman law in the medieval west

    Max Turull Rubinat

    Publicacions destacades en llibres
    Derecho electoral español

    Miguel Pérez-Moneo, Esther Pano Puey, María Garrote de Marcos

    2019

    Publicacions destacades en llibres
    Establecimiento permanente en la era Post-Beps

    Angelina Bauzá Martínez

    2019