Projetes de recerca estatals

    Projetes de recerca estatals
    La Oposición Política en España: Estrategias en la Arena Parlamentaria.

    L'objectiu d'aquest projecte és analitzar des d'un punt de vista teòric i empíric el comportament de l'oposició en l’àmbit parlamentari a España, des de 1982 fins a l'actualitat. Per a això, complementem els estudis que ja existeixen sobre el vot i l'activitat de control parlamentari, amb l'anàlisi d'altres iniciatives que fins al moment han estat poc explorades, com les esmenes a la legislació o les proposicions de llei. Algunes de les preguntes que volem respondre són les següents: ¿Presenten els grups de l'oposició un número significativament diferent d'esmenes a la legislació que presenta el govern? ¿Són aquestes esmenes eficients, és a dir, transformen de manera significativa les iniciatives legislatives? ¿Segueixen els partits un model d’oposició responsable, participant en la formulació de polítiques, o al contrari, la seva estratègia parlamentària es basa més en criticar l'acció del govern sense esforçar-se a proposar alternatives de polítiques públiques? Segueixen els grans partits (mainstream) una estratègia d'oposició parlamentària significativament diferent a la d'altres partits? ¿Influencien els grups d'interès les propostes legislatives i / o les esmenes que introdueixen els grups de l'oposició? Esdeveniments com la crisi econòmica i l'entrada de nous partits al parlament fan que l'anàlisi d'aquestes qüestions sigui especialment rellevant.

    Anna M. Palau Roqué (IP); Luz M. Muñoz Márquez, Laura Chaqués Bonafont

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    Consumidor y vivienda: acceso, financiación y resolución de conflictos

    Immaculada Barral (IP); Vicente Perez Daudi; Isabel Viola Demestre; Domenec Sibina Tomàs; Araya Alicia Estancona Pérez; Núria Mallandrich Miret; Chantal Moll de Alba Lacuve.

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    Representación retórica e influencia de los grupos organizados en la definición del debate público y en la actividad legislativa

    Camilo Andrés Cristancho (IP);

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    Hacia una nueva regulación de los grupos de sociedades: problemática societaria y concursal

    Daniel Vázquez (IP); Francisco Mercadal Vidal; Rafael Guasch Martorell; José Machado Plazas; Cristina Roy Pérez; Judith Morales Barceló

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    Nuevas regulaciones e innovaciones tecnológicas en el transporte urbano en vehículos de turismo: Taxi y VTC

    Marc Tarrés (IP); Maria del Carmen Gracia Ramos; Fernando Barbancho Tovillas

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    Gobernanza Metropolitana en España: institucionalización y modelos

    Espanya té una societat urbana en un territori predominantment rural: les zones urbanes densament poblades a la costa i a Madrid contrasten amb un patró de desenvolupament de menor densitat en les zones centrals. Tot i l'evidència d'un procés de metropolitanització, el sistema polític espanyol no ha respost a aquest fenomen. Hi ha un decalatge entre el procés d'urbanització i el marc institucional, ja que només hi ha un govern metropolità (Barcelona). L'objectiu d'aquest projecte és avaluar la construcció institucional de la governança metropolitana a Espanya. En comparació amb altres països europeus, el desenvolupament de les institucions metropolitanes a Espanya ha estat pràcticament inexistent. Això és particularment interessant per dues raons principals. Primer, exemplifica un dels problemes de la governança metropolitana: el decalatge permanent entre les institucions i el procés de metropolitanització. En segon lloc, a Espanya hi ha una diversitat de models de governança metropolitana, fet útil per analitzar els motius d'aquesta variació. METROGOV busca proporcionar un marc analític integral per explicar aquest fenomen.

    Mariona Tomàs Fornés (IP)

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    Instrumentos contramayoritarios en el estado constitucional

    El subprojecte, que forma part d'un coordinat amb la Fundació Manuel Giménez Abad de Saragossa, pretén contribuir a la millora de la qualitat institucional i democràtica (objectiu del projecte coordinat) a través del reforçament dels instruments contramajoritaris en la Democràcia constitucional. Per a això ens proposem: 1) la realització d'un estudi dels instruments de control del govern i la majoria parlamentària existents en el sistema constitucional espanyol i els problemes derivats de la seva concreta regulació i funcionament en els tres nivells de govern (Estat, Comunitats Autònomes i municipis). Tals instruments de control poden ser d'ordre polític (a l'interior del Parlament, entre les cambres i del cos electoral en relació amb les institucions representatives), institucional (òrgans independents i el Defensor del Poble o òrgans similars) i jurisdiccional (en particular el Tribunal Constitucional). I 2) la proposta de reforma normativa d'aquests instruments i institucions contramajoritaris, ja sigui de tipus constitucional o legislatiu, per al compliment efectiu de la funció de control del poder.

    Josep Maria Castellà Andreu (IP) i Enriqueta Expósito Gómez (Co-IP)

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    Estado Garante 2: el nuevo régimen de regulación de los servicios locales en el paradigma de la sostenibilldad

    José Esteve Pardo  (IP)

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    Hacia un mejor control de la contratación pública local: los tribunales administrativos de recursos contractuales como órganos cuasi jurisdiccionales

    Alfredo Galán Galán (IP)

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    Compliment dels contractes i realitat digital: l’adaptació del Dret contractual per a la prevenció de conflictes transfronterers.

    L'aprovació de les directives 2019/770 i 2019/771, amb un àmbit material coincident -la regulació de la conformitat en contractes amb objectes diversos- és un exemple que la coexistència de cossos normatius que aborden la mateixa matèria des de diferents prismes posa en risc la seguretat jurídica. Analitzarem l’opció d'aglutinar en un únic instrument normatiu la regulació de la conformitat al contracte. Es valorarà la procedència de la generalització d'alguns dels remeis propis del dret de consum a les relacions contractuals entre pars, així com la conveniència d'estendre la regulació als contractes onerosos d'adquisició de béns i serveis més enllà dels que constitueixen la matèria de les directives. Es determinarà l'oportunitat d'establir legalment un supra concepte de conformitat que generalitzi els remeis propis d’aquesta institució a d’altres supòsits d'incompliment contractual. Finalment, s’abordarà la necessitat d'impulsar la mediació i l'arbitratge de consum amb l'objecte d'establir la seva obligatorietat en les controvèrsies d'escassa quantia, desjudicialitzant-les.

    Mariló Gramunt Fombuena (IP); Gemma Rubio Gimeno (IP)

    Projetes de recerca estatals
    Secesión, democracia y derechos humanos: la función del derecho internacional y europeo ante el proceso catalán

    Helena Torroja Mateu (IP), Jessica María Almqvist, Rafael Arenas García, Juan María Bilbao Ubillos, José Fernando Lozano Contreras, Araceli Mangas Martín, Maria Argelia Queralt Jimenez

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    ¿Transparencia o paredes de cristal? Efectos institucionales y ciudadanos de las políticas de transparencia en España

    L'objecte de recerca del projecte és la transparència, entesa com a relació institucionalitzada i interactiva entre sector públic i ciutadania, i la pregunta de recerca que es genera neix de la necessitat d'analitzar l'impacte en dos àmbits: en termes d'intervenció a les dinàmiques, les estructures i el funcionament de les organitzacions públiques i en l'hipotètic increment del suport difús –legitimitat– dels ciutadans cap a les institucions. En aquest darrer sentit de la relació, es pretén testar la voluntat de punició com a desencadenant de la demanda social de transparència.

    Jaume Magre Ferran (IP)

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    Repensando el papel de las Fuerzas Armadas ante los nuevos desafíos a la seguridad

    Els debats respecte al futur de les FAS, fruit del nou escenari de desordre sistèmic, ens suggereix aquesta pregunta: com haurien d’adaptar-se les FAS espanyoles a la redefinició de les amenaces a la seguretat en les societats espanyoles i europea?

    Conjecturem el següent: les FA aniran evolucionant cap a un actor integrat, gestionat des d’un tronc comú, encara que diversificat tècnicament. Igualment, les dinàmiques de sinergies europees suposaran la transformació en un únic actor europeu.

    Indagarem en l’opinió pública, la classe política, el lobby industrial de defensa i amb aquest material convocarem un procés Delphi simultani amb una quinzena d’experts.

    Rafael Cesareo Martínez Martínez (IP)

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    La biodiversidad, el clima y la salud pública global: Interacciones y desafíos para el Derecho Internacional

    El projecte de recerca té l’objectiu general d’identificar els reptes i oportunitats que la crisi de l’COVID-19 ha creat en relació amb els marcs jurídics internacionals i europeus aplicables a la conservació i protecció internacional de la biodiversitat i a la lluita contra el canvi climàtic. Pretén també aportar possibles respostes que enforteixin la cooperació internacional i la creació de sinergies entre aquests àmbits per influir, a mig i llarg termini, en la salut pública mundial i en el procés de recuperació post-COVID-19.

    El projecte se centra essencialment en tres dimensions:

    • Les deficiències de l’actual marc jurídic internacional per donar una resposta eficaç a la degradació de la biodiversitat i l’escalfament global i els seus efectes en la salut pública mundial.
    • Els reptes globals, en termes institucionals, als quals s’enfronta la comunitat internacional en relació amb l’actual crisi sanitària i que exigeixen avançar en la cooperació internacional i en la coordinació entre règims regulatoris internacionals, com els de biodiversitat, canvi climàtic i salut , generant així sinergies i evitant la duplicació estèril d’esforços.
    • Les propostes reguladores internacionals que, en el marc general de l’Estratègia de Biodiversitat post-2020 i en el procés d’augment de l’ambició en els compromisos de l’Acord de París, podrien facilitar una major integració dels aspectes relacionats amb la protecció de la salut pública mundial.

     

    Maria del Mar Campins Eritja (IP), Francesc Xavier Pons Rafols, Javier Fernandez Pons, Josep Maria de Dios Marcer, Teresa Fajardo del Castillo, Marta Abegón Novella, Pol Pallàs Secall

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    Personalización de los servicios públicos, sesgos e inteligencia artificial: hacia la consolidación de los derechos digitales en las administraciones públicas

    La finalitat d'aquest projecte és definir les garanties de la ciutadania davant l'ús de la intel·ligència artificial per l'Administració pública en la personalització de serveis.

    El projecte aborda un tema nou respecte a recerques anteriors, sobre el qual existeix poca literatura jurídica i que exigeix un enfocament interdisciplinari, garantit per la composició de l'equip de recerca i del grup de treball.

    Es tracta de la millora dels serveis públics en el marc del procés de transformació digital de les administracions públiques a través de la intel·ligència artificial. Aquesta millora serà estudiada des de la perspectiva de la personalització dels serveis públics i la lluita contra la mala administració, el frau i la corrupció.

    Si bé aquesta millora està vinculada al rellevant dret a una bona administració, no hi ha dubte que presenta diversos riscos que seran objecte de consideració. D'una banda, les possibilitats i límits de l'exercici de potestats administratives discrecionals de manera totalment automatitzada. Per un altre, els possibles errors de programari que afectin el bon funcionament dels serveis públics en el marc de la Intel·ligència Artificial. En tercer lloc, els biaixos, tant cognitius dels programadors com els generats per l'aprenentatge automàtic. En quart lloc, la possible manipulació dels ciutadans generada per la unió de les aportacions de les ciències conductuals i la intel·ligència artificial (hypernudging). Finalment, una excessiva dependència tecnològica pública del sector privat podria suposar la transferència subreptícia a aquest de funcions públiques.

    El projecte analitzarà la millora dels serveis públics, mitjançant les dues vies al·ludides, i el seu riscos, proposant mecanismes per a prevenir i mitigar aquests (ús de nudges, dissenys organitzatius i procedimentals, paper de les cartes de drets digitals...).

    Julio Ponce Sole (IP), Agusti Cerrillo Martinez (coIP), Clara Isabel Velasco RicoJoost Johannes JoostenRamon Lluis Galindo CaldesAnahi Casadesus de MingoOscar Capdeferro VillagrasaJavier Miranzo DiazEric Sancho Adamson

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    Amenaces globals i respostes democràtiques: Del COVID-19 al canvi climàtic (GTDEMO)

    Les nostres societats contemporànies estan exposades a amenaces globals importants, que tenen el potencial d'afectar profundament les nostres condicions de vida. Es podria dir que dues de les amenaces més rellevants són les pandèmies globals com el COVID-19 i el canvi climàtic. Aquestes dues amenaces, encara que de naturalesa substancialment diferent, comparteixen una sèrie de similituds: són exògenes, globals i plantegen problemes de política pública molt complexos que requereixen la cooperació ciutadana per ser abordats. En un context democràtic, és fonamental generar suport ciutadà per a les polítiques de mitigació i assegurar el compliment dels ciutadans. A més, la magnitud i la naturalesa d'aquestes amenaces poden afectar els sistemes polítics democràtics, provocant un canvi en l'equilibri polític preexistent. En aquest projecte, ens proposem estudiar l'efecte d'aquestes amenaces en les actituds i les preferències polítiques dels ciutadans.

    Albert Falco Gimeno (IP), Jordi Muñoz Mendoza, Marc Guinjoan Cesena, Francesc Amat Maltas, Sergi Ferrer JuanPau Vall Prat 

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    GENEQUAL: The Political Economy of Gender and Inequality in the Spanish Judiciary

    Fa quinze anys, els jutjats a Espanya adoptaven al voltant del 80% de les sol·licituds d’ordre de protecció per violència de gènere, i el nombre de jutges que decidien en percentatges molt diferents d’aquest (la desigualtat judicial) tendia a ser força baix. El 2018, el percentatge d’adopció d’ordres de protecció és 5 punts més baix, i la desigualtat judicial s’ha doblat tant al nivell de jutjats com per regions. Paradoxalment, les jutgesses representen el 70% dels jutjats de primera instància a Espanya, i elles decideixen sobre la major part de les sol·licituds d’ordres de protecció. Fent servir dades riques d’orígens diversos (la major part d’elles públiques), el projecte desenvolupa una estratègia quantitativa per tractar aquest fenomen i explorar les causes i les conseqüències de la desigualtat judicial. La principal pregunta de recerca del projecte és si (i en quina mesura) els jutges i les jutgesses prenen decisions sobre casos de manera diferent, i com aquestes diferències interactuen amb el disseny institucional per donar forma a la desigualtat judicial a Espanya.

    Joan Josep Vallbé Fernández (IP), Markus González BeilfussAlbert Falcó GimenoTània Verge Mestre

    Dades del projecte (GREC)

    Projetes de recerca estatals
    Preferències, carrera i territori. La política de la desigualtat judicial a Espanya

    Quan els tribunals prenen decisions inesperades o impopulars—com en el cas de “La manada” a Navarra—s’assumeix que factors com el gènere o les preferències polítiques dels jutges poden influir en les seves decisions. A més, el marc institucional d’aquestes decisions (el sistema judicial i polític) estableix una estructura d’incentius que pot fer canviar l’efecte d’aquests factors. La conseqüència d’aquest mecanisme és la desigualtat judicial—el fet que diferents òrgans judicials prenguin decisions oposades davant de casos molt similars. La principal pregunta de recerca d’aquest projecte és de quina manera els mecanismes de caràcter personal, polític i institucional donen forma a la desigualtat del sistema judicial espanyol. El projecte proposa desenvolupar i posar a prova empíricament una teoria del comportament judicial estratègic. Per això, s’obtindran dades de tres nivells rellevants de decisions de tribunals jutjadors (audiències provincials) i tribunals d’apel·lació (TSJ de les comunitats autònomes i Tribunal Suprem) per (1) analitzar l’efecte del gènere sobre les decisions judicials dels tres nivells; (2) mesurar i analitzar l’efecte de les preferències polítiques sobre les decisions judicials en aquells tribunals en què els nomenaments poden tenir vinculació política (apel·lació); i (3) construir i posar a prova una teoria principal-agent del comportament judicial dins d’una estructura d’incentius institucional multinivell.

    Joan Josep Vallbé Fernández (IP), Lluís Medir Tejado, Xavier Arbós Marín

    Dades del projecte (GREC)

Projectes de recerca europeus

Comparteix-ho:

La recerca en xifres

  3 Projectes de recerca europeus

  21 Projectes de recerca estatals

  26 Tesis llegides el curs 2020-2021

  16 Grups de recerca

Publicacions destacades en revistes

    Publicacions destacades en revistes
    Balance y transformaciones del sistema de partidos en España (1977-1987)

    Revista Española de Investigaciones Sociológicas (REIS)

    Cesáreo R. Aguilera de Prat

Publicacions destacades en llibres

    Publicacions destacades en llibres
    LET'S GOVERN TOGETHER The Formation of a Coalition Government

    Jordi Matas Dalmases

    Publicacions destacades en llibres
    El derecho, la ciudad y la vivienda en la nueva concepción del desarrollo urbano: desafíos transnacionales y transdisciplinarios de la gobernanza en la Nueva Agenda Urbana

    Coordinadors: Juli Ponce Solé, Oscar Capdeferro Villagrasa, Wellington Migliari

    Publicacions destacades en llibres
    La descoberta del dret romà a l'Occident medieval // The discovery of roman law in the medieval west

    Max Turull Rubinat

    Publicacions destacades en llibres
    Derecho electoral español

    Miguel Pérez-Moneo, Esther Pano Puey, María Garrote de Marcos

    2019

    Publicacions destacades en llibres
    Establecimiento permanente en la era Post-Beps

    Angelina Bauzá Martínez

    2019